Hist ria de_la_llengua

947 views

Published on

df

Published in: Technology, Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
947
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
19
Actions
Shares
0
Downloads
9
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • Per connectar l’apartat sociolingüístic amb la història de la llengua partirem dels segles XVIII i XIX. Recordeu el Decret de Nova Planta S XVIII: S’abolí el règim jurídic propi, desaparegueren les institucions d’autogovern i es va prohibir l’ús del català (Recordeu el procés de substitució lingüística per part d’una llengua dominant).
  • Aquestes transformacions polítiques van ser iniciades per Felip V (1701-1746) i van ser completades i perfeccionades pels monarques posteriors, Ferran VI (1746-1759), Carles III (1759-1788) i Carles IV (1788-1808). El que pretenien amb tot aquest procés era la unificació cultural i lingüística i el centralisme politicoadminstratiu.
  • Tots aquests anys de dominació anglesa ens van deixar una empremta pel que fa al lèxic que encara segueix inesborrable. Paraules com “apidoixat” (el sucre està apidoixat) que ve de “pidoix” de l’anglès “piece dash” que vol dir “massa arrodonida”. Diem que té un ull “blec” de l’anglès “black” per dir “ull morat”, quan hi ha poca gent es diu molt l’expressió “hi ha quatre jans i un boi”. Aquesta expressió deriva de quan arribava un vaixell petit a l’illa i la tripulació estava composta per quatre oficials i un grumet “quatre Johns i un boy”. “Boínder” de l’anglès “bow window” que vol dir “finestra d’arc”, “gin” beguda típica introduïda pels anglesos, el joc de “mèrvels” de l’anglès “marbles” (joc de bolles), “xoc” per dir “guix”, etc. Topònims: camí d’en Kane que travessa l’illa de Maó a Mercadal, el carrer Hannover al centre de Maó, el carrer Suart a Es Castell, etc.
  • Durant els anys de dominació anglesa Menorca va veure respectada parcialment l’oficialitat del català i es va poder fer un important conreu literari. Podem destacar els autors Joan Ramis i Ramis i Antoni Febrer i Cardona. De Ramis i Ramis destaca la seva gran obra Lucrècia o Roma Lliure (1769) que no va ser publicada fins el 1968 (Jordi Carbonell), obra escrita en versos alexandrins, Arminda (1775) publicada el 1982 o Rosaura i el més constant amor (1783), aquestes són obres cabdals de la literatura neoclàssica catalana. També és molt conegut per la seva obra historiogràfica i pel seu poema èpic narratiu La Alonsíada (1818) que tracta el tema de la conquesta a l’illa per Alfons el Liberal. (És en castellà, perquè quan va escriure aquest poema, Menorca ja havia perdut l’oficialitat de la llengua pròpia). Antoni Febrer i Cardona va destacar per la seva dedicació acurada a la lingüística, a la traducció i a la poesia. Però l’obra gramatical és la més significativa de la seva producció: Principis generals i particulars de la llengua menorquina (1821), de fet va escriure dues gramàtiques menorquines, dues de franceses, va fer un diccionari Menorquí-Español-Francès-Llatí i moltes obres més.
  • 1. Pèrdua d’àmbits d’ús (conseqüència directa de la repressió del segle XVIII i l’abandonament dels mateixos parlants). 2 i 3. L’existència de dues llengües per a funcions diferents es coneix amb el nom de DIGLÒSSIA. Aquesta situació podia desembocar en la SUBSTITUCIÓ d’una llengua per una altra. 4. Però ascendir a l’escala social significava la castellanització progressiva i de vegades implicava la transmissió intergeneracional.
  • Signes d’identitat nacional catalana (el folklore, la literatura, la història, l’arqueologia, el dret, la noció de pàtria…)
  • L’inici de la Renaixença es data l’any 1833 quan Bonaventura Carles Aribau publicà la poesia “La Pàtria” després coneguda com a “ Oda a la Pàtria”. L’interès per recuperar el prestigi social i cultural de la llengua pròpia va provocar una important activitat cultural i va inspirar diversos projectes polítics al Principat de Catalunya. Reivindiquen l’autogovern, les institucions polítiques pròpies i l’ús oficial de la llengua catalana.
  • En començar del segle XX (el segle de mil nou-cents) podem parlar del NOUCENTISME
  • Pàg. 117 llibre text noucentista Els modernistes a la fi del segle XIX ja havien dut a terme una campanya lingüística molt favorable per a establir unes normes gramaticals comunes, però és en l’època del Noucentisme quan es fa una normativa gramatical unificada.
  • 1906- Se celebra el I Congrés Internacional de la llengua catalana amb la finalitat d’impulsar els estudis sobre el català. El promotor va ser Antoni M. Alcover, autor també del Diccionari català-valencià-balear que va acabar Francesc de Borja Moll. 1907- Es crea l’Institut d’Estudis Catalans i s’encarrega a Pompeu Fabra la codificació lingüística. L’IEC assumeix la responsabilitat d’establir les normes de la llengua catalana. 1913- Pompeu en elaborar les normes va tenir en compte l’etimologia de les paraules, els dialectes geogràfics i la tradició literària.
  • La Mancomunitat era una entitat de dret que sorgia de la unió de les quatre diputacions provincials catalanes i constava de 3 òrgans bàsics: assemblea general, consell permanent i presidència. Quant a la literatura arribaven influències dels corrents de l’Avantguarda amb autors com Papasseit, Foix o Brossa. (El vostre llibre fa un bot dels anys de la Mancomunitat als anys de la Segona República, però enmig hi va haver una etapa molt important per les seves conseqüències: la dictadura de Primo de Rivera).
  • Cita a Lletres de Batalles
  • Va ser una persecució de la llengua molt intensa, no es podia tenir un rètol en català, ni parlar en català en un acte públic i menys publicar un llibre. Imposaven multes, et fitxava la policia i fins i tot, es podia anar a la presó.
  • La repressió va posar en perill la llengua catalana com a llengua pública i literària però es va mantenir viva com a llengua oral i familiar. A la fotografia veiem uns escriptors catalans a bord del vaixell Florida rumb a Buenos Aires (1939)
  • Recordeu que vam veure què era la normalització? Quan la llengua minoritzada recupera la plenitud d’usos i funcions que la llengua dominant havia ocupat.
  • Anorrear: anihilar
  • Hist ria de_la_llengua

    1. 1. Història de la llengua catalana Síntesi segles XIX-XX
    2. 2. Segle XVIII <ul><li>Felip V va iniciar les transformacions polítiques derivades dels decrets de Nova Planta: s’abolí el règim jurídic propi, desaparegueren les institucions d’autogovern i es prohibí l’ús del català en la vida pública i oficial. </li></ul>
    3. 3. Menorca s. XVIII <ul><li>Va estar sota dominació anglesa: </li></ul><ul><li>1708-1756 </li></ul><ul><li>1756-1763 (francesa) </li></ul><ul><li>1763-1782 </li></ul><ul><li>1782-1798(Espanya) </li></ul><ul><li>1798-1802 </li></ul><ul><li>1802 França i Gran Bretanya signen la pau d’Amiens, Espanya recupera Menorca </li></ul>
    4. 4. Menorca s. XVIII <ul><li>Autors destacats: </li></ul><ul><li>Joan Ramis i Ramis (1746-1819) </li></ul><ul><li>Antoni Febrer i Cardona (1761-1841) </li></ul>
    5. 5. Segle XIX <ul><li>Situació de la llengua: </li></ul><ul><li>Pèrdua d’àmbits d’ús </li></ul><ul><li>La burgesia i les classes altes usen el català només en l’àmbit familiar. </li></ul><ul><li>El castellà ocupa les funcions més altes: ensenyament, literatura, comerç, ús públic… </li></ul><ul><li>El poble parlava català dins l’àmbit de la privacitat i en la comunicació familiar i col·loquial. </li></ul>
    6. 6. Segle XIX (segon terç) <ul><li>El moviment de la Renaixença sorgeix per a la recuperació dels signes d’identitat nacional catalana i de la llengua (volien recuperar per al català els diferents àmbits d’ús que havia perdut) </li></ul>
    7. 7. La Renaixença <ul><li>Inici: 1833 Bonaventura Carles Aribau publica “La Pàtria” </li></ul><ul><li>Activitat cultural i projectes polítics </li></ul><ul><li>Àmbit cultural: </li></ul><ul><li>Grans autors literaris: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller. </li></ul><ul><li>Publicació de diaris i revistes en català </li></ul><ul><li>Debat per establir unes regles del català escrit </li></ul><ul><li>Àmbit polític: </li></ul><ul><li>Aparició del catalanisme polític </li></ul><ul><li>Reivindicació dels drets nacionals (abolits el 1714) </li></ul>
    8. 8. Segle XX: Literatura <ul><li>NOUCENTISME </li></ul><ul><li>Moviment classicista que defensa l’ordre, el control i la mesura. </li></ul><ul><li>Valoren i imiten l’estètica de l’Antiguitat clàssica i el Renaixement. </li></ul><ul><li>Rebutgen l’estètica de l’Edat Mitjana i el Romanticisme. </li></ul>
    9. 9. Noucentisme <ul><li>Modernisme: </li></ul><ul><li>Món rural i classe bohèmia </li></ul><ul><li>---------------- </li></ul><ul><li>Parteix d’un programa políticocultural dirigit per la burgesia, basat en l’autoritat, la regla i l’harmonia. </li></ul><ul><li>Noucentisme : </li></ul><ul><li>Món urbà i classe política-burgesa </li></ul><ul><li>Va ser possible amb l’acció conjunta de les institucions polítiques catalanes i els promotors de la cultura: Eugeni d’Ors, Pompeu Fabra i Josep Carner. </li></ul>
    10. 10. Noucentisme <ul><li>Eugeni d’Ors inventa el terme “Noucentisme” i fixa l’ideari: </li></ul><ul><li>S’ha de transformar la societat en </li></ul><ul><li>més culte i més civilitzada. </li></ul><ul><li>S’han de crear biblioteques, escoles, però sobretot, ha d’haver autoritat i una regla. </li></ul>
    11. 11. Dates clau: <ul><li>1906 I Congrés Internacional de la llengua catalana (Mn. Antoni M. Alcover) </li></ul><ul><li>1907 Es crea l’Institut d’Estudis Catalans (Enric Prat de la Riba) </li></ul><ul><li>1913 Normes ortogràfiques (Pompeu Fabra) </li></ul><ul><li>1918 Gramàtica catalana </li></ul><ul><li>1932 Diccionari general de la llengua catalana </li></ul>
    12. 12. Panorama sociopolític <ul><li>Amb l’expansió econòmica la burgesia catalana al principi del segle XX assumeix responsabilitats polítiques i de govern. </li></ul><ul><li>Del 1914-1923 Enric Prat de la Riba va dirigir la Mancomunitat de Catalunya </li></ul><ul><li>Acció política de foment de la cultura i de modernització del país. </li></ul>
    13. 13. 1923-1930 Dictadura de Primo de Rivera <ul><li>Prohibeix l’ús públic del català </li></ul><ul><li>Prohibeix els símbols nacionalistes </li></ul><ul><li>Ordena la supressió de la Mancomunitat (1925) </li></ul>
    14. 14. Primo de Rivera dimiteix 1930 <ul><li>Causes: </li></ul><ul><li>Desprestigi social del dictador </li></ul><ul><li>Pèrdua de confiança de rei Alfons XIII </li></ul><ul><li>Pèrdua de confiança de l’exèrcit </li></ul><ul><li>Evolució política internacional </li></ul><ul><li>Crack borsari 1929 </li></ul><ul><li>1931 Alfons XIII renuncia al tron </li></ul>
    15. 15. 1931-1939 Segona República Espanyola <ul><li>Constitueix un estat democràtic i es reconeix l’autogovern de determinades nacionalitats històriques: Catalunya, País Basc i Galícia. </li></ul><ul><li>Catalunya recupera el Parlament </li></ul><ul><li>Catalunya recupera la Generalitat </li></ul>
    16. 16. 1932 L’Estatut d’Autonomia <ul><li>Declara el català llengua oficial </li></ul><ul><li>El ciutadà té el dret d’emprar la llengua en qualsevol àmbit. </li></ul><ul><li>Les institucions públiques la utilitzen com a llengua vehicular. </li></ul><ul><li>Les escoles han de facilitar-ne l’aprenentatge. </li></ul>
    17. 17. 1936-1939 Guerra Civil espanyola <ul><li>L’exèrcit espanyol s’aixeca contra el govern democràtic de la República i comença la Guerra Civil. </li></ul><ul><li>“ Els pobles que obliden la història estan condemnats a repetir-la” </li></ul><ul><li>(Winston Churchill) </li></ul>
    18. 18. 1939-1975 Dictadura de Francisco Franco <ul><li>Dissol les institucions catalanes. </li></ul><ul><li>Imposa el castellà com a llengua única de tot l’Estat. </li></ul><ul><li>Prohibeix l’ensenyament del català. </li></ul><ul><li>Prohibeix totes les activitats culturals en català. </li></ul>
    19. 19. Dictadura <ul><li>La dictadura va provocar l’ exili de molts escriptors catalans com: Josep Carner, Pere Calders i Joan Oliver (Pere Quart), Mercè Rodoreda i Carles Riba. Els escriptors que restaren al país com Salvador Espriu van ser condemnats al silenci . </li></ul>
    20. 20. 1975 Mor Franco 1977 Es restableix la democràcia <ul><li>Primeres eleccions </li></ul><ul><li>La Constitució reconeix un Estat format per diverses nacionalitats i regions que s’organitzen en comunitats autònomes. </li></ul>
    21. 21. Estatuts d’autonomia <ul><li>Principat de Catalunya </li></ul><ul><li>País Valencià </li></ul><ul><li>Illes Balears </li></ul><ul><li>Recuperen les institucions polítiques d’autogovern. </li></ul><ul><li>Els estatuts d’aquestes comunitats reconeixen el català com a llengua pròpia en el seu territori i com a llengua oficial juntament amb el castellà. </li></ul>
    22. 22. Lleis de Normalització lingüística <ul><li>S’aproven als parlaments de Catalunya, Comunitat Valenciana i les Illes Balears </li></ul><ul><li>La llengua catalana torna als àmbits públics, a l’ensenyament, a les institucions polítiques, a l’administració i als mitjans de comunicació (diaris, ràdio i TV). </li></ul><ul><li>El català és oficial a Andorra, però no a la Catalunya Nord i a l’Alguer. </li></ul>
    23. 23. 1997 Nova llei de normalització lingüística <ul><li>El Parlament va aprovar una nova llei per afavorir l’ús social del català en àmbits on encara és minoritari: </li></ul><ul><li>Cinema i audiovisuals </li></ul><ul><li>Premsa especialitzada </li></ul><ul><li>Xarxes telemàtiques </li></ul><ul><li>Àmbit jurídic i judicial </li></ul><ul><li>Camp investigació i ciència </li></ul>
    24. 24. <ul><li>(…) Sovint, les llengües humanes són manipulades i arriben a convertir-se en l’estendard d’interessos de domini, en armes per a la lluita fraticida: per antinatural que pugui semblar, una llengua pot ser usada per anorrear una altra llengua. (…) </li></ul><ul><li>Jesús Tuson </li></ul><ul><li>( El luxe del llenguatge ) </li></ul>

    ×