Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
EL RENAIXEMENT
EL RENAIXEMENT A ITÀLIA:  CONTEXT HISTÒRIC <ul><li>Va sorgir en el centre i nord d’Itàlia, en ciutats como Florència, Sien...
En  el segle XV van destacar cinc potències i els seus satèl·lits: Venècia, Milà, Florència, els Estats Pontificis i el Re...
<ul><li>Ciutats riques    prosperitat econòmica. Noves rutes (ruta de la seda) </li></ul><ul><li>Nova classe burgesa: mer...
<ul><li>SIGNIFICACIÓ : fenomen artístic i cultural que es va desenvolupar a començament de l’Edat Moderna i que es caracte...
<ul><ul><li>Redescobreixen el saber del  món clàssic grecoromà : moda que es va estendre per Europa (Gutenberg    impremt...
<ul><li>“ Els hòmens que van fer de Florència la ciutat més rica d'Europa, els banquers i mercaders de llana, els devots r...
<ul><li>PERIODITZACIÓ :  </li></ul><ul><li>Quattrocento o primer Renaixement: </li></ul><ul><ul><li>Segle XV </li></ul></u...
TRETS DE L’ART RENAIXENTISTA <ul><li>Es generalitzen els noms d’ arts majors  per a designar l’arquitectura, l’escultura i...
<ul><li>“ L’artista medieval era responsable només de l’execució, perquè els continguts i inclús els temes de les imatges ...
ARQUITECTURA DEL QUATTROCENTO <ul><li>Es generalitza l’arc de mig punt, combinat amb voltes de canó, cúpules i cobertes ad...
BRUNELLESCHI <ul><li>CÚPULA DE SANTA MARIA  </li></ul><ul><li>DEI FIORI, FLORÈNCIA. </li></ul><ul><li>Corona la construcci...
Construïda entre els anys 1402 i 1436 amb maó i marbre, i amb un tambor de 41 m. de diàmetre, és el símbol de Florència.
Detall de la capçalera Escala i espai entre les cúpules
 
<ul><li>Les obres arquitectòniques de Brunelleschi es caracteritzen per: </li></ul><ul><ul><li>Rigor matemàtic </li></ul><...
<ul><li>TEMPLE DEL SANTO SPIRITO (1436), FLORÈNCIA </li></ul><ul><li>Elegància compositiva </li></ul><ul><li>S’hi combinen...
Vista general de l'interior Cúpula sobre petxines del creuer
<ul><li>BASÍLICA DE SANT LLORENÇ, FLORÈNCIA </li></ul><ul><li>Reforma la  sagristia vella  i n’afegeix una de nova. </li><...
 
<ul><li>CAPELLA DELS PAZZI </li></ul><ul><li>En el claustre de l’esglesia de Santa Croce de Florència (iniciada el 1429). ...
 
 
Detall de l'interior del pòrtic i la seua cúpula
Vista zenital en què es percep el quadrat com a mòdul  i l'organització decorativa
Paret interior de l'entrada Paret del fons amb la capella
Cúpules
<ul><li>HOSPITAL DELS SANTS INNOCENTS  </li></ul><ul><li>Florència, 1419-1444. </li></ul><ul><li>Edifici obert a l’espai u...
Interior del pòrtic Medallons realitzats per Della Robbia
<ul><li>Brunelleschi va establir les bases de la tipologia del palau urbà florentí amb la façana de pedra tosca i un marca...
 
ALBERTI <ul><li>Primer a descriure la construcció de la perspectiva. </li></ul><ul><li>Manifesta la importància de l’ordre...
Façana projectada per Alberti Façana executada La façana s’inspira en el model dels arcs de triomf romans
Vista general de l’interior Espai longitudinal d’una sola nau amb capelles laterals travessada per un creuer que es corona...
<ul><li>TEMPLE MALATESTIÀ DE RÍMINI (vers el 1450) </li></ul><ul><li>Recupera elements arquitectònics clàssics com l’arc d...
 
Detall de façana lateral amb els sepulcres Detall de façana
 
<ul><li>PALAU RUCELLAI (projectat per Alberti i iniciat el 1446 per Bernardo Rossellino) </li></ul><ul><li>Per tal d’evita...
 
<ul><li>FAÇANA DE SANTA MARIA NOVELLA (1456-1470) </li></ul>
 
El quadrat com a mòdul de la façana Detall del material i voluta
<ul><li>“ L’arquitectura, en conjunt, es compon de disseny i construcció. Pel que fa al disseny, tot el seu objecte i mèto...
ESCULTURA DEL QUATTROCENTO <ul><li>DONATELLO (1386-1466) </li></ul><ul><li>Combina la serenitat i l’equilibri harmònic de ...
<ul><li>DAVID (vers el 1430) </li></ul><ul><li>Museu de Bargello, Florència. </li></ul><ul><li>Primera escultura exempta i...
 
 
<ul><li>CANTORIA DE LA CATEDRAL DE FLORÈNCIA </li></ul>
<ul><li>ALTAR DE SANT ANTONI DE PÀDUA </li></ul><ul><li>Entre els anys 1433 i 1439 </li></ul><ul><li>Culmina la perfecció ...
 
<ul><li>GATTAMELATA, Pàdua (1445-1453) </li></ul><ul><li>Primera estàtua en honor d'un guerrer de tot el món modern. </li>...
Detall del rostre i la seua expressió
<ul><li>En el Renaixement, l'estatus de l'artista es va exalçar fins a tal punt, que van sorgir nombroses llegendes preten...
Sant Jordi (c. 1417) Sant Marcos (1411-13)
Profeta Habacuc,  Il Zuccone (1425) <ul><li>Força expresiva </li></ul><ul><li>Exemple del vessant dramàtic de la seva escu...
María Magdalena penitent (1456-57) Sacrifici d'Isaac (c. 1418)
PINTURA DEL QUATTROCENTO <ul><li>Temàtica: </li></ul><ul><ul><li>Pintures religioses (en esglésies i capelles) </li></ul><...
<ul><li>“ En realidad, la invención del sistema de perspectiva en Florencia en los primeros años del siglo XV, considerada...
FRA ANGELICO (influència gòtica) <ul><li>1387?-1455 </li></ul><ul><li>Fort component espiritual </li></ul><ul><li>Elements...
<ul><li>ANUNCIACIONS </li></ul><ul><li>Actitud espiritual de la Mare de Déu </li></ul><ul><li>Colors daurats i exuberància...
Anunciació  del Museu del Prado. Tremp sobre taula. 1’94 m x 1’94 m. L'atmosfera devocional, els daurats  i la gesticulaci...
LLEGENDES DE SANT ESTEVE I SANT LLORENÇ La predicació de Sant Esteve i La disputa La ordenació de Sant Llorenç com a diàcon
Capella Niccolina – ELS QUATRE EVANGELISTES
ARMARI DE LA PLATA . 1450.  Tremp sobre taula. Cada panell 38,5 x 37 cm. Museu de Sant Marcos. Florència. Itàlia
<ul><li>La decoració de la porta del reliquiari conegut com a Armari de la plata, per a l'església de la Santa Anunciació ...
La roda mística.  Detall de l'Armari de la Plata. Anunciació . Detall de l'Armari de la Plata.
La circumcisió . Detall de l'Armari de la Plata.  Nativitat. Detall de l'Armari de la Plata.
El bes de Judes .  Detall de l'Armari de la Plata.  La matança dels innocents . Detall de l'Armari de la Plata.
Crucifixió.   Detall de l'Armari de la Plata.  La vinguda de l'Esperit Sant .  Detall de l'Armari de la Plata.
MASACCIO (Tendència científica) <ul><li>Sobrenom de Tommaso Guidi di Goivanni. </li></ul><ul><li>Renuncia a l’elegància de...
<ul><li>Frescos de la  CAPELLA BRANCACCI  de l’esglèsia de Santa Maria del Carmine a Florència (1424-1428) </li></ul><ul><...
Lateral esquerre. Dalt:  El tribut .  Baix:  La resurrecció del fill de Teòfil i S. Pedro en la càtedra.
El Tribut Detalls
Detall  El Tribut : Pedro traient la moneda de la boca del peix Detall  El Tribut : Pedro pagant el tribut Detall  El Trib...
<ul><li>Fresc de la TRINITAT de l’església de Santa Maria de Novella de Florència (vers el 1428) </li></ul><ul><li>Introdu...
Tríptic de Sant Giovenale (1422)
PIERO DELLA FRANCESCA (1420-1457) <ul><li>Grandesa monumental aconseguida gràcies: </li></ul><ul><ul><li>a la perspectiva ...
<ul><li>LLEGENDA DE LA VERA CREU (vers 1452-1465) </li></ul><ul><li>Església de San Francesco, Capella Bacci, Arezzo (vill...
 
Episodi VIII: Descobriment de la Creu; al fons a l'esquerra, Jerusalem Episodi II: La reina de Saba i el rei Salomó
Episodi V: El somni de Constantí, una de les primeres escenes nocturnes en l'art occidental  Episodi VII: Judes revela l'a...
<ul><li>Està realitzat al tremp a l'ou sobre taula. 167 cm d'alt i 116 cm d'ample. Actualment en la National Gallery de Lo...
<ul><li>LA FLAGEL·LACIÓ DE CRIST (vers 1455) </li></ul>
<ul><li>POLÍPTIC DE LA MISERICÒRDIA (1445-1462) </li></ul>
BOTTICELLI (1445-1510) <ul><li>La seua obra s’oposa al naturalisme científic de Masaccio i recupera alguns elements de la ...
<ul><li>LA PRIMAVERA </li></ul>VÍDEO
<ul><li>Mercuri :  El déu queda identificat pels calçats amb ales i pel caduceu usat per a separar serps i fer la pau (Bot...
<ul><li>Venus :  Es troba en el centre del quadro i serveix d'eix a la composició. Entorn del seu cap s'aclareix l'arbreda...
<ul><li>Flora :  És l'única del grup que mira directament l'observador. Destaca també pel seu somriure, perquè és infreqüe...
<ul><li>EL NAIXEMENT DE VENUS </li></ul><ul><li>Formalment inspirada en les Venus clàssiques. </li></ul><ul><li>Formalment...
VÍDEO
Detall de Venus L'Hora
&quot; I al voltant una blanca escuma sorgí de l'immortal membre i, enmig, nasqué una donzella. De primer s'atansà a la di...
LA CALÚMNIA VÍDEO
L’ART DEL CINQUECENTO <ul><li>1500-1520    Màxima plenitud. </li></ul><ul><li>Arquitectura   sacrifica l’ornamentació de...
<ul><li>Capitalitat de l’art del segle XVI: Roma, i més tard Venècia    impúls que els papes (nous mecenes) donen a l’art...
ARQUITECTURA CINQUECENTO <ul><li>Sacrifica el sentit decoratiu del període anterior per la recerca del racionalisme en les...
TIPOLOGIES ARQUITECTÒNIQUES DEL CINQUECENTO <ul><li>El temple: </li></ul><ul><ul><li>Planta centralitzada coberta amb una ...
BRAMANTE (1444-1514) <ul><li>Dues etapes: </li></ul><ul><li>Llomardia: reconstruccions de les esglésies de  Santa Maria pr...
<ul><li>SANTA MARIA DELLE GRAZIE, MILÁN (1492-1499) </li></ul>
Vista de la capçalera i cúpula realitzades per Bramante Vista des del claustre
Interior de la cúpula Exterior de la cúpula
SAN PIETRO IN MONTORIO, ROMA (1502) Grandiosa  monumentalitat malgrat les seves petites dimensions. De planta circular, si...
Detall de l'interior i del tambor de la cúpula Interior de la cúpula Interior del tempietto
PROJECTE PER A SANT PERE DEL VATICÀ  (1503-1514) Planta Maqueta de la planta
Planta de Bramante Planta de Miguel Ángel Planta modificada en el XVII por Maderna
MIQUEL ÀNGEL ARQUITECTE <ul><li>1475-1564: Humanista per excel·lència que va practicar les tres arts majors. </li></ul><ul...
<ul><li>FAÇANA DE SANT LLORENÇ </li></ul>
<ul><li>CAPELLA DELS MÈDICI </li></ul>A la basílica de Sant Llorenç de Florència compren dos estructures afegides al disse...
La  Sagrestia Nuova  exterior
<ul><li>CÚPULA DE SANT PERE DEL VATICÀ </li></ul><ul><li>Cúpula inspirada en Brunelleschi. </li></ul><ul><li>S’aixeca sobr...
Maqueta del conjunt Maqueta de l’estructura de la cúpula
 
 
 
<ul><li>Entre els anys 1524 i 1527 va realitzar la  Biblioteca Laurentiana  a Florència, on va col·locar en un espai molt ...
<ul><li>BIBLIOTECA LAURENTIANA </li></ul><ul><li>Encàrrec del papa Climent VII realitzat el 1524.  </li></ul><ul><li>Magní...
Sala de lectura (1524-1527)
Escala d'accés del vestíbul (1530-1534)
Tram central de l'escala d'accés Detalls del vestíbul
<ul><li>Per encàrrec del papa Pau III. </li></ul><ul><li>Centre històric de l'antiga Roma. </li></ul><ul><li>Va buscar els...
 
PALLADIO (1508-1580) <ul><li>Principal arquitecte en la Venècia del segle XVI.  </li></ul><ul><li>En les seues obres va ut...
<ul><li>BASÍLICA DE VICENZA (iniciada el 1549) </li></ul>L'edifici va ser el Palazzo della Ragione de la ciutat. Part del ...
Finestres Palladianes rectangulars El seu element arquitectònic més important és la lògia que posseeix i que constitueix u...
<ul><li>VIL·LA CAPRA (LA ROTONDA), Vicenza </li></ul>
<ul><li>Tipologia de la vila romana però com a lloc de retir i oci. </li></ul><ul><li>Planta centralitzada (creu grega), a...
 
TEATRE OLÍMPIC, Vicenza <ul><li>Recupera el model de teatre romà. </li></ul><ul><li>Sàvia utilització de la perspectiva </...
 
ESCULTURA DEL CINQUECENTO <ul><li>A Roma, els escultors van entrar en contacte amb les  obres clàssiques , i inclús van as...
MIQUEL ÀNGEL <ul><li>Mestria amb marbre i bronze. </li></ul><ul><li>En els seus inicis florentins aviat va recollir la tra...
<ul><li>LA PIETAT DEL VATICÀ </li></ul><ul><li>Perfecció extrema per la solemnitat de les formes, la idealització equilibr...
 
 
Mà de Crist Banda del pit de la Mare de Déu
<ul><li>EL DAVID (1501-1504), Galeria de la Acadèmia de Florència. </li></ul><ul><li>Aviat es va intensificar la grandiosi...
 
 
<ul><li>“ Y Miguel Ángel, aun cuando era difícil sacar del bloque una figura sin piezas añadidas, cosa que los demás no se...
<ul><li>Etapa de transició: </li></ul><ul><ul><li>El Moisès (inicial el 1513) </li></ul></ul><ul><ul><li>Esclaus </li></ul...
Conjunt del sepulcre del papa Julio II (Sant Pietro in Vincoli, Roma)
Zona inferior del sepulcre
<ul><li>Gest de Moisés amb les celles arrufades i una mirada agressiva    tensió continguda </li></ul><ul><li>La peça est...
<ul><li>Després de rebre Moisés les Taules de la Llei, va abaixar de la muntanya Sinaí i es va trobar que el poble hebreu ...
 
<ul><li>Per al mateix projecte realitza a més nombroses figures inacabades d’ ESCLAUS: L’ESCLAU REBEL i L’ESCLAU MORENT. <...
Esclau rebel Esclau morent
<ul><li>PANTEÓ DELS MÈDICIS (1521-1534) </li></ul><ul><li>Capella funerària dels Mèdici, a l'església de Sant Llorenç de F...
Vista general desde l’absis
Tomba de Julià amb la Nit i el Dia
<ul><ul><li>Tomba Llorenç  amb el Crepuscle i l'Aurora </li></ul></ul>
Retrat de Julià: expressió de l’actitud dinàmica Retrat de Llorenç: símbol de la vida contemplativa i pensant.
La Nit i el Dia
El Crepuscle i l'Aurora
<ul><li>L’expressivitat dramàtica i el pessimisme tràgic s’aniran fent cada vegada més patents en la seva obra, mitjançant...
 
PINTURA DEL CINQUECENTO <ul><li>El color    es maneja lliurement i es converteix en el element autònom, en detriment del ...
<ul><li>Els representants més destacats de la pintura del segle XVI són:  </li></ul><ul><ul><li>Leonardo da Vinci    intr...
LEONARDO DA VINCI <ul><li>Autèntic humanista la producció del qual inclou tots els camps de la investigació i la pràctica ...
<ul><li>L’ ANUNCIACIÓ (1472-1475) </li></ul>Pintat a l'oli sobre taula.100 x 221. Període 1472-1475. Galeria dels Uffizi. ...
Ha usat la col·locació que de les pintures de Fra Angèlico sobre el tema, amb la Verge Maria asseguda o agenollada a la dr...
<ul><li>MARE DE DÉU DE LES ROQUES DEL LOUVRE (1483-1486) I MARE DE DÉU DE LES ROQUES DE LONDRES (1495-1508) </li></ul><ul>...
<ul><li>MARE DE DÉU DE LES ROQUES DEL LOUVRE </li></ul>
MARE DE DÉU DE LES ROQUES DE LONDRES
<ul><li>L’ÚLTIM SOPAR (1499) </li></ul><ul><li>Mur del refector del convent de Santa Maria delle Grazie, Milà. </li></ul><...
Abans de la restauració Després de la restauració
 
<ul><li>LA GIOCONDA (1503-1505) </li></ul><ul><li>Oli sobre taula. 77 cm x 53 cm. Museu del Louvre, París. </li></ul><ul><...
 
RAFAEL (ESCOLA ROMANA) <ul><li>Fou fill d’un pintor i escriptor, de qui heretà els ideals humanistes, i es va convertir en...
<ul><li>L’ESPOSORI DE LA MARE DE DÉU </li></ul><ul><li>Galeria Brera (Pinacoteca di Brera), Milà. Oleo sobre taula 117 x 1...
<ul><li>Els personatges estan ben mudats, vesteixen túniques i capes típiques de l'època. El sacerdot porta un vestit molt...
<ul><li>El templet es típicament Renaixentista: la planta central esglaonada, arcs de mig punt, proporcions basades en el ...
<ul><li>Rafael és va formar amb  Perugino  i això s'observa clarament en esta obra ja que reflectix la clara influència de...
<ul><li>Entre 1504 i 1508 va tindre lloc la seua  etapa florentina . Allí va rebre la influència de Leonardo i Miguel Ánge...
<ul><li>Destaca també el record de La Gioconda en els retrats. </li></ul>Dama amb unicorn (c. 1505) Retrat de Maddalena Do...
<ul><li>Entre 1508 i 1512 ( etapa romana ) va realitzar els frescos de l’ STANZA DE LA SEGNATURA  del Vaticà, en què va el...
Decoració de la volta
Vista parcial amb l'Escola d'Atenes en la paret dreta
Sobre les portes  Las Virtuts  i enfront d’elles  El Parnàs
Les Virtuts: la Fortalesa, la Prudència i la Temprança (1511)
El Parnàs (1510-1511)
La Disputa del Sagrament (1509)
L'Escola d'Atenes (1509-1510)
<ul><li>L’escena representa l’escola de la filosofia grega. </li></ul><ul><li>Se subordina a un marc arquitectònic de remi...
<ul><li>L'arquitectura és monumental, al mode deBramante o Alberti.  </li></ul><ul><li>Els arcs de mig punt, les voltes de...
<ul><li>La línia central i els grups dels costats avançats, augmenten la sensació de perspectiva. Hi ha moviment en ells, ...
Detall de Plató i Aristòtil
Detall del grup d'Euclides (possible retrat de Bramante)
Detall de la dreta amb l'autoretrat del mateix Rafael amb gorro negre
MIQUEL ÀNGEL (ESCOLA ROMANA) <ul><li>La seva obra pictòrica es caracteritza per un perfecte dibuix anatòmic, que destaca f...
<ul><li>TONDO DONI  </li></ul><ul><li>(vers 1506) </li></ul>
<ul><li>El seu diàmetre arriba als 120 centímetres. Galeria dels Uffizi de Florència (Itàlia). Pintura al tremp i pintura ...
<ul><li>CAPELLA SIXTINA </li></ul><ul><li>Capella construïda el 1474 per a la celebració de conclaves. </li></ul><ul><li>F...
 
Volta de la Capilla Sixtina (1508-1512)  Esquema general: Escenes de la Gènesi: 1 a 9.  Profetes: 14, 15,18,19, 22, 23 i 2...
Volta de la Capilla Sixtina (1508-1512) S’hi desenvolupen escenes del Gènesi, des de la creació de l’Univers fins a l’embr...
Conjunt en què de troba &quot;La creació d'Adam&quot;
<ul><li>Detalls de la creació d’Adam </li></ul>
El contacte de l'índex amb Déu pareix donar vida al primer home
&quot;La creació d'Eva&quot; i ignudi
&quot;El pecat original i l'expulsió del paradís&quot;
Profeta Zacaríes  (núm. 25 de l'esquema) Sibil·la délfica  (núm. 24 de l'esquema)
<ul><li>LA RESTAURACIÓ DELS FRESCOS </li></ul><ul><li>“ La recent restauració dels frescos de la Capella Sixtina no ha sup...
<ul><li>JUDICI UNIVERSAL </li></ul><ul><li>Entre els anys 1537 i 1541 va pintar al fresc la capçalera de la mateixa capell...
 
1: Món celestial 2: Jutjats que ascendeixen al cel 3: Jutjats arrossegats als inferns 4: L‘ infern 5: Resurrecció dels mor...
DETALLS Món celestial: Crist jutge, la Mare de Déu i sants
Àngels amb les tubes i el llibre del bé Resurrecció dels morts i jutjats que ascendixen al cel
Un condemnat arrossegat cap a l'infern
El dimoni en la barca de Caronte
<ul><li>CAPELLA PAULINA </li></ul><ul><li>En la mateixa línea de dramatisme i tensió interior va realitzar, entre els anys...
La conversió de Sant Pau (1542-1545)
Martiri de Sant Pere (1546-1559) Sant Pere col·locat al revés en la creu, esta era alçada pels soldats romans. Miguel Ánge...
L’ESCOLA VENECIANA <ul><li>Venècia fou l’únic centre artístic capaç de rivalitzar amb Roma.  </li></ul><ul><li>En el segle...
GIORGIONE <ul><li>La seva gran aportació va consisir a crear la composició directament amb els pinzells sobrela taula o te...
<ul><li>LA TEMPESTA </li></ul><ul><li>Es tendeix a creure que més que representar un tema concret, el pintor va reflectir ...
<ul><li>Detall de La Tempesta </li></ul>
<ul><li>VENUS ADORMIDA </li></ul><ul><li>Museu de Dresden.  </li></ul><ul><li>Inaugura el tipus de nu venecià, reclinat i ...
 
<ul><li>CONCERT CAMPESTRE (TICIÀ O GIORGIONE) </li></ul>
TICIÀ <ul><li>Pintor cortesà de fama internacional, va desenvolupar tant la temàtica pagana com la religiosa.  </li></ul><...
<ul><li>L’AMOR SAGRAT I L’AMOR PROFÀ </li></ul>També conegut com  Venus i la donzella . Llenç a l'oli. Vers 1515 . La tela...
<ul><li>LA BACANAL </li></ul><ul><li>Museu del Prado, Madrid </li></ul><ul><li>Manifesta l’optimisme de la societat veneci...
<ul><li>LA VENUS D’URBINO </li></ul>
<ul><li>També coneguda com la Venus del gosset. </li></ul><ul><li>Inspirada en la Venus adormida de Giorgione, que a difer...
<ul><li>DÁNAE REBENT LA PLUJA D’OR </li></ul>
<ul><li>Museu del Prado </li></ul><ul><li>Representa el mite de Dànae, inspirada en Les Metamorfosis d'Ovidi, qui havia es...
<ul><li>EL RAPTE D'EUROPA </li></ul>
<ul><li>Europa, segons la mitologia grega, fou una formosa princesa de Fenícia. </li></ul><ul><li>Un dia, mentre collia fl...
<ul><li>Les seves obres religioses són d’una gran sensibilitat cromàtica i solemnitat en tots els assumptes tractats, com ...
<ul><li>SANT ENTERRAMENT </li></ul><ul><li>1566 (Museu del Prado) </li></ul><ul><li>La cantonada del sepulcre ens introdue...
<ul><li>PALA PESARO </li></ul><ul><li>Basílica de Santa Maria Gloriosa dei Frari, de Venècia, Itàlia. </li></ul><ul><li>En...
<ul><li>L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU </li></ul><ul><li>L’Assumpció de Maria és la creença, d'acord a la tradició i teolog...
<ul><li>RETRATS: elegància compositiva y estudi psicològic del personatge  </li></ul><ul><li>CARLES V A CAVALL EN MÜLHBERG...
Autoretrat (1562?) L'home del guant (1523)
Retrat de Felip II (1551-1553) El Papa Paulo III (1543)
TINTORETTO <ul><li>Va introduir trets que reflecteixen  la influència de Miquel Àngel com: </li></ul><ul><ul><li>La perfec...
<ul><li>“ La forma de Tintoretto es fallida i es disloca als colps de la llum i de l'ombra. L'exigència del clarobscur, bà...
<ul><li>RETROBAMENT DEL COS DE SANT MARC </li></ul><ul><li>Milà, Pinacoteca de Brera. </li></ul><ul><li>L'espai arquitectò...
<ul><li>TRASLLAT DEL COS DE SANT MARCOS (1562-1566) </li></ul>
<ul><li>EL SANT SOPAR </li></ul>
<ul><li>EL LLAVATORI </li></ul>
VERONÉS <ul><li>Conegut com “Il Veronese” per la seva població natal. </li></ul><ul><li>Autor de grans composicions pictòr...
<ul><li>NOCES DE CANÀ </li></ul>
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

El Renaixement

5,589 views

Published on

  • Recomano la lectura de la novel.la 'Els Colors del Cel'. Una passejada per la Florència del Renaixement, narrada en primera persona per un testimoni de l'època, molt proper a Miquel Àngel. Les relacions de l'artista amb Leonardo da Vinci, tota l'evolució dels treballs a la volta de la Capella Sixtina, i, en definitiva, tot el que van compartir i com es van formar els dos grans genis. Una trama molt apassionant i misteriosa amb l'art de fons, que es desenvolupa als escenaris més emblemàtics d'una època cabdal de la història d'Occident.

    http://www.bubok.es/libros/218770/ELS-COLORS-DEL-CEL
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • i like thoses photo so thats y i download this share anyways bye...
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • osdnndfof
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here

El Renaixement

  1. 1. EL RENAIXEMENT
  2. 2. EL RENAIXEMENT A ITÀLIA: CONTEXT HISTÒRIC <ul><li>Va sorgir en el centre i nord d’Itàlia, en ciutats como Florència, Siena, Urbino, Pàdua, Milà, Venècia, Ferrara o Màntua. </li></ul><ul><li>Final del segle XIV i al llarg del XV. Resta d’Europa al XVI. </li></ul><ul><li>En el segle XV, Itàlia no era un Estat unificat: repúbliques, principats i ciutats Estat. </li></ul><ul><li>“ Amb la mort de Joan Galeazzo Visconti, la unió d'Itàlia sota un sol governant va eixir del regne de les possibilitats polítiques durant moltíssims anys. Durant l'època del Renaixement, la història d'Itàlia és la dels seus cinc Estats principals. Fins a 1454, cada un d'ells es va afanyar a eixamplar les seues fronteres i a consolidar el seu poder. Van haver-hi nombroses guerres petites que van constituir una edat d'or per a un cert producte peculiar de la civilització italiana: el condottiere, soldat mercenari o de fortuna”. </li></ul><ul><li>HEARDER, H. y WALEY, D. P.: Breve historia de Italia . </li></ul><ul><li>Madrid, Espasa-Calpe, 1996. </li></ul>
  3. 3. En el segle XV van destacar cinc potències i els seus satèl·lits: Venècia, Milà, Florència, els Estats Pontificis i el Regne de Nàpols.
  4. 4. <ul><li>Ciutats riques  prosperitat econòmica. Noves rutes (ruta de la seda) </li></ul><ul><li>Nova classe burgesa: mercaders enriquits amb el comerç a llarga distància  classe cortesana, refinada, culta i de gustos exquisits que va omplir els seus palaus amb les obres de reconeguts artistes italians. </li></ul><ul><li>Famílies de governants com els Mèdici a Florència foren el prototip dels nous mecenes de l’art. </li></ul>
  5. 5. <ul><li>SIGNIFICACIÓ : fenomen artístic i cultural que es va desenvolupar a començament de l’Edat Moderna i que es caracteritza per: </li></ul><ul><ul><li>La recuperació cultural de l’Antiguitat clàssica. </li></ul></ul><ul><ul><li>Superació dels esquemes medievals que supeditaven l’art a la religió i a la finalitat didàctica. </li></ul></ul><ul><li>HUMANISME : Nova actitud establerta pels poetes italians Petrarca i Boccaccio. </li></ul><ul><li>Els humanistes van configurar la mentalitat dels segles següents amb figures com Maquiavel, Petrarca, Erasme de Rotterdam, Copèrnic... </li></ul>
  6. 6. <ul><ul><li>Redescobreixen el saber del món clàssic grecoromà : moda que es va estendre per Europa (Gutenberg  impremta). </li></ul></ul><ul><ul><li>Superació del teocentrisme </li></ul></ul><ul><ul><li>ésser humà com a centre de </li></ul></ul><ul><ul><li>l’Univers VS tot supeditat </li></ul></ul><ul><ul><li>per Déu. </li></ul></ul><ul><ul><li>Nous avenços científics i </li></ul></ul><ul><ul><li>tècnics : esperit de progrés </li></ul></ul><ul><ul><li>(instruments de navegació, </li></ul></ul><ul><ul><li>òptica, geometria...) </li></ul></ul><ul><ul><li>Mètode científic : el saber es distancia de la fe. </li></ul></ul><ul><ul><li>Els valors de l’humanisme impregnen prínceps, nobles y rics burgesos, que van redescobrir el plaer de l’art i la cultura  mecenatge . </li></ul></ul>
  7. 7. <ul><li>“ Els hòmens que van fer de Florència la ciutat més rica d'Europa, els banquers i mercaders de llana, els devots realistes, vivien en sunyoses cases defensives el prou robustes per a resistir feus de partits i disturbis populars. Res en elles anuncia eixe extraordinari episodi de la història de la civilització que coneixem amb el nom de Renaixement. No pareix fer cap motiu perquè, d'improvís, dels carrerons foscos i angostos brollaren estes arcuacions esveltes i lluminoses, amb els seus arcs de mig punt «corrent alegres curses» davall les seues rectilínies cornises. […] Què ha ocorregut? La resposta està en una sentència del filòsof grec Protàgores: «L'home és la mesura de totes les coses»”. </li></ul><ul><li>CLARK, Kenneth: Civilización. Volumen I . </li></ul><ul><li>Madrid, Alianza Editorial, 1979. </li></ul>
  8. 8. <ul><li>PERIODITZACIÓ : </li></ul><ul><li>Quattrocento o primer Renaixement: </li></ul><ul><ul><li>Segle XV </li></ul></ul><ul><ul><li>Centre Florència </li></ul></ul><ul><ul><li>Mèdici: mecenes de l’art per excel·lència </li></ul></ul><ul><li>Cinquecento o alt Renaixement: </li></ul><ul><ul><li>Segle XVI </li></ul></ul><ul><ul><li>Centre Roma </li></ul></ul><ul><ul><li>Els papes van esdevenir els nous mecenes i l’art va quedar sotmès a la religió. </li></ul></ul><ul><li>Manierisme: </li></ul><ul><ul><li>A partir de 1525: decadència del Renaixement. </li></ul></ul>
  9. 9. TRETS DE L’ART RENAIXENTISTA <ul><li>Es generalitzen els noms d’ arts majors per a designar l’arquitectura, l’escultura i la pintura VS arts menors (ceràmica, tapís, orfebreria, mosaic, gravat...). </li></ul><ul><li>Recuperació dels ordres arquitectònics clàssics , dels models escultòrics i d’alguns temes mitològics . </li></ul><ul><li>Figura humana centre de les representacions artístiques VS Déu (encara que no s’abandona) </li></ul><ul><li>S’anteposa la bellesa i la perfecció tècnica al significat de l’obra. </li></ul><ul><li>L’art abandona el seu caràcter artesanal per a convertir-se en una activitat intel·lectual (ampliació de coneixements de l’artista). </li></ul><ul><li>Es generalitza l’ estudi preparatori . Per primera vegada els artistes signen les seves obres i són elevats a genis . </li></ul>
  10. 10. <ul><li>“ L’artista medieval era responsable només de l’execució, perquè els continguts i inclús els temes de les imatges li eren donats; ara [en el Renaixent], l’artista ha de trobar-los i definir-los, és a dir, que no treballa ja segons directrius ideològiques imposades des de una autoritat superior o per una tradició consagrada, sinó que determina de manera autònoma l’orientació ideològica i cultural del seu propi treball. L’art no és ja una activitat manual, encara que siga d’alt nivell, sinó intel·lectual o liberalis ”. </li></ul><ul><li>ARGAN, Giulio Carlo: Renacimiento y Barroco I. </li></ul><ul><li>De Giotto a Leonardo da Vinci. Madrid, Akal, 1987. </li></ul>
  11. 11. ARQUITECTURA DEL QUATTROCENTO <ul><li>Es generalitza l’arc de mig punt, combinat amb voltes de canó, cúpules i cobertes adovellades. </li></ul><ul><li>Les plantes dels edificis acostumen a ser rectangulars, hi predominen l’horitzontalitat i el retorn a les proporcions a escala humana VS verticalitat i monumentalitat gòtiques. </li></ul><ul><li>Principals arquitectes: </li></ul><ul><ul><li>FILIPPO BRUNELLESCHI (1377-1446) </li></ul></ul><ul><ul><li>LEON BATTISTA ALBERTI (1404-1472) </li></ul></ul>
  12. 12. BRUNELLESCHI <ul><li>CÚPULA DE SANTA MARIA </li></ul><ul><li>DEI FIORI, FLORÈNCIA. </li></ul><ul><li>Corona la construcció gòtica. </li></ul><ul><li>Dues estructures: una de mitja </li></ul><ul><li>taronja a l’interior i una altra de </li></ul><ul><li>lleugerament apuntada a l’exterior, que serveix com a contrapunt de forces a la primera  cúpula majestuosa de dimensions colossals. </li></ul><ul><li>Es comptava amb la recuperació del prestigi de les cúpules clàssiques, en especial la del Panteó d’Agripa , a Roma. </li></ul>
  13. 13. Construïda entre els anys 1402 i 1436 amb maó i marbre, i amb un tambor de 41 m. de diàmetre, és el símbol de Florència.
  14. 14. Detall de la capçalera Escala i espai entre les cúpules
  15. 16. <ul><li>Les obres arquitectòniques de Brunelleschi es caracteritzen per: </li></ul><ul><ul><li>Rigor matemàtic </li></ul></ul><ul><ul><li>Nervis octogonals </li></ul></ul><ul><ul><li>Línies rectes </li></ul></ul><ul><ul><li>Plans llisos </li></ul></ul><ul><ul><li>Espais cúbics </li></ul></ul><ul><li>Brunelleschi va definir el tipus d'església renaixentista: </li></ul><ul><ul><li>De planta centralitzada, en forma de T </li></ul></ul><ul><ul><li>Escala humana </li></ul></ul><ul><ul><li>Perfecta harmonia entre els elements </li></ul></ul><ul><ul><li>Equilibri de les proporcions. </li></ul></ul>Aquestes aportacions foren el punt de partida per a l’arquitectura renaixentista
  16. 17. <ul><li>TEMPLE DEL SANTO SPIRITO (1436), FLORÈNCIA </li></ul><ul><li>Elegància compositiva </li></ul><ul><li>S’hi combinen perfectament la proporció, la claredat i la simplicitat decorativa </li></ul><ul><li>Llum homogènia que banya l’interior i dóna unitat al conjunt. </li></ul>
  17. 18. Vista general de l'interior Cúpula sobre petxines del creuer
  18. 19. <ul><li>BASÍLICA DE SANT LLORENÇ, FLORÈNCIA </li></ul><ul><li>Reforma la sagristia vella i n’afegeix una de nova. </li></ul><ul><li>L’espai interior, perfectament ordenat, s’aconsegueix gràcies a la visió en perspectiva de conjunt, en què totes les línies convergeixen en un punt de fuga, en aquest cas l’altar. </li></ul>
  19. 21. <ul><li>CAPELLA DELS PAZZI </li></ul><ul><li>En el claustre de l’esglesia de Santa Croce de Florència (iniciada el 1429). </li></ul><ul><li>Esplèndida puresa compositiva. </li></ul><ul><li>Claredat geomètrica. </li></ul><ul><li>Elegància, sobrietat cromàtica i austeritat decorativa. </li></ul><ul><li>La monocromia del marbre blanc es veu interrompuda només per les columnes corínties i els medallons de ceràmica vidriada blaus que decoren els murs i les petxines de la cúpula. </li></ul>
  20. 24. Detall de l'interior del pòrtic i la seua cúpula
  21. 25. Vista zenital en què es percep el quadrat com a mòdul i l'organització decorativa
  22. 26. Paret interior de l'entrada Paret del fons amb la capella
  23. 27. Cúpules
  24. 28. <ul><li>HOSPITAL DELS SANTS INNOCENTS </li></ul><ul><li>Florència, 1419-1444. </li></ul><ul><li>Edifici obert a l’espai urbà, a manera de claustre. </li></ul><ul><li>Pòrtic que combina arcs de mig punt amb columnes romanes. </li></ul><ul><li>Destaca l’horitzontalitat, remarcada per les motllures de l’arquitrau. </li></ul>
  25. 29. Interior del pòrtic Medallons realitzats per Della Robbia
  26. 30. <ul><li>Brunelleschi va establir les bases de la tipologia del palau urbà florentí amb la façana de pedra tosca i un marcat bossellament. </li></ul><ul><li>Exemple: PALAU PITTI (1458) </li></ul>
  27. 32. ALBERTI <ul><li>Primer a descriure la construcció de la perspectiva. </li></ul><ul><li>Manifesta la importància de l’ordre racional i d’una utilització científica de les regles de l’equilibri i de les proporcions . </li></ul>ESGLÈSIA DE SANT ANDREU DE MÀNTUA (1472-1494)
  28. 33. Façana projectada per Alberti Façana executada La façana s’inspira en el model dels arcs de triomf romans
  29. 34. Vista general de l’interior Espai longitudinal d’una sola nau amb capelles laterals travessada per un creuer que es corona amb una cúpula.
  30. 35. <ul><li>TEMPLE MALATESTIÀ DE RÍMINI (vers el 1450) </li></ul><ul><li>Recupera elements arquitectònics clàssics com l’arc de mig punt, l’elevació del temple sobre un podi i les columnes corínties. </li></ul>Planta projectada per Alberti
  31. 37. Detall de façana lateral amb els sepulcres Detall de façana
  32. 39. <ul><li>PALAU RUCELLAI (projectat per Alberti i iniciat el 1446 per Bernardo Rossellino) </li></ul><ul><li>Per tal d’evitar la monotonia </li></ul><ul><li>dels pisos, va decorar amb </li></ul><ul><li>pilastres verticals que combinen </li></ul><ul><li>els ordres clàssics: </li></ul><ul><ul><li>Toscà: pis inferior </li></ul></ul><ul><ul><li>Jònic: segon pis </li></ul></ul><ul><ul><li>Corinti: pis superior </li></ul></ul><ul><li>Encàrrec de </li></ul><ul><li>Bernardo Rucellai </li></ul>
  33. 41. <ul><li>FAÇANA DE SANTA MARIA NOVELLA (1456-1470) </li></ul>
  34. 43. El quadrat com a mòdul de la façana Detall del material i voluta
  35. 44. <ul><li>“ L’arquitectura, en conjunt, es compon de disseny i construcció. Pel que fa al disseny, tot el seu objecte i mètode consisteixen a trobar una manera exacta i satisfactòria per a adaptar-se entre si i conjuntar línies i angles, amb la qual cosa queda completament definit l’aspecte de l’edifici. La funció del disseny és, doncs, la d’assignar als edificis i a les seves parts una posició apropiada, una proporció exacta, una disposició convenient i una ordenació agradable, de manera que tota la forma i figura de la construcció reposi completament en el mateix disseny”. </li></ul><ul><li>Traduït de: Alberti, L.B., “Los diez libros de arquitectura”, </li></ul><ul><li>dins: Fuentes y documentos para la historia del arte . </li></ul><ul><li>Ed. Gustavo Gili, Barcelona. </li></ul>
  36. 45. ESCULTURA DEL QUATTROCENTO <ul><li>DONATELLO (1386-1466) </li></ul><ul><li>Combina la serenitat i l’equilibri harmònic de l’estatuària clàssica amb una gran expressivitat que l’allunya del concepte de bellesa idealitzada. </li></ul><ul><li>Gran domini dels diversos materials (pedra, marbre, fusta i bronze), i també de la tècnica d’escultura exempta i del relleu. </li></ul>
  37. 46. <ul><li>DAVID (vers el 1430) </li></ul><ul><li>Museu de Bargello, Florència. </li></ul><ul><li>Primera escultura exempta i nua </li></ul><ul><li>des de l’Antiguitat clàssica. </li></ul><ul><li>Recull els valors de la joventut, </li></ul><ul><li>la bellesa idealitzada, l’elegància </li></ul><ul><li>i la serenitat. </li></ul><ul><li>Mirada penetrant i serena </li></ul><ul><li>del personatge. </li></ul><ul><li>Modelatge de les formes. </li></ul><ul><li>Absència de dramatisme. </li></ul>
  38. 49. <ul><li>CANTORIA DE LA CATEDRAL DE FLORÈNCIA </li></ul>
  39. 50. <ul><li>ALTAR DE SANT ANTONI DE PÀDUA </li></ul><ul><li>Entre els anys 1433 i 1439 </li></ul><ul><li>Culmina la perfecció del concepte de relleu pictòric. Aplica les lleis de la perspectiva. </li></ul>
  40. 52. <ul><li>GATTAMELATA, Pàdua (1445-1453) </li></ul><ul><li>Primera estàtua en honor d'un guerrer de tot el món modern. </li></ul><ul><li>Es va erigir en honor del condottiero de la república vèneta Erasme de Narni. </li></ul><ul><li>Estilísticament està relacionada amb l'escultura romana, perquè està inspirada en l'escultura eqüestre de Marc Aureli. </li></ul><ul><li>Serenitat del genet i del cavall, a pesar que es representa en marxa. </li></ul><ul><li>El retrat del personatge deixa traslluir la psicologia del representat, que mostra una expressió abstracta però conscient de la seua difícil missió en defensa de la ciutat a què serveix. </li></ul><ul><li>El rostre és el d'un home avançat en anys. No es tracta en este cas d'una representació realista de les autèntiques faccions del condottiero, sinó més aïna d'una maduresa conquistada amb els anys. A l'heroi jovement i físicament perfecte de l'Antiguitat Clàssica, li substitueix llavors la consciència de l'home racional: l'heroi modern, representat en el seu ser simplement home. </li></ul>
  41. 53. Detall del rostre i la seua expressió
  42. 54. <ul><li>En el Renaixement, l'estatus de l'artista es va exalçar fins a tal punt, que van sorgir nombroses llegendes pretenent fiançar la seua capacitat única i la seua autoria. Un exemple: </li></ul><ul><li>“ Donatello va demolir el cap del seu Gattamelata perquè els que li la van encarregar l’agoviaren excessivament. Y es diu que va respondre a l’amenaça de ser decapitat igual que ell havia fet amb la seua estàtua: «D’acord, amb la condició de que esteu segurs de poder restituir-la com jo faré amb la del caudillo»”. </li></ul><ul><li>Text atribuït a Poliziano, en KRIS, Ernst y KURZ, Otto: La leyenda del artista. Madrid, Cátedra, 1995. </li></ul>
  43. 55. Sant Jordi (c. 1417) Sant Marcos (1411-13)
  44. 56. Profeta Habacuc, Il Zuccone (1425) <ul><li>Força expresiva </li></ul><ul><li>Exemple del vessant dramàtic de la seva escultura. </li></ul>
  45. 57. María Magdalena penitent (1456-57) Sacrifici d'Isaac (c. 1418)
  46. 58. PINTURA DEL QUATTROCENTO <ul><li>Temàtica: </li></ul><ul><ul><li>Pintures religioses (en esglésies i capelles) </li></ul></ul><ul><ul><li>Mitologia i retrats </li></ul></ul><ul><ul><li>Històrica: esdeveniments heroics </li></ul></ul><ul><li>Tècniques: </li></ul><ul><ul><li>Fresc de grans dimensions </li></ul></ul><ul><ul><li>Tremp sobre pla i oli (influència flamenca) </li></ul></ul><ul><li>Elements principals: </li></ul><ul><ul><li>Ús de la perspectiva lineal: Tres dimensions on només hi ha dos. Consisteix a plasmar línies de fuga que convergeixen en un únic punt de fuga. Els objectes representats redueixen la seua dimensió proporcionalment quan s’acosten a eixe punt, fent la sensació de profunditat. </li></ul></ul><ul><ul><li>Amb la llum aconsegueixen mostrar el volum dels objectes. </li></ul></ul>
  47. 59. <ul><li>“ En realidad, la invención del sistema de perspectiva en Florencia en los primeros años del siglo XV, considerada como una auténtica «recuperación» dell’antico, no fue sólo la creación de un nuevo código sin relaciones con lo preexistente, sino sin dependencia con respecto a los códigos figurativos de la Antigüedad. Lo que se desarrolla entonces no es un sistema de representación inspirado en lo clásico, sino un método nuevo que permanecerá durante siglos como la base de la pintura occidental. El sistema perspectivo ideado por los artistas italianos del siglo XV surge como el «instrumento» que hace posible la representación de la naturaleza y el desarrollo de la idea tridimensional del espacio. […] La composición surge como una ventana abierta (una fenestra aperta), según la definición de Alberti, en la que el plano pictórico se configura mediante la intersección de la pirámide visual”. </li></ul><ul><li>NIETO ALCAIDE, V. y CHACA CREMADES, F.: El Renacimiento. </li></ul><ul><li>Formación y crisis del modelo clásico . Madrid, Istmo, 1989. </li></ul>
  48. 60. FRA ANGELICO (influència gòtica) <ul><li>1387?-1455 </li></ul><ul><li>Fort component espiritual </li></ul><ul><li>Elements de la tradició medieval: </li></ul><ul><ul><li>Fons daurats </li></ul></ul><ul><ul><li>Actitud mística dels personatges </li></ul></ul><ul><ul><li>Estilització de les figures </li></ul></ul><ul><ul><li>Exemple: Les seves Anunciacions </li></ul></ul><ul><li>Poc a poc s'anirà desprenent d’aquestes implicacions: Frescos Llegendes de sant Esteve i sant Llorenç (1447-1447) </li></ul><ul><ul><li>Per a la Capella Niccolina (Nicolau V) al Vaticà de Roma. </li></ul></ul><ul><ul><li>Renuncia al decorativisme i posa èmfasi en el sentit narratiu de les escenes. </li></ul></ul>
  49. 61. <ul><li>ANUNCIACIONS </li></ul><ul><li>Actitud espiritual de la Mare de Déu </li></ul><ul><li>Colors daurats i exuberància decorativa </li></ul><ul><li>Tradició gòtica </li></ul>Anunciació de Cortona
  50. 62. Anunciació del Museu del Prado. Tremp sobre taula. 1’94 m x 1’94 m. L'atmosfera devocional, els daurats i la gesticulació de les figures recorden al Gòtic, mentres que l'arquitectura i la perspectiva són ja trets renaixentistes.
  51. 63. LLEGENDES DE SANT ESTEVE I SANT LLORENÇ La predicació de Sant Esteve i La disputa La ordenació de Sant Llorenç com a diàcon
  52. 64. Capella Niccolina – ELS QUATRE EVANGELISTES
  53. 65. ARMARI DE LA PLATA . 1450. Tremp sobre taula. Cada panell 38,5 x 37 cm. Museu de Sant Marcos. Florència. Itàlia
  54. 66. <ul><li>La decoració de la porta del reliquiari conegut com a Armari de la plata, per a l'església de la Santa Anunciació de Florència, va ser l'última obra que coneixem de Fra Angelico. </li></ul><ul><li>El tabernacle estava destinat a salvaguardar les donacions que rebia l'església. </li></ul><ul><li>Fra Angelico va ser el destinatari de l'encàrrec i el que va donar els models de les escenes, encara que la majoria de les figuracions estan molt allunyades del seu estil arquetípic, la qual cosa ens fa pensar en la col·laboració àmplia del seu taller. </li></ul><ul><li>De les taules del reliquiari, que en principi formaven un conjunt de 41 escenes, es conserven únicament 35. </li></ul><ul><li>Començant amb l'escena de la Roda mística d'Ezequiel, Fra Angelico va desenrotllar els episodis més important de la vida de Jesús. L'últim panell que tancava la sèrie era el de la Coronació de María. </li></ul><ul><li>Gran profusió de detalls anecdòtics i una concepció espacial que situa en l'època renaixentista esdeveniments de la història sagrada. </li></ul>
  55. 67. La roda mística. Detall de l'Armari de la Plata. Anunciació . Detall de l'Armari de la Plata.
  56. 68. La circumcisió . Detall de l'Armari de la Plata. Nativitat. Detall de l'Armari de la Plata.
  57. 69. El bes de Judes . Detall de l'Armari de la Plata. La matança dels innocents . Detall de l'Armari de la Plata.
  58. 70. Crucifixió. Detall de l'Armari de la Plata. La vinguda de l'Esperit Sant . Detall de l'Armari de la Plata.
  59. 71. MASACCIO (Tendència científica) <ul><li>Sobrenom de Tommaso Guidi di Goivanni. </li></ul><ul><li>Renuncia a l’elegància de l’art gòtic i es proposa recuperar els valors de l’art clàssic, concentrant l’atenció en el volum de les figures, que dota d’un tractament escultòric. </li></ul><ul><li>Llum homogènia en la representació dels cossos i les indumentàries dels personatges. </li></ul><ul><li>Sàvia utilització de la perspectiva. </li></ul><ul><li>Les seues figures són poderoses, a l'estil de les de Giotto, però introduïdes en ambients paisatgístics o arquitectònics </li></ul>
  60. 72. <ul><li>Frescos de la CAPELLA BRANCACCI de l’esglèsia de Santa Maria del Carmine a Florència (1424-1428) </li></ul><ul><li>Harmonia, equilibri, mímesi de la natura i solemnitat. </li></ul>
  61. 73. Lateral esquerre. Dalt: El tribut . Baix: La resurrecció del fill de Teòfil i S. Pedro en la càtedra.
  62. 74. El Tribut Detalls
  63. 75. Detall El Tribut : Pedro traient la moneda de la boca del peix Detall El Tribut : Pedro pagant el tribut Detall El Tribut : autorretrat
  64. 76. <ul><li>Fresc de la TRINITAT de l’església de Santa Maria de Novella de Florència (vers el 1428) </li></ul><ul><li>Introdueix una nova forma de representació espacial, desenvolupada a partir de la disposició de l’arquitectura. </li></ul>Esquema de la profunditat espacial representada en La Trinidad
  65. 77. Tríptic de Sant Giovenale (1422)
  66. 78. PIERO DELLA FRANCESCA (1420-1457) <ul><li>Grandesa monumental aconseguida gràcies: </li></ul><ul><ul><li>a la perspectiva científica </li></ul></ul><ul><ul><li>a una elegant aplicació de la llum i el color </li></ul></ul><ul><ul><li>A la gran sensibilitat de les seves figures </li></ul></ul><ul><li>La seua pintura es caracteritza per les anàlisis lumínics que potencien la perspectiva i que a vegades es convertix quasi en misteriosa, caient amb força sobre els personatges que queden estàtics, com si d'aparicions es tractara. </li></ul>
  67. 79. <ul><li>LLEGENDA DE LA VERA CREU (vers 1452-1465) </li></ul><ul><li>Església de San Francesco, Capella Bacci, Arezzo (villa situada a la toscana). </li></ul><ul><li>Cicle de frescos considerats com una de les obres mestres de la pintura renaixentista. </li></ul><ul><li>En aquestes escenes, l’autor va anteposar l’estètica al rigor històric d’una llegenda medieval. </li></ul><ul><li>Tant l’agrupament de les figures com el seu dibuix s’aconsegueixen amb figures geomètriques (ovals, cilindres, cercles…) que proporcionen quietud a l’escena. </li></ul>
  68. 81. Episodi VIII: Descobriment de la Creu; al fons a l'esquerra, Jerusalem Episodi II: La reina de Saba i el rei Salomó
  69. 82. Episodi V: El somni de Constantí, una de les primeres escenes nocturnes en l'art occidental Episodi VII: Judes revela l'amagatall de la Creu
  70. 83. <ul><li>Està realitzat al tremp a l'ou sobre taula. 167 cm d'alt i 116 cm d'ample. Actualment en la National Gallery de Londres. </li></ul><ul><li>Representa el moment en què Crist és batejat per Sant Joan Baptista. El cos del Crist se situa entre els tres àngels i Sant Joan. </li></ul><ul><li>Davall de Crist corren les aigües del riu Jordà. El riu traça una “S” invertida, motiu recurrent. </li></ul><ul><li>Meticulosa atenció dels detalls secundaris com els fulls dels arbres i el reflex de les muntanyes en l'aigua. </li></ul><ul><li>La llum zenital anul·la les ombres, donant homogeneïtat a tota la composició. </li></ul>BAPTISME DE CRIST (1448-1450)
  71. 84. <ul><li>LA FLAGEL·LACIÓ DE CRIST (vers 1455) </li></ul>
  72. 85. <ul><li>POLÍPTIC DE LA MISERICÒRDIA (1445-1462) </li></ul>
  73. 86. BOTTICELLI (1445-1510) <ul><li>La seua obra s’oposa al naturalisme científic de Masaccio i recupera alguns elements de la pintura gòtica: </li></ul><ul><ul><li>Sentiment delicat </li></ul></ul><ul><ul><li>Exuberància decorativa </li></ul></ul><ul><ul><li>Línea precisa en el dibuix </li></ul></ul><ul><li>La seva formació humanística es va manifestar en les seves al·legories, representacions simbòliques de temàtica mitològica o clàssica com: </li></ul><ul><ul><li>La Primavera (vers el 1478) </li></ul></ul><ul><ul><li>El naixement de Venus (vers 1485) </li></ul></ul><ul><ul><li>Pal·les i el centaure (vers 1485) </li></ul></ul><ul><li>També es autor de retrats i nombroses composicions religioses. </li></ul>
  74. 87. <ul><li>LA PRIMAVERA </li></ul>VÍDEO
  75. 88. <ul><li>Mercuri : El déu queda identificat pels calçats amb ales i pel caduceu usat per a separar serps i fer la pau (Botticelli ha representat les serps com a dragons alats); amb el seu elm i la seua espasa, pareix clarament el guardià del jardí de Venus. </li></ul><ul><li>Les tres Gràcies: Servidores de Venus, dedicades a una graciosa dansa, estan representades com tres jóvens quasi nues i lluint pentinats elaborats i diversos. Com altres dels personatges del quadro, les Gràcies pareixen ser retrats de persones existents en l'època i conegudes del pintor: per exemple, la Gràcia de la dreta és Caterina Sforza. La hipòtesi més acreditada referent a estes tres jóvens és que la de l'esquerra, de cabells rebels, representa la Voluptuositat ( Voluptas), la central, de mirada melancòlica i d'actitud introvertida, la Castedat (Castitas), i la de la dreta, amb un collar que sosté un elegant i preciós penjoll i un vel subtil que li cobreix els cabells, la Bellesa (Pulchritudo). </li></ul>
  76. 89. <ul><li>Venus : Es troba en el centre del quadro i serveix d'eix a la composició. Entorn del seu cap s'aclareix l'arbreda, formant una espècie d'aurèola. Està representada com una Mare de Déu, amb el cabell cobert per còfia i vel, com una dona casada. Vist una camisa llarga i, per damunt, vestit i manto, que cau de forma asimètrica, com el de Mercuri. El ventre prominent era considerat graciós. Un signe d'elegància era col·locar la mà sobre una tela, per a evidenciar la seua bellesa. </li></ul><ul><li>Cupido : Vola sobre el cap de la figura central i es dedica a llançar dards cap a una de les Gràcies </li></ul>
  77. 90. <ul><li>Flora : És l'única del grup que mira directament l'observador. Destaca també pel seu somriure, perquè és infreqüent en la pintura renaixentista, en particular en Botticelli, les dones de la qual estan sempre serioses. </li></ul><ul><li>La nimfa Cloris : De la seua boca ixen les flors primaverals que Flora arreplega en el seu vestit transparent. </li></ul><ul><li>Zèfir : Déu del vent benigne representat amb colors freds mentres busca l'amor de la nimfa. Bufa la dolça brisa que fa possible la primavera. </li></ul>
  78. 91. <ul><li>EL NAIXEMENT DE VENUS </li></ul><ul><li>Formalment inspirada en les Venus clàssiques. </li></ul><ul><li>Formalment es caracteritza per la línea sinuosa, el decorativisme i les figures que semblen surar per l’espai. </li></ul><ul><li>El suau moviment de les onades, el lent plugim de les roses i la delicadesa dels moviments de l'Hora tenen el seu referent en el lleu vaivé de venus, bressolada pel buf de Zèfir. </li></ul><ul><li>Tot plegat fa la sensació de repetir una cadència musical que transmet la necessària delicadesa del naixement de la deessa de l'amor.  </li></ul><ul><li>Per reforçar aquest llenguatge melodiós i cadencial, Boticcelli ha emprat colors suaus, rosats i blau cels.  </li></ul><ul><li>L'escena se situa en el paisatge d'una badia de formes suaus, que permeten donar perspectiva a tot el conjunt. </li></ul><ul><li>La composició es podria esquematitzar en la geometria del triangle, i en el desplaçament cap a la dreta que provoca la direcció del vent. La centralitat assimètrica de Venus es compensa amb  els grups de Zèfir i l'Hora. </li></ul>
  79. 92. VÍDEO
  80. 93. Detall de Venus L'Hora
  81. 94. &quot; I al voltant una blanca escuma sorgí de l'immortal membre i, enmig, nasqué una donzella. De primer s'atansà a la divinal Citera; d'allí, després, es dirigí vers Xipre arreu de corrents banyada. I de la mar aparegué la bella i venerable dea, i a l'entorn dels seus subtils peus creixia l'herba. Afrodita l'anomenen els divins i els homes, perquè nasqué enmig de l'escuma, i també Citerea, car fou allí que dirigí les seves passes”. HESÍODE, Teogonia , 190-206. Hesíode explica que Afrodita (la Venus romana) va néixer de la fecundació del mar produïda pel semen d'Urà, caigut en forma de pluja de roses. Acabada de néixer, la deessa va arribar a les costes de Xipre damunt d'una petxina, portada pel vent suau i càlid de l'oest (Zèfir), acompanyat per la nimfa Cloris, que fa verdejar la terra. Venus és  rebuda a la costa per la nimfa Hora, que amb un mantell  cobreix la seva nuesa. Venus és la deessa de l'amor i l'ideal de la bellesa femenina.Venus està representada com a anadyomene , la que emergeix.
  82. 95. LA CALÚMNIA VÍDEO
  83. 96. L’ART DEL CINQUECENTO <ul><li>1500-1520  Màxima plenitud. </li></ul><ul><li>Arquitectura  sacrifica l’ornamentació del període anterior i se centra en l’estructura de l’edifici (Bramante, Miguel Ángel i Palladio). </li></ul><ul><li>Escultura  Nous valors: grandiositat i monumentalitat (Miquel Àngel). </li></ul><ul><li>Pintura  Equilibri i harmonia (Leonardo da Vinci, Rafael i Miquel Àngel). </li></ul>
  84. 97. <ul><li>Capitalitat de l’art del segle XVI: Roma, i més tard Venècia  impúls que els papes (nous mecenes) donen a l’art. </li></ul><ul><li>A partir de 1525 es comencen a abandonar l’equilibri i l’harmonia de tendència clàssica. </li></ul><ul><ul><li>Les composicions perden la simetria, la proporció i la serenitat de les obres renaixentistes </li></ul></ul><ul><ul><li>L’atenció se centra en el decorativisme més que no pas en l’estructura formal de l’obra. </li></ul></ul><ul><li>Això anuncia la crisi del Renaixement i l’inici del manierisme. </li></ul>
  85. 98. ARQUITECTURA CINQUECENTO <ul><li>Sacrifica el sentit decoratiu del període anterior per la recerca del racionalisme en les formes arquitectòniques. </li></ul><ul><li>Concep les construccions com un tot unitari en què l’harmonia triomfa plenament. </li></ul><ul><li>S’introdueixen els volums i s’abandona l’horitzontalitat pròpia del Quattrocento. </li></ul><ul><li>Principals arquitectes: Bramante, Miquel Àngel i Palladio </li></ul>
  86. 99. TIPOLOGIES ARQUITECTÒNIQUES DEL CINQUECENTO <ul><li>El temple: </li></ul><ul><ul><li>Planta centralitzada coberta amb una cúpula. La més utilitzada pel seu simbolisme: la unió del quadrat de la planta (que representava la Terra) i del cercle de la cúpula (el cel). </li></ul></ul><ul><ul><li>De creu llatina: Simbolitzava la creu de Crist i s'adaptava millor al culte catòlic. Potenciada per la Contrareforma i difosa pels jesuïtes. El creuer es cobria amb una cúpula. </li></ul></ul><ul><li>El palau urbà: </li></ul><ul><ul><li>Arqueres a un pati quadrat. </li></ul></ul><ul><ul><li>La busca de la monumentalitat va portar a la construcció d'imponents fatxades, però sense deixar de mostrar l'harmonia entre tots els seus elements. </li></ul></ul><ul><li>La vil·la: </li></ul><ul><ul><li>Va adquirir gran importància, trobant el seu precedent en les vil·les del món romà, dissenyades per al control per part del terratinent de la seua explotació agrària. </li></ul></ul><ul><ul><li>En el segle XVI es van convertir en cases campestres per al descans. </li></ul></ul><ul><ul><li>Menors dimensions que en els palaus però també es buscava la monumentalitat. </li></ul></ul>
  87. 100. BRAMANTE (1444-1514) <ul><li>Dues etapes: </li></ul><ul><li>Llomardia: reconstruccions de les esglésies de Santa Maria presso San Satiro i Santa Maria delle Grazie (totes dues a Milà)  profusa decoració. </li></ul><ul><li>Roma: abandona qualsevol tipus ornamental i se centra en l’estructura de l’edifici  San Pietro in Montorio </li></ul>
  88. 101. <ul><li>SANTA MARIA DELLE GRAZIE, MILÁN (1492-1499) </li></ul>
  89. 102. Vista de la capçalera i cúpula realitzades per Bramante Vista des del claustre
  90. 103. Interior de la cúpula Exterior de la cúpula
  91. 104. SAN PIETRO IN MONTORIO, ROMA (1502) Grandiosa monumentalitat malgrat les seves petites dimensions. De planta circular, situat damunt d’un basement i coronat per una cúpula, el temple está envoltat per un peristil de setze columnes toscanes que sostenen un fris amb tríglifs i una lleugera balustrada.
  92. 105. Detall de l'interior i del tambor de la cúpula Interior de la cúpula Interior del tempietto
  93. 106. PROJECTE PER A SANT PERE DEL VATICÀ (1503-1514) Planta Maqueta de la planta
  94. 107. Planta de Bramante Planta de Miguel Ángel Planta modificada en el XVII por Maderna
  95. 108. MIQUEL ÀNGEL ARQUITECTE <ul><li>1475-1564: Humanista per excel·lència que va practicar les tres arts majors. </li></ul><ul><li>La seva obra arquitectònica centra l’atenció en el joc dels volums, i trenca amb l’equilibri i l’harmonia de la tendència clàssica. </li></ul><ul><li>A Florència va dissenyar la façana de l’església de Sant Llorenç i la capella dels Mèdici . </li></ul><ul><li>El seu gran encàrrec: construcció de la cúpula de la basílica de Sant Pere del Vaticà a Roma pel papa Juli II. </li></ul>
  96. 109. <ul><li>FAÇANA DE SANT LLORENÇ </li></ul>
  97. 110. <ul><li>CAPELLA DELS MÈDICI </li></ul>A la basílica de Sant Llorenç de Florència compren dos estructures afegides al disseny original de Brunelleschi, actualment és un museu estatal de Florència i lloc de sepultura de la família Mèdici. La Sagrestia Nuova (Sagristia Nova) va ser dissenyada per Miquel Àngel. La capella dei Principi (Capella dels prínceps) dels segles XVI i XVII, està totalment coberta amb un revestiment de marbre pintat incrustat amb pedra dura . Panoràmica de la cúpula de la capella dei Principi domina el complex arquitectònic de Sant Llorenç
  98. 111. La Sagrestia Nuova exterior
  99. 112. <ul><li>CÚPULA DE SANT PERE DEL VATICÀ </li></ul><ul><li>Cúpula inspirada en Brunelleschi. </li></ul><ul><li>S’aixeca sobre un tambor amb una doble fila de columnes monumentals. </li></ul><ul><li>El seu aspecte exterior, amb enormes pilastres corínties, perd l’austeritat del segle XV. </li></ul><ul><li>Fou motiu d’inspiració per a les cúpules barroques. </li></ul>
  100. 113. Maqueta del conjunt Maqueta de l’estructura de la cúpula
  101. 117. <ul><li>Entre els anys 1524 i 1527 va realitzar la Biblioteca Laurentiana a Florència, on va col·locar en un espai molt reduït, un ampli repertori de motius arquitectònics clàssics. </li></ul><ul><li>A Roma va dur a terme una part del Palazzo Farnese (iniciat per A. Sangallo) i va dissenyar el 1546 la plaça del Campidoglio de la mateixa ciutat, en forma de trapezi i envoltada de palaus. </li></ul>
  102. 118. <ul><li>BIBLIOTECA LAURENTIANA </li></ul><ul><li>Encàrrec del papa Climent VII realitzat el 1524. </li></ul><ul><li>Magnífic exemple de la unió entre estructura i decoració. </li></ul>Secció i planta del vestíbul i de la sala de lectura
  103. 119. Sala de lectura (1524-1527)
  104. 120. Escala d'accés del vestíbul (1530-1534)
  105. 121. Tram central de l'escala d'accés Detalls del vestíbul
  106. 122. <ul><li>Per encàrrec del papa Pau III. </li></ul><ul><li>Centre històric de l'antiga Roma. </li></ul><ul><li>Va buscar els efectes sorpresa i la perspectiva. </li></ul><ul><li>En forma de trapezi i envoltada de palaus. </li></ul><ul><li>En el seu centre va instal·lar l'estàtua eqüestre de Marco Aurelio </li></ul>PLAÇA DEL CAMPIDOGLIO
  107. 124. PALLADIO (1508-1580) <ul><li>Principal arquitecte en la Venècia del segle XVI. </li></ul><ul><li>En les seues obres va utilitzar elements del Renaixement més classicista + major ornamentació característica de l'arquitectura veneciana. </li></ul><ul><li>Autor d’Els quatre llibres de l’arquitectura . </li></ul><ul><li>Obres: </li></ul><ul><ul><li>Basílica de Vicenza (iniciada el 1549). </li></ul></ul><ul><ul><li>Vil·la Capra (La Rotonda), construïda el 1550. </li></ul></ul><ul><ul><li>Teatre Olímpic ce Vicenza (1580). </li></ul></ul>
  108. 125. <ul><li>BASÍLICA DE VICENZA (iniciada el 1549) </li></ul>L'edifici va ser el Palazzo della Ragione de la ciutat. Part del mateix es va vindre baix en el s.XVI i un consell de cent persones va designar Andrea Palladio per a la reconstrucció del mateix en 1549.
  109. 126. Finestres Palladianes rectangulars El seu element arquitectònic més important és la lògia que posseeix i que constitueix un dels primers exemples del es coneix com a finestra palladiana Lògia
  110. 127. <ul><li>VIL·LA CAPRA (LA ROTONDA), Vicenza </li></ul>
  111. 128. <ul><li>Tipologia de la vila romana però com a lloc de retir i oci. </li></ul><ul><li>Planta centralitzada (creu grega), amb quatre fatxades entorn d'un saló central circular. </li></ul>
  112. 130. TEATRE OLÍMPIC, Vicenza <ul><li>Recupera el model de teatre romà. </li></ul><ul><li>Sàvia utilització de la perspectiva </li></ul><ul><li>La decoració de l’escena del teatre ofereix una visió de la civilització grecoromana mitjançant la il·lusió de tres carrers monumentals en perspectiva. </li></ul>
  113. 132. ESCULTURA DEL CINQUECENTO <ul><li>A Roma, els escultors van entrar en contacte amb les obres clàssiques , i inclús van assistir al seu descobriment ( Apol·lo de Belvedere, Laocoont... ). </li></ul><ul><li>Per influencia de les escultures de l'Antiguitat romana, els escultors d‘este període buscaven el classicisme i la monumentalitat . </li></ul><ul><li>L'antropocentrisme i el conseqüent interès a mostrar la bellesa del cos humà van portar a donar una gran importància al nu , que es va convertir en un dels principals temes. </li></ul><ul><li>Segons va avançar el manierisme, l'escultura va adquirint major força expressiva , la qual cosa és manifestava en la gesticulació i en l'ímpetu dels moviments i els postures, que pretenien reflectir la potència dels passions humanes  retorciment helicoïdal de la figura humana ( figura serpentinata ). </li></ul>
  114. 133. MIQUEL ÀNGEL <ul><li>Mestria amb marbre i bronze. </li></ul><ul><li>En els seus inicis florentins aviat va recollir la tradició del relleu pictòric de Donatello. Però en un viatge a Bolonya va conèixer l’interés per l’anatomia de les seves composicions. </li></ul><ul><li>Les seves primeres obres reflecteixen la grandiositat i idealització de les figures, de clara influència grecoromana. </li></ul><ul><li>Etapa clàssica: </li></ul><ul><ul><li>La Pietat del Vaticà (1498-1500) </li></ul></ul><ul><ul><li>El David (1501-1504) </li></ul></ul>
  115. 134. <ul><li>LA PIETAT DEL VATICÀ </li></ul><ul><li>Perfecció extrema per la solemnitat de les formes, la idealització equilibrada i l’elegant sensibilitat estètica. </li></ul><ul><li>La figura de la Mare de Déu, lluny de manifestar la mare dolguda, reflecteix la idea universal de la virginitat i el concepte de bellesa suprema. </li></ul><ul><li>En forma d’estructura piramidal, el conjunt mostra Jesucrist mort, pesant, jaient sense cap patiment sobre els genolls de la Mare de Déu, bella i eternament jove. </li></ul>
  116. 137. Mà de Crist Banda del pit de la Mare de Déu
  117. 138. <ul><li>EL DAVID (1501-1504), Galeria de la Acadèmia de Florència. </li></ul><ul><li>Aviat es va intensificar la grandiositat monumental i la tensió interna expressada en les seves figures, en dotar-les de gran dignitat i robustesa. </li></ul><ul><li>El David va ser esculpit per a la plaça de la Signoria de Florència entre els anys 1501 i 1504. </li></ul><ul><li>Aquesta obra és una barreja de bellesa idealitzada (cada cop més oblidada) i la fervent capacitat expressiva que pren impuls en les obres que realitza l’autor a partir d’aquest moment. </li></ul>
  118. 141. <ul><li>“ Y Miguel Ángel, aun cuando era difícil sacar del bloque una figura sin piezas añadidas, cosa que los demás no se atrevían a hacer, y como lo habían deseado durante muchos años, en cuanto llegó a Florencia trató de obtenerlo. Era esta una pieza de nueve brazas, y en ella, por mala suerte, un cierto maestro Simone de Fiesole había comenzado a labrar un gigante, con tal mala traza, que al vaciarlo entre las piernas, lo habían dejado abandonado por muchos años”. </li></ul><ul><li>VASARI, Giorgio: “Vida de Miguel Ángel”, en Vidas de los más excelentes arquitectos, escultores y pintores italianos, de Cimabue a nuestro tiempo . Florencia, 1542-1568. </li></ul>
  119. 142. <ul><li>Etapa de transició: </li></ul><ul><ul><li>El Moisès (inicial el 1513) </li></ul></ul><ul><ul><li>Esclaus </li></ul></ul><ul><ul><li>Panteó dels Mèdicis (1521-1534) </li></ul></ul><ul><li>EL MOISÈS </li></ul><ul><li>Constitueix una de les sis estàtues que en un principi formaven part del monument funerari de Juli II </li></ul><ul><li>És el màxim exponent de la força expressiva o terribilità de Miquel Àngel. </li></ul>
  120. 143. Conjunt del sepulcre del papa Julio II (Sant Pietro in Vincoli, Roma)
  121. 144. Zona inferior del sepulcre
  122. 145. <ul><li>Gest de Moisés amb les celles arrufades i una mirada agressiva  tensió continguda </li></ul><ul><li>La peça està en posició sedent, però el seu gest indica moviment per la seua posició retorçuda i el gest d'incorporació. </li></ul>
  123. 146. <ul><li>Després de rebre Moisés les Taules de la Llei, va abaixar de la muntanya Sinaí i es va trobar que el poble hebreu estava adorant un Déu pagà, un jònec d'or. Ple de còlera, va estavellar les Taules contra el sòl. </li></ul><ul><li>El moment triat per Miguel Ángel és just l'anterior al trencament de les Taules, que apareixen en l'obra. És, per tant, el moment de màxima tensió . </li></ul><ul><li>Les dos banyetes representen la llum que il·luminava el seu rostre després d'haver vist Yahvé. Açò també s'usava en l'Edat Mitjana per a representar els rajos de llum que eixien de la seua cara (= en Pou de Moisés de Claus Sluter). </li></ul>
  124. 148. <ul><li>Per al mateix projecte realitza a més nombroses figures inacabades d’ ESCLAUS: L’ESCLAU REBEL i L’ESCLAU MORENT. </li></ul><ul><li>1513, Museu del Louvre, París. </li></ul><ul><li>Constitueixen una esplèndida mostra per a conèixer el procés d’elaboració i execució de les seves escultures des del bloc primari de marbre. </li></ul><ul><li>Concebuts com a figures atlètiques de proporcions robustes, la tensió, la rebel·lia i el patiment plasmats en els moviments bruscos de l’esclau rebel contrasten amb l’expressió serena i apaivagada de l’esclau morent, en actitud dorment. </li></ul>
  125. 149. Esclau rebel Esclau morent
  126. 150. <ul><li>PANTEÓ DELS MÈDICIS (1521-1534) </li></ul><ul><li>Capella funerària dels Mèdici, a l'església de Sant Llorenç de Florència. </li></ul><ul><li>El panteó està compost per: </li></ul><ul><ul><li>Tomba Llorenç amb el Crepuscle i l'Aurora </li></ul></ul><ul><ul><li> símbol de la vida contemplativa i pensant. </li></ul></ul><ul><ul><li>Tomba de Julià amb la Nit i el Dia  expressió de l’actitud dinàmica. </li></ul></ul><ul><li>En esta obra s'aprecia la gran influència del conjunt hel·lenístic del Laocoont . </li></ul>
  127. 151. Vista general desde l’absis
  128. 152. Tomba de Julià amb la Nit i el Dia
  129. 153. <ul><ul><li>Tomba Llorenç amb el Crepuscle i l'Aurora </li></ul></ul>
  130. 154. Retrat de Julià: expressió de l’actitud dinàmica Retrat de Llorenç: símbol de la vida contemplativa i pensant.
  131. 155. La Nit i el Dia
  132. 156. El Crepuscle i l'Aurora
  133. 157. <ul><li>L’expressivitat dramàtica i el pessimisme tràgic s’aniran fent cada vegada més patents en la seva obra, mitjançant la distorsió de les proporcions i l’accentuació dels gestos i les actituds sofrents de les seves figures. </li></ul><ul><li>Exemple: PIETAT RONDANINI  </li></ul><ul><ul><li>amb prou feines esbossada </li></ul></ul><ul><ul><li>denota la més amarga de les expressions </li></ul></ul><ul><ul><li>Gran patetisme, el cos de Jesucrist es confon amb el de la Mare de Déu. </li></ul></ul><ul><ul><li>Manifesta la profunda crisi interna en la qual es va sumir Miquel Àngel en els darrers anys de la seva vida. </li></ul></ul>
  134. 159. PINTURA DEL CINQUECENTO <ul><li>El color  es maneja lliurement i es converteix en el element autònom, en detriment del dibuix. </li></ul><ul><li>La llum  adquireix molta importància, igual que les ombres. </li></ul><ul><li>La composició de les pintures és molt clara i s’hi destaca una sola escena principal. </li></ul><ul><li>A partir de 1525 (crisi Renaixement: manierisme), els valors de bellesa pictòrica, unitat compositiva i solemne equilibri van anar desapareixent i van deixar pas a composicions desequilibrades i asimètriques, en les quals l’excés de decorativisme amagava sovint l’estructura compositiva de l’obra. </li></ul>
  135. 160. <ul><li>Els representants més destacats de la pintura del segle XVI són: </li></ul><ul><ul><li>Leonardo da Vinci  introductor d’una nova tècnica: l’sfumato. </li></ul></ul><ul><ul><li>Escola Romana: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Rafael Sanzio (1483-1520): la seva obra culmina amb la bellesa idealitzada i la simetria de les composicions clàssiques. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Miquel Àngel (1475-1564): introductor d’una gran expressivitat en les seves escenes dinàmiques. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Escola Veneciana: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Giorgio da Castelfranco (Giorgione): 1477-1510 </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>TiciàVecellio (1488-1576) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Jacopo Robusti “il Tintoretto” (1518-1594) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Paolo Caliari “il Veronese” (1528-1588) </li></ul></ul></ul>
  136. 161. LEONARDO DA VINCI <ul><li>Autèntic humanista la producció del qual inclou tots els camps de la investigació i la pràctica científiques (enginyeria, anatomia, botànica, arquitectura i arts plàstiques). </li></ul><ul><li>A Milà va desenvolupar una gran tasca d’investigació. D’aquesta època daten algunes de les seves obres més famoses. </li></ul><ul><li>Sfumato  tècnica inventada per ell que consisteix a barrejar progressivament les tonalitats sense una transició perceptible en la qual no es defineixen els contorns. </li></ul>
  137. 162. <ul><li>L’ ANUNCIACIÓ (1472-1475) </li></ul>Pintat a l'oli sobre taula.100 x 221. Període 1472-1475. Galeria dels Uffizi. N'hi ha molt poca informació certa respecte a l'origen d'aquesta obra; se sap que és un dels primers encàrrecs que Leonardo va aconseguir mentre era al taller de Verrocchio.
  138. 163. Ha usat la col·locació que de les pintures de Fra Angèlico sobre el tema, amb la Verge Maria asseguda o agenollada a la dreta de la pintura, a la qual s'acosta des de l'esquerra un àngel de perfil, amb rica vestidura que flota, ales aixecades i duent una assutzena.
  139. 164. <ul><li>MARE DE DÉU DE LES ROQUES DEL LOUVRE (1483-1486) I MARE DE DÉU DE LES ROQUES DE LONDRES (1495-1508) </li></ul><ul><li>Es va emprar l’ sfumato . </li></ul><ul><li>Les figures s'emmarquen en una forma piramidal </li></ul><ul><li>Es relacionen amb gestos dolços i mirades. </li></ul><ul><li>La Mare de Déu anticipa l'incipient somriure característic de Leonardo. </li></ul>
  140. 165. <ul><li>MARE DE DÉU DE LES ROQUES DEL LOUVRE </li></ul>
  141. 166. MARE DE DÉU DE LES ROQUES DE LONDRES
  142. 167. <ul><li>L’ÚLTIM SOPAR (1499) </li></ul><ul><li>Mur del refector del convent de Santa Maria delle Grazie, Milà. </li></ul><ul><li>La seua ubicació han fet que esta pintura patisca un enorme deteriorament. </li></ul><ul><li>Hi combina l’ordre simètric i la perspectiva espacial amb un ric estudi psicològic dels diversos apòstols, que mostren tota la seva expressivitat per mitjà dels rostres i el moviment de les mans. </li></ul><ul><li>Els apòstols, distribuïts en grups de tres, són un tractat d'emocions i reaccions humanes. </li></ul>
  143. 168. Abans de la restauració Després de la restauració
  144. 170. <ul><li>LA GIOCONDA (1503-1505) </li></ul><ul><li>Oli sobre taula. 77 cm x 53 cm. Museu del Louvre, París. </li></ul><ul><li>Representació d’un personatge desconegut del qual destaca l’expressió misteriosa. </li></ul><ul><li>Vasari va reconèixer-hi l’esposa del florentí Francesco del Gioconco, Mona Lisa. </li></ul><ul><li>El personatge apareix lleugerament inclinat i amb les mans creuades, amb un somriure irònic molt propi de les figures de Leonardo. </li></ul><ul><li>Al fons es deixa entreveure un paisatge humit que aconsegueix un aspecte bromòs gràcies a la sàvia aplicació de l’ sfumato . </li></ul>
  145. 172. RAFAEL (ESCOLA ROMANA) <ul><li>Fou fill d’un pintor i escriptor, de qui heretà els ideals humanistes, i es va convertir en l’arquetip del classicisme. </li></ul><ul><li>Les seves composicions es caracteritzen per: </li></ul><ul><ul><li>un perfecte equilibri </li></ul></ul><ul><ul><li>la consecució d’una bellesa idealitzada </li></ul></ul><ul><ul><li>una estudiada composició simètrica desenvolupada en amplis espais </li></ul></ul><ul><li>Etapa inicial a Perugia amb pintures com L’esposori de la Mare de Déu (1504). </li></ul>
  146. 173. <ul><li>L’ESPOSORI DE LA MARE DE DÉU </li></ul><ul><li>Galeria Brera (Pinacoteca di Brera), Milà. Oleo sobre taula 117 x 170 cm. </li></ul><ul><li>En el primer pla es veu la Verge Maria, el sacerdot i Josep, tots ben centrats. Maria rep als pretendents, els quals porten una vara. La selecció consisteix en escollir el pretendent el qual la seva vara floreixi. Josep duu a l'espatlla una vara florida i per això es compromet amb Maria i li dona la seva aliança. </li></ul><ul><li>A part dels personatges centrals hi són presents: els pretendents rebutjats (de entre els quals en destaca un, furiós, que trenca la vara), diverses noies i el temple rodó (que mostra el interès de Rafael per l'arquitectura). </li></ul>
  147. 174. <ul><li>Els personatges estan ben mudats, vesteixen túniques i capes típiques de l'època. El sacerdot porta un vestit molt esplendorós. Destaca que San Josep no dugui sabates, cosa que reflexa la humilitat del pretendent. </li></ul><ul><li>L'expressió del rostres es serena, no expressen cap sentiment, però els gestos si que fan comprendre la situació dels personatges. </li></ul>
  148. 175. <ul><li>El templet es típicament Renaixentista: la planta central esglaonada, arcs de mig punt, proporcions basades en el cos humà, accessibilitat i il·luminació natural, la cúpula... </li></ul><ul><li>Aquest temple al Templet de San Pietro in Montorio </li></ul>
  149. 176. <ul><li>Rafael és va formar amb Perugino i això s'observa clarament en esta obra ja que reflectix la clara influència de l' Entrega de les claus a Sant Pere del seu mestre. </li></ul>
  150. 177. <ul><li>Entre 1504 i 1508 va tindre lloc la seua etapa florentina . Allí va rebre la influència de Leonardo i Miguel Ángel, com mostren les composicions triangulars i l’ sfumato . </li></ul>La Bella Jardinera , Museu del Louvre (1507)
  151. 178. <ul><li>Destaca també el record de La Gioconda en els retrats. </li></ul>Dama amb unicorn (c. 1505) Retrat de Maddalena Doni (1506)
  152. 179. <ul><li>Entre 1508 i 1512 ( etapa romana ) va realitzar els frescos de l’ STANZA DE LA SEGNATURA del Vaticà, en què va elaborar composicions d’una monumentalitat classicista com: </li></ul><ul><ul><li>L’Escola d’Atenes  món de la filosofia </li></ul></ul><ul><ul><li>El Parnàs  món de la poesia </li></ul></ul><ul><ul><li>La disputa del Sagrament  món de la religió </li></ul></ul>Organització iconogràfica de la volta i les parets laterals
  153. 180. Decoració de la volta
  154. 181. Vista parcial amb l'Escola d'Atenes en la paret dreta
  155. 182. Sobre les portes Las Virtuts i enfront d’elles El Parnàs
  156. 183. Les Virtuts: la Fortalesa, la Prudència i la Temprança (1511)
  157. 184. El Parnàs (1510-1511)
  158. 185. La Disputa del Sagrament (1509)
  159. 186. L'Escola d'Atenes (1509-1510)
  160. 187. <ul><li>L’escena representa l’escola de la filosofia grega. </li></ul><ul><li>Se subordina a un marc arquitectònic de reminiscències clàssiques romanes. </li></ul><ul><li>Els dos personatges centrals representen Aristòtil, assenyalant cap al terra, i Plató, que assenyala cap al cel, el rostre del qual s’ha identificat amb el de Leonardo. </li></ul><ul><li>Alguns dels personatges s’identifiquen amb artistes del període, com Bramante (Euclides) o Miquel Àngel (Heràclit). </li></ul>
  161. 188. <ul><li>L'arquitectura és monumental, al mode deBramante o Alberti. </li></ul><ul><li>Els arcs de mig punt, les voltes de canó amb cassetons, etc. pertanyen a este segle, inspirat en l'art romà, no en el grec. </li></ul>
  162. 189. <ul><li>La línia central i els grups dels costats avançats, augmenten la sensació de perspectiva. Hi ha moviment en ells, encara que pausat. Les postures poden ser complexes i descobrixen un important estudi de l'anatomia. </li></ul>Esquemes de línies de perspectiva i d'organització circular
  163. 190. Detall de Plató i Aristòtil
  164. 191. Detall del grup d'Euclides (possible retrat de Bramante)
  165. 192. Detall de la dreta amb l'autoretrat del mateix Rafael amb gorro negre
  166. 193. MIQUEL ÀNGEL (ESCOLA ROMANA) <ul><li>La seva obra pictòrica es caracteritza per un perfecte dibuix anatòmic, que destaca fortament el volum i deixa indefinit el fons, i l’expressivitat compositiva dels escorços. </li></ul><ul><li>La primer etapa de al seva obra pictòrica, a la qual pertany La Sagrada Família (o Tondo Doni) de 1504-1506, mostra la bellesa idealitzada mitjançant rotundes i volumètriques composicions. </li></ul>
  167. 194. <ul><li>TONDO DONI </li></ul><ul><li>(vers 1506) </li></ul>
  168. 195. <ul><li>El seu diàmetre arriba als 120 centímetres. Galeria dels Uffizi de Florència (Itàlia). Pintura al tremp i pintura a l'oli. </li></ul><ul><li>Va ser un encàrrec d'Agnolo Doni, un ric teixidor, per commemorar el seu matrimoni i té forma de tondo, és a dir, rodona. </li></ul><ul><li>A primer pla està la Verge amb el Nen i darrere, sant Josep, de grandioses proporcions i dinàmicament articulat. </li></ul><ul><li>Darrere aquestes figures principals, separats per una balustrada, es distingeix sant Joan i un grup de figures nues masculines. Açò és objecte de debat, perquè no n'hi ha cap relació òbvia ni precedents bíblics que la relacionin amb l'escena que transcorre al primer pla. Malgrat tot, la inclusió d'aquestes figures nues no és inusual a l'obra de Miquel Àngel. Es creu que poden ser àngels àpters, és a dir, sense ales. </li></ul><ul><li>INGUDI  xics nus de clara influència escultòrica </li></ul>
  169. 196. <ul><li>CAPELLA SIXTINA </li></ul><ul><li>Capella construïda el 1474 per a la celebració de conclaves. </li></ul><ul><li>Fou un encàrrec fet pel papa Juli II i es va convertir en la seva realització més sublim. </li></ul><ul><li>L’artista va disposar les diverses composicions en una arquitectura fingida. </li></ul><ul><li>A la part central va rerpesentar-hi les escenes del Gènesi envoltades de nus de joves, sibil·les, profetes i altres personatges bíblics, tot això amb una clara exaltació del cos humà. </li></ul>
  170. 198. Volta de la Capilla Sixtina (1508-1512) Esquema general: Escenes de la Gènesi: 1 a 9. Profetes: 14, 15,18,19, 22, 23 i 25. Sibil·les: 16, 17, 20, 21 i 24. Escenes bíbliques: 10, 11, 12 i 13. Figures de l'Antic Testament: 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32 i 33.
  171. 199. Volta de la Capilla Sixtina (1508-1512) S’hi desenvolupen escenes del Gènesi, des de la creació de l’Univers fins a l’embriaguesa de Noè. Tota la composició és una exhibició de bellesa, moviment i força expresiva.
  172. 200. Conjunt en què de troba &quot;La creació d'Adam&quot;
  173. 201. <ul><li>Detalls de la creació d’Adam </li></ul>
  174. 202. El contacte de l'índex amb Déu pareix donar vida al primer home
  175. 203. &quot;La creació d'Eva&quot; i ignudi
  176. 204. &quot;El pecat original i l'expulsió del paradís&quot;
  177. 205. Profeta Zacaríes (núm. 25 de l'esquema) Sibil·la délfica (núm. 24 de l'esquema)
  178. 206. <ul><li>LA RESTAURACIÓ DELS FRESCOS </li></ul><ul><li>“ La recent restauració dels frescos de la Capella Sixtina no ha suposat una neteja rutinària dels mateixos, sinó que ha permès descobrir aspectes desconeguts relacionats amb el color de la pintura italiana dels segles XV i XVI. [...] Abans de començar la restauració de les pintures de la volta de Miquel Àngel, es va procedir a estudiar minuciosament els procediments que havien de seguir-se, pel fet que capes de brutícia i de cua aplicades posteriorment sobre les pintures, a més d'ennegrir-les, requerien un procés minuciós de restauració. [...] Entre novembre de 1984 i desembre de 1989 es va realitzar la primera etapa de restauració de la volta. [...] Els frescos, després de la seua neteja, han recuperat el seu original sentit cromàtic, viu i contrastat, que ha canviat per complet les idees sobre el color de la pintura de l'artista”. </li></ul><ul><li>V. NIETO ALCAIDE, “Capella Sixtina. </li></ul><ul><li>Miquel Àngel i les pintures de la volta” en Descobrir l’Art . </li></ul>
  179. 207. <ul><li>JUDICI UNIVERSAL </li></ul><ul><li>Entre els anys 1537 i 1541 va pintar al fresc la capçalera de la mateixa capella amb una gran capacitat expressiva. </li></ul><ul><li>L’artista va disposar l’escena del Judici universal com un remolí de cossos entrellaçats que es mouen dinàmicament al voltant de a figura autoritària de Crist Jutge, en un espai misteriós i obscur. </li></ul><ul><li>Les figures, disposades en un sol pla, apareixen tenses i angoixades. </li></ul><ul><li>El fons monocrom contribueix a crear un clima d’angoixa i desesperació. </li></ul>
  180. 209. 1: Món celestial 2: Jutjats que ascendeixen al cel 3: Jutjats arrossegats als inferns 4: L‘ infern 5: Resurrecció dels morts 6: Ángeles amb les tubes i llibres del Bé i del Mal
  181. 210. DETALLS Món celestial: Crist jutge, la Mare de Déu i sants
  182. 211. Àngels amb les tubes i el llibre del bé Resurrecció dels morts i jutjats que ascendixen al cel
  183. 212. Un condemnat arrossegat cap a l'infern
  184. 213. El dimoni en la barca de Caronte
  185. 214. <ul><li>CAPELLA PAULINA </li></ul><ul><li>En la mateixa línea de dramatisme i tensió interior va realitzar, entre els anys 1542-1545, l’encàrrec de dos frescos, la Conversió de sant Pau i la Crucifixió de sant Pere, per decorar una altra capella del Vaticà, la capella Paulina. </li></ul><ul><li>En aquest frescos hi predominen la monocromia i la soledat del paisatge del fons i es posa de manifest la crisi interior que travessava l’artista. </li></ul>
  186. 215. La conversió de Sant Pau (1542-1545)
  187. 216. Martiri de Sant Pere (1546-1559) Sant Pere col·locat al revés en la creu, esta era alçada pels soldats romans. Miguel Ángel va concentrar la seua atenció en la descripció del dolor i del patiment. Les cares de la gent present estan contretes en una carassa d'horror.
  188. 217. L’ESCOLA VENECIANA <ul><li>Venècia fou l’únic centre artístic capaç de rivalitzar amb Roma. </li></ul><ul><li>En el segle XV es van establir les bases de l’Escola Veneciana, caracteritzada per: </li></ul><ul><ul><li>Predomini del color en el dibuix </li></ul></ul><ul><ul><li>Acompanyament de les pintures amb un paisatge de fons que il·lumina les escenes. </li></ul></ul><ul><li>Principals exponents: </li></ul><ul><ul><li>Giorgio da Castelfranco (Giorgione): 1477-1510 </li></ul></ul><ul><ul><li>TiciàVecellio (1488-1576) </li></ul></ul><ul><ul><li>Jacopo Robusti “il Tintoretto” (1518-1594) </li></ul></ul><ul><ul><li>Paolo Caliari “il Veronese” (1528-1588) </li></ul></ul>
  189. 218. GIORGIONE <ul><li>La seva gran aportació va consisir a crear la composició directament amb els pinzells sobrela taula o tela, i abandonar l’esbós. </li></ul><ul><li>En les seves obres La tempesta , Venus adormida o Concert campestre (actualment se li atribueix a Ticià), realitzades entre els anys 1508 i 1510, va aplicar una pinzellada lliure i solta, en què el color i les sensacions atmosfèriques adquireixen una gran importància. </li></ul>
  190. 219. <ul><li>LA TEMPESTA </li></ul><ul><li>Es tendeix a creure que més que representar un tema concret, el pintor va reflectir l’estat d’ànim dels personatges representats. </li></ul><ul><li>El paisatge de fons deixa de ser un simple decorat i passa a il·luminar el quadre. </li></ul>
  191. 220. <ul><li>Detall de La Tempesta </li></ul>
  192. 221. <ul><li>VENUS ADORMIDA </li></ul><ul><li>Museu de Dresden. </li></ul><ul><li>Inaugura el tipus de nu venecià, reclinat i sensual, exposat ací en primer pla sobre un paisatge real del Vènet de cel colorista (són típics les claraboies venecianes, amb núvols i variats tons). </li></ul><ul><li>La pintura veneciana no s'aparta de la realitat; el seu desig de reflectir la vida material (la brillantor de les teles, les festes, el vidre, un nu femení sensual) sorgeix de l'esplendor econòmica de Venècia. </li></ul>
  193. 223. <ul><li>CONCERT CAMPESTRE (TICIÀ O GIORGIONE) </li></ul>
  194. 224. TICIÀ <ul><li>Pintor cortesà de fama internacional, va desenvolupar tant la temàtica pagana com la religiosa. </li></ul><ul><li>Pel que fa a la primera, destaca la gran sensualitat dels seus nus, perfectament recreats en les seves famoses al·legories, com L’amor sagrat i l’amor profà , La bacanal (vers el 1518), la Venus d’UrbinO, Dánae rebent la pluja d’or o El rapte d'Europa </li></ul>
  195. 225. <ul><li>L’AMOR SAGRAT I L’AMOR PROFÀ </li></ul>També conegut com Venus i la donzella . Llenç a l'oli. Vers 1515 . La tela arreplega una escena amb tres figures: dos dones i un xiquet al voltant d'una font de pedra ricament decorada, situats en un paisatge il·luminat per una posta de sol. Les dones, de bellesa renaixentista, són de semblants característiques, havent-se pensat que es tracta de la mateixa persona.
  196. 226. <ul><li>LA BACANAL </li></ul><ul><li>Museu del Prado, Madrid </li></ul><ul><li>Manifesta l’optimisme de la societat veneciana, plasmat no tan sols en el tema, la celebració d’un banquet, sinó també en les formes dinàmiques i sensuals i en la forta il·luminació. </li></ul>
  197. 227. <ul><li>LA VENUS D’URBINO </li></ul>
  198. 228. <ul><li>També coneguda com la Venus del gosset. </li></ul><ul><li>Inspirada en la Venus adormida de Giorgione, que a diferència d'aquesta, la de Tiziano està recolzada, no a la natura, sinó en un elegant interior. </li></ul><ul><li>En el fons s'observa una gran finestra per on entren reflexos de la llacuna; al costat de la finestra es troben dos criades d'esquena acomodant robes en un bagul. El bagul pareix evocar el mite de la caixa de Pandora. </li></ul><ul><li>Als peus de la jove nua dorm un gosset; la presència del gos és signe que la representada no és una deessa, sinó una dona real, encara que no se sap exactament qui és. Des de 1963, es manté la hipòtesi que podria ser un retrat de la duquessa Eleonora Gonzaga (Galeria Uffizi). </li></ul><ul><li>El gos, típica al·legoria de la fidelitat, ací apareix, suggeridorament, dormit. </li></ul>
  199. 229. <ul><li>DÁNAE REBENT LA PLUJA D’OR </li></ul>
  200. 230. <ul><li>Museu del Prado </li></ul><ul><li>Representa el mite de Dànae, inspirada en Les Metamorfosis d'Ovidi, qui havia estat tancada pel seu pare, el rei d'Argos, on es representa el moment en què Zeus o Júpiter, sota la forma d'una pluja d'or, entra a la seua cambra. </li></ul><ul><li>La figura central està sobre el llit, amb les cames doblegades. A la seva dreta hi ha un gos petit, que es un atribut de la cortesana. A la part dreta hi ha una minyona, l'esquena fosca de la qual contrasta amb la blancor de Dànae. </li></ul><ul><li>Aquesta serventa està recollint amb un davantal les monedes d'or que cauen, des dels núvols tempestuosos en forma de pluja daurada. </li></ul>
  201. 231. <ul><li>EL RAPTE D'EUROPA </li></ul>
  202. 232. <ul><li>Europa, segons la mitologia grega, fou una formosa princesa de Fenícia. </li></ul><ul><li>Un dia, mentre collia flors, Zeus veié Europa i se n'enamorà perdudament. Aleshores el déu es transformà en un brau blanc i s'hi acostà. La princesa encuriosida per aquell magnífic brau de pell extraordinàriament blanca s'atansà per acariciar-lo. Aleshores el brau la féu muntar al seu damunt i fugí al mar. Finalment la retornà a la platja però en compte de les costes fenícies, Zeus se l'havia endut a Creta. Un cop allà el déu li revelà la seva identitat i feren l'amor i li va pessigar els pits. </li></ul><ul><li>De la seva unió nasqueren Minos, Radamant i Sarpedó. Zeus la cedí a Asteri, rei de Creta, amb qui ella es casà i per la qual cosa obtingué la sobirania sobre l'illa. Va gaudir dels honors de deessa amb el nom de Hellotis o Hellotia. </li></ul><ul><li>El rapte d'Europa i la fugida cap a Creta inspirà el nom del continent europeu. </li></ul>
  203. 233. <ul><li>Les seves obres religioses són d’una gran sensibilitat cromàtica i solemnitat en tots els assumptes tractats, com el seu Sant Enterrament , la Pala Pesaro o l’ Assumpció de la Mare de Déu , realitzades entre 1520 i 1526. </li></ul><ul><li>Els seus retrats cortesans, considerats entre els més interessants de l’estil renaixentista, emanen una gran elegància compositiva i denoten un estudi psicològic del personatge representat. </li></ul>
  204. 234. <ul><li>SANT ENTERRAMENT </li></ul><ul><li>1566 (Museu del Prado) </li></ul><ul><li>La cantonada del sepulcre ens introdueix violentament en l'escena, agitada pel cos inclinat de Crist i pels moviments tràgics dels protagonistes. </li></ul><ul><li>En aquesta el paisatge ha desaparegut i els colors s'han tornat més agres. </li></ul>
  205. 235. <ul><li>PALA PESARO </li></ul><ul><li>Basílica de Santa Maria Gloriosa dei Frari, de Venècia, Itàlia. </li></ul><ul><li>En el quadre es veu Jacopo Pesaro (en el cantó inferior dreta), qui va encarregar-lo, i a alguns membres de la seua família sent presentats a la Mare de Déu, que es troba assentada en un tron amb Jesús. </li></ul><ul><li>La disposició de les figures i de les seues mirades fa que no hi haja equilibri ni simetria. </li></ul><ul><li>L'ús del color ens mostra clarament la teoria del color i de perspectiva; al front, colors foscos, molt de detall i personatges principals. Al fons, colors més clars i figures sense tant de detall. L'ús de llum i ombra (clarobscur), també dóna una sensació de profunditat. </li></ul>
  206. 236. <ul><li>L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU </li></ul><ul><li>L’Assumpció de Maria és la creença, d'acord a la tradició i teologia de l'Església Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d'acabar els seus dies a la terra. </li></ul>
  207. 237. <ul><li>RETRATS: elegància compositiva y estudi psicològic del personatge </li></ul><ul><li>CARLES V A CAVALL EN MÜLHBERG (1548) </li></ul><ul><li>Oli sobre llenç, 332 x 279 cm, Madrid, Museu del Prado. </li></ul><ul><li>Sobre un paisatge crepuscular, este retrat eqüestre revela la importància que Venècia dóna a l'ambient. </li></ul><ul><li>A l'emperador se li compara amb un heroi, però ací no és a través d'al·legories directes sinó de claus ocultes en el paisatge: el riu que s'albira és el Rubicó de Cèsar i el to rogenc del cel al·ludeix al camí del sol de Josué. </li></ul>
  208. 238. Autoretrat (1562?) L'home del guant (1523)
  209. 239. Retrat de Felip II (1551-1553) El Papa Paulo III (1543)
  210. 240. TINTORETTO <ul><li>Va introduir trets que reflecteixen la influència de Miquel Àngel com: </li></ul><ul><ul><li>La perfecta representació anatòmica dels personatges. </li></ul></ul><ul><ul><li>Les actituds violentes </li></ul></ul><ul><ul><li>Els expressius efectes lluminosos. </li></ul></ul><ul><li>Exemples: </li></ul><ul><ul><li>Retrobament del cos de sant Marc (1562-1566) </li></ul></ul><ul><ul><li>El Sant Sopar (1592-1566) </li></ul></ul><ul><li>A banda són destacables els seus llenços, com el Llavatori (1547). </li></ul>
  211. 241. <ul><li>“ La forma de Tintoretto es fallida i es disloca als colps de la llum i de l'ombra. L'exigència del clarobscur, bàsica de la seua dinàmica, s'avé amb la seua forma pictòrica ràpida i el seu toc vertiginós que, sobretot en els últims termes, creguen aparences màgiques i fabuloses”. </li></ul><ul><li>PALLUCHINI, Rodolfo: “El Cinquecento en Venecia”, </li></ul><ul><li>en HUYGHE, René: El arte y el hombre . </li></ul><ul><li>Barcelona, Planeta, 1972. </li></ul>
  212. 242. <ul><li>RETROBAMENT DEL COS DE SANT MARC </li></ul><ul><li>Milà, Pinacoteca de Brera. </li></ul><ul><li>L'espai arquitectònic no desapareix, però és irreal, propi d'una visió mística, dramatitzada a més per la llum contrastada i les actituds dels personatges. </li></ul><ul><li>Els contorns desdibuixats ajuden a crear eixa imatge d'espai irracional. </li></ul>
  213. 243. <ul><li>TRASLLAT DEL COS DE SANT MARCOS (1562-1566) </li></ul>
  214. 244. <ul><li>EL SANT SOPAR </li></ul>
  215. 245. <ul><li>EL LLAVATORI </li></ul>
  216. 246. VERONÉS <ul><li>Conegut com “Il Veronese” per la seva població natal. </li></ul><ul><li>Autor de grans composicions pictòriques en què es representen la riquesa i el luxe de la societat veneciana. </li></ul><ul><li>Amplis escenaris amb arquitectures inspirades en Palladio. </li></ul><ul><li>Múltiples personatges. El motiu religiós queda així diluït i només s'aprecia la representació d'un esdeveniment qualsevol de la vida veneciana. </li></ul><ul><li>Es suma el gust per l’anècdota i l’erotisme, tal com mostra la seva obra Noces de Canà , de 1562. </li></ul>
  217. 247. <ul><li>NOCES DE CANÀ </li></ul>

×