SlideShare a Scribd company logo
1 of 10
Guillem d’ Occam
Treball realitzat per:
Xavi Gutiérrez, Marc Carmona, Eduard Requejo i Carlos Olivar
BIOGRAFIA
Guillem d'Occam va néixer entre els anys
1280/1288 a Occam (també anomenat
Surrey), al sud de Londres i va morir l'any
1349 a Munic, al sud d’Alemanya.
Va ser filòsof, teòleg franciscà anglès i el
fundador de l’escola nominalista.
Surrey (Regne Unit) Munic (Alemanya)
BIOGRAFIA
Va ingressar a l'ordre franciscà en un convent de Londres als 13 anys i va
acabar de cursar els seus estudis a Oxford, encara que aquests últims no els
va completar.
L'any 1306 va ser nomenat sotsdiaca i cap a l'any 1310 va començar la
formació teològica que l'any 1317 va acabar a Oxford.
Va ser durant aquest període i els anys següents quan va escriure la majoria
de les obres filosòfiques y teològiques, per les quals és famós actualment.
A partir de llavors, fins al 1319 ensenyaria a Oxford i a París, tot i que mai
va ser nomenat mestre, ja que les seves doctrines eren considerades gairebé
herètiques pels membres de la facultat.
L'any 1321 va tornar al convent franciscà de Londres on havia viscut.
BIOGRAFIA
Universitat d’Oxford
BIOGRAFIA
Michele de Cesena, llavors el màxim dirigent de l'orde franciscà, es coneix amb Guillem
d'Occam, i aquest s'adhereix al moviment espiritual franciscà.
Lluís de Baviera i l'antipapa Nicolau V (nomenat pel mateix emperador) adonant-se que
els espirituals poden ser uns bons aliats, els recolzen.
El 26 de maig de 1328, Guillem d'Occam, juntament amb alguns altres espirituals i
representants imperials s’escapen d'Avinyó sentint-se amenaçats i se'n van a Pisa i el
1329 se'n va a Munic amb Lluís de Baviera.
No es mourà més de Munic.
BIOGRAFIA
Durant la resta de la seva vida, Occam va escriure altres escrits, i tots ells feien
referència a assumptes polítics, incloent la llibertat i els drets espirituals.
També va escriure obres de crítica contra el papa i diversos tractats que analitzen
el poder civil i l'eclesiàstic. Tot i que l'any 1334 Joan XXII mor, Guillem d'Occam i
els franciscans espirituals van continuar enfrontant-se amb el seu successor Benet
XII.
Michele de Cesena mor l'any 1342 i Guillem es converteix en el cap dels espirituals
oposats al papa.Lluís de Baviera és destituït l'any 1346 i mor l'any següent.
Guillem va morir a Munic l'any 1347 víctima de la pesta negra.
BIOGRAFIA
FILOSOFIA I PENSAMENT
Donarà molta importància a parlar de la separació entre la raó i la fe, dos conceptes
que segons ell són completament independents de l’altre.
La filosofía d’Occam tindrà una sèrie de principis en els quals es basarà tota la seva
obra:
La navalla d’Occam: Hem d’eliminar tot allo que no sigui evident i demostrable
utilitzant sempre la nostra experiència. Hem d’evitar crear fantasies o coses no
demostrables per tal d’explicar allò del que no podem demostrar res amb seguretat.
Principi empirista: El coneixement principal és el de l’experiència. Diu que si només
podem veure la realitat singular i simple, allò ha de ser l’ únic real, per tant tot es
basa en el que hagi estat en contacte amb els nostres sentits.
Principi nominalista: Occam diu que tot allò que existeix es individual i que per tant,
no necesita res per tal de seguir existint. També diu que els conceptes universals
s’utilitzen només per a designar i agrupar en pluralitats aquelles coses que
s’assemblen entre sí.
Principi Voluntarista: A partir del principi nominalista, Occam pot afirmar que Déu és
totalment independent i omnipotent i justifica la seva existencia dient que el món ha
sigut creat per algú ja que l’ ordre que el regeix no pot haver estat creat a partir dels
principis racionals i universals coneguts.
FILOSOFIA I PENSAMENT
Guillem d’ Occam va dedicar part de la seva obra a criticar a la metafísica tradicional
que havia existit durant el passat negant una sèrie d’idees pròpies d’aquella època.
-Nega l’existència d’essències universals, la distinció essència- existència i l’analogia
de l’ésser.
-Nega la possibilitat del coneixement racional de Déu: les proves que intenten
demostrar la seva existència només són arguments provables.
-Nega la concepció d’ànima ja que, com en el cas de Déu, no existeixen arguments
que puguin demostrar l’existència d’una ànima immaterial i immortal
.
-Nega l’existència d’una ètica lligada a principis racionals i per tant, afirma que la
moral està manada per Déu (si Déu ho prohibeix, allò és dolent).
FILOSOFIA I PENSAMENT

More Related Content

What's hot

Els reis sol solet
Els reis sol soletEls reis sol solet
Els reis sol soletjoanmolar
 
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDALit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDAjoanpol
 
Literatura Medieval catalana
Literatura Medieval catalanaLiteratura Medieval catalana
Literatura Medieval catalanamontse.ciberta
 
Vinyes verdes vora la mar (1)
Vinyes verdes vora la mar (1)Vinyes verdes vora la mar (1)
Vinyes verdes vora la mar (1)joanmolar
 
Literatura catalana segles XIV i XV
Literatura catalana segles XIV i XVLiteratura catalana segles XIV i XV
Literatura catalana segles XIV i XVLluis Rius
 
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ-antic
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ-anticLA CRISI DE LA RESTAURACIÓ-antic
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ-anticjcorbala
 
La PlaçA Del Diamant SíMbols
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbolsElena Gimenez
 
Afusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig GoyaAfusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig GoyaMercè Bigorra
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsitraver
 
Literatura catalana medieval
Literatura catalana medievalLiteratura catalana medieval
Literatura catalana medievalLluis Rius
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808Antonio Núñez
 
Dimecres de cendra
Dimecres de cendraDimecres de cendra
Dimecres de cendrajoanmolar
 
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)Rafa Oriola
 
Jacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la marJacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la marjoanmolar
 

What's hot (20)

Els reis sol solet
Els reis sol soletEls reis sol solet
Els reis sol solet
 
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDALit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
 
Literatura Medieval catalana
Literatura Medieval catalanaLiteratura Medieval catalana
Literatura Medieval catalana
 
John Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesaJohn Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesa
 
Vinyes verdes vora la mar (1)
Vinyes verdes vora la mar (1)Vinyes verdes vora la mar (1)
Vinyes verdes vora la mar (1)
 
Empirisme
Empirisme Empirisme
Empirisme
 
Literatura catalana segles XIV i XV
Literatura catalana segles XIV i XVLiteratura catalana segles XIV i XV
Literatura catalana segles XIV i XV
 
Cant del retorn
Cant del retornCant del retorn
Cant del retorn
 
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ-antic
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ-anticLA CRISI DE LA RESTAURACIÓ-antic
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ-antic
 
La PlaçA Del Diamant SíMbols
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbols
 
Afusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig GoyaAfusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig Goya
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels sants
 
L’imperialisme i les seves causes
L’imperialisme i les seves causesL’imperialisme i les seves causes
L’imperialisme i les seves causes
 
Literatura catalana medieval
Literatura catalana medievalLiteratura catalana medieval
Literatura catalana medieval
 
Les funcions sintàctiques
Les funcions sintàctiquesLes funcions sintàctiques
Les funcions sintàctiques
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
 
Ramon Llull
Ramon LlullRamon Llull
Ramon Llull
 
Dimecres de cendra
Dimecres de cendraDimecres de cendra
Dimecres de cendra
 
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
 
Jacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la marJacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la mar
 

Similar to Presentació Guillem d'Occam

Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.Ferran Mistelera
 
Guillem d’occam
Guillem d’occamGuillem d’occam
Guillem d’occamguillempaz
 
Presentació Guillem d’ockham i Nicolau Maquiavel
Presentació Guillem d’ockham i Nicolau MaquiavelPresentació Guillem d’ockham i Nicolau Maquiavel
Presentació Guillem d’ockham i Nicolau Maquiavelespaifilo
 
Guillem d’ockham i nicolau maquiavel
Guillem d’ockham i nicolau maquiavelGuillem d’ockham i nicolau maquiavel
Guillem d’ockham i nicolau maquiavelespaifilo
 
Guillem d’ockham i nicolau maquiavel
Guillem d’ockham i nicolau maquiavelGuillem d’ockham i nicolau maquiavel
Guillem d’ockham i nicolau maquiavelespaifilo
 
Guillem d’ockham i nicolau maquiavel
Guillem d’ockham i nicolau maquiavelGuillem d’ockham i nicolau maquiavel
Guillem d’ockham i nicolau maquiavelespaifilo
 
Guillem d’ockham i nicolau maquiavel
Guillem d’ockham i nicolau maquiavelGuillem d’ockham i nicolau maquiavel
Guillem d’ockham i nicolau maquiavelespaifilo
 
Guillem d’ockham i nicolau maquiavel
Guillem d’ockham i nicolau maquiavelGuillem d’ockham i nicolau maquiavel
Guillem d’ockham i nicolau maquiavelespaifilo
 
Filosofia escolàstica
Filosofia escolàsticaFilosofia escolàstica
Filosofia escolàsticarguas
 

Similar to Presentació Guillem d'Occam (20)

David hume
David humeDavid hume
David hume
 
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
 
Voltaire
VoltaireVoltaire
Voltaire
 
Guillem d’occam
Guillem d’occamGuillem d’occam
Guillem d’occam
 
Ud2
Ud2Ud2
Ud2
 
George berkeley
George berkeleyGeorge berkeley
George berkeley
 
George berkeley
George berkeleyGeorge berkeley
George berkeley
 
Tema 7
Tema 7Tema 7
Tema 7
 
Filosofia s.xxi
Filosofia s.xxiFilosofia s.xxi
Filosofia s.xxi
 
La Il.lustració
La Il.lustracióLa Il.lustració
La Il.lustració
 
Presentació Guillem d’ockham i Nicolau Maquiavel
Presentació Guillem d’ockham i Nicolau MaquiavelPresentació Guillem d’ockham i Nicolau Maquiavel
Presentació Guillem d’ockham i Nicolau Maquiavel
 
Guillem d’ockham i nicolau maquiavel
Guillem d’ockham i nicolau maquiavelGuillem d’ockham i nicolau maquiavel
Guillem d’ockham i nicolau maquiavel
 
Guillem d’ockham i nicolau maquiavel
Guillem d’ockham i nicolau maquiavelGuillem d’ockham i nicolau maquiavel
Guillem d’ockham i nicolau maquiavel
 
Guillem d’ockham i nicolau maquiavel
Guillem d’ockham i nicolau maquiavelGuillem d’ockham i nicolau maquiavel
Guillem d’ockham i nicolau maquiavel
 
Guillem d’ockham i nicolau maquiavel
Guillem d’ockham i nicolau maquiavelGuillem d’ockham i nicolau maquiavel
Guillem d’ockham i nicolau maquiavel
 
Guillem d’ockham i nicolau maquiavel
Guillem d’ockham i nicolau maquiavelGuillem d’ockham i nicolau maquiavel
Guillem d’ockham i nicolau maquiavel
 
Filoooo
FilooooFiloooo
Filoooo
 
L' humanisme
L' humanismeL' humanisme
L' humanisme
 
Filosofia escolàstica
Filosofia escolàsticaFilosofia escolàstica
Filosofia escolàstica
 
Ramon Llull (Seon Hwa)
Ramon Llull (Seon Hwa)Ramon Llull (Seon Hwa)
Ramon Llull (Seon Hwa)
 

Presentació Guillem d'Occam

  • 1. Guillem d’ Occam Treball realitzat per: Xavi Gutiérrez, Marc Carmona, Eduard Requejo i Carlos Olivar
  • 2. BIOGRAFIA Guillem d'Occam va néixer entre els anys 1280/1288 a Occam (també anomenat Surrey), al sud de Londres i va morir l'any 1349 a Munic, al sud d’Alemanya. Va ser filòsof, teòleg franciscà anglès i el fundador de l’escola nominalista.
  • 3. Surrey (Regne Unit) Munic (Alemanya) BIOGRAFIA
  • 4. Va ingressar a l'ordre franciscà en un convent de Londres als 13 anys i va acabar de cursar els seus estudis a Oxford, encara que aquests últims no els va completar. L'any 1306 va ser nomenat sotsdiaca i cap a l'any 1310 va començar la formació teològica que l'any 1317 va acabar a Oxford. Va ser durant aquest període i els anys següents quan va escriure la majoria de les obres filosòfiques y teològiques, per les quals és famós actualment. A partir de llavors, fins al 1319 ensenyaria a Oxford i a París, tot i que mai va ser nomenat mestre, ja que les seves doctrines eren considerades gairebé herètiques pels membres de la facultat. L'any 1321 va tornar al convent franciscà de Londres on havia viscut. BIOGRAFIA
  • 6. Michele de Cesena, llavors el màxim dirigent de l'orde franciscà, es coneix amb Guillem d'Occam, i aquest s'adhereix al moviment espiritual franciscà. Lluís de Baviera i l'antipapa Nicolau V (nomenat pel mateix emperador) adonant-se que els espirituals poden ser uns bons aliats, els recolzen. El 26 de maig de 1328, Guillem d'Occam, juntament amb alguns altres espirituals i representants imperials s’escapen d'Avinyó sentint-se amenaçats i se'n van a Pisa i el 1329 se'n va a Munic amb Lluís de Baviera. No es mourà més de Munic. BIOGRAFIA
  • 7. Durant la resta de la seva vida, Occam va escriure altres escrits, i tots ells feien referència a assumptes polítics, incloent la llibertat i els drets espirituals. També va escriure obres de crítica contra el papa i diversos tractats que analitzen el poder civil i l'eclesiàstic. Tot i que l'any 1334 Joan XXII mor, Guillem d'Occam i els franciscans espirituals van continuar enfrontant-se amb el seu successor Benet XII. Michele de Cesena mor l'any 1342 i Guillem es converteix en el cap dels espirituals oposats al papa.Lluís de Baviera és destituït l'any 1346 i mor l'any següent. Guillem va morir a Munic l'any 1347 víctima de la pesta negra. BIOGRAFIA
  • 8. FILOSOFIA I PENSAMENT Donarà molta importància a parlar de la separació entre la raó i la fe, dos conceptes que segons ell són completament independents de l’altre. La filosofía d’Occam tindrà una sèrie de principis en els quals es basarà tota la seva obra: La navalla d’Occam: Hem d’eliminar tot allo que no sigui evident i demostrable utilitzant sempre la nostra experiència. Hem d’evitar crear fantasies o coses no demostrables per tal d’explicar allò del que no podem demostrar res amb seguretat. Principi empirista: El coneixement principal és el de l’experiència. Diu que si només podem veure la realitat singular i simple, allò ha de ser l’ únic real, per tant tot es basa en el que hagi estat en contacte amb els nostres sentits.
  • 9. Principi nominalista: Occam diu que tot allò que existeix es individual i que per tant, no necesita res per tal de seguir existint. També diu que els conceptes universals s’utilitzen només per a designar i agrupar en pluralitats aquelles coses que s’assemblen entre sí. Principi Voluntarista: A partir del principi nominalista, Occam pot afirmar que Déu és totalment independent i omnipotent i justifica la seva existencia dient que el món ha sigut creat per algú ja que l’ ordre que el regeix no pot haver estat creat a partir dels principis racionals i universals coneguts. FILOSOFIA I PENSAMENT
  • 10. Guillem d’ Occam va dedicar part de la seva obra a criticar a la metafísica tradicional que havia existit durant el passat negant una sèrie d’idees pròpies d’aquella època. -Nega l’existència d’essències universals, la distinció essència- existència i l’analogia de l’ésser. -Nega la possibilitat del coneixement racional de Déu: les proves que intenten demostrar la seva existència només són arguments provables. -Nega la concepció d’ànima ja que, com en el cas de Déu, no existeixen arguments que puguin demostrar l’existència d’una ànima immaterial i immortal . -Nega l’existència d’una ètica lligada a principis racionals i per tant, afirma que la moral està manada per Déu (si Déu ho prohibeix, allò és dolent). FILOSOFIA I PENSAMENT