1. T6
El segle d’or
NOU GINESTA 3. Resums dels apartats
1. El segle d’or
I
El segle XV és el segle d'or de la literatura catalana. En poesia destaca:
– La poesia culta, representada per Ausiàs Marc i Joan Roís de Corella.
– La poesia de caràcter satíric, amb Jaume Roig.
I
Ausiàs Marc (1397-1459) de jove participà en l'expedició militar d'Alfons el Magnànim a Sardenya i Còrsega. Se'n conserven cent vint-i-vuit poesies que s'agrupen en Cants d'amor, Cants
de mort, Cants morals i Cant espiritual.
En la seva poesia reflexiona sovint sobre la contradicció entre amor físic i amor espiritual.
I
Joan Roís de Corella (1435-1497) va escriure obra religiosa i profana. L'obra en vers és íntima
i descriu la passió amorosa. En prosa, és coneguda la Tragèdia de Caldesa.
I
Jaume Roig (1400-1478) és el màxim representant de l'escola satírica valenciana. És autor de
l'Espill o Llibre de les dones, on les critica durament.
I
En prosa, es conreen principalment dos gèneres:
– Prosa didàctica de caràcter religiós: Vida de Jesucrist, d'Isabel de Villena (1430-1490).
– Novel·les cavalleresques: Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc. La característica principal d'aquestes novel·les és el realisme, l'humor i l'erotisme.
• El Curial e Güelfa és una obra anònima escrita entre el 1435 i el 1462. Narra l'amor entre
el jove cavaller Curial i la seva protectora, la noble Güelfa. Aquesta dama insta el protagonista a fer grans proeses en el seu nom.
• Tirant lo Blanc és obra de Joanot Martorell (1413-1468). Narra la història de Tirant, que
com a cavaller té diverses aventures pel Mediterrani. Amb Tirant assitim a molts torneigs
i batalles on sempre surt vencedor. A Constantinoble lluita contra els turcs i s'enamora de
la filla de l'emperador, la princesa Carmesina.
El Tirant lo Blanc presenta la crisi de l'ideal cavalleresc. Destaca pel seu realisme i perquè
reflecteix els comportaments de la burgesia contemporània.
2. Sociologia de la llengua (I)
I
La llengua té una funció social, és a dir, fa una sèrie de funcions en una comunitat lingüística.
Les tres funcions socials bàsiques de la llengua són:
– comunicativa o instrumental.
– definidora de la realitat.
– simbòlica o connotativa.
La funció comunicativa és la més important que fa una llengua. La comunicació humana no
es fa només amb la parla, sinó també amb elements extralingüístics.
I
© VICENS VIVES
I
La llengua fa també una funció definidora de la realitat: cada comunitat lingüística disposa
de les paraules i de les estructures per definir els elements del seu entorn.
1

2. NOU GINESTA 3. Resums dels apartats
T6
El segle d’or
3. Sociologia de la llengua (II)
I
La funció simbòlica de la llengua reflecteix els lligams que mantenen entre ells els parlants
d'una mateixa llengua.
I
La llengua és l'element bàsic que delimita una comunitat lingüística, però no l'únic: la religió,
la classe social, els costums, els interessos comuns, etc.
La comunitat lingüística catalana comprèn el Principat de Catalunya, les Balears i el País Valencià. En aquest darrer territori una part de la població sent menys intens el vincle amb la
resta de la comunitat.
I
De vegades les comunitats lingüístiques poden perdre la consciència de pertànyer-hi. Poden
ser decisius en aquest procés elements com les onades d'immigrants, la globalització de la
cultura, etc.
És per això que una llengua es pot perdre en benefici d'altres llengües majoritàries.
4. Els pronoms febles (I)
I
Els pronoms febles o àtons són formes que poden substituir els complements verbals. Van
immediatament abans o després d'una forma verbal.
Les formes el, la, els, en, em, et, es, ens i us tenen canvis fonètics i ortogràfics si van davant
o darrere d'una forma verbal que comença amb vocal o hi acaba (l', ‘l, ‘ls, n', ‘n, m', ‘m, t',
‘t, s', ‘s, ‘ns) o formes diferents (-nos, -vos) quan van darrere un verb acabat en consonant.
I
La pronominalització consisteix a substituir un nom, un pronom o un sintagma per un pronom feble.
I
Funció sintàctica. Els pronoms febles poden fer la majoria de les funcions dels complements
del sintagma verbal, d'atribut, de complement del nom i també de subjecte.
– Subjecte (S): en. Sempre ha de ser un subjecte indeterminat.
– Atribut (Atr): ho (o en) quan és indeterminat; el, la, els, les quan és determinat.
– Complement directe (CD): el, la, els, les (determinat); en (indeterminat); ho (neutre), es
(reflexiu i recíproc).
5. Els pronoms febles (II)
Complement indirecte (CI): li (hi en combinació amb les formes de CD el, la o en), es (singular); els, es (plural masculí i femení).
I
Complement circumstancial (CC): hi (CC de situació, de direcció o de temps, introduït per les
preposicions a, cap a, en; CC de companyia, introduït per la preposició amb); CC en (de procedència, introduït per la preposició de).
I
Complement de règim verbal (CRV): en (introduït per la preposició de); hi (introduït per
altres preposicions: a, en, amb).
I
© VICENS VIVES
I
Complement predicatiu (CPred): se substitueix amb la forma hi, excepte si és complement
dels verbs fer-se, dir-se.
I
Complement del nom: se substitueix amb el pronom en, però no sempre es pot fer.
2

3. © VICENS VIVES
NOU GINESTA 3. Resums dels apartats
T6
El segle d’or
6. Els sons consonantics (VI)
I
La grafia l·l
• S'escriuen amb l·l (sempre entre vocals):
– Molts mots que comencen per al- (al·l-): al·legar, al·lèrgia, al·lucinar, al·ludir.
– Gairebé tots els mots començats per il-: il·lusió, il·lustrar.
– Molts mots començats amb col- (col·l-) i els seus derivats: col·lecció, col·lectiu, col·lega,
col·legi, col·locar.
– Molts mots començats amb mil- (mil·l-): mil·lenni.
– Molts mots acabats en -ela (-el·la) i -ila (-il·la) i alguns que acaben en –ilar (-il·lar): caravel·la,
varicel·la, clorofil·la, pupil·la, vacil·lar.
I
La grafia h
• La lletra h és muda. En certs casos, com les onomatopeies i els mots agafats d'altres llengües, sí que es pronuncia: ehem, ha ha ha!, hardware, handicap, etc.
La h intercalada es troba a l'interior de paraula: adherir, exhaurir, inhumà, prohibició, vehicle, etc.
En general, les paraules que en castellà porten h, també en porten en català, i viceversa:
hombre/home, huésped/hoste.
Però hi ha algunes excepcions: armonia/harmonia.
3