Usos adolescents de drogues: idees per a la seva prevenció
Acció socioeducativa de les xarxes socials -i les TIC en general- en adolescents i joves
1. Jordi Bernabeu Farrús
@jordibernabeu // @sobrepantalles // jbernabeu@ajuntament.granollers.cat
Servei de Salut Pública i Consum (Ajuntament de Granollers)
Barcelona, 17 de març de 2014 /PROGESS
Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts
d’aquest document. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les
referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les
còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usos comercials.
Totes les fotografies han estat extretes d’internet (si en alguns casos existeix qualsevol
queixa feu-me-la arribar).
http://www.slideshare.net/jordibernabeu
3. Usos adolescents dels mòbils
i les xarxes socials:
El temps que es
passen davant
d’una pantalla
4. 150 vegades/dia mirem l’smartphone
6 minuts. Temps màxim fent els deures
37% dels infants de 3-4 anys es connecten
regularment a internet
2% de la població és supertasker
4,7 trillons de cerques diàries a la xarxa
7,7 hores passen els adolescents consumint
informació en diferents pantalles
24. Vells problemes en nous
contextos (digitals)
Les variables que els fan diferent:
#Exponencialitat
#Rapidesa
#Dimensió del missatge
25. Darrere de molts usos
problemàtics sempre es
creuen certes variables >>
1. Males idees/intencions/
pràctiques
2. Pequem ‘d’innocents’
3. Absència d’adults que els
acompanyin
56. En primer lloc:
Entre tantes pantalles,
no oblidem les
tasques de
l’acompanyament
socioeducatiu. I
sobretot al carrer
57.
58.
59. 1. Treballar per ser conegut
2. El paper de l’adult: proper i
positiu >> referència
3. Intromissió equilibrada/pensada
4. Els però de la relació educativa
(dilemes)
5. L’acompanyament i dinamització
(també a la xarxa)
65. De la sociologia del treball a la
sociologia de l’oci
Fernando Conde
#Los_hijos_de_la_desregulación
66. Una anàlisi de l’adolescència, joventut i les
drogues partir de la Societat de Consum
1. Els 60 i 70 i la societat de consum de masses
2. Els consums segmentats dels anys 80
3. El model glocal a partir de la crisi del 94
4. L’època de crisi actual
Fernando Conde i @dpmocat
#¿Consumo_de_drogas_o_drogas_de_consumo_?_2013
81. 'Per a la majoria dels adolescents actuals
poques coses tenen sentit sense referència a
ells. Són en la mesura que estan "en línia" i
són en la mesura que són imatge. No hi ha
identitat sense perfil de xarxa virtual. No hi
ha sociabilitat sense interacció digital’
@JaumeFunesg
Vidas_virtuaels_muertes_reales_2012
83. 1. Complementar –que no substituir- la
nostra feina
2. Acompanyar, també a la xarxa
3. Ajudar a construir identitat
4. Treballar: de l’autocontemplació a la
mirada social
5. Prevenir usos problemàtics
6. Fomentar: participació, creació, etc.
7. Treballar la qüestió crítica
95. PEW Internet Research Center
Anderson i Rainie 2012 Via @Dreig 2012
55% tecnooptimistes 42% tecnopesimistes
Stone (2002): TDAH
Carr (2010): obesitat, dèficit visual
De Pagès (2011): aprenentatge
Prensky (2006)
Reig (2012)
Small (2009)
Boyd (2012)
Zickhur i altres (2012)
Bach, Tisseron, Houdé, Lena (2013)
96. PEW Internet Research Center
Anderson i Rainie 2012 Via @Dreig 2012
55% tecnooptimistes
Prensky (2006)
Reig (2012)
Small (2009)
Boyd (2012)
Zickhur i altres (2012)
Bach, Tisseron, Houdé, Lena (2013)
104. #Googleització
Sparrow , 2011
Oblidem les coses que podem trobar a internet
-> retenim la forma de trobar la informació que
necessitem quan la necessitem
Via @Dreig 2013
109. Siemens 2004
#Conectivisme
L’aprenentatge en xarxa requeix noves formes
d’aprenentatge
Downes, 2005
#Grups #Xarxes
Coneixement connectat i distribuït en xarxes
Via @Dreig 2013
Deresiewicz, 2009
#Connectivitat #Celebritat
Ser visible
113. Back et al. (2010)
Facebook profiles reflect actual
personality, no self-idealization
Via @Dreig 2013
• Difícil crear identitats idealitzades en la web social // ‘No
som els ‘amos’ exclusius d’aquesta’
• Perfils altament falsejats correlacionen amb trets de
neuroticisme
114.
115.
116. Zogbu International
Facebook profiles reflect actual
personality, no self-idealization
Via @Dreig 2013
• 45,4% de població 18-24 ha trencat alguna
relació sentimental utilitzant el correu-e o
missatges de text, en comparació amb la resta
(>24: 7,6%)
117. La presència a la xarxa identifica
i genera “reputació”
Montt. Dosis diarias.
118. Minuts a Facebook cada mes
1.369.862 d’anys aproximadament
30.000.000.000 de missatges compartits
700.000.000.000
900.000.000.000 de fotos pujades
148. Participació TIC/TAC/TEP
Learning with New Media
(Ito et al. 2009)
1/ Hanging Out (perder el tiempo)
2/ Messing around (darle vueltas)
3/ Geeking Out (ser expertos)
Via @Dreig 2013
150. Societat-Xarxa
Manuel Castells (2006)
Via @Dreig 2013
Convergència de mitjans
És un procés més cultural que no pas tecnològic
Culturas participativas
Henry Jenkins (2006)
‘La sociedad red es una estructura social hecha de redes de
información propulsada por las tecnologías de la información
características del paradigma informacionalista.’ (Wikipedia)
176. I sobretot en l’impressionant llibre de Dolors Reig
Los jóvenes en la era de la hiperconectividad. Dolors Reig, Luis F. Vílchez. Fundación
Telefónica, 2013.
http://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-en-la-era-de-la-hiperconectividad/
En aquest es troben la majoria d’estudis que he citat. Destaco els que he contemplat i llegit en
les diapos següents. També destaca la seva obra Socionomía (Deusto, 2012) i el seu bloc de
referència El Caparazón (dreig.eu/elcaparazon)
Força inspiració en:
El món dels joves a través dels mitjans. Un nou paradigma de comunicació. Josep Maria
Ganyet
http://www.slideshare.net/ganyet/xarxes-socials-i-joventut-5813571
A continuació cito les fonts utilitzade si que no s’han fet durant la presentació:
177. BACK, M. D., STOPFER, J. M., VAZIRE, S., GADDIS, S., SCHMUKLE, S. C., EGLOFF, B. y GOSLING, S. D. (2010): “Facebook
profiles reflect actual personality, not self‐idealization”, en Psychological Science, 21 (3), p. 372‐374.
BOYD, D. (2008): Taken Out of Context: American Teen Sociality in Networked Publics. Berkeley: Universidad de
California.
BOYD, D. y HARGITTAI, E. (2010): “FacebooK privacy settings: Who cares?”, en First Monday, 15(8).
BOYD, S. (2011): 307,369 Crashes Means Very Few Of Us Are Supertaskers. Yet. En http://stoweboyd.com/post/
4557503857/307‐369‐crashes‐means‐very‐ few‐of‐us‐are‐supertaskers (accedido el 8 de diciembre de 2012).
CARR, N. (2010): The Shallows: How the Internet Is Changing the Way We Think, Read and Remember. Atlantic Books.
CASTELLS, M. (2009): Comunicación y poder. Alianza Editorial.
DERESIEWICZ, W. (2009): “The End of Solitude”, en The Chronicle of Higher Edu‐ cation, http://chronicle.com/article/
The‐End‐of‐Solitude/3708 (accedido el 8 de diciembre de 2012).
ESADE (2012): Del consumismo feliz al consumo ciudadano. En http://www.esade.edu/web/esp/about‐esade/
today/news/viewelement/ 237601/1/un‐estudio‐de‐creafutur‐y‐esade‐senala‐un‐cambio‐en‐el‐ modelo‐de‐
consumo‐mundial:‐del‐consumismo‐feliz‐al‐consumo‐ciudadano (accedido el 8 de diciembre de 2012).
FLYNN, J. R. (2012): “Are We Getting Smarter?”, The Guardian. En http://www.guardian.co.uk/books/2012/sep/
28/are‐we‐getting‐smarter‐ review (accedido el 8 de diciembre de 2012).
FUNDACIÓN MACARTHUR (2012): Does the Internet Make for More Engaged Citizens? En http://
www.macfound.org/press/press‐releases/does‐the‐ Internet‐make‐for‐more‐engaged‐citizens/ (accedido el 3 de
septiembre de 2012).
178. GRAHAM, S. y HEBERT, M. (2010): Writing to Read: Evidence for How Writing Can Improve Reading. Washington:
Alliance for Excellent Education.
GRAHAM, S., MCKEOWN, D. KIUHARA, S. y HARRIS, K. (2012): “A Meta‐Analysis of Writing Instruction for
Students in the Elementary Grades”, en Journal of Educational Psychology, 104 (4).
ITO, M. (2009): Hanging Out, Messing Around, and Geeking Out: Kids Living and Learning with New Media. The
MIT Press.
JENKINS, H. (2008): Convergence Culture: Where Old and New Media Collide. Revised. NYU Press.
JENKINS, H. et al. (2009): Confronting the Challenges of Participatory Culture: Media Education for the 21st
Century. The MIT Press.
PEW RESEARCH CENTER (2011): Americans and Social Trust: Who, Where and Why. En http://
pewresearch.org/pubs/414/americans‐and‐social‐trust‐ who‐where‐and‐why (accedido el 8 de diciembre
de 2012).
179. jbernabeu@ajuntament.granollers.cat - 93.842. 66.68
Font imatges: Getty Images, referenciades a flickr.com/jordibernabeu. Totes les fotografies han
estat extretes d’internet (si en alguns casos existeix qualsevol queixa feu-me-la arribar).
PRENSKY, M. (2006): Don’t Bother Me Mom ‐ I’m Learning. Paragon House.
REIG HERNÁNDEZ, D. y MARTÍNEZ, J. (2010): Entornos / Redes Personales de Aprendizaje en Organizaciones:
Compartim. En http://es.scribd.com/doc/34277315/Entornos‐Redes‐Personales‐de‐ Aprendizaje‐en‐
Organizaciones‐Compartim (accedido el 8 de diciembre de 2012).
REIG HERNÁNDEZ, D. y FRETES TORRUELLA, G. (2011): “Identidades digitales. Lí‐ mites poco claros”, en
Cuadernos de Pedagogía, 418. En http://www.dreig.eu/caparazon/2011/12/05/identidad‐digital/ (accedido
el 8 de diciembre de 2012).
SPARROW, B., LIU, J. y WEGNER, D. M. (2011): “Google effects on memory: Cog‐ nitive consequences of having
information at our fingertips”, en Science, 333 (6043), p. 776‐778.
YERKES, R. M. y DODSON, J. D. (1908): “The Relation of Strength of Stimulus to Rapidity of Habit‐formation”, en
Journal of Comparative Neurology and Psy‐ chology, 18(5), p. 459‐482.
A www.sobrepantalles.net i www.slideshare.net/sobrepantalles trobareu la resta d’informació que
complementa les fonts d’aquesta presentació.