Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història de l'Art.

1. FITXA 75:
SOL IXENT.
IMPRESSIÓ.
Júlia López Valera

2. FITXA TÈCNICA
Títol Sol ixent. Impressió.
Autor Claude Monet (París, 1840-
Giverny, 1926)
Cronologia 1872
Tècnica Oli sobre tela
Mides 48 x 63 cm.
Estil Impressionista
Tema Paisatge
Localització Musée Mormottan (París)
Júlia López Valera

3. Monet va néixer a París el 14 de novembre de 1840. El 1845 la seva família s'instal·là a Le
Havre (Normandia). Manifestà molt aviat talent per dibuixar, i va començar venent caricatures
de personatges coneguts o de qui les hi encarregava.
El 1858 tornà a París, on Boudin l’introduí en la pintura de paisatge a l’aire lliure.
La merienda campestre
Claude Monet (1865-66)
BIOGRAFIA
Júlia López Valera

4. BIOGRAFIA
 De tornada a França l’any 1871, MONET es va establir a Argenteuil fins
al 1878, període en el qual va pintar els quadres més famosos i
característics del moviment impressionista.
 En aquestes obres centra l’atenció en els reflexos de la llum sobre la
superfície de l’aigua i l’atmosfera que crea aquest efecte.
 Novament a París, la fama del pintor francès va augmentar, i a partir del
1890 es va concentrar en sèries de quadres en què pintava un mateix
tema a diferents hores del dia per tal de representar les variacions de les
tonalitats d’un mateix cos segons la manera com hi incideix la llum.
 Va arribar a pintar més de tres mil quadres, la majoria dels quals són
escenes fluvials, paisatges o marines que resumeixen una nova manera
de representar una realitat sempre canviant.
1867, Saint Adresse Barques vermelles, Argenteuil 1875
Júlia López Valera

5. Claude Monet amb la seva esposa Camille en el seu
estudi flotant, 1874
pintats per Édouard Manet
Barca-taller, 1876
ALTRES OBRES...
Júlia López Valera

6. Les roselles a Argenteuil, 1873
ALTRES OBRES...
Pont d’Argenteuil, 1874
1874, Regata a Argenteuil
Gare de Saint Lazare, 1877 (l’atmosfera és la principal protagonista)
Júlia López Valera

7. Les catedrals de Rouen
1892-1894
Per pintar aquesta sèrie llogà
una casa davant del temple, i
des de la finestra pintava els
diferents efectes de la llum
sobre la seva façana i les seves
torres
Parlament de Londres 1904
Pont de Waterloo
1900-1903Júlia López Valera

8. Water ireses,
1900
A partir de 1890
comprà una casa
a Giberny, on
feu instal·lar un
pont japonès al
jardí, sobre un
gran estany ple
de nenúfars que
pintarà fins els
seus últims
anys.
Júlia López Valera

9. El 1908 viatjà a Venècia on pintà una
sèrie de quadres dels seus edificis,
canals, postes de sol…
Júlia López Valera

10. "Nymphéas"
Giverny (1883 - 1926)
Júlia López Valera

11. Monet al seu jardí, 1917 i 1921Júlia López Valera

12. DESCRIPCIÓ FORMAL
Júlia López Valera

13. Negació del dibuix
Pinzellada solta
Taques de color
Efectes subtils de
llum
Efecte d'esbós
Paisatge de Le Havre pintat l’any
1872
Elements plàstics Intenses tonalitats de
blau, violeta, gris i
vermell ataronjat.
Predomina foscor
Reflexos van
separant-se a
l’apropar-se a l’
espectador
Júlia López Valera

14. Boira matinal
Instal·lació
portuària:
vaixells
mercants, pals
i xemeneies
fumejants
Tres bots de rems
naveguen per les aigües
tranquil·les
Paisatge a “plain air” pintat a Le Havre
l’any 1872
Sol entre la broma de l’albada, color intens
Reflexos del
sol a l’aigua
Els tres bots
disposats en diagonal
ajuden a donar
profunditat i trenquen
el ritme horitzontal
del llenç
Composició
Júlia López Valera

15. La primera exposició dels impressionistes se celebrà, com ja sabem, el 1874, a l’estudi del fotògraf
Nadar. El rebuig de la crítica fou contundent, i del públic també. La gent trobava el quadre massa
esquemàtic, el consideraven un esbós, no un treball acabat. Es criticava la falta de detalls, de dibuix, de
precisió. El nom que Monet donà al seu quadre, però, donà nom a tot el moviment de joves pintors que
seguia aquestes noves tendències.
Monet no volia fer una representació topogràfica del port de Le Havre, només la impressió que li causà
observar-lo en un moment determinat i des d’un lloc concret. No li interessava el contingut, sinó el
reflectir la naturalesa canviant de la llum, com faria en
la majoria de les seves obres posteriors.
El pintor americà Whistler opinava que la pintura havia
d’existir per ella mateixa, sense ser portadora d’idees
literàries o morals, i això coincidia amb els impressionistes
francesos.
Sol ixent. Impressió, es convertí doncs en l’essència de la
pintura impressionista, no només pel seu nom, sinó també
pel caràcter del quadre i per la seva execució.
INTERPRETACIÓ
Júlia López Valera

16. «He enviat a l’exposició del
Boulevard des Capucines el mes
d’abril de 1874, un quadre que
vaig pintar, l’any 1872, a El
Havre, des de la meva finestra,
amb el sol entre la boira i uns
pals erigits d’uns vaixells...M’han
preguntat el títol per al catàleg, i
com que el quadre no pot passar
per una vista de El Havre, els
vaig dir : poseu-hi
«Impressions». D’aquí es va
passar a l’Impressionisme i es va
estendre la broma.»
-”Què representa aquesta tela?
-Vaig mirar el catàleg.
-Impressió, sol naixent.
-Impressió, estava segur d’això
-Em deia també, perquè esti impressionat, que allà
dins hi havia d’haver alguna impressió.
-Quina llibertat, quina factura més solta! El paper
pintat en estat embrionari està més acabat que
aquesta marina”
Louis
Leroy en el Cherivary
Si volguéssim definir-los (als artistes de
l’exposició de grup de 1874) i descriure
el seu empeny en una sola paraula,
caldria inventar el terme
“impressionistes”. Són impressionistes
en el sentit de que ells no representen
paisatges sinó la seva impressió dels
paisatges.
Jules-Antoine Castagnary
(Crític d’art)Júlia López Valera

17. MODELS I INFLUÈNCIES
 L’obra de MONET no es pot entendre
sense l’experiència pictòrica de l’escola de
Barbizon i la influència de l’obra del
paisatgista anglès William TURNER. Dels
primers, va heretar la defensa que, a mitjan
dècada del 1840, va fer un grup de
paisatgistes francesos de la pintura a l’aire
lliure (à plein air). De l’artista anglès, les
pintures del qual va poder estudiar durant
un viatge a Londres (1870-1871), Monet va
recollir l’intent de representar en les seves
teles la sensació vaporosa de l’atmosfera i
les variacions de la llum, un interès que va
esdevenir l’eix principal de la seva obra.
 MONET va aportar a l’art un element clar
de trencament en relació amb el sistema
perceptiu i representatiu tradicional i,
malgrat que va continuar mostrant una
actitud eminentment naturalista, la seva
experimentació va servir com a base per a
les revolucions postimpressionistes i
avanguardistes posteriors.
Turner: L’incendi del Parlament (1835).
Júlia López Valera