Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Bages

2,103 views

Published on

La jornada comptarà amb diferents ponències que tractaran aspectes com els límits de l’ús de les noves tecnologies -un tema que preocupa especialment-, el nou model d’intervenció socioeducativa per a infants i adolescents en risc i les seves famílies i les possibilitats de millora en aquest àmbit. A més, també es plantejaran casos de bones pràctiques en l’atenció a infants, adolescents i famílies desenvolupats des dels Serveis Socials Bàsics de la comarca.

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Bages

  1. 1. “Ús, sobre utilització o addicció a les noves tecnologies per part d’infants i adolescents? Pautes de detecció, prevenció i intervenció” Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts d’aquest document. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usos comercials. Totes les fotografies han estat extretes d’internet (si en alguns casos existeix qualsevol queixa feu-me-la arribar).     h"p://www.sobrepantalles.net    -­‐  h"p://www.slideshare.net/sobrepantalles/bages-­‐55315275               Jordi Bernabeu Farrús (Servei de Salut Pública // Ajuntament de Granollers) @jordibernabeu @SobrePantalles 1ª Jornada sobre infància i adolescència en risc al Bages. Castellbell i el Vilar.
  2. 2. Objectius generals •  Conèixer  quines  són  les  parAcularitats  dels  usos  d'internet  i  telefonia  mòbil  per   part  dels  adolescents  escolaritzats  de  secundària  -­‐2n  i  4t  d'ESO-­‐  dels  centres   d'ensenyament  de  Granollers   •  Analitzar  les  problemàAques  associades  als  seus  usos,  sobretot  pel  que  fa   addicció  i/o  sobreuAlització.       Objectius de procés •  Analitzar  elements  significaAus  respecte  aquests  usos,  establint  possibles   diferències  per  gènere  i  edat.   •  IdenAficar  les  pràcAques  d’ús  i  les  opinions  dels  professionals  dels  centres  de   secundària  de  la  ciutat  respecte  les  pràcAques  del  seu  alumnat   •  Recollir  quines  són  les  percepcions  i  Apologies  d'usos  procedent  de  les  famílies   d'aquests  alumnes   •  Contrastar  les  dades  obAngudes  amb  especialistes  reconeguts  en  la  matèria   •  Conèixer  les  normaAves  i  protocols  existents  vers  els  usos  de  les  TIC  als  centres   de  secundària  de  la  ciutat  
  3. 3. Categories d'estudi:   Usos:   quins  disposiAus?,  de  qui  són?,  quant  temps?,  ón?,  a  la  vegada?,  a  quines  xarxes?,  quines   moAvacions?,  quines  acAvitats?     Usos  problemà-cs:   sobreuAlització?,  problemes  de  relació?,  referents?     Variables  de  comparació:      sexe,  edat  i  parAcipació  al  programa  1x1.     TIC:      Tecnologies  de  la  Informació  i  la  Comunicació     Mostra:   905  alumnat  2n/4t  ESO   165  familiars   14membres  equips  direcAus   35  tutors  2n  //  4t  ESO   5  entrevistes  amb  profunditat  a  professionals  de  la  ciutat  
  4. 4. 2.0 #10anys
  5. 5. Facebook (2004) YouTube (2005) Twitter (2006) Whatsapp (2009) Instagram (2010) #10anys
  6. 6. Facebook (2004) YouTube (2005) Twitter (2006) Whatsapp (2009) Instagram (2010) #10anys
  7. 7. 24h#connexió #desconnexió
  8. 8. John Blanding (2015)
  9. 9. ‘Formamos nuestras herramientas y luego éstas nos forman’ El medio es el mensaje (1967) Marshall McLuhan
  10. 10. smartphone #integrat ‘Al 2020 es calcula que un 80% de la població mundial tindrà smartphone’ The Economist (2015)
  11. 11. smartphone #integrat ‘Al 2020 es calcula que un 80% de la població mundial tindrà smartphone’ The Economist (2015) Diari de Girona. 23 d’octubre de 2014.
  12. 12. smartphone #integrat ‘Al 2020 es calcula que un 80% de la població mundial tindrà smartphone’ The Economist (2015) ARA. 1 de març de 2015 #MWC15
  13. 13. Canvis       Castells (2006), Reig (2011), Sibilla (2011), Baumann (2006) h"p://blogs.cccb.org/lab/arAcle_laprenentatge-­‐a-­‐la-­‐xarxa-­‐1-­‐usos-­‐i-­‐dilemes/     Generació Zapping Persona Amistats Treball Oralitat Grup Suport físic Tasca Intimitat Prescriptor Seqüencialitat … Generació Facebook Identitat(s) Contactes Oci Multimèdia/Audiovisual Xarxa Núvol Multitasca Extimitat Facilitador Fragmentarietat … D’on venim… Cap a on anem…  
  14. 14. Demandes @sobrepantalles Masses pantalles alhora? Com saber si està enganxat? El que es diuen a la xarxa A partir de quina edat? Com es presenten? A qui recorren quan tenen un problema? Adults, escoles i famílies 2.0
  15. 15. Adolescents, també a la xarxa @JaumeFunes: 'Per a la majoria dels adolescents actuals poques coses tenen sentit sense referència a ells. Són en la mesura que estan "en línia" i són en la mesura que són imatge. No hi ha identitat sense perfil de xarxa virtual. No hi ha sociabilitat sense interacció digital’ #Relació #Construcció_d_identitat #Participació #Coneixement #Aprenentatge #Comunitat    
  16. 16. Nova identitat digital en constant interacció Provisionals Múltiples En relació
  17. 17. L’identitat digital, com una nova manera de presentar-se al món El  País.28  de  desembre  de  2011  
  18. 18. L’identitat digital, com una nova manera de presentar-se al món El  País.21  de  juny  de  2012  
  19. 19. Sherry Turkle (1997) ‘Los personajes virtuales son objetos con los que podemos pensar’ Exemple:  Second  Life   Paula Sibilla (2008) ‘Show del yo’/ ‘Extimidad’ Autobiografia:  autor-­‐narrador-­‐personatge  (autolegimitació)   Castaño (2012) ‘Identidad mosaico’ Adaptada  a  les  caracterísAques  de  les  xarxes  socials    
  20. 20. Back, Stofer, Varize, Gaddis, Shumukle, Egloff i Gossling (2010) ‘La vida off line tiene gran correspondencia con la vida on line’   Rodríguez-Said (2010) ‘No ens presentem tal com som sinó com volem que ens vegin’    
  21. 21. Via @Dreig 2013 •  Difícil crear identitats idealitzades en la web social // ‘No som els ‘amos’ exclusius d’aquesta’ •  Perfils altament falsejats correlacionen amb trets de neuroticisme
  22. 22. La presència a la xarxa identifica i genera “reputació” Font: Erlich. Montt. Dosis diarias.
  23. 23. Manu  Fernández  (AP)  
  24. 24. Xaume  Olleros  (AFP/Ge"y  Images)  
  25. 25. Hores de video pujades a YouTube per minut (2015) 300
  26. 26. Participació, col·laboració, cooperació…
  27. 27. Granollers 2n – 4t ESO (2012/13)     L'ús de les pantalles per crear continguts és molt baixa (13%) per a tots: no hi diferències per gènere, ni per edats, ni per 1x1. A un dels grups de discussió es va apuntar que els alumnes no entenen les feines de l’escola com a creació de continguts.   h"p://prezi.com/wnhwjxtyoone/usos-­‐adolescents-­‐de-­‐les-­‐pantalles-­‐4-­‐abril-­‐2014/    
  28. 28. Ritmes Per allò de la sobreutilització…   Facebook (Nov. 2015)   •  1.550  milions  d’usuaris  acAus  mensuals,  dels  quals   1.010  milions  s’hi  connecten  cada  dia.     •  Un  47%  dels  usuaris  són  purament  mòbils:  no  fan   servir  mai  la  xarxa  des  d’un  ordinador.   •  8.000  milions  de  visionats  diaris  que  té  la   plataforma,  el  doble  que  fa  un  any.  La  xifra  ja  és  del   mateix  ordre  de  magnitud  que  YouTube.   Font:  ARA  [Emprenem]  15/11/2015  
  29. 29. Minuts a Facebook cada mes (2012) 1.369.862  d’anys  aproximadament   700.000.000.000  
  30. 30. Videojocs
  31. 31. Videojocs
  32. 32. Videojocs
  33. 33. Hores jugades a l’any #Videojocs   1.  League  of  Legends  -­‐  1,292,502,456     2.  World  of  Warcrao  -­‐  622,378,909     3.  Minecrao  -­‐  371,635,651  
  34. 34. Videojocs
  35. 35. #youtubers
  36. 36. Sobreutilització/Addicció
  37. 37. Granollers 2n – 4t ESO (2012/13)     L'alumne 1x1 el fa servir més com a eina de treball (“Feina d’escola” 70.2% vs 55.6%) i baixen molts dels altres usos: Comunicar-me amb els amics (85.3% vs 92.2%), Comunicar-se amb familiars (50.4% vs 67.0%), Informar- me (52.0% vs 60.1%), Escoltar música (81.3% vs 88%) i Conèixer gent nova (28.2% vs 35.7%) Els alumnes de centres amb el programa 1x1 presenten indicadors més baixos d'addicció (mitjana sobre 21: 1x1 3’31 vs. no 1x1 3’92)   h"p://prezi.com/wnhwjxtyoone/usos-­‐adolescents-­‐de-­‐les-­‐pantalles-­‐4-­‐abril-­‐2014/    
  38. 38. • Si tots els meus amics són virtuals… • Si estic tota l’estona pensant: “Quan em connectaré?” • Si per culpa d’estar “tot el dia connectat” baixo a l’escola, deixo l’esport, etc. • Si sóc radicalment/oposadament diferent a la xarxa que a la vida física… • Si a casa em genera moltes discussions… • Si estic despert molta estona de la nit per estar connectat. • Si després d’un problema no aprenc >> em torna a passar • Si estic fent mal a algú (o hi participo ‘activament’)
  39. 39. Problemes de relació
  40. 40. Granollers 2n – 4t ESO (2012/13)     Els problemes més presents són els insults entre ells mateixos (27.1% ho ha patit i 14.8% ho ha fet i ho ha patit). Tot i que no són xifres molt elevades, el professorat afirma genera força problemàtic.   h"p://prezi.com/wnhwjxtyoone/usos-­‐adolescents-­‐de-­‐les-­‐pantalles-­‐4-­‐abril-­‐2014/    
  41. 41. Més variables a no perdre de vista, apart de les ja exposades #exponencialitat #rapidesa #dimensió_del_missatge L’intragrup L’audiència El respecte L’anonimat
  42. 42. LV  23/3/15  
  43. 43. Granollers 2n – 4t ESO (2012/13)     El paper de referència de l'adult davant situacions problemàtiques és escàs.  
  44. 44. 'Normas y comunicación sobre el uso de internet empleadas por los padres y Adicción a Internet de los hijos’ (Gámez i Villa, 2013):   >>  'Es  possible  que  la  qualitat  de  la  comunicació,  més  que  la   freqüència,  es;gui  relaciona  amb  l’ús  problemà;c  d’internet  (Van   Den  Eijden  et  al.,  2010).'       >>  'El  clima  general  de  comunicació  amb  els  pares,  més  que  la   comunicació  específica  relacionada  amb  internet,  podria  precedir   l’ús  problemà;c  d’internet  entre  els  adolescents”     >>  'Les  estratègies  de  prevenció,  de  l’ús  problemà;c  de  les  noves   tecnologies,  haurien  d’incidir  sobre  la  importància  de  l’establiment   d’un  conjunt  de  normes  bàsiques  respecte  a  l’ús  d’internet  dels   fills'    
  45. 45. Entre tantes pantalles, no oblidem… La base sempre serà l’acompanyament socioeducatiu Treballar per ser conegut Professionals propers i positius >> referència Intromissió equilibrada/pensada Els però de la relació educativa (#dilemes) L’acompanyament i dinamització (també a la xarxa)
  46. 46. L’espai 2.0 com un espai més (de #relació) Amb les tensions pròpies del món professional El repte no és només adaptar-se a la revolució tecnològica, pel que fa a l'adquisició, dinamització i coneixement de tecnologies educatives, sinó sobretot pel que fa a les noves categories que conformen el marc de l'educació i aprenentatge –social-.
  47. 47. L’espai 2.0 com un espai més (de #relació) Amb les tensions pròpies del món professional Més enllà de l'horari i itinerari laboral (ciutadà<>treballador) En un context d'interconnexió permanent Amb informació abundant Que es complementa entre l'espai físic i digital Que genera coneixement a partir de l'experimentació, participació, producció i creació col.lectiva.
  48. 48. Canvis per a nosaltres, els professionals  Vida  professional  //  Vida  personal    Exposició  pública  //  Privacitat    Carrer/Escola/Ciutat  //  Escenaris  digitals   Horaris  //  Disponibilitat      
  49. 49. Gràcies  Lluís  Cucurull  
  50. 50. Canvis Per a nosaltres, els professionals         Tot dependrà que siguin presències que acompanyin No acabem sent oportunitats educatives que envellim Les nostres pors no corresponen amb les seves expressions Connectivitat com estat imprescindible: Repensar la disponibilitat
  51. 51. Qüestions per al debat És  l’adicció  un  trastorn  per  se  o  és  símptoma  d’un   problema  de  base?     Tractem  el  ciberassetjament  com  un  problema   tecnològic  o  com  un  tema  de  convivència?     Com  es  reprodueixen  les  desigualtats/dificultats   socials  a  la  xarxa?   M´   h"p://blogs.cccb.org/lab/arAcle_laprenentatge-­‐a-­‐la-­‐xarxa-­‐2-­‐entre-­‐laccio-­‐prevenAva-­‐i-­‐educaAva/     Más  información:  
  52. 52. A treballar… La  idenAtat  digital   Les  relacions   La  sobreuAlizació   La  visió  críAca   Ciutadania  i  conviència,  també  a  la  xarxa       h"p://blogs.cccb.org/lab/arAcle_laprenentatge-­‐a-­‐la-­‐xarxa-­‐2-­‐entre-­‐laccio-­‐prevenAva-­‐i-­‐educaAva/    
  53. 53. 1.  Ajustar  l’enfocament  de  la  mirada.   2.  Apendre  a  veure,  a  observar,  a  conèixer  els  significats  i  els   sen-ts  de  les  seves  vides,  a  saber  preguntar  sobre  el  que   viuen.   3.  Tenir  conflictes  no  és  tenir  problemes.   4.  L’adolescència  potser  també  també  un  temps  de  malestars.   5.  L’escola  (o  els  centres  de  formació)  com  un  important   territori  per  intervenir.   6.  Construir  espais  d’influència  educa-va  al  seu  voltant.   7.  Suprimir  la  distància,  construir  la  proximitat.  Acceptar   converAr-­‐se  en  adults  propers.   #Referents_virtuals_d_adolescents_digitals   8.  Acompanyar  (que  no  derivar).   9.  Controlar  l’angoixa  que  ens  provoquen  els  seus  riscos.   Garan-tzar  que  no  s’estan  fent  mal.   10.  Deixar  de  considerar-­‐los  menors  i  tractar-­‐los  com  a   subjectes  responsables.  Que  es  construeixin  els  seus  propis   límits.   Decàleg d’idees per a la intervenció socioeducativa (adaptació de Funes, 2010) #Acompanyament   #Referència   #Comunitat   #UAlitat   #Responsabilitat  
  54. 54. Quines idees per a quina intervenció? Treballar  la  idenAtat  digital   La  ciutadania,  també  a  la  xarxa   Observar  amb  discreció  <>  ParAcipar  transparentment   Treball  i  detecció  de  factors  de  risc  de  l’addicció   Presentar  un  discurs  críAc  entorn  la  nostra  privacitat,  dades  i  drets   Transmetre  responsabilAat,  moderació  i  prudència   Desenvolupar  normaAves  d’ús  raonables  i  possibles   ComparAr  perfils  amb  adolescents  i  joves:  construir  xarxa  plegats   Oferir  pautes  per  usos  ‘segurs’    
  55. 55. ‘The best way to predict the future is to invent it’ Alan Kay, 1984    
  56. 56.     Gràcies ;-) @JordiBernabeu   jbernabeu@ajuntament.granollers.cat        
  57. 57. Fonts
  58. 58. I sobretot en l’impressionant llibre de Dolors Reig Los jóvenes en la era de la hiperconectividad. Dolors Reig, Luis F. Vílchez. Fundación Telefónica, 2013. http://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-en-la-era-de-la-hiperconectividad/ En aquest es troben la majoria d’estudis que he citat. Destaco els que he contemplat i llegit en les diapos següents. També destaca la seva obra Socionomía (Deusto, 2012) i el seu bloc de referència El Caparazón (dreig.eu/elcaparazon). I les presentacions vistes a Josep Matalí (HSJD) i els seus estudis i aprofundiments sobre la matèria. Força inspiració en: El món dels joves a través dels mitjans. Un nou paradigma de comunicació. Josep Maria Ganyet http://www.slideshare.net/ganyet/xarxes-socials-i-joventut-5813571 A  con-nuació  cito  les  fonts  u-litzade  si  que  no  s’han  fet  durant  la  presentació:  
  59. 59. BACK, M. D., STOPFER, J. M., VAZIRE, S., GADDIS, S., SCHMUKLE, S. C., EGLOFF, B. y GOSLING, S. D. (2010): “Facebook profiles reflect actual personality, not self‐idealization”, en Psychological Science, 21 (3), p. 372‐374. BOYD, D. (2008): Taken Out of Context: American Teen Sociality in Networked Publics. Berkeley: Universidad de California. BOYD, D. y HARGITTAI, E. (2010): “FacebooK privacy settings: Who cares?”, en First Monday, 15(8). BOYD, S. (2011): 307,369 Crashes Means Very Few Of Us Are Supertaskers. Yet. En http://stoweboyd.com/post/ 4557503857/307‐369‐crashes‐means‐very‐ few‐of‐us‐are‐supertaskers (accedido el 8 de diciembre de 2012). CARR, N. (2010): The Shallows: How the Internet Is Changing the Way We Think, Read and Remember. Atlantic Books. CASTELLS, M. (2009): Comunicación y poder. Alianza Editorial. DERESIEWICZ, W. (2009): “The End of Solitude”, en The Chronicle of Higher Edu‐ cation, http://chronicle.com/article/ The‐End‐of‐Solitude/3708 (accedido el 8 de diciembre de 2012). ESADE (2012): Del consumismo feliz al consumo ciudadano. En http://www.esade.edu/web/esp/about‐esade/ today/news/viewelement/ 237601/1/un‐estudio‐de‐creafutur‐y‐esade‐senala‐un‐cambio‐en‐el‐ modelo‐de‐ consumo‐mundial:‐del‐consumismo‐feliz‐al‐consumo‐ciudadano (accedido el 8 de diciembre de 2012). FLYNN, J. R. (2012): “Are We Getting Smarter?”, The Guardian. En http://www.guardian.co.uk/books/2012/sep/ 28/are‐we‐getting‐smarter‐ review (accedido el 8 de diciembre de 2012). FUNDACIÓN MACARTHUR (2012): Does the Internet Make for More Engaged Citizens? En http:// www.macfound.org/press/press‐releases/does‐the‐ Internet‐make‐for‐more‐engaged‐citizens/ (accedido el 3 de septiembre de 2012).
  60. 60. GRAHAM, S. y HEBERT, M. (2010): Writing to Read: Evidence for How Writing Can Improve Reading. Washington: Alliance for Excellent Education. GRAHAM, S., MCKEOWN, D. KIUHARA, S. y HARRIS, K. (2012): “A Meta‐Analysis of Writing Instruction for Students in the Elementary Grades”, en Journal of Educational Psychology, 104 (4). ITO, M. (2009): Hanging Out, Messing Around, and Geeking Out: Kids Living and Learning with New Media. The MIT Press. JENKINS, H. (2008): Convergence Culture: Where Old and New Media Collide. Revised. NYU Press. JENKINS, H. et al. (2009): Confronting the Challenges of Participatory Culture: Media Education for the 21st Century. The MIT Press. PEW RESEARCH CENTER (2011): Americans and Social Trust: Who, Where and Why. En http:// pewresearch.org/pubs/414/americans‐and‐social‐trust‐ who‐where‐and‐why (accedido el 8 de diciembre de 2012). Chih-Hung Ko, Ju-Yu Yen, Cheng-Fang Yen, Huang-Chi Lin, and Ming-Jen Yang. CyberPsychology & Behavior. August 2007, 10(4): 545-551. doi:10.1089/cpb.2007.9992.   Laura Widyanto and Mary McMurran. CyberPsychology & Behavior. August 2004, 7(4): 443-450. doi:10.1089/ cpb.2004.7.443.   Mark Griffiths. CyberPsychology & Behavior. April 2000, 3(2): 211-218. doi:10.1089/109493100316067.   Silvia Bernardi, Stefano Pallanti. Comprehensive Psichiatry. Department of Psichiatry, Mount Sinai School, Manhattan, NY. Universitá degli Fierenze, Florence, Italy. Instituto di Neuroscienze Firenze, Florence, Italy.  
  61. 61. jbernabeu@ajuntament.granollers.cat - 93.842. 66.68 Font imatges: Getty Images, referenciades a flickr.com/jordibernabeu. Totes  les  fotografies  han   estat  extretes  d’internet  (si  en  alguns  casos  existeix  qualsevol  queixa  feu-­‐me-­‐la  arribar).     PRENSKY, M. (2006): Don’t Bother Me Mom ‐ I’m Learning. Paragon House. REIG HERNÁNDEZ, D. y MARTÍNEZ, J. (2010): Entornos / Redes Personales de Aprendizaje en Organizaciones: Compartim. En http://es.scribd.com/doc/34277315/Entornos‐Redes‐Personales‐de‐ Aprendizaje‐en‐ Organizaciones‐Compartim (accedido el 8 de diciembre de 2012). REIG HERNÁNDEZ, D. y FRETES TORRUELLA, G. (2011): “Identidades digitales. Lí‐ mites poco claros”, en Cuadernos de Pedagogía, 418. En http://www.dreig.eu/caparazon/2011/12/05/identidad‐digital/ (accedido el 8 de diciembre de 2012). SPARROW, B., LIU, J. y WEGNER, D. M. (2011): “Google effects on memory: Cog‐ nitive consequences of having information at our fingertips”, en Science, 333 (6043), p. 776‐778. YERKES, R. M. y DODSON, J. D. (1908): “The Relation of Strength of Stimulus to Rapidity of Habit‐formation”, en Journal of Comparative Neurology and Psy‐ chology, 18(5), p. 459‐482. Convivencia en la escuela. Convives Número 3. http://convivenciaenlaescuela.es/wp-content/uploads/2013/06/Revista-CONVIVES-N_3-Abril-2013.pdf   A  www.sobrepantalles.net  i  www.slideshare.net/sobrepantalles  trobareu  la  resta  d’informació  que   complementa  les  fonts  d’aquesta  presentació.  

×