Dialectes PPCC Obrint Pas Valencià

1. Mapa comarcal dels Països Catalans

2. Mapa dialectal dels Països Catalans

3. Castell de Morella (els Ports) L’Albufera (l’Horta) Vall de Gallinera (Marina Alta) Palmerar d’Elx (Baix Vinalopó) País Valencià

4. Fonètica -Sistema tònic de 7 sons vocàlics . -Sistema àton de 5 sons vocàlics , com en nord-occidental. -Articulació labiodental de [v], com en balear. Es distingeix entre ball / vall , bena / vena …, excepte en el subdialecte apitxat. -En el subdialecte apitxat, parlat a l’àrea de la capital, s’ensordeixen les fricatives i africades sonores. No hi ha distinció entre casa / caça , metges / metxes . -No emmudiment dels sons oclusius finals, com en balear: camp , difunt , salt . -Caiguda freqüent, sobretot en el subdialecte meridional, de la –d- intervocàlica: llauraor , mocaor , vesprà , cremà , fideuà . Torre dels Serrans. València (l’Horta) Benimurrai. La vall de Gallinera (Marina Alta) -Pronunciació de la –r final (llevat de la zona septentrional i l’extrem meridional, on s’emmudeix: cantar

5. Morfosintaxi - Desinència en [e] en la 1ª pesona del present d’indicatiu dels verbs de la 1ª conjugació: cante i desinència zero en la 2ª i 3ª conjugació: perd , tem, sent, patisc. -En l’apitxat, ús del pretèrit simple en la llengua oral: jo cantí, tu cantares -Triple gradació díctica en els demostratius: est(e)/eixe/aquell açò/això/allò els adverbis: ací/aquí (ahí)/ allí -Ús més viu que en altres dialectes dels possessius femenins tònics: meua, teua, seua i possessius àtons: mon, ton, son; ma, ta, sa … -En la combinació de pronoms l’ordre és sempre CI+CD (el li no es transforma en hi): li’l,li la … Monestir de Santa Maria. El Puig (l’Horta) Massís del Montgó. Xàbia (Marina Alta)

6. Lèxic i semàntica Mots característics: agranar (escombrar) atzucac (carreró) banyar (mullar) calces (mitges) colp (cop) creïlla (patata) eixir (sortir) escurar (rentar els plats) gitar-se (allitar-se) llevar (treure) volta ( vegada) Peculiaritats semàntiques: Ús molt freqüent de diminutius : gens ni miqueta, nuet, xiquet. Peníscola (Baix Maestrat)

7. LA FLAMA "No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d´un poble unit, alegre i combatiu“ Amb l’espurna de la història i avançant a pas valent, hem encès dins la memòria la flama d’un sentiment. Viure sempre corrent, avançant amb la gent, rellevant contra el vent, transportant sentiments. Viure mantenint viva la flama a través dels temps, la flama de tot un poble en moviment. Amb columnes de paraules i travessant la llarga nit, hem fet de cels, mars i muntanyes, vells escenaris d’un nou crit. Viure sempre corrent, avançant amb la gent, rellevant contra el vent, transportant sentiments. Viure mantenint viva la flama a través del temps, la flama de tot un poble en moviment. Fonètica: -Distinció entre a/e i o/u àtones -Pronunciació de la –r final -No emmudiment dels sons oclusius finals: nt Morfosintaxi: -Desinències del present de subjuntiu amb [e]