SlideShare a Scribd company logo
Valencià; llengua i literatura

 Aspectes teòrics importants per a la Prova d’Accés a la Universitat
 (PAU), NOUS MODELS D’EXAMEN




EL RESUM

Entenem per resum la capacitat de reduir un text a 1/4 part dels seus mots,
aproximadament. Amb el resum s'ha d'aconseguir reproduir fidelment (no copiar) el
contingut i l'organització d'un text original, però de manera reduïda. Cal, doncs, saber-hi
distingir primer la informació que és essencial de la que és accessòria, per poder-la
expressar després d'una manera condensada i objectiva.

Algunes regles d’or

   •   Cal evitar usar les expressions pròpies de l’estil de l’autor del text de partença.
   •   Cal evitar fer citacions del text de partença.
   •   En cap cas escriurem frases de l’ordre “l’autor diu”, “el text diu”... i semblants.
       L’exercici diu clarament: feu el resum de ... I per tant ja se sap que allò que
       escriurem és el resum d’un text de partença. Escriure frases d’aquest tipus ens fa
       perdre espai per al contingut, que serà més pobre, enfarfega el lector, crea
       problemes de sintaxi a l’hora d’usar l’estil indirecte...
   •    Quan haurem escrit el nostre text “resum” caldrà repassar-lo per comprovar
       l’ortografia, les “principals faltes de gramàtica” que solem fer i tots aquells
       aspectes que faran que el producte estiga “acabat”.

EL TEMA

El tema és l’expressió breu i concisa del significat del text. Per a fixar el tema, s’ha de
buscar un enunciat, un sintagma nominal, amb tots els del text. A més del tema principal,
també pot haver-hi els temes secundaris o subtemes, que el complementen i que aporten
matisos o aspectes que ajuden a comprendre el text.

L’ESTRUCTURA DEL TEXT

L’estructura és un element fonamental de la coherència d’un text. La disposició de la
informació hi pot aparéixer de manera molt marcada, de vegades seguint models prefixats,
com ara les cartes comercials o les instàncies, o presentar disposicions més lliures. Podem
distingir entre estructura externa i estructura interna

   •   Estructura externa. Es refereix a la disposició formal d’un text (una novel·la es
       divideix en capítols; una notícia en titular, cos, foto, peu de foto…)
   •   Estructura interna. Fa referència a l’ordenació de les idees, dels continguts,
       perquè aquests assolisquen la finalitat corresponent, és a dir, comunicar allò que
       volem (una novel·la, plantejament, nus i desenllaç…)
TIPOLOGIA TEXTUAL

Cal dir que hi ha moltes maneres d’organitzar un text i seria impossible fer una relació de
totes les estructures possibles que podem trobar en la pràctica. Aquests són els tipus de
text més habituals:

    •   Expositius (introducció, desenvolupament i conclusió). Exemples: Diccionaris,
        conferències…
    •   Argumentatius (introducció, exposició dels fets o exposició d’arguments i
        conclusió). Exemples: Articles d’opinió, columna periodística, ressenya crítica,
        assaig…
    •   Narratius (literaris: introducció, nus i desenllaç; periodístics: piràmide invertida).
        Exemple: literaris (conte, novel·la, rondalla), no literaris (notícia, crònica,
        reportatge).
    •   Descriptius (de les característiques generals a les específiques, de dalt a baix…).
        Exemple: Descripcions de personatges, d’ambients, d’estris, d’escenaris…
    •   Instructius (apartats, capítols, passos a seguir). Exemple: receptes de cuina, regles
        d’un joc…
    •   Predictius (diferents formes segons els textos: horòscops, prediccions
        meteorològiques…)

SINONÍMIA, ANTONÍMIA, POLISÈMIA, HIPERÒNIMS, HIPÒNIMS I CAMPS
SEMÀNTICS

La sinonímia es produeix quan dues paraules poden intercanviar-se en un context
determinat per a expressar un mateix significat.

L’antonímia es produeix quan dos mots s’oposen entre si des del punt de vista del significat.

La polisèmia és la propietat per la qual els mots tenen més d’un significat.

Un hiperònim és una unitat lèxica el camp significatiu de la qual inclou una altra o unes
altres unitats lèxiques de menys extensió semàntica anomenades hipònims.

El camp semàntic és el conjunt d’unitats lèxiques que tenen un significat semblant o que es
refereixen a un mateix tema, de manera que recobreixen un domini ben delimitat de
significacions de l’experiència humana. Així es parla del camp semàntic dels colors, dels
cereals, de les relacions de parentiu,etc.

LA POLIFONIA I LA INTERTEXTUALITAT: LES VEUS DEL DISCURS

En una novel·la, per exemple, l’autor adopta un punt de vista i pot triar un narrador, extern
o intern, perquè conte la història. A més a més, a l’hora de contar els fets poden
intervenir-hi les veus dels personatges que, al mateix temps, conten fets a uns altres
personatges. Per això parlem de polifonia. Segons els textos parlem d’emissor, receptor,
narrador, narratari, enunciadors…

La intertextualitat es dóna quan el text inclou referències a uns altres textos, poden estar
citats de manera directa o indirecta. Les citacions de manera directa s’han de fer
mitjançant les cometes, les citacions indirectes, com a mínim, hi ha d’estar citat el nom de
l’autor.

LA DIXI

La dixi són les marques lingüístiques que fan referència al context comunicatiu. Es
refereixen a l’emissor, al receptor, a l’espai i al moment en què es produeix la comunicació.
Cal distingir, per tant, la dixi personal, la social, l’espacial i la temporal.

LA IMPERSONALITZACIÓ I LA MODALITZACIÓ

Hi ha textos en què l’emissor amaga la seua presència i no hi ha dixi personal. Aquest
procediment s’anomena impersonalització i és propi dels discursos objectius.

Quan l’emissor vol mostrar la seua actitud, el seu pensament, la seua subjectivitat
respecte del tema que tracta, parlem de modalització.

DEFINICIÓ DELS DOS DIALECTES CONSTITUTIUS




  La presència o no de la vocal neutra és el
  tret lingüístic bàsic per explicar la
  diferència entre els dialectes del bloc del
  català oriental i els del bloc occidental. El
  va establir Milà i Fontanals el 1861 i ha
  estat confirmat per Fabra (1906), Veny
  (1986) i altres lingüistes. Però hi ha més
  diferències:




                                                            M. Milà i Fontanals
                           CATALÀ OCCIDENTAL               CATALÀ ORIENTAL
                            No existeix la vocal        Hi ha la vocal neutra (a/e
                         neutra: es fan a/e àtones        àtones sonen neutra)
                                                     Les o/u àtones es neutralitzen
                        Es distingeixen o/u àtones
                                                                 en u.
                                                     La e tancada passa a e oberta i
                         Es conserva la e tancada
                                                      en el cas del balear, passa a
                          del llatí vulgar : ceba
           FONÈTICA                                        neutra tònica : cEba
                                                         Els diftongs qua-gua se
                         Es mantenen els diftongs    simplifiquen en una sola vocal
                                qua-gua                (central: aiga ; mallorquí :
                                                                   aigo)
                         Els inicis àtons de paraula Els inicis àtons de paraula en -
                         en -en em- es- sonen amb       en em- es- sonen neutra :
una a clara : (a)sperar                (e)sperar
                          Sona la i del dígraf -ix-     No sona la i del dígraf -(i)x-
                           La consonant palatal
                                                       La consonant palatal fricativa
                          fricativa inicial o post-
                                                        inicial o post-consonàntica,
                          consonàntica, s'africa:
                                                               s'africa: panxa
                                  pan(tx)a
                         No es reforcen els finals       Es reforcen els finals en r:
                              en -r: or, car                    or(t), car(t)
                         Plurals antics: hòmens,           Plurals evolucionats:
                                  jovens                       homes,joves
                                                       1a persona sing. dels Presents
                          1a persona sing. dels
                                                        d'Indicatiu en -u/-i o sense
                         Presents d'Indicatiu en -
                                                        terminació : cant(u)/canti,
                            o/-e: canto/cante
                                                                    cant
            MORFO-      Increment incoatiu verbal       Increment incoatiu en -eix:
             LOGIA            en -ix: servix                     serveix
                            1a i 3a persones del
                                                      1a i 3a persones del singular del
                          singular del Present de
                                                       Present de Subjuntiu en -i :jo
                          Subjuntiu en -e/-a :jo
                                                               temi, jo canti
                              tema, jo cante
                          2a persona plural verb       2a persona plural verb Haver:
                             Haver: ham anat                    hem anat
                          Lèxic propi: espill, xic,
                                                      Lèxic propi: mirall, noia, cua,
             LÈXIC         coa, granera, arena,
                                                      escombra, sorra, llombrígol.
                                   melic




ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ (RECURSOS TIPOGRÀFICS)

Els signes de puntuació són també elements fonamentals de cohesió textual, perquè ajuden
a modular la prosa i, sobretot, a marcar les pauses que s’han de fer en la lectura. Permeten
organitzar bé les idees, eliminar les ambigüitats i ajuden a estructurar el text.

Els signes de puntuació tenen una jerarquia, ja que tots no fan la mateixa funció a l’hora
d’organitzar el discurs. Així:

   •   El punt i final dóna per acabat el missatge.
   •   El punt i a part marca el final de cada paràgraf.
   •   El punt i seguit delimita les oracions.
   •   El punt i coma indica una pausa intermèdia entre el de la coma i la del punt.
   •   La coma marca una pausa de poca durada.
   •   El signe d’admiració marca exclamacions i interjeccions.
   •   El signe d’interrogació marca preguntes.
   •   Els parèntesis introdueixen una explicació o una enumeració.
   •   Els dos punts introdueixen una citació o una enumeració.

More Related Content

What's hot

8 ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME 1833-1901 2BAT. 2014-15
8 ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME 1833-1901 2BAT. 2014-158 ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME 1833-1901 2BAT. 2014-15
8 ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME 1833-1901 2BAT. 2014-15
martav57
 
11.1 Proclamació dela República: Les eleccions i el govern provisional, N. An...
11.1 Proclamació dela República: Les eleccions i el govern provisional, N. An...11.1 Proclamació dela República: Les eleccions i el govern provisional, N. An...
11.1 Proclamació dela República: Les eleccions i el govern provisional, N. An...
guesta419c5
 
La PlaçA Del Diamant SíMbols
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbols
Elena Gimenez
 
Comentari de text de català
Comentari de text de catalàComentari de text de català
Comentari de text de català
P. J.
 
"El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista""El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista"
lidiaaaaaa
 
Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15
Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15
Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15
martav57
 
El relleu peninsular.
El relleu peninsular.El relleu peninsular.
El relleu peninsular.
Marcel Duran
 

What's hot (20)

El realisme
El realismeEl realisme
El realisme
 
8 ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME 1833-1901 2BAT. 2014-15
8 ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME 1833-1901 2BAT. 2014-158 ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME 1833-1901 2BAT. 2014-15
8 ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME 1833-1901 2BAT. 2014-15
 
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
 
11.1 Proclamació dela República: Les eleccions i el govern provisional, N. An...
11.1 Proclamació dela República: Les eleccions i el govern provisional, N. An...11.1 Proclamació dela República: Les eleccions i el govern provisional, N. An...
11.1 Proclamació dela República: Les eleccions i el govern provisional, N. An...
 
Estatuts de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
Estatuts de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)Estatuts de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
Estatuts de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
 
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
 
La PlaçA Del Diamant SíMbols
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbols
 
Comentari de text de català
Comentari de text de catalàComentari de text de català
Comentari de text de català
 
Pompeu Fabra i la normativització moderna del català
Pompeu Fabra i la normativització moderna del catalàPompeu Fabra i la normativització moderna del català
Pompeu Fabra i la normativització moderna del català
 
La renaixença
La renaixençaLa renaixença
La renaixença
 
"El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista""El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista"
 
Jardí vora el mar, rodoreda
Jardí vora el mar, rodoredaJardí vora el mar, rodoreda
Jardí vora el mar, rodoreda
 
Presentació Tirant lo blanc-Joanot Martorell
Presentació Tirant lo blanc-Joanot MartorellPresentació Tirant lo blanc-Joanot Martorell
Presentació Tirant lo blanc-Joanot Martorell
 
Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15
Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15
Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15
 
El relleu peninsular.
El relleu peninsular.El relleu peninsular.
El relleu peninsular.
 
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
 
La Guerra Civil espanyola (1936 39).
La Guerra Civil espanyola (1936 39).La Guerra Civil espanyola (1936 39).
La Guerra Civil espanyola (1936 39).
 
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
 
Literatura Medieval catalana
Literatura Medieval catalanaLiteratura Medieval catalana
Literatura Medieval catalana
 
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxUnitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
 

Similar to Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc

Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
camelero10
 
La Variació Lingüística
La Variació LingüísticaLa Variació Lingüística
La Variació Lingüística
Epsa Llengues
 
Llatí 1 Batxillerat
Llatí 1 BatxilleratLlatí 1 Batxillerat
Llatí 1 Batxillerat
Amparo Gasent
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
tabolafi
 
la variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràfics
la variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràficsla variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràfics
la variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràfics
Ferrane
 
3 resumt04
3 resumt043 resumt04
3 resumt04
epuigdel
 
2.L'origen de l'escriptura i l'abecedari llatí
2.L'origen de l'escriptura i l'abecedari llatí2.L'origen de l'escriptura i l'abecedari llatí
2.L'origen de l'escriptura i l'abecedari llatí
Amparo Gasent
 
Dori dos 1213_mt004_r1_verbs
Dori dos 1213_mt004_r1_verbsDori dos 1213_mt004_r1_verbs
Dori dos 1213_mt004_r1_verbs
M T
 

Similar to Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc (20)

Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
 
Les normes ortogràfiques
Les normes ortogràfiquesLes normes ortogràfiques
Les normes ortogràfiques
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
 
La Variació Lingüística
La Variació LingüísticaLa Variació Lingüística
La Variació Lingüística
 
Vocalisme
VocalismeVocalisme
Vocalisme
 
Valencià mitja
Valencià mitjaValencià mitja
Valencià mitja
 
Llatí 1 Batxillerat
Llatí 1 BatxilleratLlatí 1 Batxillerat
Llatí 1 Batxillerat
 
Normes ortogràfiques
Normes ortogràfiquesNormes ortogràfiques
Normes ortogràfiques
 
CATALÀ
CATALÀCATALÀ
CATALÀ
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
 
la variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràfics
la variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràficsla variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràfics
la variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràfics
 
3 resumt04
3 resumt043 resumt04
3 resumt04
 
FO02 Sistemes fonètics. Contacte vocàlic i consonàntic. Transcripció
FO02 Sistemes fonètics. Contacte vocàlic i consonàntic. TranscripcióFO02 Sistemes fonètics. Contacte vocàlic i consonàntic. Transcripció
FO02 Sistemes fonètics. Contacte vocàlic i consonàntic. Transcripció
 
Els dialectes geogràfics
Els dialectes geogràficsEls dialectes geogràfics
Els dialectes geogràfics
 
Reforç llengua 1
Reforç llengua 1Reforç llengua 1
Reforç llengua 1
 
Fonètica sintàctica
Fonètica sintàcticaFonètica sintàctica
Fonètica sintàctica
 
El vocalisme
El vocalismeEl vocalisme
El vocalisme
 
2.L'origen de l'escriptura i l'abecedari llatí
2.L'origen de l'escriptura i l'abecedari llatí2.L'origen de l'escriptura i l'abecedari llatí
2.L'origen de l'escriptura i l'abecedari llatí
 
Unoufalagallina
UnoufalagallinaUnoufalagallina
Unoufalagallina
 
Dori dos 1213_mt004_r1_verbs
Dori dos 1213_mt004_r1_verbsDori dos 1213_mt004_r1_verbs
Dori dos 1213_mt004_r1_verbs
 

More from Antonia Mulet

Enric Valor La Flexio Verbal Catala Valencia
Enric Valor  La Flexio Verbal   Catala ValenciaEnric Valor  La Flexio Verbal   Catala Valencia
Enric Valor La Flexio Verbal Catala Valencia
Antonia Mulet
 
Les Consonants Palatals
Les Consonants PalatalsLes Consonants Palatals
Les Consonants Palatals
Antonia Mulet
 
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç XxA La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx
Antonia Mulet
 
Varietat GeogràFica
Varietat GeogràFicaVarietat GeogràFica
Varietat GeogràFica
Antonia Mulet
 
Quadre Tipologia Textua Registres
Quadre Tipologia Textua RegistresQuadre Tipologia Textua Registres
Quadre Tipologia Textua Registres
Antonia Mulet
 
quadre tipus text i característiques
quadre tipus text i característiquesquadre tipus text i característiques
quadre tipus text i característiques
Antonia Mulet
 

More from Antonia Mulet (20)

Lo neutre
Lo neutreLo neutre
Lo neutre
 
Preguntes Freqüents
Preguntes FreqüentsPreguntes Freqüents
Preguntes Freqüents
 
La Metrica Catalana
La Metrica CatalanaLa Metrica Catalana
La Metrica Catalana
 
Dos Redaccions Sociolinguistica09
Dos Redaccions Sociolinguistica09Dos Redaccions Sociolinguistica09
Dos Redaccions Sociolinguistica09
 
Enric Valor La Flexio Verbal Catala Valencia
Enric Valor  La Flexio Verbal   Catala ValenciaEnric Valor  La Flexio Verbal   Catala Valencia
Enric Valor La Flexio Verbal Catala Valencia
 
Les Consonants Palatals
Les Consonants PalatalsLes Consonants Palatals
Les Consonants Palatals
 
La Comunicació
La ComunicacióLa Comunicació
La Comunicació
 
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç XxA La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx
A La Recerca De La Normalitat LiteràRia 1 Terç Xx
 
Varietat GeogràFica
Varietat GeogràFicaVarietat GeogràFica
Varietat GeogràFica
 
Quadre Tipologia Textua Registres
Quadre Tipologia Textua RegistresQuadre Tipologia Textua Registres
Quadre Tipologia Textua Registres
 
ese sorda i sonora
ese sorda i sonoraese sorda i sonora
ese sorda i sonora
 
quadre tipus text i característiques
quadre tipus text i característiquesquadre tipus text i característiques
quadre tipus text i característiques
 
Resum Lliteratura Dictadura
Resum Lliteratura DictaduraResum Lliteratura Dictadura
Resum Lliteratura Dictadura
 
Bases Legislatives Boe Docv Nova Prova AccéS Pau
Bases Legislatives Boe Docv Nova Prova AccéS PauBases Legislatives Boe Docv Nova Prova AccéS Pau
Bases Legislatives Boe Docv Nova Prova AccéS Pau
 
Apost01
Apost01Apost01
Apost01
 
Accent I Sistema Vocàlic
Accent I Sistema VocàlicAccent I Sistema Vocàlic
Accent I Sistema Vocàlic
 
AssumiràS La Veu D’Un Poble
AssumiràS La Veu D’Un PobleAssumiràS La Veu D’Un Poble
AssumiràS La Veu D’Un Poble
 
Els Amants V.A EstelléS
Els Amants V.A EstelléSEls Amants V.A EstelléS
Els Amants V.A EstelléS
 
Perifrasis Verbals
Perifrasis VerbalsPerifrasis Verbals
Perifrasis Verbals
 
Lo Neutre
Lo NeutreLo Neutre
Lo Neutre
 

Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc

  • 1. Valencià; llengua i literatura Aspectes teòrics importants per a la Prova d’Accés a la Universitat (PAU), NOUS MODELS D’EXAMEN EL RESUM Entenem per resum la capacitat de reduir un text a 1/4 part dels seus mots, aproximadament. Amb el resum s'ha d'aconseguir reproduir fidelment (no copiar) el contingut i l'organització d'un text original, però de manera reduïda. Cal, doncs, saber-hi distingir primer la informació que és essencial de la que és accessòria, per poder-la expressar després d'una manera condensada i objectiva. Algunes regles d’or • Cal evitar usar les expressions pròpies de l’estil de l’autor del text de partença. • Cal evitar fer citacions del text de partença. • En cap cas escriurem frases de l’ordre “l’autor diu”, “el text diu”... i semblants. L’exercici diu clarament: feu el resum de ... I per tant ja se sap que allò que escriurem és el resum d’un text de partença. Escriure frases d’aquest tipus ens fa perdre espai per al contingut, que serà més pobre, enfarfega el lector, crea problemes de sintaxi a l’hora d’usar l’estil indirecte... • Quan haurem escrit el nostre text “resum” caldrà repassar-lo per comprovar l’ortografia, les “principals faltes de gramàtica” que solem fer i tots aquells aspectes que faran que el producte estiga “acabat”. EL TEMA El tema és l’expressió breu i concisa del significat del text. Per a fixar el tema, s’ha de buscar un enunciat, un sintagma nominal, amb tots els del text. A més del tema principal, també pot haver-hi els temes secundaris o subtemes, que el complementen i que aporten matisos o aspectes que ajuden a comprendre el text. L’ESTRUCTURA DEL TEXT L’estructura és un element fonamental de la coherència d’un text. La disposició de la informació hi pot aparéixer de manera molt marcada, de vegades seguint models prefixats, com ara les cartes comercials o les instàncies, o presentar disposicions més lliures. Podem distingir entre estructura externa i estructura interna • Estructura externa. Es refereix a la disposició formal d’un text (una novel·la es divideix en capítols; una notícia en titular, cos, foto, peu de foto…) • Estructura interna. Fa referència a l’ordenació de les idees, dels continguts, perquè aquests assolisquen la finalitat corresponent, és a dir, comunicar allò que volem (una novel·la, plantejament, nus i desenllaç…)
  • 2. TIPOLOGIA TEXTUAL Cal dir que hi ha moltes maneres d’organitzar un text i seria impossible fer una relació de totes les estructures possibles que podem trobar en la pràctica. Aquests són els tipus de text més habituals: • Expositius (introducció, desenvolupament i conclusió). Exemples: Diccionaris, conferències… • Argumentatius (introducció, exposició dels fets o exposició d’arguments i conclusió). Exemples: Articles d’opinió, columna periodística, ressenya crítica, assaig… • Narratius (literaris: introducció, nus i desenllaç; periodístics: piràmide invertida). Exemple: literaris (conte, novel·la, rondalla), no literaris (notícia, crònica, reportatge). • Descriptius (de les característiques generals a les específiques, de dalt a baix…). Exemple: Descripcions de personatges, d’ambients, d’estris, d’escenaris… • Instructius (apartats, capítols, passos a seguir). Exemple: receptes de cuina, regles d’un joc… • Predictius (diferents formes segons els textos: horòscops, prediccions meteorològiques…) SINONÍMIA, ANTONÍMIA, POLISÈMIA, HIPERÒNIMS, HIPÒNIMS I CAMPS SEMÀNTICS La sinonímia es produeix quan dues paraules poden intercanviar-se en un context determinat per a expressar un mateix significat. L’antonímia es produeix quan dos mots s’oposen entre si des del punt de vista del significat. La polisèmia és la propietat per la qual els mots tenen més d’un significat. Un hiperònim és una unitat lèxica el camp significatiu de la qual inclou una altra o unes altres unitats lèxiques de menys extensió semàntica anomenades hipònims. El camp semàntic és el conjunt d’unitats lèxiques que tenen un significat semblant o que es refereixen a un mateix tema, de manera que recobreixen un domini ben delimitat de significacions de l’experiència humana. Així es parla del camp semàntic dels colors, dels cereals, de les relacions de parentiu,etc. LA POLIFONIA I LA INTERTEXTUALITAT: LES VEUS DEL DISCURS En una novel·la, per exemple, l’autor adopta un punt de vista i pot triar un narrador, extern o intern, perquè conte la història. A més a més, a l’hora de contar els fets poden intervenir-hi les veus dels personatges que, al mateix temps, conten fets a uns altres personatges. Per això parlem de polifonia. Segons els textos parlem d’emissor, receptor, narrador, narratari, enunciadors… La intertextualitat es dóna quan el text inclou referències a uns altres textos, poden estar citats de manera directa o indirecta. Les citacions de manera directa s’han de fer
  • 3. mitjançant les cometes, les citacions indirectes, com a mínim, hi ha d’estar citat el nom de l’autor. LA DIXI La dixi són les marques lingüístiques que fan referència al context comunicatiu. Es refereixen a l’emissor, al receptor, a l’espai i al moment en què es produeix la comunicació. Cal distingir, per tant, la dixi personal, la social, l’espacial i la temporal. LA IMPERSONALITZACIÓ I LA MODALITZACIÓ Hi ha textos en què l’emissor amaga la seua presència i no hi ha dixi personal. Aquest procediment s’anomena impersonalització i és propi dels discursos objectius. Quan l’emissor vol mostrar la seua actitud, el seu pensament, la seua subjectivitat respecte del tema que tracta, parlem de modalització. DEFINICIÓ DELS DOS DIALECTES CONSTITUTIUS La presència o no de la vocal neutra és el tret lingüístic bàsic per explicar la diferència entre els dialectes del bloc del català oriental i els del bloc occidental. El va establir Milà i Fontanals el 1861 i ha estat confirmat per Fabra (1906), Veny (1986) i altres lingüistes. Però hi ha més diferències: M. Milà i Fontanals CATALÀ OCCIDENTAL CATALÀ ORIENTAL No existeix la vocal Hi ha la vocal neutra (a/e neutra: es fan a/e àtones àtones sonen neutra) Les o/u àtones es neutralitzen Es distingeixen o/u àtones en u. La e tancada passa a e oberta i Es conserva la e tancada en el cas del balear, passa a del llatí vulgar : ceba FONÈTICA neutra tònica : cEba Els diftongs qua-gua se Es mantenen els diftongs simplifiquen en una sola vocal qua-gua (central: aiga ; mallorquí : aigo) Els inicis àtons de paraula Els inicis àtons de paraula en - en -en em- es- sonen amb en em- es- sonen neutra :
  • 4. una a clara : (a)sperar (e)sperar Sona la i del dígraf -ix- No sona la i del dígraf -(i)x- La consonant palatal La consonant palatal fricativa fricativa inicial o post- inicial o post-consonàntica, consonàntica, s'africa: s'africa: panxa pan(tx)a No es reforcen els finals Es reforcen els finals en r: en -r: or, car or(t), car(t) Plurals antics: hòmens, Plurals evolucionats: jovens homes,joves 1a persona sing. dels Presents 1a persona sing. dels d'Indicatiu en -u/-i o sense Presents d'Indicatiu en - terminació : cant(u)/canti, o/-e: canto/cante cant MORFO- Increment incoatiu verbal Increment incoatiu en -eix: LOGIA en -ix: servix serveix 1a i 3a persones del 1a i 3a persones del singular del singular del Present de Present de Subjuntiu en -i :jo Subjuntiu en -e/-a :jo temi, jo canti tema, jo cante 2a persona plural verb 2a persona plural verb Haver: Haver: ham anat hem anat Lèxic propi: espill, xic, Lèxic propi: mirall, noia, cua, LÈXIC coa, granera, arena, escombra, sorra, llombrígol. melic ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ (RECURSOS TIPOGRÀFICS) Els signes de puntuació són també elements fonamentals de cohesió textual, perquè ajuden a modular la prosa i, sobretot, a marcar les pauses que s’han de fer en la lectura. Permeten organitzar bé les idees, eliminar les ambigüitats i ajuden a estructurar el text. Els signes de puntuació tenen una jerarquia, ja que tots no fan la mateixa funció a l’hora d’organitzar el discurs. Així: • El punt i final dóna per acabat el missatge. • El punt i a part marca el final de cada paràgraf. • El punt i seguit delimita les oracions. • El punt i coma indica una pausa intermèdia entre el de la coma i la del punt. • La coma marca una pausa de poca durada. • El signe d’admiració marca exclamacions i interjeccions. • El signe d’interrogació marca preguntes. • Els parèntesis introdueixen una explicació o una enumeració. • Els dos punts introdueixen una citació o una enumeració.