SlideShare a Scribd company logo
1 of 25
EQUILIBRI
QUÍMIC
http://www.iestiemposmodernos.com/700appletsFQ/2btq/708.htm
PROFESSOR: JOSÉ Mª BLEDA
REACCIONS REVERSIBLES
• Moltes reaccions finalitzen quan s’esgota qualsevol
dels reactius. Són reaccions irreversibles i completes.
Com la reacció té lloc en una única direcció la
representen amb una fletxa
2 C2H2 (g) + 5 O2 (g) → 4 CO2 (g) + 2 H2O (l)
• En altres, en canvi. els reactius originen el productes i
aquests, una vegada formats poden regenerar els
reactius de partida. En aquests casos la reacció és
reversible i incompleta. S’arriba a una estat
d’equilibri en el que no s’observen canvis i la reacció
aparentment s’atura.
Com la reacció ocorre simultàniament en les dos
direccions es representa amb una doble fletxa.
2 N2O5 (g) ⇆ 4 NO2 (g) + O2 (g)
HI HA EQUILIBRI QUÍMIC
3 Fe (s) + 4 H2O (g)  Fe3O4 (s) + 4 H2 (g)
En un sistema tancat i aïllat
REACCIONS REVERSIBLES:
REACCIONS INCOMPLETES
(GRAU D’AVANÇ < 100%)
3 Fe (s) + 4 H2O (g)  Fe3O4 (s) + 4 H2 (g)
En un sistema obert
REACCIONS IRREVERSIBLES:
REACCIONS COMPLETES
(GRAU D’AVANÇ = 100%)
inicial final
NO HI HA EQUILIBRI QUÍMIC
inicial final
CONDICIONS PER A L’EQUILIBRI QUÍMIC
CARACTERÍSTIQUES DE
L’EQUILIBRI QUÍMIC
• A escala macroscòpica:
Composició constant: Les
concentracions (pressions) de
tots els reactius i productes
romanen constants amb el
temps. No s’observen canvis
visibles en el sistema.
• A escala microscòpica:
Les reaccions globals directa i
inversa es produeixen
constantment i en igual
mesura (equilibri dinàmic)
VDIRECTA = VINVERSA
HTTP://www.chm.davidson.edu/vce/equilibri
a/BasicConcepts.html
L’EQUILIBRI ÉS DINÀMIC
EQUILIBRI
NATURAL PRESA  DEPREDADOR
EQUILIBRI DE
SOLUBILITAT
SUCRE (S)  SUCRE (AQ)
EQUILIBRI
QUÍMIC REACTIUS  PRODUCTES
inicial final

EQUILIBRI DINÀMIC
A + B  AB
Reacció
inversa
Reacció directa
Inicials
Es formen Desapareixen Finals
Àtoms de A 6 1 1 6
Àtoms de B 5 1 1 5
Molècules AB 5 1 1 5
L’EQUILIBRI ÉS DINÀMIC JA QUE ENCARA QUE LES QUANTITATS DE “A”, “B” I “AB” ES MANTENEN CONSTANTS,
[A]= cte, [B]= cte, [AB]=cte CONTINUA HI HAVENT REACCIÓ, PERÒ COM LES VELOCITATS DE REACCIÓ DIRECTA I
INVERSA SÓN IGUALS (VDIRECTA
= VINVERSA
), LA QUANTITAT DE MOLÈCULES “AB” QUE ES FORMEN PER LA
REACCIÓ DIRECTA ÉS LA MATEIXA QUE LA QUANTITAT DE MOLÈCULES QUE ES DESCOMPONEN PER LA
REACCIÓ INVERSA.
HTTP://www.chem.iastate.e
du/group/Greenbowe/sectio
ns/projectfolder/animations/
no2n2o4equilV8.html
equilibrioquímico
equilibrioquímico
equilibrioquímico
COMPOSICIÓ CONSTANT
exper. [CO] [H2] [CH3OH]
1
2
0,1000
0
0,1000
0
0
0,1000
punts inicials punts d’equilibri
[CO]eq [H2]eq [CH3OH]eq
0,0911
0,0753
0,0822
0,151
0,00892
0,0247
3 0,10000,1000 0,1000 0,138 0,176 0,0620
tiempo tiempo tiempo
conc.molar
conc.molar
conc.molar
exp. 1 exp. 2 exp. 3
Què tenen en
comú els punts
d’equilibri de
les tres
experiències?
CO (g)CO (g) + 2 H2 H22 (g)(g) ⇆ CHCH33OH (g)OH (g)
COMPOSICIÓ CONSTANT
De l’anàlisi de les dades s’observa que:
• L’equilibri està caracteritzat per unes concentracions
de reactius i productes que romanen constants amb
el temps.
• Les concentracions d’equilibri no són úniques. Cada
punt inicial condueix a un punt d’equilibri diferent.
• Es pot arribar a un punt d’equilibri partint inicialment
de reactius o també partint de productes.
• Si relacionen amb la següent equació
les concentracions de l’equilibri
s’obté sempre el mateix valor: 14’5
• Aquest valor és independent de les concentracions
inicials
[ ]
[ ] [ ]eq
2
eq2
eq3
CO·H
OHCH
HTTP://chem.salve.edu/chemistry/equilbrm.asp
DEDUCCIÓ DE Kc
Siga l’equació:
A + 2 B ⇆ AB2
vd= kd [A][B]2
vi = ki [AB2]
A l’equilibri es compleix que Vd = Vi
kd[A][B]2
= kr[AB2]
[ ]
[ ][ ]
2d
c 2
r
ABk
K = =
k A B
LLEI DE L’EQUILIBRI QUÍMIC
Per a una reacció
a A + b B  c C + d D
es defineix una constant Kc que és una mesura quantitativa de
l’equilibri i que pren el valor:
On es representa la concentració com [ ] = mol/litre
“En tota reacció química reversible, el producte de les
concentracions a l’equilibri dels productes, dividit per el producte
de les concentracions a l’equilbri dels reactius és una quantitat
constant anomenada constant d’equillibri.”
La constant Kc canvia amb la temperatura.
[ ] [ ]
[ ] [ ]b
eq
a
eq
d
eq
c
eq
C
BA
D·C
K =
QUOCIENT DE REACCIÓ (Q)
• Per a una reacció qualsevol:
a A + b B  c C + d D
s’anomena quocient de reacció
a la relació:
• El quocient de reacció té la mateixa expressió que la constant d’equilibri
però la diferència és que les concentracions no tenen perquè ser les de
l’equilibri.
• El quocient de reacció ens permet predir el sentit d’avanç d’una reacció
química:
Q < K
augmenten les concentracions dels productes i disminueixen les dels
reactius fins que Q s’iguala amb K
Q > K
augmenten les concentracions dels reactius i i disminueixen les dels
productes fins que Q s’iguala amb K
Q = K Equilibri
• En les experiències de la fitxa 7 (on K = 14’5):
1) Q=0, Q<K, l’equilibri evoluciona R → P
2) Q=∞, Q>K. l’equilibri evoluciona R ← P
[ ] [ ]
[ ] [ ]
×
=
×
c d
a b
C D
Q
A B
MAGNITUD DE Kc
• El valor de la constant d’equilibri indica quan ha progressat una
reacció des de els reactius als productes
K >>>> 1 S’afavoreix la reacció directa, a l’equilibri els
productes són molt més abundants que els reactius.
K <<<< 1 S’afavoreix la reacció inversa, a l’equilibri els
reactivus són molt més abundants que els productes.
K ≈ 1 Es tracta d’un verdader equilibri, hi ha proporcions
significatives de reactius i productes.
temps
KC > 105
concentr
KC < 10-2
concentra
temps temps
KC ≈ 100
concentra
inicialquantitat
reaccionaquequantitat
=α
• Un altre concepte relacionat amb la progressió d’una reacció
és el grau de dissociació α. Quan major és el seu valor més
s’afavoreix la reacció directa i la formació de productes.
KC DEPEN DE L’EQUACIÓ
QUIMICA
• Si una equació química la multipliquen per
un factor “n” la constant s’eleva a la n-
èsima potència: K’ = Kn
• Les constants de les reaccions directa i
inversa estan en relació inversa una
d’altre: K’ = 1/K.
• Si sumen dos equacions químiques (A i B)
per obtindre un altre equació química C,
es compleix que: Kc = KA·KB
CONSTANT DE EQUILIBRI KP
En reaccions en les que
intervenen gasos és més fàcil
mesurar pressions parcials que
concentracions:
a A + b B  c C + d D
c d
C D
P a d
A D
p p
K
p p
×
=
×
T
B
T
B
B
T
A
T
A
A
B
B
A
A
T
T
BAT
P
P
n
n
P
P
n
n
T·R·
V
n
PT·R·
V
n
PT·R·
V
n
P
PPPBiAgasosdosdemesclaunaSiga
====
===
+=
χχ
RELACIÓ ENTRE KC I KP
De l’equació general dels gasos ideals s’obté:
I substituint en l’expressió de KP
On ∆n = variació nº mols gasosos (nproductes – nreactius)
∆
= ×( ) n
P CK K RT
[ ] [ ]·R·TPper tant;
V
n
comi,
T·R
P
V
n
n·R·TP·V ===⇒=
[ ] ( ) [ ] ( )
[ ] ( ) [ ] ( )
[ ] [ ]
[ ] [ ]
( ) ( )
( ) ( )
( ) badc
CP
ba
dc
ba
dc
bbaa
ddcc
b
B
a
A
d
D
c
C
P
RT·KK
RT·RT
RT·RT
B·A
D·C
RT·B·RT·A
RT·D·RT·C
P·P
P·P
K
−−+
=
×===
RELACIÓ ENTRE K i α
• Siga la reacció A  B + C.
• Si anomenem “c” = [A]inicial y suposem que inicialment
nomès hi ha substància “A”, tindrem que:
Concentracions A  B + C
Inicial (mol/L) c 0 0
Reacciona c· α c·α c·α
Equilibri c(1– α) c·α c·α
[B] · [C] c·α · c·α c·α2
Kc = ———— = ————— = ———
[A] c· (1– α) (1– α)
• Quan A està poc dissociada (Kc molt menuda): α << 1
Kc ≅ c·α2
EQUILIBRIS HETEROGENIS
• Si entre les substàncies que intervenen en una reacció
es distingeixen varies fases o estats físics, l’equilibri és
heterogeni.
CaCO3(s) ↔ CaO(s) + CO2(g)
• Les quantitats dels sòlids i líquids purs poden canviar
però les seues concentracions són constants i s’agrupen
en la constant, de forma que la seua expressió quedaria:
KC = [CO2] o KP = Pco2
• Les dissolucions no es consideren líquids purs i per tant
si que varien la concentració:
Ba2+
(aq) + CO3
2-
(aq) ↔ BaCO3 (s)
KC = [Ba2+
] · [CO3
2-
]
PERTORBACIÓ I EVOLUCIÓ DELS EQUILIBRIS
QUÍMICS
• Si un sistema es troba en equilibri (Q = K) y es
produeix una pertorbació o canvi (concentració,
pressió o volum, temperatura), el sistema deixa
d’estar en equilibri (Q # K) i evoluciona a un nou
equilibri.
• Segons el Principi de Le Chatelier: “Un canvi
en qualsevol de les variables que determinen
l’estat d’equilibri químic produeix un
desplaçament del equilibri en el sentit de
contrarestar o minimitzar l’efecte causat per la
pertorbació”.
VARIACIÓ EN LA CONCENTRACIÓ
(a T=cte)
• Per a un equilibri Reactius ⇆ Productes
Si [R] ↑ o [P] ↓; Q < K i l’equilibri evoluciona R → P.
Si [R] ↓ o [P] ↑ Q > K i l’equilibri evoluciona R ← P.
• Segons P. Le Chatelier: si s’elimina un reactiu o un
producte, per tal de contrarestar l’efecte produït, l’equilibri
evolucionarà en el sentit de la reacció que genera part de la
substància eliminada, i si afegim un reactiu o un producte
l’equilibri evolucionarà en el sentit de la reacció que
consumeix part de la substància afegida.
• Si varia la quantitat de un sòlid o líquid pur, com que la seua
concentració és constant, l’equilibri no es modifica.
]R[
]P[
Q =
CaO-CaCO3.exe
VARIACIÓ DE LA CONCENTRACIÓ
H2(g) + I2(g) ⇆ 2 HI(g)
Si augmenta la
concentració de I2,
s’observa que Q<K i
l’equilibri evoluciona
R→P, o siga en el
sentit que consumeix
part del I2 afegit
Si augmenta la
concentració de HI,
s’observa que Q>K i
l’equilibri evoluciona
R←P, o siga en el
sentit que consumeix
part del HI afegit
VARIACIÓ EN LA PRESSIÓ O EL VOLUM
(a T=cte) (reaccions en fase gas)
• Siga l’equilibri aA(g) + bB(g) ⇆ cC(g) + dD(g) on expressen les pressions
parcials en funció de la pressió total quedaria.
• Si augmenta la Pressió (o disminueix el volum)
- Si ∆n >0 (mols gasosos productes > mols gasosos reactius), com Q>K,
l’equilibri evolucionarà R←P
- Si ∆n <0 (mols gasosos reactius > mols gasosos productes), com Q<K,
l’equilibri evolucionarà R→P
- Si ∆n=0 (mols gasosos reactius = mols gasos productes), l’equilibri no es
modifica.
• Si disminueix la Pressió (o augmenta el volum), òbviament evolucionarà al
contrari.
• Segons el P. De Le Chatelier: Si augmenta la pressió per tal de contrarestar
la pertorbació produïda l’equilibri evolucionarà cap on hi haja un menor nº de
mols gasosos. Si disminueix la pressió evolucionarà cap on hi ha més nº de
mols gasosos.
n
b
B
b
B
a
A
a
A
d
D
d
D
c
C
c
C
b
B
a
A
d
D
c
C
p
P·cte
)P·)·(P·(
)P·)·(P·(
P·P
P·P
K ∆
=
χχ
χχ
==
2NO2-N2O4.exe H2I2_equilibrium.exe
VARIACIÓ EN LA PRESSIÓ O VOLUM
N2O4 (g) ⇆ 2 NO2(g)
Si augmenta la pressió (disminueix el volum) l’equilibri evoluciona cap on
es formen un menor nº de mols gasosos R ← P
VARIACIÓ EN LA TEMPERATURA
(a P=cte)
• Segons l’equació de Van’t Hooff:
Reacció exotèrmica (∆H<0)
si T augmenta KP disminueix, per tant R← P
si T disminueix KP augmenta R→ P
Reacció endotèrmica ((∆H>0)
si T augmenta KP augmenta R→ P
si T disminueix KP disminueix R← P
Segons el P. De Le Chatelier: Si augmenta la temperatura, per tal de
contrarestar l’efecte produit, l’equilibri evoluciona en el sentit de la
reacció endotèrmica (cap on absorbeix calor). Si disminueix la
temperatura evoluciona en el sentit de la reacció exotèrmica (cap
on allibera calor).
2
0
P
T·R
H
T
KLn ∆
=
∆
∆
0
T
KLn P
<
∆
∆
0
T
KLn P
>
∆
∆
Augmenta T
N2O4 ⇆ 2 NO2 ∆H<0
HTTP://www.mhhe.com/physsci/chemistry/essentialchemistry/flash/lechv17.swf
VARIACIÓ EN LA TEMPERATURA
ELS CATALITZADORS NO
MODIFIQUEN L’EQUILIBRI
Si se agrega un catalizador a un sistema en
equilibrio este puede modificar la
velocidad directa e inversa, pero no
modifica la posición del equilibrio ni
tampoco la constante de equilibrio.

More Related Content

What's hot

Evolució model atòmic
Evolució model atòmicEvolució model atòmic
Evolució model atòmiccarlesmb
 
La qüestió dels Universals
La qüestió dels UniversalsLa qüestió dels Universals
La qüestió dels UniversalsAnna Sarsanedas
 
Hidroelectriques
HidroelectriquesHidroelectriques
Hidroelectriquesccrespo62
 
Matemàtiques 2n de batxillerat Científic
Matemàtiques 2n de batxillerat CientíficMatemàtiques 2n de batxillerat Científic
Matemàtiques 2n de batxillerat CientíficAlbert Sola
 
7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria políticafiloinfanta
 
Ud 1:estructura atòmica.Taula periòdica
Ud 1:estructura atòmica.Taula periòdicaUd 1:estructura atòmica.Taula periòdica
Ud 1:estructura atòmica.Taula periòdicatcasalisintes
 
Narcís oller 1
Narcís oller 1Narcís oller 1
Narcís oller 1dolors
 
Bernatmetge i l'humanisme pp
Bernatmetge i l'humanisme ppBernatmetge i l'humanisme pp
Bernatmetge i l'humanisme ppmasocias
 
Propietats periòdiques
Propietats periòdiquesPropietats periòdiques
Propietats periòdiquesDavid Mur
 
140630 l libre1 cinemàtica 4t eso
140630 l libre1 cinemàtica 4t eso140630 l libre1 cinemàtica 4t eso
140630 l libre1 cinemàtica 4t esojvsirerol2
 
Power point la matèria per dins
Power point la matèria per dinsPower point la matèria per dins
Power point la matèria per dinsMónica Sánchez
 
Problemes de concentracions 3r eso
Problemes de concentracions 3r esoProblemes de concentracions 3r eso
Problemes de concentracions 3r esoannalarroy
 
Tena 7 Estructura De La Matèria 1 BATX
Tena 7 Estructura De La Matèria 1 BATXTena 7 Estructura De La Matèria 1 BATX
Tena 7 Estructura De La Matèria 1 BATXmmarti61
 

What's hot (20)

Reaccions
ReaccionsReaccions
Reaccions
 
Bat tema 2 - les cròniques
Bat   tema 2 - les cròniquesBat   tema 2 - les cròniques
Bat tema 2 - les cròniques
 
Evolució model atòmic
Evolució model atòmicEvolució model atòmic
Evolució model atòmic
 
Empirisme
Empirisme Empirisme
Empirisme
 
La qüestió dels Universals
La qüestió dels UniversalsLa qüestió dels Universals
La qüestió dels Universals
 
Hidroelectriques
HidroelectriquesHidroelectriques
Hidroelectriques
 
Matemàtiques 2n de batxillerat Científic
Matemàtiques 2n de batxillerat CientíficMatemàtiques 2n de batxillerat Científic
Matemàtiques 2n de batxillerat Científic
 
7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política
 
Models atòmics
Models atòmicsModels atòmics
Models atòmics
 
Ud 1:estructura atòmica.Taula periòdica
Ud 1:estructura atòmica.Taula periòdicaUd 1:estructura atòmica.Taula periòdica
Ud 1:estructura atòmica.Taula periòdica
 
1 Bat Q Uantitatmoviment
1 Bat Q Uantitatmoviment1 Bat Q Uantitatmoviment
1 Bat Q Uantitatmoviment
 
Narcís oller 1
Narcís oller 1Narcís oller 1
Narcís oller 1
 
Bernatmetge i l'humanisme pp
Bernatmetge i l'humanisme ppBernatmetge i l'humanisme pp
Bernatmetge i l'humanisme pp
 
Presentació Guillem d'Occam
Presentació Guillem d'OccamPresentació Guillem d'Occam
Presentació Guillem d'Occam
 
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUESUD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
 
Propietats periòdiques
Propietats periòdiquesPropietats periòdiques
Propietats periòdiques
 
140630 l libre1 cinemàtica 4t eso
140630 l libre1 cinemàtica 4t eso140630 l libre1 cinemàtica 4t eso
140630 l libre1 cinemàtica 4t eso
 
Power point la matèria per dins
Power point la matèria per dinsPower point la matèria per dins
Power point la matèria per dins
 
Problemes de concentracions 3r eso
Problemes de concentracions 3r esoProblemes de concentracions 3r eso
Problemes de concentracions 3r eso
 
Tena 7 Estructura De La Matèria 1 BATX
Tena 7 Estructura De La Matèria 1 BATXTena 7 Estructura De La Matèria 1 BATX
Tena 7 Estructura De La Matèria 1 BATX
 

Viewers also liked (20)

Química Redox 2014-15
Química Redox 2014-15Química Redox 2014-15
Química Redox 2014-15
 
EQUILIBRI ÀCID BASE
EQUILIBRI ÀCID BASEEQUILIBRI ÀCID BASE
EQUILIBRI ÀCID BASE
 
Problemas Redox
Problemas RedoxProblemas Redox
Problemas Redox
 
Problemasacidbase
ProblemasacidbaseProblemasacidbase
Problemasacidbase
 
Estructuraatòmica
EstructuraatòmicaEstructuraatòmica
Estructuraatòmica
 
Enllaç
EnllaçEnllaç
Enllaç
 
Paucinetica2016
Paucinetica2016Paucinetica2016
Paucinetica2016
 
ACTIVITATS TEMA ESTRUCTURA ATÒMICA I TAULA PERIÒDICA
ACTIVITATS TEMA ESTRUCTURA ATÒMICA I TAULA PERIÒDICAACTIVITATS TEMA ESTRUCTURA ATÒMICA I TAULA PERIÒDICA
ACTIVITATS TEMA ESTRUCTURA ATÒMICA I TAULA PERIÒDICA
 
Selectivitatenllaç
SelectivitatenllaçSelectivitatenllaç
Selectivitatenllaç
 
EQUILIBRI DE SOLUBILITAT
EQUILIBRI DE SOLUBILITATEQUILIBRI DE SOLUBILITAT
EQUILIBRI DE SOLUBILITAT
 
Selectivitattermoquimica
SelectivitattermoquimicaSelectivitattermoquimica
Selectivitattermoquimica
 
Pauacidobasesolubilitat
PauacidobasesolubilitatPauacidobasesolubilitat
Pauacidobasesolubilitat
 
Equilibripau2016
Equilibripau2016Equilibripau2016
Equilibripau2016
 
QUÍMICA ORGÀNICA
QUÍMICA ORGÀNICAQUÍMICA ORGÀNICA
QUÍMICA ORGÀNICA
 
Taula periòdica dels elements
Taula periòdica dels elementsTaula periòdica dels elements
Taula periòdica dels elements
 
Tema 5 Equilibri Acid Base 2n Batx
Tema 5 Equilibri Acid Base 2n BatxTema 5 Equilibri Acid Base 2n Batx
Tema 5 Equilibri Acid Base 2n Batx
 
Isomeria modificat ppt
Isomeria modificat pptIsomeria modificat ppt
Isomeria modificat ppt
 
TERMOQUÍMICA
TERMOQUÍMICATERMOQUÍMICA
TERMOQUÍMICA
 
Tema 00 Formulació Inorgànica1 Batx
Tema 00  Formulació Inorgànica1 BatxTema 00  Formulació Inorgànica1 Batx
Tema 00 Formulació Inorgànica1 Batx
 
Tena 8 Taula Periòdica 1RBATX
Tena 8 Taula Periòdica 1RBATXTena 8 Taula Periòdica 1RBATX
Tena 8 Taula Periòdica 1RBATX
 

Similar to EQUILIBRI QUÍMIC

Similar to EQUILIBRI QUÍMIC (20)

Unitat4
Unitat4Unitat4
Unitat4
 
Equilibri químic
Equilibri químicEquilibri químic
Equilibri químic
 
Unitat7
Unitat7Unitat7
Unitat7
 
Unitat3
Unitat3Unitat3
Unitat3
 
Reaccions químiques
Reaccions químiquesReaccions químiques
Reaccions químiques
 
Reaccions químiques
Reaccions químiquesReaccions químiques
Reaccions químiques
 
Tema 3 Cinetica 2n batx
Tema 3 Cinetica 2n batxTema 3 Cinetica 2n batx
Tema 3 Cinetica 2n batx
 
Canvis quimics
Canvis quimicsCanvis quimics
Canvis quimics
 
A Ll
A  LlA  Ll
A Ll
 
Les Reaccions QuíMiques Per Al Blog
Les Reaccions QuíMiques Per Al BlogLes Reaccions QuíMiques Per Al Blog
Les Reaccions QuíMiques Per Al Blog
 
Reaccions químiques.pptx
Reaccions químiques.pptxReaccions químiques.pptx
Reaccions químiques.pptx
 
Canvis químics
Canvis químicsCanvis químics
Canvis químics
 
Lechatelier
LechatelierLechatelier
Lechatelier
 
Unitat2
Unitat2Unitat2
Unitat2
 
Reaccions químiques 2
Reaccions químiques 2Reaccions químiques 2
Reaccions químiques 2
 
Velocitat de reacció
Velocitat de reaccióVelocitat de reacció
Velocitat de reacció
 
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUESUD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
 
Unitat5
Unitat5Unitat5
Unitat5
 
Canvisqumics 120518062828-phpapp01
Canvisqumics 120518062828-phpapp01Canvisqumics 120518062828-phpapp01
Canvisqumics 120518062828-phpapp01
 
Reaccions químiques
Reaccions químiquesReaccions químiques
Reaccions químiques
 

More from Jose Maria Bleda Guerrero (19)

Dinamica2016
Dinamica2016Dinamica2016
Dinamica2016
 
Dinamica1batxiller
Dinamica1batxillerDinamica1batxiller
Dinamica1batxiller
 
Energia, calor i temperatura
Energia, calor i temperaturaEnergia, calor i temperatura
Energia, calor i temperatura
 
Tema7laterraalunivers2part
Tema7laterraalunivers2partTema7laterraalunivers2part
Tema7laterraalunivers2part
 
Tema7 laterraalunivers
Tema7 laterraaluniversTema7 laterraalunivers
Tema7 laterraalunivers
 
FORCES I PRESSIÓ
FORCES I PRESSIÓFORCES I PRESSIÓ
FORCES I PRESSIÓ
 
Taller pressió
Taller pressióTaller pressió
Taller pressió
 
Exercicis de formulació orgànica amb solució
Exercicis de formulació orgànica amb solucióExercicis de formulació orgànica amb solució
Exercicis de formulació orgànica amb solució
 
Comoidentifcartipodecompuesto
ComoidentifcartipodecompuestoComoidentifcartipodecompuesto
Comoidentifcartipodecompuesto
 
Solucions
SolucionsSolucions
Solucions
 
Formulació d'àcids i sals
Formulació d'àcids i salsFormulació d'àcids i sals
Formulació d'àcids i sals
 
Reproducció asexual en les plantes
Reproducció asexual en les plantesReproducció asexual en les plantes
Reproducció asexual en les plantes
 
Provespauestructuraatomica
ProvespauestructuraatomicaProvespauestructuraatomica
Provespauestructuraatomica
 
Esquema enllaç químic 4 eso
Esquema enllaç químic 4 esoEsquema enllaç químic 4 eso
Esquema enllaç químic 4 eso
 
Propietat i enllaç químic
Propietat i enllaç químicPropietat i enllaç químic
Propietat i enllaç químic
 
Biomolècules
BiomolèculesBiomolècules
Biomolècules
 
Problemesdinamica
ProblemesdinamicaProblemesdinamica
Problemesdinamica
 
PROBLEMAS DE CINEMÁTICA
PROBLEMAS DE CINEMÁTICAPROBLEMAS DE CINEMÁTICA
PROBLEMAS DE CINEMÁTICA
 
Problemessolubilitat2bat
Problemessolubilitat2batProblemessolubilitat2bat
Problemessolubilitat2bat
 

Recently uploaded

ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 

Recently uploaded (7)

ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 

EQUILIBRI QUÍMIC

  • 2. REACCIONS REVERSIBLES • Moltes reaccions finalitzen quan s’esgota qualsevol dels reactius. Són reaccions irreversibles i completes. Com la reacció té lloc en una única direcció la representen amb una fletxa 2 C2H2 (g) + 5 O2 (g) → 4 CO2 (g) + 2 H2O (l) • En altres, en canvi. els reactius originen el productes i aquests, una vegada formats poden regenerar els reactius de partida. En aquests casos la reacció és reversible i incompleta. S’arriba a una estat d’equilibri en el que no s’observen canvis i la reacció aparentment s’atura. Com la reacció ocorre simultàniament en les dos direccions es representa amb una doble fletxa. 2 N2O5 (g) ⇆ 4 NO2 (g) + O2 (g)
  • 3. HI HA EQUILIBRI QUÍMIC 3 Fe (s) + 4 H2O (g)  Fe3O4 (s) + 4 H2 (g) En un sistema tancat i aïllat REACCIONS REVERSIBLES: REACCIONS INCOMPLETES (GRAU D’AVANÇ < 100%) 3 Fe (s) + 4 H2O (g)  Fe3O4 (s) + 4 H2 (g) En un sistema obert REACCIONS IRREVERSIBLES: REACCIONS COMPLETES (GRAU D’AVANÇ = 100%) inicial final NO HI HA EQUILIBRI QUÍMIC inicial final CONDICIONS PER A L’EQUILIBRI QUÍMIC
  • 4. CARACTERÍSTIQUES DE L’EQUILIBRI QUÍMIC • A escala macroscòpica: Composició constant: Les concentracions (pressions) de tots els reactius i productes romanen constants amb el temps. No s’observen canvis visibles en el sistema. • A escala microscòpica: Les reaccions globals directa i inversa es produeixen constantment i en igual mesura (equilibri dinàmic) VDIRECTA = VINVERSA HTTP://www.chm.davidson.edu/vce/equilibri a/BasicConcepts.html
  • 5. L’EQUILIBRI ÉS DINÀMIC EQUILIBRI NATURAL PRESA  DEPREDADOR EQUILIBRI DE SOLUBILITAT SUCRE (S)  SUCRE (AQ) EQUILIBRI QUÍMIC REACTIUS  PRODUCTES inicial final 
  • 6. EQUILIBRI DINÀMIC A + B  AB Reacció inversa Reacció directa Inicials Es formen Desapareixen Finals Àtoms de A 6 1 1 6 Àtoms de B 5 1 1 5 Molècules AB 5 1 1 5 L’EQUILIBRI ÉS DINÀMIC JA QUE ENCARA QUE LES QUANTITATS DE “A”, “B” I “AB” ES MANTENEN CONSTANTS, [A]= cte, [B]= cte, [AB]=cte CONTINUA HI HAVENT REACCIÓ, PERÒ COM LES VELOCITATS DE REACCIÓ DIRECTA I INVERSA SÓN IGUALS (VDIRECTA = VINVERSA ), LA QUANTITAT DE MOLÈCULES “AB” QUE ES FORMEN PER LA REACCIÓ DIRECTA ÉS LA MATEIXA QUE LA QUANTITAT DE MOLÈCULES QUE ES DESCOMPONEN PER LA REACCIÓ INVERSA. HTTP://www.chem.iastate.e du/group/Greenbowe/sectio ns/projectfolder/animations/ no2n2o4equilV8.html
  • 7. equilibrioquímico equilibrioquímico equilibrioquímico COMPOSICIÓ CONSTANT exper. [CO] [H2] [CH3OH] 1 2 0,1000 0 0,1000 0 0 0,1000 punts inicials punts d’equilibri [CO]eq [H2]eq [CH3OH]eq 0,0911 0,0753 0,0822 0,151 0,00892 0,0247 3 0,10000,1000 0,1000 0,138 0,176 0,0620 tiempo tiempo tiempo conc.molar conc.molar conc.molar exp. 1 exp. 2 exp. 3 Què tenen en comú els punts d’equilibri de les tres experiències? CO (g)CO (g) + 2 H2 H22 (g)(g) ⇆ CHCH33OH (g)OH (g)
  • 8. COMPOSICIÓ CONSTANT De l’anàlisi de les dades s’observa que: • L’equilibri està caracteritzat per unes concentracions de reactius i productes que romanen constants amb el temps. • Les concentracions d’equilibri no són úniques. Cada punt inicial condueix a un punt d’equilibri diferent. • Es pot arribar a un punt d’equilibri partint inicialment de reactius o també partint de productes. • Si relacionen amb la següent equació les concentracions de l’equilibri s’obté sempre el mateix valor: 14’5 • Aquest valor és independent de les concentracions inicials [ ] [ ] [ ]eq 2 eq2 eq3 CO·H OHCH HTTP://chem.salve.edu/chemistry/equilbrm.asp
  • 9. DEDUCCIÓ DE Kc Siga l’equació: A + 2 B ⇆ AB2 vd= kd [A][B]2 vi = ki [AB2] A l’equilibri es compleix que Vd = Vi kd[A][B]2 = kr[AB2] [ ] [ ][ ] 2d c 2 r ABk K = = k A B
  • 10. LLEI DE L’EQUILIBRI QUÍMIC Per a una reacció a A + b B  c C + d D es defineix una constant Kc que és una mesura quantitativa de l’equilibri i que pren el valor: On es representa la concentració com [ ] = mol/litre “En tota reacció química reversible, el producte de les concentracions a l’equilibri dels productes, dividit per el producte de les concentracions a l’equilbri dels reactius és una quantitat constant anomenada constant d’equillibri.” La constant Kc canvia amb la temperatura. [ ] [ ] [ ] [ ]b eq a eq d eq c eq C BA D·C K =
  • 11. QUOCIENT DE REACCIÓ (Q) • Per a una reacció qualsevol: a A + b B  c C + d D s’anomena quocient de reacció a la relació: • El quocient de reacció té la mateixa expressió que la constant d’equilibri però la diferència és que les concentracions no tenen perquè ser les de l’equilibri. • El quocient de reacció ens permet predir el sentit d’avanç d’una reacció química: Q < K augmenten les concentracions dels productes i disminueixen les dels reactius fins que Q s’iguala amb K Q > K augmenten les concentracions dels reactius i i disminueixen les dels productes fins que Q s’iguala amb K Q = K Equilibri • En les experiències de la fitxa 7 (on K = 14’5): 1) Q=0, Q<K, l’equilibri evoluciona R → P 2) Q=∞, Q>K. l’equilibri evoluciona R ← P [ ] [ ] [ ] [ ] × = × c d a b C D Q A B
  • 12. MAGNITUD DE Kc • El valor de la constant d’equilibri indica quan ha progressat una reacció des de els reactius als productes K >>>> 1 S’afavoreix la reacció directa, a l’equilibri els productes són molt més abundants que els reactius. K <<<< 1 S’afavoreix la reacció inversa, a l’equilibri els reactivus són molt més abundants que els productes. K ≈ 1 Es tracta d’un verdader equilibri, hi ha proporcions significatives de reactius i productes. temps KC > 105 concentr KC < 10-2 concentra temps temps KC ≈ 100 concentra inicialquantitat reaccionaquequantitat =α • Un altre concepte relacionat amb la progressió d’una reacció és el grau de dissociació α. Quan major és el seu valor més s’afavoreix la reacció directa i la formació de productes.
  • 13. KC DEPEN DE L’EQUACIÓ QUIMICA • Si una equació química la multipliquen per un factor “n” la constant s’eleva a la n- èsima potència: K’ = Kn • Les constants de les reaccions directa i inversa estan en relació inversa una d’altre: K’ = 1/K. • Si sumen dos equacions químiques (A i B) per obtindre un altre equació química C, es compleix que: Kc = KA·KB
  • 14. CONSTANT DE EQUILIBRI KP En reaccions en les que intervenen gasos és més fàcil mesurar pressions parcials que concentracions: a A + b B  c C + d D c d C D P a d A D p p K p p × = × T B T B B T A T A A B B A A T T BAT P P n n P P n n T·R· V n PT·R· V n PT·R· V n P PPPBiAgasosdosdemesclaunaSiga ==== === += χχ
  • 15. RELACIÓ ENTRE KC I KP De l’equació general dels gasos ideals s’obté: I substituint en l’expressió de KP On ∆n = variació nº mols gasosos (nproductes – nreactius) ∆ = ×( ) n P CK K RT [ ] [ ]·R·TPper tant; V n comi, T·R P V n n·R·TP·V ===⇒= [ ] ( ) [ ] ( ) [ ] ( ) [ ] ( ) [ ] [ ] [ ] [ ] ( ) ( ) ( ) ( ) ( ) badc CP ba dc ba dc bbaa ddcc b B a A d D c C P RT·KK RT·RT RT·RT B·A D·C RT·B·RT·A RT·D·RT·C P·P P·P K −−+ = ×===
  • 16. RELACIÓ ENTRE K i α • Siga la reacció A  B + C. • Si anomenem “c” = [A]inicial y suposem que inicialment nomès hi ha substància “A”, tindrem que: Concentracions A  B + C Inicial (mol/L) c 0 0 Reacciona c· α c·α c·α Equilibri c(1– α) c·α c·α [B] · [C] c·α · c·α c·α2 Kc = ———— = ————— = ——— [A] c· (1– α) (1– α) • Quan A està poc dissociada (Kc molt menuda): α << 1 Kc ≅ c·α2
  • 17. EQUILIBRIS HETEROGENIS • Si entre les substàncies que intervenen en una reacció es distingeixen varies fases o estats físics, l’equilibri és heterogeni. CaCO3(s) ↔ CaO(s) + CO2(g) • Les quantitats dels sòlids i líquids purs poden canviar però les seues concentracions són constants i s’agrupen en la constant, de forma que la seua expressió quedaria: KC = [CO2] o KP = Pco2 • Les dissolucions no es consideren líquids purs i per tant si que varien la concentració: Ba2+ (aq) + CO3 2- (aq) ↔ BaCO3 (s) KC = [Ba2+ ] · [CO3 2- ]
  • 18. PERTORBACIÓ I EVOLUCIÓ DELS EQUILIBRIS QUÍMICS • Si un sistema es troba en equilibri (Q = K) y es produeix una pertorbació o canvi (concentració, pressió o volum, temperatura), el sistema deixa d’estar en equilibri (Q # K) i evoluciona a un nou equilibri. • Segons el Principi de Le Chatelier: “Un canvi en qualsevol de les variables que determinen l’estat d’equilibri químic produeix un desplaçament del equilibri en el sentit de contrarestar o minimitzar l’efecte causat per la pertorbació”.
  • 19. VARIACIÓ EN LA CONCENTRACIÓ (a T=cte) • Per a un equilibri Reactius ⇆ Productes Si [R] ↑ o [P] ↓; Q < K i l’equilibri evoluciona R → P. Si [R] ↓ o [P] ↑ Q > K i l’equilibri evoluciona R ← P. • Segons P. Le Chatelier: si s’elimina un reactiu o un producte, per tal de contrarestar l’efecte produït, l’equilibri evolucionarà en el sentit de la reacció que genera part de la substància eliminada, i si afegim un reactiu o un producte l’equilibri evolucionarà en el sentit de la reacció que consumeix part de la substància afegida. • Si varia la quantitat de un sòlid o líquid pur, com que la seua concentració és constant, l’equilibri no es modifica. ]R[ ]P[ Q = CaO-CaCO3.exe
  • 20. VARIACIÓ DE LA CONCENTRACIÓ H2(g) + I2(g) ⇆ 2 HI(g) Si augmenta la concentració de I2, s’observa que Q<K i l’equilibri evoluciona R→P, o siga en el sentit que consumeix part del I2 afegit Si augmenta la concentració de HI, s’observa que Q>K i l’equilibri evoluciona R←P, o siga en el sentit que consumeix part del HI afegit
  • 21. VARIACIÓ EN LA PRESSIÓ O EL VOLUM (a T=cte) (reaccions en fase gas) • Siga l’equilibri aA(g) + bB(g) ⇆ cC(g) + dD(g) on expressen les pressions parcials en funció de la pressió total quedaria. • Si augmenta la Pressió (o disminueix el volum) - Si ∆n >0 (mols gasosos productes > mols gasosos reactius), com Q>K, l’equilibri evolucionarà R←P - Si ∆n <0 (mols gasosos reactius > mols gasosos productes), com Q<K, l’equilibri evolucionarà R→P - Si ∆n=0 (mols gasosos reactius = mols gasos productes), l’equilibri no es modifica. • Si disminueix la Pressió (o augmenta el volum), òbviament evolucionarà al contrari. • Segons el P. De Le Chatelier: Si augmenta la pressió per tal de contrarestar la pertorbació produïda l’equilibri evolucionarà cap on hi haja un menor nº de mols gasosos. Si disminueix la pressió evolucionarà cap on hi ha més nº de mols gasosos. n b B b B a A a A d D d D c C c C b B a A d D c C p P·cte )P·)·(P·( )P·)·(P·( P·P P·P K ∆ = χχ χχ == 2NO2-N2O4.exe H2I2_equilibrium.exe
  • 22. VARIACIÓ EN LA PRESSIÓ O VOLUM N2O4 (g) ⇆ 2 NO2(g) Si augmenta la pressió (disminueix el volum) l’equilibri evoluciona cap on es formen un menor nº de mols gasosos R ← P
  • 23. VARIACIÓ EN LA TEMPERATURA (a P=cte) • Segons l’equació de Van’t Hooff: Reacció exotèrmica (∆H<0) si T augmenta KP disminueix, per tant R← P si T disminueix KP augmenta R→ P Reacció endotèrmica ((∆H>0) si T augmenta KP augmenta R→ P si T disminueix KP disminueix R← P Segons el P. De Le Chatelier: Si augmenta la temperatura, per tal de contrarestar l’efecte produit, l’equilibri evoluciona en el sentit de la reacció endotèrmica (cap on absorbeix calor). Si disminueix la temperatura evoluciona en el sentit de la reacció exotèrmica (cap on allibera calor). 2 0 P T·R H T KLn ∆ = ∆ ∆ 0 T KLn P < ∆ ∆ 0 T KLn P > ∆ ∆
  • 24. Augmenta T N2O4 ⇆ 2 NO2 ∆H<0 HTTP://www.mhhe.com/physsci/chemistry/essentialchemistry/flash/lechv17.swf VARIACIÓ EN LA TEMPERATURA
  • 25. ELS CATALITZADORS NO MODIFIQUEN L’EQUILIBRI Si se agrega un catalizador a un sistema en equilibrio este puede modificar la velocidad directa e inversa, pero no modifica la posición del equilibrio ni tampoco la constante de equilibrio.