3. Va néixer, probablement a Gandia, on va
viure amb la seva família. Al 1397
Era fill de Pere March, un notari de Barcelona.
Era senyor de Beniarjó (un petit municipi de la
comunitat Valenciana). I també era poeta
4. Al 1419 ja surt el
nom, en un
document propi de
cavallers. Des
d’aleshores i fins
al 1429 va estar
ocupat fent
tasques de guerrer
al servei del rei
Alfons V d’Aragó
5. Quan va acabar la vida
política es va dedicar a la
vida poètica(25 anys) i va
escriure durant més de
trenta anys.
Va escriure, en total, 128
poemes, més de 10.000
versos,que deixà en
manuscrit a la seva mort i
no va ser publicada fins un
segle després.
6. Es casà per primera vegada, al 1437 amb
quaranta anys. Es va casar amb Isabel
Martorell(germana de l’autor de tirant lo
Blanc). Ella mor dos anys després, el 1439.
Es casa per segona vegada(1443) amb Joana
Escorna. El 1450 s'instal·len a Valencia per
divulgar les seves obres.
Joana mor al 1454 sense descendència.
7. Mor a València
(3/3/1459).No tingué fills
amb la seva dona, però va
tenir 5 fills d’altres dones
9. Ausiàs March utilitza la comparació
com un dels seus principals
recursos de la poesia.
Comparació: relació de semblança
entre dos elements que tenen
propietats diferents.
Aquest poeta va ser un dels primers
en utilitzar la llengua catalana.
10. La seva obra està constituïda per
cent vint-i-vuit poesies.
Aquesta la podem classificar en
cicles temàtics, cada cicle forma una
unitat de sentit, així com s'observa
una evolució formal i conceptual en
els diferents cicles.
11. Els cants d’amor:
En l'obra de March la dona és una persona
real, humana i individual i, en conseqüència la
relació home - dona serà el compost de l'amor
sensual (sentits) i l'amor intel·lectual
(contemplació i pensament).
Quan dedica els seus poemes a una dona
sempre utilitzarà un senyal per referir-se a
ella.
12. Marc recull uns quants elements de la tradició
trobaduresca per exemple, la centralitat de la
tematica amorosa o l’estroctura de la canço
de cinc o tres estrofes
Es mes important son les novetats de marc
.Ausias marc ja no utilitza l’occità, es el primer
poeta al escriure tota la seva ora en català
signe amb el seu veritable nom.
13. L’amor de el que parla marc es diferent a
l’amor cortes de els trobadors, no te sentit
plantejar la relacio amorosa estereotipades i
buidesde contingut de trobadors. La seva
obra planteja l’amor des del punt de vista del
poema
14.
15. POEMA:
Així com cell qui es veu a prop de la
mort, corrent mal temps, perillant la
mar, e veu lo lloc on se por restaurar,
e no hi ateny per sa malvada sort, ne
pren a me, qui vaig afanys passant e
veig a vós, bastant mos mals delir:
desesperat de mos desigs complir, iré
pel mon vostre ergull recitant.
16. TRADUCCIÓ DEL POEMA:
Com aquell que es veu a prop de la mort
quan corre mal temps,
perillant enmig de la mar i veu el lloc on por
refer-se i no hi ateny per la seva sort
malvada, m’esdevé a mi, que vaig passant
turments i us veig a vós, que basteu per
destruir els meus mals.
Desespera al poder satisfer els meus
desitjos, aniré pel món recitant el vostre
orgull
17. COMENTARI:
Comparació el seu amor com si fos un
nàufrag
Ausiàs March també utilitza moralitats: com
per exemple que voldrà anar lluint el seu
orgull de tenir-la.
18.
19. Veles e vents han mos desigs complir. Fahent
caminsduptosos per la mar. Mestre y ponent contra
d’ell veig armar: xaloc, levant los deuen subvenir ab
lurs amichs lo grech e lo migjorn, ffent humils
prechs al vent tremuntanal qu’en son bufar los sia
parcial e que tots cinch complesquen mon retorn
Bullira-l mar com la caçola ‘n forn mudant calor a
l’estat natural, e mostrara voler tota res mal que
sobre si atur hun punt horn; grans e pochs peixs a
recors correran e cerquaran amaguatalls secret:
ffugint del mar, hon son nodrits e fets, per gran
remey en terra exiran.
20. Les veles i els vents han de satisfer els meus desitjos,
tot fent camins incerts per el mar. Veig que s’armen
contra ell el mestral i el ponent; el xaloc i el llevant els
han d’ajudar, amb llurs amics el gregal i el migjorn,
pregant humilment al vent de tramuntana que en el
seu bufar els sigui favorable i que tots cinc duguin a
terme el meu retorn.
El mar bullirà com la cassola al forn, canviant de
color i d’estat, i mostrarà malvolença a qualsevol cosa
que se li aturi a sobre peixos grossos i petits correran
a refugiar-se i cercaran amagatalls recòndits: fugint
del mar, on han nascut i s’han nodrit, sortiran a terra
com a millor remei
21. El poema parla de un navegant embarcat en
un vaixell de vela impulsat per els vents: el
mestral, el ponent, el xaloc i el llevant
