Montse Morales Payà: La llegenda del rei errant, Laura Gallego

Montse Morales Payà de l’assignatura:
Cultura i literatura per a infants i joves
en llengua catalana del Grau de Filologia
Catalana de la Universitat de València

La llegenda del Rei Errant
(Laura Gallego García, 2002)
és un llibre que pertany al
circuit de lectura recomanada
o al circuit de mercat?
1

L’EDICIÓ AMB QUÈ TREBALLEM

• La llegenda del Rei Errant, Laura Gallego García, Editorial Cruïlla
(2006), Balmes, 245 – 08006 Barcelona,
Comercialitza CESMA, SA.

• PARATEXTOS:

• Crèdits: Aquesta és la primera edició d’abril de 2006; Direcció
literària: Montse Ingla Mas; Edició: Núria Font i Ferré; Traducció:
Lluïsa Moreno Llort i, Il·lustracions i coberta: Miquel Cazaña.

ALTRES EDICIONS
• Edició original
La leyenda del Rey Errante, Laura Gallego García (2002); Editorial
Ediciones SM, Madrid.

Consulteu el web de l’autora http://www.lauragallego.com/lre_trad.htm

Montse Morales Payà
Universitat de València Grau de Filologia Catalana

L’AUTORA

• «LAURA GALLEGO GARCÍA va néixer a Quart de Poblet (l’Horta,
País Valencià) el 1977. Va estudiar filologia hispànica i actualment
compagina l’elaboració de la seva tesi sobre les novel·les de
cavalleries amb la creació literària. Ha guanyat diversos premis [...].
Diverses obres seves han estat traduïdes a l’alemany, l’anglès i
l’italià. També és autora de la trilogia Memòries d’ Idhun.»
(informació de la coberta posterior de l’edició amb què treballem,
diapositiva 2)

Web oficial de l’autora:
http://www.lauragallego.com/

Universitat de València Grau de Filologia Catalana 3

ARGUMENT

• «Walid, un príncep àrab molt ambiciós, vol guanyar un certamen de
poesia però mai no ho aconsegueix. El primer premi sempre és per
a un humil teixidor de catifes que fa uns versos magnífics. El
príncep troba una manera de premiar i, alhora, castigar el teixidor:
l’obliga a posar al dia l’arxiu de palau. Però a la llarga aquest es
torna contra Walid, la vida del qual es capgira completament.»

GÈNERE I LECTOR MODEL

• Es tracta d’una novel·la d’aventures.
• L’edició està inserida en la col·lecció EL VAIXELL DE VAPOR de
l’editorial Cruïlla.
• Es recomana la seua lectura a partir de dotze anys.

(informació de la coberta posterior de l’edició amb què treballem,
diapositiva 2)

ANÀLISI DEL RELAT A PARTIR DELS PARÀMETRES DE GEMMA
LLUCH (2003):

1. L’estructura de la narració

• La llegenda del Rei Errant és una obra amb una estructura quinària o
d’heroi; formalitzada per 14 capítols, amb pròleg i epíleg.

• Els títols dels capítols són adjectius que designen els personatges, les
característiques o el seu ofici. La majoria d’aquests títols són temàtics,
però hi ha alguns, com ara el cap. 5 L’il·luminat , que són remàtics ja que
és en el capítol següent on esbrinem el perquè d’aquest adjectiu de
manera explícita.

• L’estructura quinària és repetida des dels contes de tradició oral fins a
l’actualitat.


1.2. Estructures per a adolescents: l’estructura d’heroi

 Es proposa un viatge iniciàtic de l’heroi que segueix els passos següents:

1. Un món ordinari: es desplaça l’heroi del seu món ordinari per a situar-lo en
un món nou i estrany per a ell. (En aquella època mítica hi va haver una
vegada un home del qual avui tan sols queden retalls de llegendes
confuses, un home que va emprendre una recerca èpica...; pàg. 9)
2. La crida de l’aventura: l’heroi s’enfronta a un desafiament que ha de superar.
(El rei [...] va dir: -Organitza el teu propi certamen. Porta jutges que siguin
imparcials, i ofereix un premi generós i temptador. Quan senti dels llavis d’un
jutge el nom del guanyador del certamen i aquest sigui el teu, fill, tindràs el
meu permís per anar a Ukaz.; pàg. 16), (Era la prova que el rei imposava al
seu fill perquè aquest demostrés que estava a l’altura dels seus propis
somnis.; pàg. 34)
3. El rebuig de la crida: l’heroi mostra cautela per a superar el desafiament i
rebutja la crida a l’aventura. (El príncep no va dir res, però havia empal·lidit.
Encara que no dubtava que era capaç de guanyar aquell certamen, preparar-
lo suposava endarrerir un any el seu viatge a Ukaz... No obstant això, debia
obediència al seu pare, i el coneixia massa bé per saber que no el faria
canviar d’opinió; pàg. 16)

4. El mentor: la relació entre el mentor i l’heroi equival a un llaç entre un pare
i un fill, un mestre i un deixeble, un doctor i un pacient... Pot donar-li consells,
servir-li de guia o proporcionar-li lliçons o ajudes màgiques. (...versos que [...]
elogiaven la bellesa de l’ànima de seu protector, que no era sinó el seu pare,
el rei Huyr; pàg. 35), (-[...]És un consell que has de tenir present tota la vida
[...]. –Us ecolto, pare. pàg. 88), ([...] al-Nabiga es va acostar al príncep i li va
xiuxiuejar: - [...] Recordeu el meu consell: parleu amb el cor i sereu un bon
poeta. Un gran poeta. Probablement el millor.; pàg. 48), (- [...] Jo era al capçal
del bressol quan vas néixer. Jo sóc el «djinn» que vetlla per tu.; pàg 236)
5. La travessia del primer llindar: Accedeix a l’aventura i s’enfronta al primer
repte; en aquest cas, guanyar la justa poètica, però fracassa i convoca un
altre concurs l’any següent. Tanmateix, el teixidor de catifes serà premiat una
altra vegada, i així, hi ha la convocatòria de la tercera justa poètica en què
també guanya l’humil teixidor.
6. Les probes, els aliats i els enemics: L’heroi troba nous reptes i problemes
i amb ells aliats i enemics. A poc a poc, assimila les normes que regeixen
aquest món especial. Walid, el protagonista, descobrirà com un aliat pot
convertir-se en el pitjor dels enemics i a la inversa(vg. pàg 104).


7. L’aproximació a la caverna més profunda: l’heroi s’aproxima al lloc que tanca
el perill màxim. (No es podia imaginar com de lluny era dels seus somnis i com
d’equivocat era el camí que començava a recórrer.; pàg. 49)
8. L’odissea (el calvari): L’heroi s’enfronta a una mort possible i s’inicia una
batalla amb la força hostil. És un moment negre per a l’audiència que es manté en
tensió perquè no sap si el protagonista sobreviurà. Hi ha una alta tensió
psicològica. ([...] tothora el turmentaven el pes de la culpa i els remordiments:
havia fallat en [...] la seua penitència pel mal que havia fet al teixidor de catifes
[...]. Ell era l’únic responsable [...].; pàg. 112), (VA CAVALCAR sense treva durant
tres dies i tres nits sota el sol abrusador i la lluna gelada, embogit de ràbia i
desesperació, sense fer cas de la gana, la set, el cansament, el fred, la calor i
l’esgotament del seu cavall.; pàg. 113), (Els períodes de febre es barrejaven amb
els períodes de vigília [...].; pàg. 115)...
9. La recompensa: L’heroi sobreviu i obté la primera recompensa: una arma, un
símbol, una experiència... En aquest cas, obté la companyia de la seua estimada
durant el viatge de la seua cerca. (Els beduïns s’havien reunit per acomiadar-lo. Al
costat [...] hi havia Zahra, que anava vestida amb roba de viatge i havia carregat
les seves coses al camell de Walid; pàg. 153), (TENIR Zahra al costat va fer
menys penosa la partença...; pàg. 154)


10. El camí de retorn: Viu les conseqüències de l’enfrontament amb les forces
del mal. Aquesta etapa realça la decisió ferma de tornar al món ordinari. (Walid
va lluitar com un lleó, va lluitar per la seva vida contra aquells desconeguts, però
ells el van desarmar de seguida i el van apallissar.; pàg. 174); ([...] no va poder
evitar que l'aclaparés el desànim.; pàg. 180)
11. La resurrecció: L’heroi ha de renàixer i purificar-se per mitjà del darrer
calvari i resurrecció abans d’iniciar-ne el retorn al món dels vius. (-Accepto el
meu destí i la responsabilitat pel que vaig fer.; pàg. 222), (-[...] ho he de fer sol.
[...] Walid va abandonar Hegra muntat a un camell jove i fort en direcció al
desert, i no va dubtar en endinsar-s’hi.; pàg. 223), ([...] va veure que la tempesta
s’havia convertit en un tornado d’arena gegant que anava dret a ell. [...] tenia la
sensació estranya que, en lloc d’avançar, retrocedia.; pàg. 225)
12. El retorn amb l’elixir: L’heroi torna al món ordinari però el viatge no tindrà
sentit si no torna a casa amb un elixir, un tresor o un ensenyament. (Va
entendre que sovint ens trobem en una cruïlla molt difícil, en el moment en què
decidim què farem a la vida. Va entendre que hi ha un camí fet a la mida de
cada persona, però el caminant és qui decideix si el recorre o no [...]; pàg. 243),
(Va saber, també, que, si era constant en un camí el mateix camí ho agrairia.;
pàg. 244), (-No he vingut aquí en cerca de glòria i riqueses, sinó perseguint un
somni. No necessito més.; pàg. 248)


2. La temporalitat narrativa

• La narració és ulterior: «Hi va haver una vegada una època, abans de
Mahoma...en què...» (pàg. 9).

• La progressió és lineal amb l’epíleg com a prolepsi.

• Trobem anacronies pel que fa al nivell temporal primer, és a dir, segons el
temps del relat i el seu context: «-...estem buscant el palau de
Buckingham...» (pàg. 164); «-Anem a l’àgora...», «...és una d’aquelles
màquines que anomenen automòbils...» (pàg. 165)

3. El narrador

• Es tracta d’un narrador omniscient heterodiegètic amb focalització interna.
També trobem fragments amb monòlegs interiors i narracions
metadiegètiques, és a dir, fets contats pels personatges.


4. Personatges

• El protagonista d’aquesta novel·la, Walid Ibn Huyr, és presentat pel
narrador com «el Rei Errant».

«Que no roman fix en un lloc.»
(www.gencat.cat/optimot/)

• És, per tant, un personatge individual i redó, dinàmic: «Walid continuava
dedicat a les seves tasques principesques; al cap de tres anys, encara
era jove i ben plantat.» (pàg. 63), «El nou rei de Kinda havia passat de ser
un príncep cortès, generós, obert i cordial a convertir-se en un home
pàl·lid, compungit, melangiós, amoïnat i sovint distant.» (pàg. 94), «Walid
va entendre que moltes coses a Kinda havien de canviar començant per
ell mateix.» (pàg. 105),

• Així, es veu reflectit aquest canvi per les tres formes en què s’anomena el
protagonista: Walid Ibn Huyr (nom propi); al-Malik al-Dillil (nova identitat
inventada per ell mateix) i, el Rei Errant (designació del narrador i del
protagonista de vegades).

• Un altre personatge que cal destacar pel que fa al seu tractament és Zahra
(en àrab, «flor»), una noia beduïna que viu al desert.
• Zahra és presentada físicament per la veu del narrador que en realitat
descriu allò que veu Walid: «El primer que va veure van ser uns ulls que ja
coneixia, foscos i profunds com el cel d’Aràbia a la nit. En aquesta ocasió
també va veure una boqueta que somreia generosament, un nas
arromangat, un rostre bru i uns flocs de cabells negres i arrissats.» (pàg.
142)
• La beduïna es presenta ella mateixa a Walid: «El meu nom és Zahra». No
segueix l’estereotip de midons passiva, té personalitat i actua amb
autonomia: «Zahra li va copsar la mirada i, sense el més petit indici de
vergonya, va clavar aquells ulls foscos en els d’ell.» (pàg. 142), «-No es
pot sotmetre el vent del desert [...]. Tampoc no es pot aturar una dona que
ja ha triat un home.» (pàg. 153)
• La descripció que en fan altres personatges: «-Una noia petita, morena,
amb molt de caràcter?» (pàg. 178)
• Per a Walid: «moltes vegades recordava Zahra, a qui considerava la seva
igual, companya, la seva altra meitat,...» (pàg. 181), «Zahra també podia
complir algunes tasques típiques d’homes amb més destresa que alguns
homes que [...] (ell) havia conegut.» (182), «[...]una beduïna tan bonica
com una flor del desert.» (pàg. 197) Montse Morales Payà

5. Espai i època

• L’espai en què es localitza l’acció és Aràbia. (informació sobre Aràbia)

• També hi apareixen ciutats o regions com ara: Síria, Pèrsia, Palmira, Egipte,
Kinda (ja no existeix), Damasc («DAMASC era una ciutat bulliciosa, plena de
color, de gent, de sons, d’olors, una autèntica orgia per als sentits», pàg.
169), Babilònia, la Meca, Oman, Ukaz...

• Destaca la presència del desert com a via de purificació, de camí per a la
catarsi i de recerca.

• Quant a l’època, sabem que se situa «abans de Mahoma i l’islam, en què
Aràbia era una terra de misteri i llegenda. En aquella era que els àrabs
anomenen yahiliyya o ‘temps d’ignorància’» (pàg. 9), és a dir, abans del segle
VI dC .

6. Relacions intertextuals
 Explícites:
VEGLISON, Josefina (1997); La poesía árabe clásica; Hiperión, Madrid.
COELHO, Paulo (2002); Manual del guerrer de la llum; Edició especial de
Planeta.

-«La llengua és la meitat de l’home, l’altra meitat és el cor; la resta no és sinó carn i
sang», versos de la mu’allaqa del poeta Zuhayr Ibn Ali Sulmà. (pàg. 141)

-«Quan queixar-se de res no serveix, ser pacient molt convé», vers de la coneguda
Lamiyya dels àrabs, del poeta bandoler al Sanfarà. (pàg. 180)

-«La naturalesa d’un home sempre es desvela, encara que cregui ocultar-la»,
versos de la mu’allaqa del poeta Zuhayr ibn Ali Sulmà. (pàg. 235)

 Implícites:

-Èdip Rei de Sòfocles.
-L’odissea d’Homer.
-La tradició oral.
-Les novel·les de cavalleria.
.
Universitat de València 14
Grau de Filologia Catalana

7. L’estil de l’obra

• Aquesta edició està traduïda al català oriental ja que la seu de l’editorial és a
Barcelona, però és perfectament comprensible per a tota la comunitat
lingüística catalanòfona perquè s’empra un llenguatge literari amb un registre
estàndard.

• S’observa una gran quantitat de recursos retòrics, com per exemple, la
metàfora d’imatge «la capital ufanosa del regne era un formiguer de gent»
(pàg. 17).

• A més, l’autora redacta el text incloent paraules en àrab, el significat de les
quals se’ns explica mitjançant traduccions o la paràfrasi del contingut. Hi
mostrem alguns exemples: «djinns», esperits elementals del desert; «rawi»,
recitador de poesia; «mu’allaqa», cassida que mereix l’honor de ser escrita
en lletres d’or i penjada als vels del temple de Ka’ba; «suluk», nom amb què
es designa un bandoler i, «assabiyya», terme que s’empra per a designar la
solidaritat beduïna, etc.


CLASSIFICACIÓ DE LA LLEGENDA DEL REI ERRANT: CIRCUIT DE
LECTURA RECOMANADA O CIRCUIT DE MERCAT?

 CIRCUIT DE LECTURA RECOMANADA

• La «lectura recomanada» és una selecció de llibres realitzada pel docent, o
institucions que l’assessoren, i que condiciona les lectures que realitzaran els
lectors. Mediatitza tant els paratextos utilitzats per a donar a conèixer el llibre
com el tipus de relat proposat.
• El mediador funciona com un pont entre l’editor i el lector o entre l’autor i el
lector: el llibre habitualment no s’adreça al lector sinó al mediador perquè és
aquest el que el tria o el recomana. Al mediador, ja siga una institució
educativa o la docència, se li assignen una sèrie de funcions: crear i fomentar
hàbits de lectura estables; diferenciar la lectura obligatòria de la voluntària, etc.
• La llegenda del Rei Errant és una obra editada en la col·lecció EL VAIXELL DE
VAPOR de Cruïlla, està dirigida a lectors que superen els 12 anys, per tant, a
alumnes d’educació secundària.
• És clar que aquesta novel·la d’aventures pot pertànyer al circuit de lectura
recomanada, de fet, l’editorial la recomana per a alumnes de 1r d’ESO i, fins i
tot, ha realitzat una guia didàctica de lectura per als docents. Consulteu el web:
http://ecat.server.grupo-sm.com/ecat_Documentos/es111462_000998.pdf

 CIRCUIT DE MERCAT

• En paral·lel al circuit de lectura recomanada, s’ha desenvolupat un nou
mercat de llibres que copia molt el funcionament del best-seller d’adult i que
proposa una comunicació literària diferent.

• Fernández de las Peñas (2006), responsable de vendes de SM editorial,
considera imprescindibles les accions següents per a vendre en l’actualitat un
llibre als adolescents: un bon llibre, el posicionament del producte en els
punts de venda, la promoció per a acostar el llibre, el disseny d’accions per a
acostar el client a la llibreria, insercions publicitàries, l’animació del punt de
venda, etc.

• Paral·lelament cal interessar el públic juvenil en un llançament literari i parla
de dues estratègies: el màrqueting experimencial i estratègies que barregen
la interacció i la instantaneïtat.

• Es creen noves formes de relacionar-se amb el lector a través de paratextos
que es publiquen en Internet i que es comuniquen directament amb el lector.


• Per tant, podem afirmar que aquesta novel·la també pertany al circuit de
mercat ja que hi ha un gran nombre de fòrums i webs (paratextos) que
tracten sobre l’autora i la seua extensa obra:

Web oficial de Laura Gallego García
Fòrum oficial
Xarxa social "twitter"
Bloc de seguidors no oficial
Fira del Llibre València 2012
Promoció "Crónicas de la Torre" Editorial SM
Publicitat CD
Vídeo promocional "Dónde los árboles cantan"
Laura Gallego al web "Què llegeixes?"
Article sobre Laura Gallego per Gemma Lluch a Posdata Levante EMV 2011-
10-14

CONCLUSIÓ

El llibre La llegenda del Rei Errant és una novel·la d’aventures, de
fantasia, que conté riquesa lèxica i ètica. Ens introdueix en un món
màgic i misteriós, amb personatges que tenen la capacitat de seduir-nos
però també de provocar-nos rebuig.
El seu aprofitament didàctic pels temes que tracta, l’edició i la guia
de lectura per als docents possibiliten que aquesta novel·la puga ser
recomanada en l’àmbit acadèmic.
En adició, hem de tenir en compte que Laura Gallego és tot un
fenomen literari que interessa un públic molt exigent: els adolescents.
L’editorial aprofita aquest context per crear noves relacions a través
d’audiovisuals per xarxa, promocions de lectura animades, màrqueting...
I, així, aconsegueix que La llegenda del Rei Errant siga també una
novel·la de circuit de mercat.
En definitiva, la novel·la què tractem s’adequa als dos models de
circuit literari: el circuit de lectura recomanada i el circuit de mercat.


Tots els guerres de la llum han traït i
han dit mentides en el passat.
Tots els guerrers de la llum han
recorregut un camí que no era el seu.
Tots els guerrers de la llum han
pensat que no eren guerres de la
llum.
Per això són guerrers de la llum;
perquè han passat per tot això i no
han perdut l’esperança de ser millors
algun dia.

P. Coelho, Manual del guerrer de la
llum


Montse Morales Payà: La llegenda del rei errant, Laura Gallego

More Related Content

What's hot

Similar to Montse Morales Payà: La llegenda del rei errant, Laura Gallego

More from gemmalluch1

Montse Morales Payà: La llegenda del rei errant, Laura Gallego