Montse Morales. La literatura catalana en els anys 60

1,639 views

Published on

Montse Morales Payà ha resumit l’article de Teresa Mañà «La literatura infantil catalana de los 60» publicat a la revista Cuadernos de literatura infantil y juvenil CLIJ.
El treball forma part de l’assignatura “Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana” del Grau de Filologia Catalana de la Universitat de València.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,639
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
486
Actions
Shares
0
Downloads
13
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Montse Morales. La literatura catalana en els anys 60

  1. 1. Assignatura: Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana RESUM DE L’ARTICLE: La literatura infantil catalana de los 60 per Teresa Mañà, dins de l’apartat ESTUDIO del número 65 de la revista CLIJ Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 1
  2. 2. Situem la publicació...1 • Revista mensual especialitzada en la literatura infantil i juvenil • Des de 1988 • Doble finalitat: - dignificar la literatura infantil -defensar la importància cultural de la lectura des de la infantesa 1. Informació del web www.revistasculturales.com Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 2
  3. 3. Autora de l’article Teresa Mañà és “professora de l’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona, i especialista en literatura infantil i juvenil.” (Pàg. 14 de l’article) Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 3
  4. 4. • INTRODUCCIÓ Aquest article focalitza la situació concreta que es visqué a Catalunya, distinta de la d’Espanya per motius com ara: -la llengua -el gran nivell literari i artístic del llibre en català abans de la Guerra Civil (1936). En els 60, la literatura infantil catalana inicia les primeres passes del camí cap a la normalització perduda. Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 4
  5. 5. • ETAPES  Situació de preguerra (dues dècades abans de 1936) FACTORS QUE POSSIBILITEN LA PRODUCCIÓ DE LITERATURA EN CATALÀ:  influència moviments modernista i noucentista  suport d’institucions polítiques com la Mancomunitat  iniciativa privada en període de la Dictadura  extensió de l’ensenyament obligatori  creació de biblioteques RESULTATS D’AQUESTA PRODUCCIÓ: Publicació de: revistes infantils, manuals escolars, traduccions de clàssics per a joves, novel·les i contes dels millors autors i il·lustradors... Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 5
  6. 6.  Precarietat de postguerra -Prohibició de la llengua catalana -L’edició es manté de manera precària i amb caràcter resistencial  Canvi d’orientació l’any 1945 Es permet la publicació d’alguns autors i títols, però amb límits. Situació similar per als llibres infantils, però amb el greuge que els infants escolaritzats en les dècades dels 40 i 50 tenen el castellà com a llengua de lectura.  De manera que el públic potencial per als editors són els adults formats abans de la guerra Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 6
  7. 7.  Precarietat de postguerra Primers llibres infantils permesos en la postguerra són reedicions de l’època anterior:  títols de la Biblioteca Patufet de Folch i Torres (1946);  Sis Joans de C. Riba (1951)...  col·lecció Rondalles de l’editorial Ariel, publicada en quatre volums (1951- 54)  Àlbums de Babar (1957) traduïts per Riba, que són la introducció dels llibres moderns amb imatges per a xiquets.  col·lecció Sant Jordi (1958-63) de l’editorial Arimany, la primera de novel·la per a joves que serveix com a plataforma per a nous autors. Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 7
  8. 8.  Precarietat de postguerraTambé hi ha altres iniciatives de caire més popular: col·lecció de Contes i Rondalles (1954), editorial Artigas, amb adaptacions i sèries a partir de personatges populars com Patufet, amb textos i il·lustracions poc exigents. El Querubí Blau (1955), de la mateixa editorial i mateixa tipologia.Haurem d’esperar els canvis polítics i econòmics del país enels anys 60 perquè el panorama editorial en català per aadults aspire a la normalitat i, seguint la mateixa evolució,també augmente en quantitat i qualitat la producció per alpúblic infantil i juvenil. Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 8
  9. 9.  Normalització CAUSES  Creació de les escoles actives, impulsores de la renovació pedagògica, que inicien l’ensenyament en català (més o menys permès).  Augment dels permisos per a l’edició en català d’autors propis i de traduccions. La necessitat de materials per a l’escola i l’existència de públic format en català plasmaran dues iniciatives singulars: 1. L’aparició de la revista mensual Cavall Fort (1961) aconsegueix una presència més àmplia amb la captació de subscriptors ha aconseguit ser la base d’aprenentatge del català de molts lectors i una plataforma per a donar a conèixer els nous autors i il·lustradors. 2. El naixement de l’editorial La Galera (1963). Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 9
  10. 10.  Normalització -L’editorial La Galera naix amb la renovació pedagògica (responen a les necessitats didàctiques ja que incorporen vocabulari, preguntes de comprensió i activitats). En són representatius títols com: Tres avions amics i Una cullereta a l’escola d’Àngels Ollé (pedagoga). -La Galera d’Or és la primera col·lecció d’aquesta editorial amb un format d’àlbum, tapes dures, dibuixos a color i textos adequats a la capacitat i els interessos dels lectors. Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 10
  11. 11.  Normalització Durant els anys seixanta, La Galera incrementarà la seua presència per:  augment de les tirades –de 26.000 exemplars en 1963 a 161.000 l’any 1970- .  l’ampliació d’oferta –dotze col·leccions distintes fins l’any 1970. -Mereixen ser destacades:  Desplega Vela (1965-1969), de composició curiosa per ser desplegable, en què es presenten per primera vegada aspectes de la societat que ens envolta: el món del treball, els emigrants, la vida al camp i a la mar, els deficients... Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 11
  12. 12.  Normalització -Línia d’intenció didàctica dues col·leccions singulars:  Els llibres de colors (1968-1972) amb una presentació gràfica atractiva a càrrec de la il·lustradora Lluïsa Jover.  Saps com es fa? (1966-1969), quaderns de manualitats. -La col·lecció més veterana i emblemàtica és Els Grumets de La Galera (1966) que s’inicia amb El zoo d’en Pitus, de Sorribas, guanyador del Premi Folch i Torres 1965. -Cal dir que els títols d’aquesta editorial també es publiquen en castellà. Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 12
  13. 13.  Àlbums il·lustrats -Edicions 62 publica (1963-64) la traducció de tres àlbums il·lustrats i, posteriorment, crea la col·lecció juvenil El Trapezi (1965-1975). Aquesta responia totalment a les necessitats dels temps –èpoques de contestació universitària...- però no pogué captar el públic juvenil encara no habituat a la lectura en català. El seu èxit arribarà als anys 1980. -L’editorial Lumen realitza l’aportació més innovadora pels seus textos, que mostren en alguns casos una visió una mica agra de la vida i, també, pel tractament gràfic realitzat a base de dibuixos ploma i sense color (pàg. 11). Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 13
  14. 14.  Àlbums il·lustrats -Unes altres editorials busquen tenir sort amb l’edició de novel·les juvenils, però de les iniciades en la dècada dels 60, tan sols tindrà continuïtat la col·lecció El Nus (Estela), que s’inaugura amb la publicació Trampa sota les aigües, de Josep Vallverdú, novel·la guanyadora de la primera convocatòria Premi Joaquim Ruyra 1963. Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 14
  15. 15.  Llibres de coneixements -Els llibres que han de servir de reforç per als aprenentatges escolars són inexistents en els primers anys d’aquest període i, en general, escassos si els comparem amb l’oferta d’imaginació ens els últims anys de la dècada dels 60. -Els primers títols són els de la col·lecció infantil de llibres de tema històric Avui Sabreu (1964) de Teide. Amb aquests llibres l’editorial inicia la penetració en el mercat de l’ensenyament en català. -L’oferta més arriscada és la que ofereix la col·lecció El Món que ens Volta (Ariel), dedicada a temes científics, però que es limitarà a tres títols. Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 15
  16. 16.  Llibres de coneixements -Els llibres de no ficció amb una presència considerable són aquells que tracten de temes religiosos, ja que no tenien gaire dificultats per a l’edició d’aquests en llengua catalana, per exemple hi ha: Àlbums Bíblics (Estela), fins i tot els àlbums de format gran d’Aymà, o les adaptacions il·lustrades de la Bíblia. -Capítol a banda requereixen les edicions catalanes de còmic en aquests anys, però es “limitem a citar” l’aparició de Tintin (Juventut) en 1965, com l’aportació més important per a la creació de lectors i consumidors de llibres en català. Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 16
  17. 17.  Recuperació del mercat -En un primer moment, aquesta etapa es distingeix pel seu caràcter testimonial, i a partir del moment en què hi ha canals de difusió i cobertura legal la literatura tindrà com a finalitat educar i fer país. -La manca de formació i de plataformes limiten la producció d’originals, sobretot en els primers anys, fins l’assentament d’iniciatives editorials com La Galera, o la publicació de Cavall Fort. -La creació del Premi Folch i Torres, i del Joaquim Ruyra seran també dues vies idònies per al descobriment de nous autors. Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 17
  18. 18.  Recuperació del mercat -Els autors catalans publicats en aquests anys es poden agrupar segons dues tipologies:  escriptors de la generació anterior, aquells que havien publicat abans de la guerra i dels quals se reediten textos (Folch i Torres, Soldevila, Anglada...), o se’n publiquen de nous.  autors del moment de procedència molt heterogènia: religiosa, autors per a públic adult, il·lustradors... La gran majoria d’autors de contes, a partir de la demanda procedent de les escoles, seran creadors –tant escriptors com il·lustradors- dedicats a la docència. Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 18
  19. 19.  Recuperació del mercat -Novel·listes: cal destacar a... o Sebastià Sorribas que, amb El Zoo d’en Pitus, inaugura els llibres de colla; o Joaquim Vallverdú que, amb Trampa sota les aigües (1963) incorpora el relat d’aventures; o Maria Novell que, amb Les presoneres de Tabriz (1966), introdueix la narració amb fons històric que tindrà un bon nombre de seguidors en els anys següents; o Emili Teixidor, que passa de la denúncia social en Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1968) a l’intriga de Les rates malaltes (1968). Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 19
  20. 20.  Recuperació del mercat -Quant als gèneres, la producció en català es caracteritza per la preeminència total de la narrativa i, concretament, de contes per als que s’inicien en la lectura. -Existeix, en canvi, una total absència de poesia, i de teatre tan sols hi ha la col·lecció de La Galera Teatre, Joc d’Equip fins l’any 1970. Montse Morales PayàUniversitat de València Montse Morales PayàGrau de Filologia Catalana 20
  21. 21.  Recuperació del mercat-En aquest balanç, deuríem afegir als problemes característicsde l’edició la poca difusió que les novetats infantils podientenir en els circuits culturals catalans, tant als espais comercialscom en els promocionals de la premsa periòdica, quasiinexistents.-La literatura infantil catalana es recuperaràlentament, a mesura que augmenteel coneixement de la llengua catalanai les possibilitats del mercat editorial,fins a remuntar després delrestabliment de la democràcia. Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 21
  22. 22. Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 22

×