Principals característiques d'aquestos dialectes de la llengua catalana

1. LA VARIETAT BALEAR
Aquesta varietat es parla a les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera les quals
foren repoblades durant el segle XIII per parlants de la varietat oriental. Aquestes són
algunes de les seues característiques.
·Fonètica
Vocalisme tònic Vocalisme àton
/i/ /u/ /i/ /u/
/e/ ₔ /o/
ε /ͻ/
/a/ /ͻ/
- Supressió de la –r final de la major part part dels monosil·labs: cor>co
- Caiguda de –s- entre vocals: camisa>camia
·Morfologia
- Ús de l’article salat derivat del llatí ipse, ipsa, ipsum: es, sa, es, ses, so.
- 1a persona del present d’indicatiu sense desinència: cant
- La primera i la segona persona del plural dels verbs de la primera conjugació tenen les
desinències –am, -au: cantam, cantau
·Lèxic
- En el lèxic encara es mantenen molts arcaismes com ca (gos), al·lota (xica), ver
(veritat), sadoll (fart)
LA VARIETAT NORD-OCCIDENTAL
La varietat nord-occidental s’estén per Andorra, les comarques interiors de Catalunya,
la Franja de Ponent a l’Aragó, la Robera de l’Ebre i el nord de Castelló.
·Fonètica
- Tancament, algunes vegades, de e (quan està en contacte amb alguna palatal) en i:
ginoll, sinyor.
- Diftongació de la -o àtona inicial que es converteix en au-: aufegar-se, aulor.
·Morfosintaxi
- Ús de l’article masculí lo/los: lo pare, los amics

2. - Pronunciació amb una –e final de la 3a persona del singular d’alguns temps verbals:
tenia>tenie, tindria>tindrie
- Desinència –o en la 1a persona del singular del present d’indicatiu: canto, parlo