1. HISTÒRIA DE LA
LITERATURA INFANTIL I
JUVENIL CATALANA
Tre b a l l de l b l o c 1
La lectura i la seva promoció
Màster en Biblioteca escolar i promoció de
la lectura
Curs 2012-2013
Glòria N col au
i
Fi guer a

2. Segle XIX: els primers llibres en llengua
catalana
 El llibre apareix a causa de
l’interès pel nen des d’Europa.
De
començaments  Abans la forma principal de
del segle fins els literatura infantil era la
anys seixanta literatura oral (contes
populars, llegendes, jocs i
cançons).
 1800. A Barcelona s’inicia la
producció infantil. Fins a
mitjans dels anys seixanta el
contingut de les obres era
instructiu/moralitzant, la
presentació poc atraient pels
infants i escrits en castellà.

3. Segle XIX: els primers llibres en llengua
catalana
 Barcelona és un important centre
editor del llibre infantil, així
escriptors catalans, encara que en
Els canvis dels castellà, comencen a escriure per a
anys seixanta infants.
 La traducció dels Contes de
Perrault (en castellà) introdueix
l’edició de contes meravellosos.
Amb autors com Francesc  La consolidació de la Renaixença fa
Pelagi Briz i Terenci Thos i possible l’aparició de les primeres
obres per a infants en català.
Codina

4. De començament del segle XX a la desfeta del
1939: renovació, desenvolupament i esforç de
normalització
 La presa de consciència de les
necessitats de l’infant ha fet adonar de
la conveniència d’una literatura
realment d’esplai.
Del 1904 a la
desfeta del 1939  El progrés de les tècniques
d’impremta i el gravat transformen
l’aspecte dels llibres i les revistes
infantils.
 S’amplien el nombre de lectors
gràcies a l’extensió progressiva de
l’ensenyament primari obligatori, les
primeres biblioteques infantils i la
difusió de noves revistes per a infants.

5. De començament del segle XX a la desfeta del
1939: renovació, desenvolupament i esforç de
normalització
 Extensió del català com a llengua
literària.
Del 1904 a la  Interès pel conte popular i les arts
desfeta del 1939 gràfiques.
a Catalunya
 Atenció a l’educació de l’infant.
 Realitzacions del catalanisme polític
que o a través de les institucions
acompleix una tasca de producció i
de difusió del llibre per a infants
(diversificació de la producció).

6. De començament del segle XX a la desfeta del
1939: renovació, desenvolupament i esforç de
normalització
Folch i
Torres
 Incidència del conte popular (Carles Riba, Folch i
Torres.
Característiques  Incidència de les revistes, malgrat la poca durada.
Podem distingir tres
de la LIJ durant Estimulen a escriptors i dibuixants a treballar per als
períodes:
aquesta etapa infants.
• 1904-1916: modern
 Valor de contingut i
les traduccions (Riba, Carner, Manent,
Angalda)
presentació
• 1917-1930: Influència
 Dos tipus de literatura: “culturista” i de “consum”.
de la Mancomunitat i
la reacció contra la
dictadura.
• 1931-1939: Catalunya
republicana

7. De començament del segle XX a la desfeta del
1939: renovació, desenvolupament i esforç de
normalització
Col·laboracions
de Junceda,
Folch i Torres,
 Preocupació per la pedagogia: renovació de
llibres. Carner, etc.
1904-1916: Amb la Mancomunitat:
Llibre infantil En Patufet,és el primer que reivindica la
 Xènius la primera revista
modern de en català adreçada llibres de contes
necessitat d’uns a infants
contingut i d’esplai i profundament per infants.
d’imaginació il·lustrats
presentació il·lustrada.
 Llibres que presenten un lligam entre text i
imatge i pensats per als infants.
 Al 1909 es produeix un buit en l’evolució de
la producció infantil catalana, cal esperar
condicions favorables (la Mancomunitat).

8. De començament del segle XX a la desfeta del
1939: renovació, desenvolupament i esforç de
normalització
Acte d’inauguració de la
Biblioteca Popular de Vallsha una acció d’impuls i cohesió al
 Mancomunitat: hi
moviment pedagògic i a la catalanització.
(1918)
1917-1930:
L’acció de la  1916-1930: anys interesants per la literatura infantil
Mancomunitat i la catalana (grans escriptors i dibuixants).
reacció de la
Dictadura  Els crítics i pedagogs donen a conèixer les obres. El llibre
infantil arriba a totes les classes socials, a través de les
escoles, i les biblioteques populars.
 Dictadura: la iniciativa i l’esforç privat intenten suplir amb
el llibre l’acció de l’escola.

9. De començament del segle XX a la desfeta del
1939: renovació, desenvolupament i esforç de
normalització
 Editorial
Muntañola: formats  Editorial Catalana:
més grans i Carner la dirigeix i en fa de
il·lustracions en color. traductor. Publica Contes
Compta amb autors d’Andersen, Contes d’infants i
Grans editorials, com de la llar de Grimm i
revistes, autors i Barroer, Riba, Carner i traduccions de Mark
escriptors del il·lustradors com Lola Twain, de Kipling i la segona
1917-1930. Anglada, Obiols, Nogu edició del Perot Marrasquí.
és, Llaveria, Joan
d’Ivori.
Llibre infantil de qualitat: Biblioteca Grumet
• Lau de Carles Soldevila i Junceda. d’edicions Proa: publica
• El Cavaller de la Creu de Clovis i les obre mestres
Junceda. explicades als infants.
• Traducció de Carner de Alícia en terra
de meravelles amb dibuixos de Lola
Anglada.

10. De començament del segle XX a la desfeta del
1939: renovació, desenvolupament i esforç de
normalització
 Competència de nous
periòdics infantils en castellà
 La Mainada: com T. B. O.
comença amb un
Grans gran impuls però
editorials, revist acaba sent  Altres revistes:
suprimida amb el La Rondalla dels
es, autors i
cop d’estat de Dijous, La Nuri, Jordi.
escriptors del Primo de Rivera.
1917-1930.
 Virolet: primera revista en català
constituïda en bona part per
historietes il·lustrades d’excel·lents
dibuixants. Hi col·laboren Joan
d’Ivori, Carner, Riba, Martínez
Ferrando, Apel·les Mestres i Ruyra.

11. De començament del segle XX a la desfeta del
1939: renovació, desenvolupament i esforç de
normalització
 Josep Carner:
 Lola Anglada: els s’inspira en el folklore
seus dibuixos i reelabora
superen el text. Edita nombrosos contes
obres com: Contes del populars, catalans i
Grans Paradís, En d’altres països. Escriu
editorials, revist Peret, Margarida, Mo les Deu rondalles de
es, autors i nsenyor Llangardaix i Jesús infant.
escriptors del Narcís i El més petit
1917-1930. de tots.
 Carles Soldevila: va
escriure per als infants
d’una manera
 Carles Riba: Destaca per les esporàdica. Destaquen
seves versions de Grimm. Les Lau i Aventures d’un
seves tres obres: Les aventures aprenent de pilot.
de Perot Marrasquí, Guillot
bandoler, els “Joans”.  Salvat Papasseit: Els nens de
la meva escala.

12. De començament del segle XX a la desfeta del
1939: renovació, desenvolupament i esforç de
normalització
 En els primers temps de la República produeix una
minva de producció.
La Catalunya  L’editorial Joventut publica les Rondalles
republicana d’Andersen, Rondalles de Grimm i altres clàssics de
la literatura universal, dels quals s’aprofitaven els
dibuixos de l’edició original.
 Crisi del llibre infantil: els escriptors ja no
consideren un deure dedicar-se al llibre infantil.

13. De començament del segle XX a la desfeta del
1939: renovació, desenvolupament i esforç de
normalització
 La producció de llibres infantils queda molt reduïda.
 Les institucions oficials com la Generalitat passen a editar
o 1936-1939: anys de els únics llibres per a infants.
la guerra
 També apareixen revistes (d’acord amb els nous temps)
que tenen poca durada. Però continua En Patufet.
o Interrupció del
1939: lenta represa  Expansió del llibre gràcies a les escoles, les biblioteques
populars de la Xarxa de la Mancomunitat. A més, es
preveuen construir més biblioteques.
 Després del 1939, gr{cies a la cultura i el llibre s’inicia la
represa.

14. Lenta represa
Des de  Les conseqüències del franquisme sobre l’edició del llibres
l’esfondrament del per a infants són majors que en altres produccions
literàries. La literatura catalana reapareix el 1947.
1939 fins al 1961
 Es reediten novel·les d’Anglada, Folch i
Torres, Soldevila, Sales i Riba. Les editorials Selecta i
Balmes reediten grans obres europees.
 Amb l’aparició dels Àlbums de Babar s’incorporen nous
llibres d’imatges difosos internacionalment al català.
 A causa de l’enduriment dels permisos es deixen de publica
les revistes En Patufet i Páginas vividas.
 S’inicia la publicació de revistes rellevants com
L’Infantil, Els Infants i Historia i llegenda.

15. Lenta represa
1961
Revista
Cavall Fort  Neix gràcies a la certa normalització de la producció infantil
catalana. És una revista posada al dia i pedagògicament vàlida.
 Inclou tant dibuixos com text de manera equilibrada.
 Hi participen professional de la talla de Fina Rifà, Pilarín
Bayés, Maria Dolz, Isidre Monés o Llucià Navarro.
 L’Editorial Galera té una influència decisiva en el ressorgiment
del llibre infantil.
 Neix el moviment de l’escola activa iniciat per mestres que
volien recuperar la pedagogia i acaben creant noves escoles.

16. Lenta represa
1973
 Comença una nova etapa de la revista a Barcelona.
La revista
L’Infantil es passa  Va adreçada al més petits, conté més dibuixos i els
a dir Tretzevents textos més curts.
 Tant a Cavall Fort com a Tretzevents hi passen la
majoria d’escriptors i artistes contemporanis. Les
dues revistes fan la funció de suplència de l’escola.
 En Patufet no s’aconsegueix adaptar als nous temps i
desapareix.
 Apareix La Galera d’Or, una col·lecció de contes
did{ctics on hi domina la il·lustració, i moltes d’altres
més. La Galera es converteix en l’editorial
especialitzada en llibre infantil per excel·lència. La
col·lecció més important és Els Gurmets de la Galera
on el text hi té un pes molt important.

17. Lenta represa
1965
Premi Folch i  A partir de la col·lecció Els Gurmets de la Galera
Torres apareixen gran obres com El zoo d’en Pitus de
Sebastià Sorribes que obté el Premi Josep M. Folch i
Torres i té un èxit extraordinari.
 La següent obra que guanya el Premi és Rovelló de
Josep Vallverdú. A partir de llavors els premis literaris
com el Premi Joaquim Ruyra agafen prestigi i fan
sorgir més bons escriptors en llibre infantil i juvenil.
 Josep Vallverdú es converteix en un dels escriptors
més llegits per la seva vasta producció infantil i
juvenil. Amb L’abisme de Pyramos guanya el Premi
Ruyra el 1962 i el 1970 guanya el segon Premi Folch i
Torres amb En Roc drapaire.
Estructura narrativa
senzilla i llenguatge
exigent.

18. Lenta represa
 Llibres infantils Estela
 Avui sabreu: llibres de temes històrics.
 El 1965 Juventud tradueix Les aventures de Tintín
d’Hergé.
 Ku-ku-ru-ku
Editorials, col·lecci
ons i llibres  Llavor amb Rondalles de Catalunya.
diversos
 L’Ocell de Paper
 Quinze són quinze d’Emili Teixidor.
El 1966 es presenta la
primera producció
infantil de l’any i es
publiquen nous estudis
sobre el llibre per a
infants.

19. Normalització
 A partir de 1976 la situació política és determinant pel
llibre infantil:
1975 • Introducció del català a l’ensenyament.
Inicis de la • Creix espectacularment la producció del llibre
normalització infantil d’esplai.
• S’amplia el ventall d’estils i temes
(fantasia, imaginació i absurditat). S’introdueix
el realisme crític amb temes històrics o de la vida
quotidiana.
• Abundància de traduccions en la narrativa.
• Col·leccions de butxaca de novel·la juvenil.
• Paper destacat de les escoles.
• Creix l’interès per la literatura infantil
(seminaris, jornades, etc).
• Millors relacions amb el món internacional del
llibre.
• Creació del Consell Català de Llibres per a
infants que publica Faristol.

20. Activitat
◊Que tinc al front?
◊ La proposta de dinamització té l’objectiu de fer més proper l’origen
del llibre infantil tot jugant a endevinar de quin element de l’origen
del llibre infantil es tracta.
◊ L’activitat comença repartint-nos els diferents paperets entre els
participants. A cadascú li tocar{ un paper on hi posa el nom d’un
autor (escriptor o il·lustrador) o una publicació, però ens l’haur{ de
col·locar al front el company de la dreta. Cadascú farà preguntes a la
resta de companys quan li toqui per descobrir que té al front. Els
companys ens respondran tant bé com puguin les preguntes però
sense donar pistes. L’activitat s’acaba quan tothom hagi encertat que
té al front.