2. DEFINICIÓ I OBJECTIUS
QUÈ ÉS?
L’oratòria es defineix com l’art d'elaborar discursos i pronunciar-los d’acord
amb les normes de la retòrica, que era tant l'expressió oral com l’escrita.
QUÈ BUSCA?
L'objectiu de l'orador és aconseguir, mitjançant l'eloqüència, convèncer un
auditori (el Senat, un tribunal, etc) que les seves tesis són vàlides.
●
Un candidat necessita que els electors el votin.
● Un magistrat vol que el poble aprovi o rebutgi una llei.
● Un advocat ha de fer que el tribunal condemni o exculpi el reu.
3. ORÍGENS I HISTÒRIA
L’oratòria va néixer a Grècia de la mà dels sofistes que van ser els primers
en cobrar diners per ensenyar les tècniques de la retòrica..
Els romans van tenir sempre necessitat de fer discursos, ja fos en judicis al
fòrum, al Senat, o a l’exèrcit (les arengues).
Al s. II aC quan es van obrir les primeres escoles de
retòrica a Roma: els professors eren grecs i fins al s. I
aC no van ensenyar en llatí.
4. En època de Ciceró hi havia tres grans escoles que es disputaven la
supremacia de l’eloqüència:
●
Asiàtica (Àsia Menor): D'estil ampul·lós i rebuscat, ple de figures retòriques.
●
Neoàtica (d’Atenes): D'estil sobri, concís i directe.
●
Ròdia (de Rodes): Mantenia una actitud intermèdia; fou l’escola de Ciceró.
Grans oradors de finals d’època republicana van ser
Cató el Censor, Q. Hortensi, Ciceró i Cèsar.
Amb l’establiment del règim imperial l'oratòria va
decaure perquè va deixar d’ésser necessària per
assolir altes magistratures. D’aquesta manera quedà
reclosa a les escoles i als clubs literaris com a
exercicis de declamació.
5. EL DISCURS
Ciceró, a l’obra De oratore, diu que tot discurs ha de seguir un pla preconcebut
i que s’ha de dividir en diverses parts, cadascuna de les quals ha de rebre una
tècnica i un tractament diferents, per tal d’aconseguir el fi proposat:
●
Exordi: Introducció al tema que es tractarà.
● Narració: Narració dels fets que motiven el discurs.
● Confirmació: Aportació d’arguments per justificar els fets.
● Refutació: Arguments que rebutgen les objeccions del contrincant.
●
Peroració: Súpliques als jutges i a l’auditori a fi que cedeixin a les intencions
de l’orador.
6. CICERÓ (1: Vida)
Va néixer l'any 106aC a Arpinum, al Laci, dins una família de cavallers. De jove
va anar a viure a Roma per estudiar amb els millors mestres i entre el 79 i el 77
va viatjar a Atenes, Rodes i Àsia Menor a estudiar retòrica i filosofia.
7. L'any 81 va començar una brillant carrera d’advocat en què va obtenir grans
triomfs: L'any 70aC va acusar amb èxit Gai Verres d'haver expoliat Sicília mentre
n'havia estat governador. Tot i ser un homo novus va fer també carrera política
seguint el cursus honorum:
● qüestor el 75
● edil el 69
● pretor el 66
● cònsol el 63.
8. Durant el seu consolat va desemmascarar al Senat una conjura encap-
çalada pel noble L. Sergi Catilina per matar-lo i fer un cop d’Estat.
9. En els anys següents la seva figura va ballar a l’ombra de Pompeu i de
Cèsar per als qual va escriure alguns discursos. Després de la Guerra
Civil, durant la qual va recolzar Pompeu, va ser indultat per Cèsar i es va
retirar de la vida pública.
Va tornar el 44 per enfrontar-se a Marc Antoni, que pretenia ser l’hereu
polític de Cèsar, i que finalment va ordenar el seu assassinat (43aC). El cap
i la mà dreta de Ciceró foren exposats a la tribuna del fòrum.
10. CICERÓ (2: Obra)
A. DISCURSOS JURÍDICS
Els va pronunciar als tribunals, ja fos exercint d’acusador o d’advocat defensor.
●
Les Verrines (In C. Verrem, 70aC): Contra Verres, a qui acusava d'haver
saquejat Sicília. El primer discurs va ser tan efectiu que l'acusat es va exiliar
sense esperar el veredicte.
●
En defensa de Miló (Pro Milone, 52aC): Miló era acusat d’haver matat el
popular demagog Clodi. Tot i que Ciceró va al·legar defensa pròpia, Miló fou
condemnat igualment.
11. B. DISCURSOS POLÍTICS
Els va pronunciar al Fòrum o al Senat.
●
Les Catilinàries (In Catilinam, 63aC): Quatre discursos amb els quals
va posar al descobert els plans del senador Catilina per dur a terme un
cop d’Estat. Són l'obra que li va reportar major fama: el mateix acusat en
va tenir prou amb un per adonar-se que estava perdut i que havia de fugir.
●
. Les Filípiques (Philippicae, 44aC): Catorze discursos violents
pronunciats al fòrum contra Marc Antoni, escrits com si fossin pamflets.
12. C. TRACTATS D'ORATÒRIA
Són obres didàctiques amb que Ciceró pretenia estendre les seves teories
sobre l'elaboració de discursos i la formació dels orador:
●
Sobre l’orador (De oratore, 55aC): Ciceró exposa les seves teories sobre
la formació de l’orador, fonamentada en els dots naturals, en el coneixement
de totes les disciplines (filosofia, art, dret, ...) i en el domini de la tècnica del
discurs. Esta escrit en forma de diàleg platònic.
●
Brutus (Brutus, 46aC): En aquest diàleg parla de la seva formació com a
orador i presenta una història de l’eloqüència a Roma i una crítica a l'escola
neoàtica.
●
L’orador (Orator, 46aC): Ciceró fa un retrat de l’orador ideal i traça un
esquema per a la seva educació.
13. D. ALTRES OBRES
Ciceró va ser un dels autors més prolífics de la literatura llatina; a més d'obres
de retòrica va escriure tractats de filosofia i de política, poesia, etc.
●
La República (De re publica, 54-51aC): Tractat polític on, en sis llibres, es
defineix el govern ideal com una síntesi entre monarquia, aristocràcia i
democràcia, que és just la forma de govern de la República romana.
●
Els deures (De officiis, 44aC): Tractat de moral pràctica dedicat al seu fill.
●
Epístoles (Epistulae): Col·lecció de cartes personals (més de 850) que
Ciceró va escriure a familiars i a amics, i que van ser publicades després de
la seva mort.
