Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
Quan la Maria va de
casa a l’institut
Sobre els consums adolescents de cànnabis
Jordi	
  Bernabeu	
  Farrús	
  
@jordibern...
2000	
  
hCp://www.raco.cat/index.php/educaciosocial/arIcle/viewFile/144555/240774	
  	
  
Algunes tensions
① ¿Consumim problemàticament perquè
estem malament o estem malament
perquè consumim problemàticament?
② L...
Algunes tensions
⑤  Existeixen riscos i problemes més
importants que l’addicció
⑥  Els discursos familiars condicionen per...
Punts de partida
1.
La	
  mirada	
  
adulta	
  cap	
  a	
  
l’adolescència	
  
2.
Com	
  situar	
  les	
  
drogues?	
  
3....
#1
La mirada adulta cap a
l’adolescència
Una adolescència i joventut
cada vegada més llarga
Extret de @DroguesXP
De la sociologia del treball a
la sociologia de l’oci
Fernando Conde
Los hijos de la desregulación (1999)
Un anàlisi de l’adolescència, joventut i les
drogues partir de la Societat de Consum
	
  
1.	
  Els	
  60	
  i	
  70	
  i	...
Diversió	
  (plaer)	
  
Malestar	
  (problemes)	
  
OCI
RELACIONS	
  
•  Socials	
  
•  Interpersonals	
  
•  Grupals	
  
...
Soberans del consum
#hiperconsumisme
@Dpmocat i Joan Pallarés
¿Beber para crecer? (2013)
@AleixSalo
Fills dels 80 (2009)
El problema de la
hiperprotecció...
#nens_tresor
Domingo Comas
La generación premeditada (2009)
L’individualisme
Victòria Camps
Creure en l’educació (2008)
JO
Decideixo
Faig el que vull
Vull viure
Vull disfrutar
Vull experimentar
Vull passar-m’ho bé
I perquè m’agrada!
La crisi de #noció_de_futur
‘Atrapats en la seva joventut’
@SaraMorenoColom
Atrapats en la joventut (2014)
Punk. Manuel Fontdevila. Público. 28 de gener de 2011
@ManelFontdevila
Esta crisis está siendo un éxito (2011)
El Roto. El País. 14 de febrer de gener de 2011
Com i què trasmeten sobre els joves per desfer el problema?
Roto
Viñetas p...
[FAD,	
  2013]	
  
A.	
  GenIle	
  (2014	
  –	
  diarioeducacio.cat)	
  
Les	
  cicatrius	
  de	
  qui	
  s’ha	
  fet	
  adult	
  en	
  temps...
La recuperació de discursos
antics vestits de moderns
@JaumeFunes
jaumefunes.blogspot.com
Emprenedoria
Cultura de l’esforç
Mobilitat exterior (o exili laboral?)
Necessitem estratègies
diferents per als nadius
digitals?
@DReig
Jóvenes en la era de la hiperconectividad (2013)
@berlich
El País (2012)
#2
Com situar les drogues?
La construcció social
del ‘problema de la droga’
	
  
Oriol Romaní (1999, 2011)
Una generació d’adolescents
tranquils pel que a drogues
es refereix
	
  
Que	
  els	
  persegueix	
  l’ombra	
  del	
  	
 ...
PNSD
#ESTUDES
PNSD
#ESTUDES
PNSD
#ESTUDES
PNSD
#ESTUDES
Començar precoçment no necessàriament
implica problemes.	
  
Un aprenentatge tranquil?
La importància de l’alcohol i
de la maria
(sobretot pel seu caràcter simbòlic)
•  El	
  67%	
  de	
  los	
  jóvenes	
  de	
  
22	
  a	
  30	
  años	
  a	
  favor	
  de	
  
una	
  posible	
  regulación	...
•  Casi	
  un	
  60%	
  de	
  los	
  
menores	
  de	
  30	
  años	
  
considera	
  que	
  el	
  
consumo	
  de	
  drogas	
...
•  Los	
  jóvenes	
  de	
  22	
  a	
  30	
  
años	
  es	
  el	
  grupo	
  
etario	
  más	
  permisivo	
  
con	
  los	
  co...
‘En	
  cuanto	
  al	
  perfil	
  mayoritario	
  de	
  
víc=mas	
  por	
  consumo,	
  tanto	
  de	
  
alcohol	
  como	
  de	...
#3
Els diferents discursos en la
comunitat educativa
Habitus o cálculo racional? El efecto de la clase social en las trayectorias educativas de los
jóvenes en riesgo de exclus...
1.  La	
  trajectòria	
  en	
  relació	
  als	
  rendiments	
  acadèmics,	
  en	
  la	
  qual	
  el	
  
fracàs	
  és	
  co...
-­‐  Les	
  desigualtats	
  educaIves	
  han	
  
empitjorat	
  a	
  Catalunya	
  entre	
  
2003	
  i	
  2012.	
  L'estatus...
Què ens diuen alguns estudis?
(Via Matalí, 2014)
•  Lee (2007): Evitar l’avorriment com a factor
protector de consum de ma...
#4
Les vàries i variades
dinàmiques familiars
El problema són els amics…
És molt influenciable…
La culpa la té el PQPI/UEC…
El pare no m’ajuda. Em sento sola…
No el puc...
Fumo perquè m’agrada…
No hi ha per tant…
Ho sé portar…
A mi no m’afecta…
No deixaré de fumar…
Deixa’m fumar a casa…
La pol...
“Desapego”
 “Apego”
Exigència
Permissivitat
“Rígid”"
“Dictador”
“Agobiant”"
“Pesat”
“Passota”"
“Passa…”
“Hiperprotector”"
...
Ens arriba la consulta/demanda
Apareix la conducta problema: “fuma”
Els pares es volen “eliminar” la
conducta problemàtica...
1.  Com descriuen els problemes els diferents
“implicats” de la família?
2.  Què s’ha intentat fins el moment
3.  Interacc...
Promoure el diàleg
Escoltar no significa “estar d’acord”
No calen respostes immediates
“Controlar” impulsivitat
Ser estrat...
#5
Les dinàmiques de les
pròpies persones
adolescents
Apego y adolescencia
(P. Horno Goicoechea, 2014)
	
  
‘La relación entre las experiencias de apego en la primera
infancia ...
El lugar de la infancia
(Jaume Funes, 2008)
	
  
	
  
u  Un desarrollo adecuado
u  Pensar el futuro: imaginarlo en posit...
Preocupacions adultes
Qüestions adolescents
Risc
Control
Plaer
Problemes
Experimentació
Responsabilitat
Autonomia
Protecci...
Diferents lectures
1. La seva lògica no és
la nostra
	
  
”Me	
  toca	
  vivir	
  en	
  el	
  presente	
  sin	
  pensar	
 ...
#6
Les nostres respostes
d’intervenció
Hall,	
  W.,	
  Carter,	
  A.,	
  Forlini,	
  C.	
  (2015).	
  The	
  brain	
  disease	
  model	
  of	
  addicIon;	
  is	
...
Intervenir en un context
confús...
•  Quan el protagonista no viu la seva situació com a
problema la motivació és escassa....
Font: La Vanguardia. 16 de juny de 2014.
Comorbilitat	
  65-­‐70%	
  TUS	
  –	
  TM	
  >>	
  L’ou	
  o	
  la	
  gallina?	
  
Experimentació
Experiència
Influència
•  Informació	
  
•  Ac:tuds	
  
•  Percepció	
  d’u:litat	
  
•  Coneixement	
  
@J...
Experimentació
u  Possible	
  
u  Pensable	
  
u  Raonable	
  
Responsabilitat
u  Moderació	
  
u  Prudència	
  
u  ...
Quan prevenir no només és
fomentar l’abstinència
Potenciar	
  la	
  responsabilitat	
  
Fomentar	
  l’autonomia	
  
Evitar...
•  Centrem-­‐nos	
  més	
  en	
  els	
  usos	
  que	
  en	
  les	
  pròpies	
  
substàncies	
  
•  L’adicció	
  no	
  ha	
...
CLAT5 (Oporto // 2009)
‘(…)	
  Las	
  polí=cas	
  y	
  programas	
  de	
  Reducción	
  de	
  
Riesgos	
  y	
  Daños	
  sup...
Font:	
  Claudio	
  Vidal	
  (EC-­‐ABD)	
  
Teoría aprendizaje social
(Bandura, 1982/1987)
Teoría aprendizaje social
(Bandura, 1982/1987)
	
  
•  Capacidad	
  simbolizadora,	
  para	
  ensayar	
  simbólicamente	
 ...
Comunitat
Família
Relacions
Autoestima social
Expectatives acadèmiques
Autoestima escolar
Malestars
Adolescents
Consum de ...
#Concluint
Algunes propostes
1.	
  Ajustar	
  l’enfocament	
  de	
  la	
  mirada.	
  
2.	
  Apendre	
  a	
  veure,	
  a	
  observar,	
  a	
  conèixer	
...
•  Del	
  “ja	
  sé	
  que	
  em	
  passo”	
  a	
  “la	
  moIvació	
  al	
  canvi”.	
  
•  Del	
  “ho	
  porto	
  bé”	
  a...
•  ArIcular	
  estratègies	
  de	
  prevenció	
  universal	
  amb	
  d’altres	
  de	
  
caràcter	
  selecIu	
  i	
  indica...
•  Augmentar	
  estratègies	
  de	
  detecció	
  precoç	
  i	
  prevenció	
  
indicada	
  
•  Fomentar	
  espais	
  de	
  ...
1. Escoltar calmant possibles angoixes
2. Detectar relacions problemàtiques
3. Focalitzar el problema
4. Pla d’acció
I si ...
@AleixSalo
#Fills_dels_80
Gràcies per haver arribat fins aquí ;-)
Jordi	
  Bernabeu	
  Farrús	
  
Servei	
  de	
  Salut	
  Pública	
  //	
  Ajuntame...
Fonts
Jaume	
  Funes.	
  9	
  ideas.	
  Educar	
  en	
  la	
  adolescencia	
  
Graó.	
  2011	
  hCp://books.google.es/books/abou...
Manel	
  Fontdevila.	
  La	
  crisis	
  está	
  siendo	
  un	
  éxito.	
  
AsIberri.	
  2012.	
  hCp://www.asIberri.com/fic...
Quan la Maria va de casa a l'Institut
Quan la Maria va de casa a l'Institut
Quan la Maria va de casa a l'Institut
Quan la Maria va de casa a l'Institut
Quan la Maria va de casa a l'Institut
Quan la Maria va de casa a l'Institut
Quan la Maria va de casa a l'Institut
Quan la Maria va de casa a l'Institut
Quan la Maria va de casa a l'Institut
Quan la Maria va de casa a l'Institut
Quan la Maria va de casa a l'Institut
Quan la Maria va de casa a l'Institut
Quan la Maria va de casa a l'Institut
Quan la Maria va de casa a l'Institut
Quan la Maria va de casa a l'Institut
Quan la Maria va de casa a l'Institut
Quan la Maria va de casa a l'Institut
Quan la Maria va de casa a l'Institut
Quan la Maria va de casa a l'Institut
Quan la Maria va de casa a l'Institut
Quan la Maria va de casa a l'Institut
Quan la Maria va de casa a l'Institut
Quan la Maria va de casa a l'Institut
Quan la Maria va de casa a l'Institut
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Quan la Maria va de casa a l'Institut

2,943 views

Published on

Xerrada a la I Jornada d'Adolescents i Drogues (Cornellà, 5 de maig de 2015)

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Quan la Maria va de casa a l'Institut

  1. 1. Quan la Maria va de casa a l’institut Sobre els consums adolescents de cànnabis Jordi  Bernabeu  Farrús   @jordibernabeu  @sobredrogues   Servei  de  Salut  Pública  i  Consum  (Ajuntament  de  Granollers)     Cornellà.  5  de  maig  de  2015.   http://slideshare.net/sobredrogues/cornella--47746589 Està  permesa,  i  vivament  aconsellada,  la  reproducció  total  o  parcial  dels  con:nguts  d’aquest   document.  L'única  condició  és  que  figuri  primer  el  nom  de  l'autor  i/o  les  referències  a  d’altres   autors  i  després  el  de  tots  els  qui  hi  hagin  introduït  millores.  Totes  les  còpies  han  de  portar   aquesta  nota  de  copyleK.  No  estan  permesos  els  usos  comercials    
  2. 2. 2000   hCp://www.raco.cat/index.php/educaciosocial/arIcle/viewFile/144555/240774    
  3. 3. Algunes tensions ① ¿Consumim problemàticament perquè estem malament o estem malament perquè consumim problemàticament? ② L’origen dels problemes té focus diversos ③ Compte amb les simplificacions complexes (Salut M.) ④ L’eqüació: malestars + consums + estils de vida + ocupacions + etc.  
  4. 4. Algunes tensions ⑤  Existeixen riscos i problemes més importants que l’addicció ⑥  Els discursos familiars condicionen però no classifiquen. ⑦  L’escola com a constructor també de la identitat, i per tant, del consum.
  5. 5. Punts de partida 1. La  mirada   adulta  cap  a   l’adolescència   2. Com  situar  les   drogues?   3. Els  diferents   discursos  en  la   comunitat   educaIva   4. Les  vàries  i   variades   dinàmiques   familiars   5. Les  pròpies   dinàmiques  de   les  persones   adolescents   6. Les  nostres   respostes   d’intervenció  
  6. 6. #1 La mirada adulta cap a l’adolescència
  7. 7. Una adolescència i joventut cada vegada més llarga
  8. 8. Extret de @DroguesXP
  9. 9. De la sociologia del treball a la sociologia de l’oci Fernando Conde Los hijos de la desregulación (1999)
  10. 10. Un anàlisi de l’adolescència, joventut i les drogues partir de la Societat de Consum   1.  Els  60  i  70  i  la  societat  de  consum  de  masses   2.  Els  consums  segmentats  dels  anys  80   3.  El  model  glocal  a  parIr  de  la  crisi  del  94   4.  L’època  de  crisi  actual   Fernando  Conde  i  @dpmocat   ¿Consumo  de  drogas  o  drogas  de  consumo?  2013  
  11. 11. Diversió  (plaer)   Malestar  (problemes)   OCI RELACIONS   •  Socials   •  Interpersonals   •  Grupals   CONSUMS   •  Drogues     •  Música   •  Consums  culturals   •  EsIls  juvenils   •  Etc.   80s:  diversificació   90s:  consolidació   IdenItat   Temps  lliure   Consum   Relacions  socials   Separat  de  la  formalitat   Escenaris  concrets   Intens   Normalitzat   Comercial  <>  AlternaIu   Dirigit  <>  Autoorganitzat   Font:  Elaboració  pròpia.  
  12. 12. Soberans del consum #hiperconsumisme @Dpmocat i Joan Pallarés ¿Beber para crecer? (2013)
  13. 13. @AleixSalo Fills dels 80 (2009)
  14. 14. El problema de la hiperprotecció... #nens_tresor Domingo Comas La generación premeditada (2009)
  15. 15. L’individualisme Victòria Camps Creure en l’educació (2008)
  16. 16. JO Decideixo Faig el que vull Vull viure Vull disfrutar Vull experimentar Vull passar-m’ho bé I perquè m’agrada!
  17. 17. La crisi de #noció_de_futur ‘Atrapats en la seva joventut’ @SaraMorenoColom Atrapats en la joventut (2014)
  18. 18. Punk. Manuel Fontdevila. Público. 28 de gener de 2011 @ManelFontdevila Esta crisis está siendo un éxito (2011)
  19. 19. El Roto. El País. 14 de febrer de gener de 2011 Com i què trasmeten sobre els joves per desfer el problema? Roto Viñetas para una crisis (2011)
  20. 20. [FAD,  2013]  
  21. 21. A.  GenIle  (2014  –  diarioeducacio.cat)   Les  cicatrius  de  qui  s’ha  fet  adult  en  temps  de  crisi     ‘S'ha  demostrat  que  aquelles  persones  que  han  viscut  èpoques  de  recessió  econòmica  durant   la  seva  joventut  són  més  proclius  a  desconfiar  de  les  ins=tucions  de  govern’  
  22. 22. La recuperació de discursos antics vestits de moderns @JaumeFunes jaumefunes.blogspot.com
  23. 23. Emprenedoria Cultura de l’esforç Mobilitat exterior (o exili laboral?)
  24. 24. Necessitem estratègies diferents per als nadius digitals? @DReig Jóvenes en la era de la hiperconectividad (2013)
  25. 25. @berlich El País (2012)
  26. 26. #2 Com situar les drogues?
  27. 27. La construcció social del ‘problema de la droga’   Oriol Romaní (1999, 2011)
  28. 28. Una generació d’adolescents tranquils pel que a drogues es refereix   Que  els  persegueix  l’ombra  del     ‘constant  i  precoç  augment  del  consum’    
  29. 29. PNSD #ESTUDES
  30. 30. PNSD #ESTUDES
  31. 31. PNSD #ESTUDES
  32. 32. PNSD #ESTUDES
  33. 33. Començar precoçment no necessàriament implica problemes.   Un aprenentatge tranquil?
  34. 34. La importància de l’alcohol i de la maria (sobretot pel seu caràcter simbòlic)
  35. 35. •  El  67%  de  los  jóvenes  de   22  a  30  años  a  favor  de   una  posible  regulación  del   consumo  de  cannabis     •  En  general,  son  los   jóvenes  de  edades   intermedias  (23  a  30   años)  quienes  rela:vizan   más  los  problemas   derivados  de  los   consumos,  por  encima   incluso  de  los  jóvenes  de   menor  edad.  
  36. 36. •  Casi  un  60%  de  los   menores  de  30  años   considera  que  el   consumo  de  drogas   :ene  que  ver  con   diver:rse  y  pasarlo   bien,  10  puntos   porcentuales  más  que   entre  los  adultos.         •  Entre  los  adultos  las   mo:vaciones  rela:vas   al  afrontamiento  o  la   existencia  de   problemas,  sean  de   índole  laboral  o  social,   con  la  familia  o  los   amigos  son  más   señalados.      
  37. 37. •  Los  jóvenes  de  22  a  30   años  es  el  grupo   etario  más  permisivo   con  los  consumos,  por   encima  de   adolescentes  o   adultos,   especialmente  en   cuanto  al  cannabis.  El   67%  de  los  jóvenes  de   esta  edad  estarían  a   favor  de  una  posible   regulación  legal  del   consumo  de  esta   sustancia.  
  38. 38. ‘En  cuanto  al  perfil  mayoritario  de   víc=mas  por  consumo,  tanto  de   alcohol  como  de  drogas,  el   documento  apunta  a  que   corresponde  a  un  varón  de  entre   30  y  40  años  que  ha  consumido   alcohol.’  
  39. 39. #3 Els diferents discursos en la comunitat educativa
  40. 40. Habitus o cálculo racional? El efecto de la clase social en las trayectorias educativas de los jóvenes en riesgo de exclusión social. Aina Tarabini i Marta Curran (2012)   “Allò  que  un  vol,  el  que  un  desitja,  el  que  un  s'imagina  per  al  seu  futur  no  és  independent  de  la   posició  de  parIda,  de  la  trajectòria  viscuda  i  de  les  oportunitats  educaIves,  laborals  i  socials,   tant  reals  com  percebudes.”  
  41. 41. 1.  La  trajectòria  en  relació  als  rendiments  acadèmics,  en  la  qual  el   fracàs  és  concebut  com  un  procés  acumulaIu  de  problemes  de   rendiment  i  de  relació  de  l'alumne  amb  l'escola.   2.  L'adaptació  a  les  exigències  de  la  insItució  escolar  i  la  sociabilitat;   l'èxit  i  el  fracàs  tenen  així  a  veure  amb  demandes  com  ara   l'interès,  la  moIvació,  el  respecte  a  les  normes  de  convivència  i  la   sociabilitat  amb  companys  i  mestres.   3.  L'autoconcepte,  l'autoimatge  i  la  projecció  de  futur  que   construeixen  els  alumnes  en  la  seva  intersecció  amb  les  exigències   i  rendiments  acadèmics,  i  l'adaptació  o  inadaptació  a  les   exigències  escolars.   Educació i inclusió. Antoni Tort (2015).
  42. 42. -­‐  Les  desigualtats  educaIves  han   empitjorat  a  Catalunya  entre   2003  i  2012.  L'estatus  social  i   cultural  de  les  famílies   condiciona  un  23%  més  els   resultats  l'any  2012  del  que  ho   feia  l'any  2003.     -­‐  El  percentatge  d'alumnes  en   risc  de  fracàs  escolar  és   gairebé  sis  vegades  superior   entre  els  alumnes  de  nivell   socioeconòmic  baix.     -­‐  La  despesa  per  alumne  no  té   relació  amb  els  resultats   educaIus,  però  sí  amb  el  nivell   de  desigualtats.  
  43. 43. Què ens diuen alguns estudis? (Via Matalí, 2014) •  Lee (2007): Evitar l’avorriment com a factor protector de consum de marihuana en adults joves •  Rogers et al. (2008): Activitats extraescolars i activitats socials apareixen com a especial factor de protecció (sobretot en noies)
  44. 44. #4 Les vàries i variades dinàmiques familiars
  45. 45. El problema són els amics… És molt influenciable… La culpa la té el PQPI/UEC… El pare no m’ajuda. Em sento sola… No el puc controlar… Estic desesperat… Què vagi a un centre… Els serveis públics no s’hi posen… Com descriuen els problemes els implicats? #Les_famílies
  46. 46. Fumo perquè m’agrada… No hi ha per tant… Ho sé portar… A mi no m’afecta… No deixaré de fumar… Deixa’m fumar a casa… La policía va a per nosaltres… Com descriuen els problemes els implicats? #Elles #Ells
  47. 47. “Desapego” “Apego” Exigència Permissivitat “Rígid”" “Dictador” “Agobiant”" “Pesat” “Passota”" “Passa…” “Hiperprotector”" “Protector” Interaccions familiars. I com ho viuen els fills...
  48. 48. Ens arriba la consulta/demanda Apareix la conducta problema: “fuma” Els pares es volen “eliminar” la conducta problemàtica Perd èmfasi la relació familiar " S’incrementa pressió" Importància del consum El fill es veu com a problema La relació es deteriora El fill no sent comprensió La conducta “problema” s’intensifica En la família… En el fill… La relació problemàtica
  49. 49. 1.  Com descriuen els problemes els diferents “implicats” de la família? 2.  Què s’ha intentat fins el moment 3.  Interaccions familiars 4.  Trencar la “relació problemàtica/ problematitzadora” Escoltar calmant posssibles angoixes
  50. 50. Promoure el diàleg Escoltar no significa “estar d’acord” No calen respostes immediates “Controlar” impulsivitat Ser estratègicament hàbil Explicar el perquè de les preocupacions Posar de manifest altres conflictes Desalentar el control
  51. 51. #5 Les dinàmiques de les pròpies persones adolescents
  52. 52. Apego y adolescencia (P. Horno Goicoechea, 2014)   ‘La relación entre las experiencias de apego en la primera infancia y los modelos vinculares en la adolescencia es fundamental pero no lineal. ‘ 1.  Una autoestima consistente 2.  Capacidad para vincularse positivamente 3.  Capacidad para reescribir el pasado 4.  Sentimiento de pertenencia  
  53. 53. El lugar de la infancia (Jaume Funes, 2008)     u  Un desarrollo adecuado u  Pensar el futuro: imaginarlo en positivo u  Precariedad: privación de oportunidades u  Fragilidad: vulnerabilidad ante las dificultades y la crisis u  Heridas y cicatrices u  La ruptura de los relatos de vida
  54. 54. Preocupacions adultes Qüestions adolescents Risc Control Plaer Problemes Experimentació Responsabilitat Autonomia Protecció Felicitat …
  55. 55. Diferents lectures 1. La seva lògica no és la nostra   ”Me  toca  vivir  en  el  presente  sin  pensar  en  el  futuro”       2. Divertir-se “Experimentar y pasármelo bien. Haviendo lo que quiera…” 3. Conèixer vs Suggerir “Ellos saben más (…) A los adultos se nos escapa esta historia” 4. Ens fem grans… "Pienso  que  se  olvidan  de  que  han  estado  jóvenes  e   hicieron  lo  mismo.  Probablemente  se  escondían  más.  Lo   que  pasa  es  que  únicamente  se  quedan  con  lo  malo  y  se   olvidan  de  lo  bueno”.     5. El dilema “Lo difícil es sustituir la intranquilidad por confianza” 6. Les percepcions “Todo el mundo lo hace” #Generalización “Es fácil comprarlas” #Accesibilidad “Cada vez más jóvenes” #Precocidad “Peor que nosotros” #Miedo #SobreProtección
  56. 56. #6 Les nostres respostes d’intervenció
  57. 57. Hall,  W.,  Carter,  A.,  Forlini,  C.  (2015).  The  brain  disease  model  of  addicIon;  is  it  supported   by  the  evidence  and  has  it  delivered  on  its  promises.  Lancet  Psychiatry,  2,  105-­‐110    
  58. 58. Intervenir en un context confús... •  Quan el protagonista no viu la seva situació com a problema la motivació és escassa. •  Quan professionalment ens costa donar un discurs sensat al voltant de les drogues (i de les adolescències). •  Quan tot sembla ‘arreglar-se’ a partir de normes i regulacions. •  Quan ens basem en el ‘el paradigma científic’ per justificar qüestions •  Quan socialment existeixen diferents discursos al voltant de la qüestió.
  59. 59. Font: La Vanguardia. 16 de juny de 2014.
  60. 60. Comorbilitat  65-­‐70%  TUS  –  TM  >>  L’ou  o  la  gallina?  
  61. 61. Experimentació Experiència Influència •  Informació   •  Ac:tuds   •  Percepció  d’u:litat   •  Coneixement   @JaumeFunes #9_ideas_educar_en_la_adolescencia
  62. 62. Experimentació u  Possible   u  Pensable   u  Raonable   Responsabilitat u  Moderació   u  Prudència   u  Aprendre  dels  errors   u  Autonomia   Reducció de riscos u  El  risc  0  no  existeix   u  Xarxes  de  protecció   Persones Drogues Contextos
  63. 63. Quan prevenir no només és fomentar l’abstinència Potenciar  la  responsabilitat   Fomentar  l’autonomia   Evitar-­‐se  problemes   #Acompanyament  
  64. 64. •  Centrem-­‐nos  més  en  els  usos  que  en  les  pròpies   substàncies   •  L’adicció  no  ha  de  ser  el  problema  més  important  ("i   finalitzador  del  procés  problemàIc”)   •  Alguns  usos  son  més  greus  que  altres:  quins  usos  són  els   que  realment  donen  problemes?   •  No  uIlitzem  la  regulació  legal  de  les  drogues  com  a   excusa  per  abstenir-­‐se   •  La  reducció  de  riscos  com  a  element  transversal  de  tota   la  intervenció  prevenIva.   •  L’evidència  cienhfica  ens  ajuda  però  no  resol  la  qüesIó  
  65. 65. CLAT5 (Oporto // 2009) ‘(…)  Las  polí=cas  y  programas  de  Reducción  de   Riesgos  y  Daños  suponen  la  implementacón  de   una  intervención  comunitaria  y  par=cipa=va  en   el  campo  de  las  drogas  tendente  a  conseguir,   junto  otros  actores  sociales,  aquellos  niveles  de   capacidad  de  decisión  (empowerment)  que   permitan  a  las  poblaciones  unas  mejores   condiciones  de  salud  y  cohesión  social,  es  decir,   de  vida.’  
  66. 66. Font:  Claudio  Vidal  (EC-­‐ABD)  
  67. 67. Teoría aprendizaje social (Bandura, 1982/1987)
  68. 68. Teoría aprendizaje social (Bandura, 1982/1987)   •  Capacidad  simbolizadora,  para  ensayar  simbólicamente  soluciones,  sin   que  sea  necesario  ejecutarlas  y  sufrir  las  consecuencias  de  sus  errores.   •  Capacidad  de  previsión,  al  proponerse  metas  se    ensayan  las  posibles   acciones  y  consecuencias,  que  se  pueden  converIrse  en  moIvadores  y   reguladores  de  la  conducta  previsora.   •  Capacidad  vicaria,  mediante  la  observación  de  modelos  se  puede   aprender  vicariamente  de  lo  que  otros  hacen  y  las  consecuencias  de   dichas  acciones,  sin  necesidad  de  pasar  por  la  ejecución  de  las  mismas.   •  Capacidad  autorreguladora,  el  hombre  puede  controlar  su  propia   conducta  manipulando  el  ambiente  y  uIlizando  estrategias  cogniIvas   proponiéndose  metas,  objeIvos  e  incenIvos  a  sus  propias  acciones.   •  Capacidad  de  autorreflexión,  analizar  sus  propias  experiencias,   contrastándolas  con  los  resultados  obtenidos,  analizar  sus  ideas,  y   desarrollar  la  percepción  que  Ienen  ellos  mismos  sobre  su  eficacia.  
  69. 69. Comunitat Família Relacions Autoestima social Expectatives acadèmiques Autoestima escolar Malestars Adolescents Consum de drogues Adaptat  de  Sánchez-­‐Sosa  et  altres   (2014)  
  70. 70. #Concluint Algunes propostes
  71. 71. 1.  Ajustar  l’enfocament  de  la  mirada.   2.  Apendre  a  veure,  a  observar,  a  conèixer  els  significats  i  els   sen:ts  de  les  seves  vides,  a  saber  preguntar  sobre  el  que   viuen.   3.  Tenir  conflictes  no  és  tenir  problemes.   4.  L’adolescència  potser  també  també  un  temps  de  malestars.   5.  L’escola  (o  els  centres  de  formació)  com  un  important   territori  per  intervenir.   6.  Construir  espais  d’influència  educa:va  al  seu  voltant.   7.  Suprimir  la  distància,  construir  la  proximitat.  Acceptar   converIr-­‐se  en  adults  propers.   #Referents_virtuals_d_adolescents_digitals   8.  Acompanyar  (que  no  derivar).   9.  Controlar  l’angoixa  que  ens  provoquen  els  seus  riscos.   Garan:tzar  que  no  s’estan  fent  mal.   10.  Deixar  de  considerar-­‐los  menors  i  tractar-­‐los  com  a   subjectes  responsables.  Que  es  construeixin  els  seus  propis   límits.   Decàleg d’idees per a la intervenció socioeducativa (adaptació de Funes, 2010) #Acompanyament   #Referència   #Comunitat   #UIlitat   #Responsabilitat  
  72. 72. •  Del  “ja  sé  que  em  passo”  a  “la  moIvació  al  canvi”.   •  Del  “ho  porto  bé”  al  ”porta-­‐ho  millor”.   •  De  “l'esIc  estancat”  al  “canvia  de  context”.   •  De  “el  problema  són  les  drogues”  a  “el  problema  ets  tu”.   •  Del  “Vaig  per  lliure”  a  “pautes  d’ús”.   •  De  “l’esIc  ratllat’”  a  “administra  l’estat  d’ànim”   ‘La  manera  més  segura  //  per  evitar-­‐te  problemes  passa  per  no   consumir-­‐les’     A nivell individual
  73. 73. •  ArIcular  estratègies  de  prevenció  universal  amb  d’altres  de   caràcter  selecIu  i  indicat   •  Anar  molt  més  enllà  de  l’àmbit  escolar   •  Esdevenir  referents  a  la  xarxa     A nivell grupal •  Programes  específics  i  inespecífics  per  contextos  específics     A nivell de context
  74. 74. •  Augmentar  estratègies  de  detecció  precoç  i  prevenció   indicada   •  Fomentar  espais  de  reflexió  per  a  la  família   •  Oferir  ocupacions  formals  que  oganitzin  la  inserció   sòcioprofessional     •  Espais  de  tractament  que  contemplin  la  reducció  de  danys   com  a  estratègia  de  treball  transversal     A nivell comunitari
  75. 75. 1. Escoltar calmant possibles angoixes 2. Detectar relacions problemàtiques 3. Focalitzar el problema 4. Pla d’acció I si ens arriba, -la família sencera, els pares sols, el/la jove…- què treballem?
  76. 76. @AleixSalo #Fills_dels_80
  77. 77. Gràcies per haver arribat fins aquí ;-) Jordi  Bernabeu  Farrús   Servei  de  Salut  Pública  //  Ajuntament  de  Granollers   jbernabeu@ajuntament.granollers.cat  www.sobredrogues.net    
  78. 78. Fonts
  79. 79. Jaume  Funes.  9  ideas.  Educar  en  la  adolescencia   Graó.  2011  hCp://books.google.es/books/about/9_ideas_clave_Educar_en_la_adolescencia.html?id=uMK8JKTwQeQC&redir_esc=y     David  Pere  Mar†nez  Oró  i  Joan  Pallarés.  ¿Beber  para  crecer?   Editorial  Milenio.  2013.hCp://periferics.blogspot.com.es/2013/03/llibre-­‐beber-­‐para-­‐crecer-­‐el-­‐consumo-­‐de.html     Dolors  Reig.  Jóvenes  en  la  era  de  la  hiperac:vidad.     Fundación  Telefónica.  2013.  hCp://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-­‐en-­‐la-­‐era-­‐de-­‐la-­‐hiperconecIvidad/     Fernando  Conde.  Los  hijos  de  la  desregulazación.  Jóvenes,  usos  y  abusos  en  los  consumos   de  drogas   CREFAT.  1999.  hCp://www.cruzroja.es/crefat/documentos_crefat/Tomo6.pdf     Sara  Moreno.  Atrapats  en  la  joventut.     ARA.  2/12/12.  hCp://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Atrapats-­‐joventut_0_821317901.html     Domingo  Comas  i  Miren  Josune  Aguinaga.  La  generación  premeditada.   Temas  para  el  debate.  2006.  hCp://dialnet.unirioja.es/servlet/arIculo?codigo=1959497     Victòria  Camps.  Creure  en  l’educació:  l’assgnatura  pendent.   Edicions  62.  2008.  hCp://www.edicions62.cat/ca/llibre/creure-­‐en-­‐l-­‐educacio_10195.html     Aleix  Saló.  Fills  dels  80.  La  generació  bombolla.   Edicions  Glenat.  2009.   hCp://www.casadellibro.com/libro-­‐fills-­‐dels-­‐80-­‐la-­‐generacio-­‐bombolla/9788483577912/1653896    
  80. 80. Manel  Fontdevila.  La  crisis  está  siendo  un  éxito.   AsIberri.  2012.  hCp://www.asIberri.com/ficha_prod.php?cod=lacrisisestasiendounexito     Roto.  Viñetas  para  una  crisis.   Editorial  Mondadori.  2011.  hCp://www.casadellibro.com/libro-­‐vinetas-­‐para-­‐una-­‐crisis/9788439725404/1884296     Bernardo  Erlich.     El  País.  8/3/12.  hCps://www.flickr.com/photos/jordibernabeu/6588988285/in/set-­‐72157629288138861/     Ministerio  de  Salud.  Plan  Nacional  Sobre  Drogas.     •  Encuesta  domicilaria  sobre  alcohol  y  drogas  en  España.  2011.   •  Encuesta  estatal  sobre  uso  de  drogas  en  enseñanzas  secundarias.  2012.   Observatorio  Español  sobre  Drogas.hCp://www.pnsd.msssi.gob.es/Categoria2/observa/estudios/home.htm       Romaní,  O.  (2011).  Jóvenes  y  riesgos:  unas  relaciones  ineludibles.  Bellaterra.   Romaní,  O.  (1999).  Las  drogas,  sueños  y  razones.  Ariel.  

×