[Sergi del Moral] Aprendre importa - #ProjecteCatapulta

1. Aprendre importa. El projecte catapulta. L'aprenentatge basat en projectes a secundària. Sergi del Moral, professor de secundària Dilluns del màster - 27 de gener de 2020 - Barcelona

2. Aprendre importa. El projecte catapulta com a excusa per discutir dues idees: (1) aprendre és una meravella, i (2) ara és moment fantàstic per dedicar-se a ensenyar. Sergi del Moral, professor de secundària Dilluns del màster - 27 de gener de 2020 - Barcelona

3. Aprendre importa?

4. Falta de sentit i signiﬁcat de l’objecte d’aprenentatge, absència de necessitat d’aprendre Rigidesa del sistema, no adaptació a capacitats, necessitats i interessos de qui aprèn Desconnexió món-escola, tant a nivell personal com professional Omnipresència de l’absurd bucle teoria-exercici-examen Pobresa de la deﬁnició social d’aprendre Paper reproductor de qui aprèn, i de qui ensenya Mala relació alumnes-coneixement-aprenentatge, i mala relació pedagògica Avaluació, entesa com un #TeLoDije, o un #YaEsDemasiadoTarde Aprendre importa?

6. Tensions per a una professió En la escuela hoy. Philippe Meirieu. Editorial Octaedro. Colección Rosa Sensat.

7. 1. Entre l’educabilitat i llibertat, entre la omnipotència de l’adult i la impotència del docent. 2. Entre la transmissió d’un saber estereotipat i el lliure descobriment dels propis coneixements, entre l’obligació d’aprendre i el respecte a l’interès de l’alumne. 3. Entre la formalització enciclopèdica i la submissió al desig d’aprendre, entre prioritzar el programa o prioritzar el projecte. 4. Entre el suport sobre el que l’alumne sap fer i la ruptura amb allò conegut, entre l’utilització del que “ja estava allà” i el descobriment de nous universos. 5. Entre obediència a un ordre ﬁx i pràctica de la democràcia a l’Escola, entre respecte escrupolós a l’ordre escolar i autogestió pedagògica. 6. Entre un marc imposat i la llibertat d’iniciativa, entre l’acompanyament rigorós i l’emancipació necessària. 7. Entre els riscos necessaris i les dilacions crítiques indispensables, entre inhibició i pas a l’acció. 8. Entre grups homogenis i grups heterogenis, entre adaptació a les necessitats i l’enriquiment de les diferències. 9. Entre planiﬁcació necessària i decisió improvisada. 10. Entre l’obligació d’obtenir resultats i la de posar mitjans. 11. Especialista dels sabers, i expert en pedagogia. Tensions per a una professió En la escuela hoy. Philippe Meirieu. Editorial Octaedro. Colección Rosa Sensat.

8. 1. Educabilitat i llibertat. 2. Transmissió estereotipada i lliure descobriment. 3. Formalització enciclopèdica i submissió al desig. 4. Suport i ruptura. 5. Obediència i democràcia. 6. Marc imposat i la llibertat d’iniciativa. 7. Riscos i dilacions crítiques. 8. Grups homogenis i grups heterogenis. 9. Planiﬁcació necessària i decisió improvisada. 10. Resultats i mitjans. 11. Especialista i pedagog/a. Tensions per a una professió, per a un/a docent en actiu En la escuela hoy. Philippe Meirieu. Editorial Octaedro. Colección Rosa Sensat.

9. Gershon Harel Tot el coneixement que sabem és resultat de la resolució d’un problema.

10. Betlem Cuesta Tot el coneixement que sabem és resultat de la resolució d’un problema, o de la temptativa de resolució.

11. No cal anar gaire lluny per trobar situacions complexes, per les quals no estem preparats, però a les que cal donar resposta. La complexitat de l’aprenentatge en una fugaç encaixada de mans

12. No cal anar gaire lluny per trobar situacions complexes, per les quals no estem preparats, però a les que cal donar resposta. La complexitat de l’aprenentatge en una fugaç encaixada de mans

13. No cal anar gaire lluny per trobar situacions complexes, per les quals no estem preparats, però a les que cal donar resposta. La complexitat de l’aprenentatge en una fugaç encaixada de mans Dolor

16. No cal anar gaire lluny per trobar situacions complexes, per les quals no estem preparats, però a les que cal donar resposta. La complexitat de l’aprenentatge en una fugaç encaixada de mans DolorSatisfacció

19. Mark Aguirre, professor a High Tech High (San Diego) I sobre la necessitat d’aprenentatge? Tens dues opcions, trencar el problema en trossos tan petits com sigui necessari o deixar que ho intentin.

20. Centre públic. 1-2-3 línies. Castellbisbal. El context. L’Institut-Escola Les Vinyes.

21. Model pedagògic. Treball disciplinari Projectes d’àmbits Projectes transversals

22. Model pedagògic. Conceptuals - Procedimentals Competencials Treball disciplinari Projectes d’àmbits Projectes transversals Aprenentatges disciplinari en un marc competencial conceptual i procedimental individual, cooperatiu instrucció directa individual llibertat docent d’àmbits cc àmbits i procedimental cooperatiu, individual autònom amb seqüència individual, conjunta, triangulació codocencia exhibició pública transversal cc àmbits transversals cooperatiu en experts autònom conjunta, individual i triangulació tutoria grup base exhibició pública enfocament aprenentatge treball avaluació

23. Model pedagògic. Conceptuals - Procedimentals Competencials Treball disciplinari Projectes d’àmbits Projectes transversals Aprenentatges disciplinari en un marc competencial conceptual i procedimental individual, cooperatiu instrucció directa individual llibertat docent d’àmbits cc àmbits i procedimental cooperatiu, individual autònom amb seqüència individual, conjunta, triangulació codocencia exhibició pública transversal cc àmbits transversals cooperatiu en experts autònom conjunta, individual i triangulació tutoria grup base exhibició pública enfocament aprenentatge treball avaluació

24. Projecte catapulta.

25. Projecte d’àmbits. Un trimestre de durada, dues hores diàries (40-45 sessions, 80-90 hores). Projecte catapulta. Dissenyar i construir una catapulta desde zero, i ser capaces d’analitzar la precisió i predir els llançaments.

26. Disseny de projectes Pràctica docent Dissenya i planiﬁca OBJECTIUS D’APRENENTATGE ● Competències ● Continguts clau Vincula al currículum Construeix la cultura Basteix l’aprenentatge Connecta i dóna suport Veu i decisió dels alumnes Autenticitat Indagació sostinguda Problema o pregunta rellevant Producte públic Crítica i revisió Reﬂexió Avalua l’aprenentatge Gestiona les activitats OBJECTIUS D’APRENENTATGE ● Competències ● Continguts clau Gold Standard PBL

27. Inici de projecte Activitat d’entrada i Objectius d’aprenentatge Construcció de coneixement Coneixements, habilitats i competències essencials Desenvolupament i crítica de productes Esborranys, rúbrica procés i producte, retroalimentació, crítica i revisió Presentació i avaluació Exhibició, reflexió final i Qualificació En què pensen els i les alumnes? Com acompanya l’equip docent? Què se’m demana fer aquest projecte? Què necessito saber? Perquè és important? Amb qui treballaré? Condueix l’esdeveniment d’entrada Facilita el procés per generar preguntes, o la pregunta orientadora Visibilitza els objectius d’aprenenatge Quins recursos hauré de fer servir? La informació que he trobat és fiable? Quin és el meu rol en el procés? Com puc aplicar el que he après? Quines noves preguntes tinc? Necessito més informació? El meu treball va per bon camí? Facilita l’ús i l’avaluació de recursos Proporciona lliçons, bastides i guiatge en resposta a les necessitats de l’alumne/a Ajuda als alumnes a resoldre les tasques del projecte Proporciona noves activitats per generar nou coneixement i preguntes Facilita el procés de crítica i revisió Ajuda als alumnes a avaluar la feina Facilita la reflexió sobre el procés d’aprenentatge Què haig d’explicar del meu treball? Com haig de mostrar el meu treball? Què he après i què puc millorar? Fases d’un projecte Font: Buck Institute for Educacion.

30. Projecte d’àmbits. Un trimestre de durada, dues hores diàries (40-45 sessions, 80-90 hores). Projecte catapulta. Dissenyar i construir una catapulta desde zero, i ser capaces d’analitzar la precisió i predir els llançaments. Els problemes estan aquí, de fet, estan per tot arreu!

31. Alerta! La catapulta és una excusa, és el mitjà, no el missatge. El missatge són els objectius d’aprenentatge.

32. 1. Comprendre com es construeix coneixement (científic i no científic). 2. Ser capaç de discutir i contrastar la certesa d’afirmacions (científiques i no científiques). 3. Dissenyar i construir un objecte tecnològic des de zero (una catapulta). 4. Fer servir eines matemàtiques per recollir dades numèriques, analitzar la precisió de la catapulta i predir els llançaments. 5. Fer servir eines del taller amb seguretat (instruments de mesura, de tall, d’unió...). 6. Organitzar i planificar la teva feina individual i la del teu grup. 7. Treballar en equip per resoldre una tasca complexa (responsabilitat, cooperació, autonomia i iniciativa, regulació d’emocions). 8. Oferir un servei a la societat per transmetre la cultura científica (un kit per aprendre ciència). Objectius generals Alerta! La catapulta és una excusa, és el mitjà, no el missatge. El missatge són els objectius d’aprenentatge.

33. Objectius generalsObjectius curriculars 1. Comprendre com es construeix coneixement (científic i no científic). 2. Ser capaç de discutir i contrastar la certesa d’afirmacions (científiques i no científiques). 3. Dissenyar i construir un objecte tecnològic des de zero (una catapulta). 4. Fer servir eines matemàtiques per recollir dades numèriques, analitzar la precisió de la catapulta i predir els llançaments. 5. Fer servir eines del taller amb seguretat (instruments de mesura, de tall, d’unió...). 6. Organitzar i planificar la teva feina individual i la del teu grup. 7. Treballar en equip per resoldre una tasca complexa (responsabilitat, cooperació, autonomia i iniciativa, regulació d’emocions). 8. Oferir un servei a la societat per transmetre la cultura científica (un kit per aprendre ciència).

34. Objectius generals Competències Àmbit matemàtic M1. Traduir un problema a llenguatge matemàtic. M2. Emprar conceptes, eines i estratègies per resoldre problemes. M3. Mantenir una actitud de recerca. M5. Argumentar per justificar i validar. M6. Emprar raonament matemàtic en entorns no matemàtics. M7. Usar relacions entre diferents parts de les matemàtiques. M8. Identificar matemàtiques implicades en situacions properes i acadèmiques. M9. Representar de diverses maneres i usar el canvi de representació. M10. Expressar idees matemàtiques amb claredat i precisió i comprendre les dels altres. M11. Emprar la comunicació i la col·laboració per construir coneixement. M12. Seleccionar i usar tecnologies diverses. Àmbit cientificotecnològic C4. Resoldre problemes científics que impliquin dissenyar i comunicar experiments. C5. Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic. C6. Reconèixer i aplicar els processos de l'elaboració i validació de coneixement científic. C9. Dissenyar i construir objectes tecnològics. Àmbit de cultura i valors V1. Actuar amb autonomia i responsabilitat dels propis actes. Àmbit digital D2. Utilitzar editors de text, presentacions i tractament de dades. D6. Organitzar i utilitzar un EP de treball amb eines digitals. D7. Participar en entorns de comunicació i publicació virtuals. D8. Realitzar activitats en grup utilitzant eines i entorns virtuals. Àmbit personal i social P2. Conèixer i posar en pràctica estratègies i d’aprenentatge. P3. Adquirir habilitats-actituds d’aprenentatge al llarg de la vida. Objectius curriculars Continguts curriculars (només 1r ESO) Matemàtiques Nombres naturals i enters Significat en contextos diversos Comparació i ordenació Representació gràfica (recta numèrica) Taules i gràfics per expressar relacions Relacions quantitatives entre magnituds i quantitats Recursos digitals per representar de taules i gràfics. Formes de representació: expressió taula i gràfic Ús d’expressions, taules i gràfics per resoldre problemes Unitats de mesura de magnituds, longituds Selecció de les unitats adequades a cada situació Longituds, perímetres i àrees de figures en 2D Ús dels instruments en les mesures d’objectes. Presa de mesures de longituds. Ciències de la naturalesa Investigació i experimentació Identificació i resolució de problemes. Fases investigació. Plantejament de preguntes [..] i valoració interès d’investigació Selecció i recollida de mostres del medi natural. Cerca de dades en diferents fonts i anàlisi crítica. El treball experimental: planificació, normes de seguretat i higiene, instruments òptics, elaboració d’informes. Tecnologia El procés tecnològic El procés tecnològic. Les seves fases. Anàlisi del problema a resoldre. Recerca d’informació mitjançant eines digitals. Disseny i desenvolupament d’idees per a la resolució de la situació problema. El projecte i la memòria Execució del projecte. Avaluació del projecte. Comunicació del projecte i del procés mitjançant aplicacions. Desenvolupament dels projectes tecnològics. Definició de tecnologia Gestió de la comunicació. Presentació de resultats. Gestió informació i documentació. La memòria. Aplicacions digitals per a projectes tecnològics. Disseny i construcció d'objectes Instruments de mesura bàsics. Ús d’eines, instruments i màquines pròpies de l’entorn tecnològic. Normes de seguretat. Construcció de productes tecnològics amb diferents materials, eines i tècniques. Disseny i construcció d’un objecte senzill. Eines digitals per al disseny i la construcció d’objectes. 1. Comprendre com es construeix coneixement (científic i no científic). 2. Ser capaç de discutir i contrastar la certesa d’afirmacions (científiques i no científiques). 3. Dissenyar i construir un objecte tecnològic des de zero (una catapulta). 4. Fer servir eines matemàtiques per recollir dades numèriques, analitzar la precisió de la catapulta i predir els llançaments. 5. Fer servir eines del taller amb seguretat (instruments de mesura, de tall, d’unió...). 6. Organitzar i planificar la teva feina individual i la del teu grup. 7. Treballar en equip per resoldre una tasca complexa (responsabilitat, cooperació, autonomia i iniciativa, regulació d’emocions). 8. Oferir un servei a la societat per transmetre la cultura científica (un kit per aprendre ciència).

35. Prototipar. Construir una catapulta amb palets i gomes elàstiques i ser capaces de disparar exactament a 2 m de distància. En 60 minuts, :). Prototipem amb intencions diverses. Immergir-se en el repte principal, fer emergir diﬁcultats, crear necessitat d’aprenentatge, reﬂexionar sobre el propi aprenentatge, augmentar motivació, traspassar responsabilitat...

36. Reﬂexionar sobre del prototipatge. Fases de treball, variables de construcció, treball en equip.

37. Bàsics del projecte. Traspassar responsabilitat, ordenar una conversa, fer emergir i potenciar comprensió individual i de grup, fer emergir preguntes.

38. Bàsics del projecte. Traspassar responsabilitat, ordenar una conversa, fer emergir i potenciar comprensió individual i de grup, fer emergir preguntes.

39. Objectius d’aprenentatge. Què volem aprendre? Perquè ho volem aprendre? Què creiem que sabem? Tot gira entorn als objectius d’aprenentatge. La discussió sobre què estem aprenent i en base a quines evidències ho estem aprenent està sempre present.

40. Construcció de coneixement. El coneixement, també com a necessitat. Tastar la naturalesa de la ciència, discutir la veracitat d’aﬁrmacions en base a criteris, conèixer noms i la funció d’eines, i operacions elementals de tall i unió, saber normes de seguretat bàsiques, i dominar els fonaments matemàtics per analitzar la precisió de la catapulta són la construcció de coneixement que senta les base d’un procés d’indagació sostingut.

41. Construcció de coneixement. El coneixement, també com a necessitat. Tastar la naturalesa de la ciència, discutir la veracitat d’aﬁrmacions en base a criteris, conèixer noms i la funció d’eines, i operacions elementals de tall i unió, saber normes de seguretat bàsiques, i dominar els fonaments matemàtics per analitzar la precisió de la catapulta són la construcció de coneixement que senta les base d’un procés d’indagació sostingut.

42. Dissenyar. Quan només tenim una idea, quan el repte és encara massa gran. Quan les preguntes ho ocupen tot.

43. Observar com neixen i creixen les idees és preciós, participar d’aquest procés un privilegi i fer-ho amb encert la nostra professió.

44. Seymour Papert L’educació no hauria de consistir en explicacions, sinó en enamorar-se d’idees.

45. Fragment d’una intervenció d'en Boris Mir sobre la necessitat i el desig d’aprendre. https://www.youtube.com/watch?v=eIVIp6Cb6HM La cultura de l’esforç equivocat. En Martin repeteix per tercera vegada les vistes del disseny de la seva catapulta. Persevera perquè les vistes contenen errors, no descriuen la seva idea. Independentment de si li ve de gust repetir-ho, té un propòsit superior i, a més, sap que no fer-ho tindrà conseqüències.

46. Lionel Messi, jugador de fútbol, brillant aprenent que no confón el desig amb la necessitat Quines ganes tinc de llençar 500 faltes!

47. Construir. Decidir fer una cosa, pensar com fer-la i, per ﬁ, intentar-ho.

48. Tants caps, tantes catapultes.

49. Petició d’eines i materials.

50. Eines al servei d’idees. De les teves idees. De les nostres idees.

51. Oblidarà el nom de l’eina, potser també el problema que resol, però no oblidarà que ha resolt problemes.

52. La meravella en un escaire. En absència de necessitat-context, tot saber és candidat a ser menystingut. Apel·lar a les preguntes tant o més que a les respostes és, també, una manera de digniﬁcar el coneixement.

53. Construir eines amb eines.

54. Provocar l’error, la temptativa de solució.

55. Quan encara no. Moment en que la necessitat d’aprenentatge quasi es pot tocar amb les mans. Quan per primera vegada sí. Mel de romer per a l’aprenentatge.

56. Les qualiﬁcacions creen una preferència per la tasca més fàcil possible. Alﬁe Kohn En un ambient de treball centrat en l’aprenentatge augmenta la possibilitat de que la necessitat esdevingui desig, i és freqüent que el desig sigui massa ambiciós. La Mariona ha d’aprendre a ajustar la resposta a la pregunta, però penalitzar aquest desajust és un crim pedagògic.

57. Primera entrega. Espai en blanc en honor als grups que #EncaraNo

58. L’Anthony, l’Òscar i el Miguel, perduts en la seva autonomia, el dia previ a l’entrega no tenen res. L’endemà presenten aquesta preciositat. Una “maqueta” d’una catapulta, preciosa, però que res té a veure amb el repte del projecte. Una exemple de com no gestionar l’autonomia, i de com no acompanyar des de casa la responsabilitat de qui aprèn. Una nova oportunitat, mai és tard per aprendre. La necessitat es pot convertir en desig, però també en desesperació.

59. Experimentar. Recollir dades de llançaments, evidències.

60. Alerta! No estem jugant, estem fent ciència.

61. L’error no s’esquiva ni es lamenta, es provoca i es celebra.

62. Ken Blanchard El feedback és l’esmorzar dels campions

63. Necessitat. Representar per comprendre. De diverses maneres, dins un mateix context. Profunditat per davant de quantitat.

64. Anàlisi matemàtica.

65. Anàlisi matemàtica com a necessitat, com a eina per quantiﬁcar i fer discutible la precisió, i prendre decisions.

66. El mitjà és el missatge. Fer servir eines matemàtiques per recollir dades numèriques, analitzar la precisió de la catapulta i predir els llançaments.

67. Crítica i revisió. Recopilar informació, fer judici en base a criteris, prendre decisions. Avaluar.

68. Crítica i revisió. Feedback honest, amable i concret. Dur amb el treball, suau amb les persones.

69. Ah!!!??? Però després de rebre feedback podem arreglar els errors? Això és súper útil! Bernat, després d’una sessió de crítica i revisió Suggeriments de millora. Critiquem per millorar, no per justiﬁcar una qualiﬁcació.

70. 1+1 > 2. El treball en equip no és una molèstia, també és una necessitat.

71. Alumna anònima Treballar en equip és com un ànec, té bona imatge social i resulta simpàtic, sobretot entre els nens, però és un animal brut i amb cara de pocs amics.

77. Daniel Pennac En l’escola mal muntada compartir l’aprenentatge no és un valor.

78. Daniel Pennac En l’escola mal muntada compartir l’aprenentatge no és un valor. Mare preocupada, de veritat A la meva ﬁlla treballar en equip li baixa la mitjana.

79. Tothom va a la seva menys jo que vaig a la meva. Sòcrates Treballar en equip no és “portar-se bé”, ni una condició de contorn, és un objectiu d’aprenentatge clau.

80. Feedback 24-7-365.

81. Tornem a construir. Transferim aprenentatges. Aprendre importa.

82. Tornem a recollir evidències. Transferim aprenentatges. Aprendre importa.

83. Formar part.

84. Tornem a analitzar dades. Transferim aprenentatges. Aprendre importa.

85. Exhibir per validar. És això un examen? Què importa!

86. Serà que aprendre importa?

87. Sí, aprendre importa.

88. Sí, aprendre importa. I té conseqüències immediates.

89. La cullera de la catapulta deﬁnitiva de l’Anthony, el Miguel i l’Òscar es trenca en la segona sessió de tir. No hi ha marge de moviment. Aprendre importa, i escou. Sí, resulta que importava… :(

90. Celebrar, no en el sentit d’una festa, sinó en el de mirar-nos a la cara i dir-nos, sense paraules: hem après. Celebrar l’aprenentatge. Us imagineu fer una foto amb els nois i noies després de fer un examen?

91. Recol·lectar punts i connectar punts. Això sí que és un examen. Traïció?

92. No s’aprèn fent, sinó reflexionant sobre l’experiència. Oportunitats, evidències. Relat personal, però acompanyat. Reflexionar sobre el propi aprenentatge és difícil. La reflexió pot formar part de l’exhibició pública. Reflexió. Què has d’aprendre? Que has après? Com saps que ho has après?

93. Documentar. Pòster cientíﬁc.

94. Exhibir per aprendre. Fer tangible i discutible l’aprenentatge, augmentar la motivació i potenciar la comunicació amb famílies i comunitat. En aquesta exhibició exhibim producte i aprenentatge. Les catapultes amb l’anàlisi matemàtica de la precisió, junt amb documentació de treball i la reﬂexió sobre els objectius d’aprenentatge en l’estat actual.

95. Quan les famílies hi són, aprendre importa.

96. No marxarem ﬁns que “els arquitectes” ens doni la seva opinió. Coral, Marta i Eire Quan la necessitat d’aprenentatge es converteix en desig.

97. – Profesor? – No me llames profesor. – Sergi? – Dime. – Mi escuela no era así. Alejandro, dos mesos després d’aterrar a Barcelona

98. Professor que descobreix decebut que els alumnes no venen autònoms de sèrie Els donem autonomia, però s’aproﬁten i fan el que volen.

99. – Això ho hem d’apuntar? – Com vulguis, si creus que ho necessites potser millor que ho apuntis. – Sí, ja… però ho hem d’apuntar o no? Alumne que vol fer una devolució d’autonomia

100. Hem après sobre la naturalesa de la ciència, hem après a actuar com a persones cientíﬁques construint les nostres catapultes i analitzant i discutint la seva precisió amb criteris matemàtics. Ara pretenem passar la cadena, ens proposem convertir aquest aprenentatge en un #KitCatapulta perquè altres persones puguin aprendre ciència dissenyant les seves pròpies catapultes. #KitCatapulta. L’autonomia com a necessitat.

101. Ens organitzem en comissions. Tothom forma part, però ningú està fent el mateix. La complexitat augmenta, deliberadament. Al tantu! No és baladí, és una decisió coherent amb els objectius d’aprenentatge.

102. Crítica i revisió d’un vídeo que formarà part de la presentació pública del #KitCatapulta. Alerta! No estem mirant un vídeo. Estem avaluant la qualitat d’un servei.

103. El dia de la presentació del #KitCatpulta.

104. El kit. Un kit per aprendre ciència en família mitjançant la construcció d’una catapulta, la recollida de dades i la predicció de llançaments a partir dels resultats.

105. L’exhibició pública no és per avaluar, és una celebració de l’aprenentatge. Kaleb Rashad, director creatiu de HTH Exhibir per servir. L’aprenentatge com a servei, o com a temptativa de servei.

106. L’exhibició pública no és per avaluar, és una celebració de l’aprenentatge. Kaleb Rashad, director creatiu de HTH Exhibir per servir. L’aprenentatge com a servei, o com a temptativa de servei.

107. Reflexió final i qualificació. Tot aprenentatge profund acaba amb una reflexió, i dins de l’escola, per norma, amb una qualificació.

108. Ensenyar no existeix sense aprendre i viceversa i va ser aprenent socialment com, històricament, dones i homes van descobrir que era posible ensenyar. [..] Aprendre va precedir a ensenyar o, en altres paraules, ensenyar es diluïa en l’experiència realment fundacional d’aprendre. Paulo Freire. Pedagogia de l’autonomia. El paper de l’equip docent. L’omnipresència invisible. Entre l’anticipació i l’adaptació.

109. 1. Traduir un problema a llenguatge matemàtic. 2. Emprar conceptes, eines i estratègies per resoldre problemes. 3. Mantenir una actitud de recerca. 4. Generar preguntes de caire matemàtic i plantejar problemes. 5. Argumentar per justiﬁcar i validar. 6. Emprar raonament matemàtic en entorns no matemàtics. 7. Usar relacions entre diferents parts de les mates per analitzar i raonar. Competències de l’àmbit matemàtic 8. Identiﬁcar matemàtiques implicades en situacions properes i acadèmiques. 9. Representar de diverses maneres i usar el canvi de representació. 10. Expressar idees matemàtiques amb claredat i precisió i comprendre les dels altres. 11. Emprar la comunicació i la col·laboració per construir coneixement. 12. Seleccionar i usar tecnologies diverses.

110. 1. Traduir un problema a llenguatge matemàtic. 2. Emprar conceptes, eines i estratègies per resoldre problemes. 3. Mantenir una actitud de recerca. 4. Generar preguntes de caire matemàtic i plantejar problemes. 5. Argumentar per justificar i validar. 6. Emprar raonament matemàtic en entorns no matemàtics. 7. Usar relacions entre diferents parts de les mates per analitzar i raonar. Competències de l’àmbit matemàtic 8. Identificar matemàtiques implicades en situacions properes i acadèmiques. 9. Representar de diverses maneres i usar el canvi de representació. 10. Expressar idees matemàtiques amb claredat i precisió i comprendre les dels altres. 11. Emprar la comunicació i la col·laboració per construir coneixement. 12. Seleccionar i usar tecnologies diverses. Bonus. Competències 4, 5, 6 i 8 de l’àmbit cientificotecnològic, 2, 3, 6 i 8 de l’àmbit digital i 2 i 3 de l’àmbit personal i social.

111. Aprendre importa?

113. Sentit i signiﬁcat de l’objecte d’aprenentatge, crides a la necessitat d’aprendre Flexibilitat del sistema, adaptació a capacitats, necessitats i interessos de qui aprèn Connexió món-escola, tant a nivell personal com professional Moderació i coherència del bucle teoria-exercici-examen Riquesa de la deﬁnició social d’aprendre Paper actiu de qui aprèn, i de qui ensenya Relació més amable i natural alumnes-coneixement-aprenentatge, i relació pedagògica constructiva Avaluació entesa com un #TuComHoVeus, un #NosaltresHoVeiemAixí, un #EncaraNo i un #PerOnSeguim Aprendre importa?

114. Quatre idees

115. 1. Tot això va, només, d’aprendre. Els nois i noies han de trobar sentit i signiﬁcat a l’aprenentatge, els ha d’empoderar i ajudar a emancipar-se personal i professionalment. Quatre idees

116. 2. No interessen els neologismes educatius, ni aquest enfocament pretén ser modern o innovador. És un intent, ple d’errades, de donar resposta a la llei vigent (Decret 187/2015). Quatre idees 1. Tot això va, només, d’aprendre. Els nois i noies han de trobar sentit i signiﬁcat a l’aprenentatge, els ha d’empoderar i ajudar a emancipar-se personal i professionalment. Quatre idees

117. 3. El paper ho aguanta tot, però el sistema arrossega contradiccions estructurals, i de manca de recursos, que cal abordar, i que depassen el cercle d’inﬂuència dels i de les docents. Quatre idees 1. Tot això va, només, d’aprendre. Els nois i noies han de trobar sentit i signiﬁcat a l’aprenentatge, els ha d’empoderar i ajudar a emancipar-se personal i professionalment. 2. No interessen els neologismes educatius, ni aquest enfocament pretén ser modern o innovador, és un intent, ple d’errades, de donar resposta a la llei vigent (Decret 187/2015). Quatre idees

118. 4. Els centres que s’estan transformant no estan (tots) pintant mandales, estan (la majoria) adaptant la seva pràctica a l’evidència que aporta la recerca. Quatre idees 1. Tot això va, només, d’aprendre. Els nois i noies han de trobar sentit i signiﬁcat a l’aprenentatge, els ha d’empoderar i ajudar a emancipar-se personal i professionalment. 2. No interessen els neologismes educatius, ni aquest enfocament pretén ser modern o innovador, és un intent, ple d’errades, de donar resposta a la llei vigent (Decret 187/2015). 3. El paper ho aguanta tot, però el sistema arrossega contradiccions estructurals, i de manca de recursos, que cal abordar, i que depassen el cercle d’inﬂuència dels i de les docents. Quatre idees

119. 1. Tot això va, només, d’aprendre. Els nois i noies han de trobar sentit i signiﬁcat a l’aprenentatge, els ha d’empoderar i ajudar a emancipar-se personal i professionalment. 2. No interessen els neologismes educatius, ni aquest enfocament pretén ser modern o innovador, és un intent, ple d’errades, de donar resposta a la llei vigent (Decret 187/2015). 3. El paper ho aguanta tot, però el sistema arrossega contradiccions estructurals, i de manca de recursos, que cal abordar, i que depassen el cercle d’inﬂuència dels i de les docents. 4. Els centres que s’estan transformant no estan (tots) pintant mandales, estan (la majoria) adaptant la seva pràctica a l’evidència que aporta la recerca. Quatre idees

120. 1. Tot això va, només, d’aprendre. Els nois i noies han de trobar sentit i signiﬁcat a l’aprenentatge, els ha d’empoderar i ajudar a emancipar-se personal i professionalment. 2. No interessen els neologismes educatius, ni aquest enfocament pretén ser modern o innovador, és un intent, ple d’errades, de donar resposta a la llei vigent (Decret 187/2015). 3. El paper ho aguanta tot, però el sistema arrossega contradiccions estructurals, i de manca de recursos, que cal abordar, i que depassen el cercle d’inﬂuència dels i de les docents. 4. Els centres que s’estan transformant no estan (tots) pintant mandales, estan (la majoria) adaptant la seva pràctica a l’evidència que aporta la recerca. Quatre idees Aprendre importa.

121. 1. Tot això va, només, d’aprendre. Els nois i noies han de trobar sentit i signiﬁcat a l’aprenentatge, els ha d’empoderar i ajudar a emancipar-se personal i professionalment. 2. No interessen els neologismes educatius, ni aquest enfocament pretén ser modern o innovador, és un intent, ple d’errades, de donar resposta a la llei vigent (Decret 187/2015). 3. El paper ho aguanta tot, però el sistema arrossega contradiccions estructurals, i de manca de recursos, que cal abordar, i que depassen el cercle d’inﬂuència dels i de les docents. 4. Els centres que s’estan transformant no estan (tots) pintant mandales, estan (la majoria) adaptant la seva pràctica a l’evidència que aporta la recerca. Quatre idees Aprendre importa. Moltes gràcies, :). Presentació i documentació del projecte sergidelmoral.net Discutir amablement @sergidelmoral

122. Decret d’ordenació curricular 187/2015. xtec.gencat.cat/ca/curriculum/eso/normativa PBLWorks. Buck Institute for Education. pblworks.org Gold Standard PBL: Essential Project Design Elements pblworks.org/blog/gold-standard-pbl-essential-project-design-elements Gold Standard PBL: Essential Project Design Elements pblworks.org/what-is-pbl/gold-standard-project-design High Tech High. hightechhigh.org Hands & Minds: A Guide to Project-Based Learning For Teachers By Teachers amazon.com/dp/154839761X/ref=cm_sw_r_cp_dp_T1_Pqavzb650AWVY En la escuela hoy. Philippe Meirieu. Octaedro. octaedro.com/libro/en-la-escuela-hoy Pedagogia de la autonomia. Paulo Freire. casadellibro.com/libro-pedagogia-de-la-autonomia/9789682320699/633493 Avaluar per aprendre. Neus Sanmartí. Departament d’Educació. 2010. xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0024/fc530 24f-626e-423b-877a-932148c56075/avaluar_per_aprendre.pdf de-testing and de-grading schools. Joe Bower Paul L. Thomas peterlang.com/view/title/22946 Referències Las (necesarias) tensiones en los centros en transformación. S. del Moral i J. Domènech. Cuadernos de pedagogía #486. sergidelmoral.net/2018/03/07/las-necesarias-tensiones-en-los-centros -en-transformacion Del conocimiento al aprendizaje, un camino sin retorno. S. del Moral. Cuadernos de pedagogía #472. sergidelmoral.net/2016/12/01/del-conocimiento-al-aprendizaje-un-ca mino-sin-retorno La mirada pedagògica. Bloc professional de Boris Mir. blog.lamiradapedagogica.net La cultura de l’esforç equivocat. Boris Mir (fragment vídeo) youtube.com/watch?v=eIVIp6Cb6HM A culture of quality. Ron Berger. EL Education. eleducation.org/resources/a-culture-of-quality Mystery boxes. Jordi Domènech. jordidomenechportfolio.wordpress.com/2013/03/24/indagacio-a-laula- una-metafora-de-la-ciencia Institut-Escola Les Vinyes. ielesvinyes.net Associació Educativa La Verema. laverema.net