Document que mostra la conferència que van oferir la Clàudia, el Martí i el Jordi quan vam treballar el projecte de "El treball"

1. CONFERÈNCIA :
LA CRISI
ECONÒMICA
MARTÍ MASIP
MARTÍ
CLÀUDIA SAS
CLÀ
JORDI LAURIA

2. Què és una crisi econòmica?
Què econòmica?
Una crisi econòmica és quan en un país o en un territori es produeix una frenada o un detriment de
l’activitat econòmica i de les perspectives econòmiques. És una situació que es caracteritza per una
caiguda continuada de l’activitat econòmica i de l’ocupació d’un país.
Per exemple, en una casa hi ha crisi econòmica quan els diners que guanyen entre tots els que hi viuen
es redueixen i llavors els ingressos no són suficients per fer front a totes les despeses. Pot ser degut a
que algun dels membres de la família hagi quedat sense feina, és a dir, estigui en situació d’atur.
Primer, abans d’arribar a ser una crisi, hi ha un temps de recessió, que és quan es deixa de guanyar el
recessió
que es guanyava, o la diferència entre el que es guanya i el que es gasta és cada vegada més petita.
Això pot passar perquè algú s’ha quedat sense feina o perquè els productes que es gasten a casa han
augmentat de preu.
Per exemple, si a casa nostra ens donen menys diners per la venda dels productes del camp, però
n’hem de pagar més pels adobs, gasoil, menjar, roba ..., el que passa és que cada vegada guanyem
menys. Estem en recessió. No augmentem els guanys, sinó que disminuïm els estalvis.

3. Causes de la crisi econòmica
Les causes d’una crisi econòmica poden ser diferents. Però les causes de la crisi actual són, entre
d’altres :
-Els bancs han deixat de donar crèdits.
-Va augmentar el preu del petroli.
-S’afluixa el ritme de construcció de cases.
crè restricció crè
•Els bancs deixen de donar crèdits : restricció del crèdit. Les empreses necessiten diners per poder
treballar, per comprar material, per pagar als treballadors… quan no en tenen van al banc a buscar
diners i, després, poc a poc els van tornant. Quan els bancs decideixen no deixar més diners, moltes
empreses no poden treballar amb normalitat. Això provoca que algunes han de tancar i, aleshores,
deixen a gent sense feina. (Després ja veurem com s’ha arribat a aquesta situació)
Per exemple, si a casa s’han de comprar un tractor perquè el necessiten per anar a treballar,
normalment van a demanar un crèdit. El banc els deixa els diners i després, els van tornant pagant
una mica d’interessos. Però si el banc no deixa els diners, aleshores no es pot comprar el tractor i no
es pot anar a treballar.

4. •Augmenta el preu del petroli. Si s’augmenta el preu del petroli, el gas-oil, la gasolina i tots els
productes derivats del petroli, que són molts, són més cars. El petroli, que normalment va al voltant
de 60 dòlars el barril, va passar a valdre 147 dòlars el barril, tot i que ara ha tornat a baixar.
Les gràfiques ens ensenyen l’evolució del preu del petroli. La de l’esquerre de l’any 2002 al 2008 i la de la
dreta durant l’any 2007-2008, quan va començar la crisi.
construcció
•Afluixa el ritme de la construcció o
construcció
ajustament del sector de la construcció : es
deixen de construir cases o altres edificis .
Això a Espanya ha provocat que la crisi
econòmica sigui més important perquè a
Espanya hi havia molta construcció. Es
construïen més vivendes que a tres països
europeus junts.

5. Per què Espanya pateix una crisi econòmica?
què
A Espanya, durant molt temps, el creixement econòmic s’ha basat bàsicament en dos sectors de
producció com són :
-El turisme.
-La construcció. •Treballadors del sector
turisme.
Les característiques d’aquests sectors productius han estat:
-Hi ha treballat una gran quantitat de persones, l’anomenada mà d’obra.
-Són persones, la majoria, amb poca qualificació professional, és a dir, poc preparats : nois i noies
que no volen estudiar, gent vinguda d’altres països que no tenen una formació adequada ...
-Com a conseqüència, tenen una baixa productivitat : és a dir, moltes vegades no fan la feina ben
feta i això repercuteix en els costos de les obres i en les empreses.
-Cobren sous baixos : perquè no estan qualificats.
Treballadors de la construcció i edificis en els
que s’ha aturat la seva construcció

6. Els darrers anys s’han construït, com hem vist, més vivendes de les que es necessitaven. S’ha creat
l’anomenada : bombolla immobiliària.
- Què és la bombolla immobiliària? Durant uns quants anys, a Espanya els bancs deixaven diners a
Què immobilià
un interès molt baix, és a dir, si demanaves, per exemple, 100.000 €, n’havies de tornat el 5%, que era
uns 105.000 €, això si es mantenia l’interès que demanaven els bancs. Aleshores, hi va haver gent que
van comprar cases a un bon preu per després tornar-les a vendre molt més cares i així, guanyar molts
diners (a això se li diu especular A més a més, els constructors van començar a edificar també
especular)
pensant en enriquir-se. Aleshores es van començar a construir més pisos dels que eren necessaris.
Al cap d’uns anys, els bancs van
augmentar els tipus d’interès, (és a dir, si
abans deixaven els diners i havies de
tornar 5 € de cada 100, després van
passar a demanar-ne, per exemple 15 €
per cada 100) i la gent havia de tornar
més diners al banc cada més. A més a
més, a l’augmentar els tipus d’interès, la
gent ja no es podia comprar els pisos tan
fàcilment. Si tenim en compte que, a més
a més, els preus dels pisos eren molt cars
perquè la gent i els constructors volien
guanyar.-hi molts diners, moltes persones
no es van poder comprar una vivenda i
llavors van quedar molts pisos per vendre
o per acabar de construir. •La gràfica mostra el descens de la venda de pisos.

7. Importància de la Construcció.
Importà Construcció
La construcció és el sector que es dedica a construir edificis. Si en un país es construeix,
indirectament, treballen tots els altres oficis relacionats amb el parament d’una casa:
-Fusters, pintors, fontaners, manyacs, electricistes, vidriers, fabricants d’electrodomèstics,
cases de mobles, parament de la llar ...
Què s’ construcció
Què passa quan s’atura la construcció :
•s’aturen també tots els altres sectors que depenen
d’ella i molta gent es queda sense feina.
•la crisi arriba a totes les cases. S’ha d’estalviar.
•la gent, al no tenir feina o tenir por de perdre-la,
deixa de comprar o de fer allò que no necessita
bàsicament per viure: roba, sabates, llibres,material
informàtic ..., deixa de sortir a sopar, per tant es
veuen afectats bars, restaurants, teatres, cinemes ...
Aleshores altres industries veuen també disminuir
els seus guanys, el que provocarà que deixin a més
persones sense feina.

8. On va començar la crisis econòmica actual ?
començ
La crisi econòmica que estem vivint afecta a tots els països de la Unió Europea i als Estats Units.
Va començar als Estat Units, amb les anomenades hipoteques subprime
-Què és una hipoteca? Una hipoteca és un dret que té una persona o entitat sobre la propietat d’una
Què
Qu
casa, un terreny o algun altre bé immoble. Una persona fa una hipoteca quan posa com a garantia
d’un deute un pis, una casa, o una finca que són seus. Si no paga, la persona a la qual deu els diners,
se li queda el pis, la casa o la finca. Normalment les hipoteques les fan els bancs.
Per exemple, si a casa ens volem comprar un pis i no tenim els diners, els demanem als bancs. Els
bancs, a canvi dels diners, es queden el dret a la propietat de la casa, la hipoteca. Si nosaltres anem
tornant els diners, al final la casa serà nostra. Però si no paguem, el banc es quedarà la casa. Per això
a vegades quan a algú li diuen: Quina casa més bonica!!! Respon de broma : “De moment no és meva,
és del banc.”
Quan un banc deixa diners a una persona o entitat, normalment vigila que aquella persona pugui
tornar-los. Demana una sèrie de garanties com per exemple que tinguin un sou que els permeti pagar
el deute cada mes, que tingui propietats ...
-Què és una hipoteca subprime? Una hipoteca subprime és quan els bancs deixen diners a
Què
persones amb poca solvència econòmica, és a dir, amb poques garanties de que les puguin tornar.

9. Si, ja sabem que li vam
Als EEUU, alguns bancs molt importants van :
concedir una hipoteca -Deixar diners a persones amb poca solvència
però, com podíem
imaginar que es
econòmica, és a dir, amb poques garanties de que les
retardaria en els puguin tornar.
pagaments?
-A més a més, el client no havia de justificar els seus
ingressos, és a dir, demostrar que guanyava el suficient
per poder viure i tornar els diners
-No s’analitzava si té una feina estable,
-No es requerien persones que avalessin, és a dir, que
poguessin respondre per elles als pagament dels
terminis de la hipoteca.
-Deixaven els diners a llarg termini, és a dir, es podien
tornar en molts anys.
•Aquest acudit demostra una mica el -Acostumaven a ser a un interès variable, és a dir, el
que va passar, s’han deixat hipoteques preu pot variar en funció dels tipus d’interès
sense vigilar a qui les deixaven
- Aquestes hipoteques comencen havent de tornar els
primers mesos a un interès bastant baix que després
anirà augmentant.
Quan els bancs que concedien aquestes hipoteques es van quedar
sense diners, van demanar a altres bancs d’altres països que ens hi
deixessin per poder continuar concedint hipoteques. Així es va
generar un moviment de diners entre bancs.
Però en el moment en que la gent va començar a no tornar els
diners de la seva hipoteca molts bancs es van veure afectats i van
començar a perdre diners.
•Les hipoteques subprime amenaçant a tot un país.

10. desconfianç
La desconfiança dels bancs.
Els bancs es deixen diners els uns als altres. En el moment en que hi va començar a haver bancs
que no tornaven els diners als bancs que ens hi havia deixat, van començar a no fiar-se’n uns dels
altres. Això va provocar que no hi hagués circulació de diners, és a dir, que els bancs no deixessin
diners a altres bancs.
D’aquesta manera, si hi ha bancs que no disposen de diners en efectiu no els poden deixar als seus
clients i, aleshores, com hem dit al principi, l’economia s’atura.
què
Per què els bancs es queden sense diners?
Quan els bancs deixen diners als clients el hi cobren uns interessos, és a dir, el client ha de tornar
els diners que li han deixat i una mica més. Amb aquesta mica més que li tornen els clients, el
banc pot fer els seus negocis, que a la vegada li faran guanyar més diners. Si els clients no els
tornen, el banc es queda sense recuperar els que ha deixat i sense guanyar-ne més.

11. Banc que concedeix Deixa diners Pot
hipoteques Clients Compra una vivenda
Torna els diners amb
interessos
Què
Què vol dir tornar els diners amb interessos?
Tornar els diners amb interessos vol dir que si ens en deixen uns quants, hem de tornar els que ens
han deixat i una mica més. Això es calcula en tants per cent : si ens diuen que ens deixaran diners
al 12% (12 per cent), vol dir que, per cada 100 euros que ens deixin, nosaltres n’hem de tornar 12 de
més, és a dir, 112.
Per exemple, imaginem que hem demanat 100.000 € al banc per comprar-nos una casa. Ens els
deixen a un interès del 12%.
100.000 € + 12%
12% (100.000 : 100) x 12 = 1000 x 12 = 12.000 € diners que guanya el banc.
100.000 + 12.000 = 112.000 . Haurem de tornar 112.000 €
Amb els diners que guanya el banc el que fa és, o fer negocis o bé deixar-los als clients. I així en va
guanyant més.
Però, què passa quan els clients no tornen els diners?

12. Quan els clients no tornen els diners els bancs:
•Perden els seus diners
•Deixen de guanyar els diners que els permeten seguir negociant.
•Desapareix el crèdit interbancari : es deixen de deixar els diners entre els bancs.
•Desapareix el crèdit a les empreses productives i de serveis que són les que generen
ocupació.
•Desapareix el crèdit als consumidors que són els que compren els productes que fabriquen
les empreses.
ES BLOQUEJA EL
PROCÈ
PROCÈS DE CRISI ECONÒMICA
PRODUIR DINERS
•Aquesta mà resumeix alguns dels
factors que han provocat la greu
crisi econòmica actual.

13. A Espanya ha passat també una mica el que es resumeix en aquest acudit :
Els bancs han estat un anys deixant diners a les persones a un preu baix i a un
interès variable, estimulant a fer hipoteques i deixant-los-hi diners per a tot. A més a
més, podien estar tornant els diners durant molts anys. Quan han canviat els tipus
d’interès, les hipoteques d’aquestes persones també han augmentat, aleshores han
hagut de pagar més. El que no ha pogut pagar, ho ha perdut tot. Hi ha hagut persones
que s’han quedat sense casa.

14. Conseqüències de la crisi.
üències
Conseqüè
Conseqüè
üències
•Conseqüències per a les persones:
•Atur i recessió salarial. Després serà molt difíci tornar a
trobar feina per aquestes persones.
•Més flexibilitat laboral i precarietat.
•Els estalvis perden valor.
•S’apugen els impostos.
•Es posen en perill les pensions privades.
•Incrementa la desigualtat i la pobresa.
•No hi ha recursos per a l’estat del benestar: deteriorament
dels serveis socials.
•Hi ha un deteriorament de les llibertats i dels drets.
•En les persones es produeix incertes, angoixa, deteriorament
psicològic..
•Les hipoteques absorbeixen una part molt important dels
ingressos.
•Persones que no poden pagar-se cap habitatge.
•Algunes persones han perdut les seves cases

15. Conseqüències de la crisi.
üències
Conseqüè
Conseqüè
üències l’
•Conseqüències per a l’economia:
•Caiguda d’empreses financeres, és a dir, de les que deixen diners.
•Dificultat per treballar les empreses, suspenen els pagaments i
deixen gent a l’atur.
•Disminueix la demanda de productes, això frena l’economia.
•Concentració d’empreses i capital. Hi ha menys gent que té diners,
però els que en tenen en tenen més.
•A l’invertir molt en el mercat immobiliari fa que no quedi capital
per invertir en altres sectors més rentables.

16. AQUÍ
FINS AQUÍ LA NOSTRA
CONFERÈ
CONFERÈNCIA.
PER ACABAR US HEM
POSAT UN ACUDIT QUE
QUÈ
REFLEXA UNA MICA QUÈ
ÉS EL QUE ESTÀ
ESTÀ
PASSANT:
.TOTHOM DIU QUE JA
ESTEM SORTINT DE LA
CRISI, PERÒ
QUI SURT DE LA
CRISI???
ESPEREM QUE US
HAGI AGRADAT!!!

17. Conseqüè
üències
•Conseqüències socials:
•Augment desmesurat de l’atur. Després serà difícil reincorporar
aquets aturats al món laboral.
•Augment molt ràpid de la pobresa: ha augmentat molt la proporció
de persones sota el llindar de la pobresa.
•S’han manifestat deficiències en la xarxa de protecció social..

18. Què diuen els especialistes?
Què
Hi ha una opinió general que defensa que la recessió econòmica actual hauria de
ser una oportunitat i un estímul per :
-Implementar mesures verdes : és a dir, aplicar mesures que, a més de
solucionar els problemes més immediats, evitin també els problemes
ambientals.
-Buscar un nou tipus d’economia que no depengui tant de les fonts d’energia
actuals, derivades del petroli, ja que una vegada l’economia mundial es
recuperi, els preus creixents de l’energia provocaran altres desacceleracions i
altres crisi.