L' Islam i l'¡ Al·Àndalus. Tema d' Història de segon d' ESO

1. Tema 1. L’ Islam i Al-Andalus
1. Introducció
L’ islam, com el judaisme i el cristianisme, és una religió monoteista que creu
en el mateix Déu únic. Al·là pels musulmans. Segons els seus seguidors, ha
estat tramesa per Déu als homes per mitjà d’ un profeta anomenat
Mahoma.
La nova religió la va començar a predicar
Mahoma al segle VII a Aràbia. D’ on era
originari.
Després de la mort del profeta, els
musulmans escamparen l’islamisme per
Àfrica, Àsia i part d’ Europa per mitjà de
la jihad o guerra santa.
L’ 711 els musulmans van començar la conquesta de la Península Ibèrica,
llavors controlada pels visigots, van ocupar el territori fàcilment i es van
quedar fins a 1492. L’ estat que van crear va rebre el nom d’ Al-Andalus.
Observant l’ eix cronològic ens podem adonar de la seva evolució canviant.

2. 2. L’ aparició de l’ Islam. Fitxa 1 i 2
L’ islam té el seu origen a la península
desèrtica d’ Aràbia. Els seus habitants
eren bàsicament caravaners, ramaders
nòmades i agricultors que depenien dels
oasis. Eren politeistes, adoraven les
forces de la natura i prestaven culte a
ídols i objectes. Tenien a la Meca un
centre religiós important on es conserva
la famosa pedra negra de la Kaaba, on
acudien pelegrins d’ arreu del territori i
es celebraven fires comercials.
Mahoma va néixer a la Meca cap a l’ any
570 on ben aviat va quedar orfe. Va ser educat pel seu oncle i va treballar
com a pastor, assalariat i caravaner.
A 25 anys, va entrar al servei de Jadiya, una vídua rica, amb la qual es va
casar i va tenir 7 fills. Era un home molt religiós i havia entrat en contacte
amb cristians i jueus. La seva posició li permetia retirar-se a meditar a la
cova d’ Hira, als afores de la Meca.
La tradició diu que l’ arcàngel Gabriel li va anunciar allà que era el nou
profeta d’ Al·là (Déu en àrab) i havia de predicar una nova religió basada en
la submissió a la voluntat de Déu: l’ islam.
Mahoma va començar a predicar la nova religió a la Meca. Demanava que s’
abandonessin les antigues creences politeistes i criticava el negoci muntat
al voltant de les peregrinacions i els ídols. El seu missatge no va ser ben
acceptat i va ser perseguit igual que els seus seguidors.
Va haver de fugir de la Meca l’ any 622, és l’ anomenada hègira o fugida,
data que marca l’ inici del calendari musulmà. Refugiat a la “ciutat del
profeta”, Medina (Yatrib), va aconseguir convertir els seus habitants a la
nova religió i amb la seva ajuda va atacar la Meca el 630 i va destruir tots
els ídols tret de la Kaaba.

3. Quan va morir, l’ any 632, Mahoma havia dominat Aràbia i la majoria d’ àrabs
ja eren musulmans (creients).
3. L’ Islam. Fitxa 1 i 2
L’ Alcorà és el llibre sagrat dels
musulmans i conté les veritats que
Al·là va revelar a Mahoma i que
després de la seva mort, van ser
aplegades i escrites. El llibre
estableix les bases de la religió i
els reglaments de la vida
quotidiana i socials dels creients.
Hi ha també d’ altres llibres importants com la Sunna, que recull fets de la
vida de Mahoma.
Al·là és l’ únic déu, etern i totpoderós, res no li és comparable i ni tant sols
es pot representar en imatges, com tampoc Mahoma, és per això que
apareixen amb el rostre cobert per un vel blanc.
L’ islam no té sacerdots, però hi ha directors d’ oracions (imams) i doctors o
intèrprets dels textos sagrats (ulemes).
L’ islam presenta vàries branques o tendències, les principals són:
- El sunnisme, grup majoritari, defensa que la direcció de l’islam ha d’
estar en mans dels califes sense tenir en compte els llaços de sang
amb Mahoma.
- El xiisme, grup minoritari, creu que la successió de Mahoma correspon
als descendents d’ Alí, cosí i gendre del profeta.
L’ enfrontament pel poder ha estat constant al llarg de la història entre
aquestes i altres branques i actualment encara persisteix.

4. Basant-se en l’ Alcorà, l’ islam sosté uns principis bàsics d’ organització
religiosa, socials, econòmica i política:
- El poder és de Déu que el delega ens els califes.
- Déu és el propietari de totes les coses, els homes només en fan ús.
- L’ almoina és obligatòria així com l’ ajuda mútua. Està prohibit fer
préstecs amb interès.
- El cadí és el responsable d’ aplicar les lleis i fer justícia i és elegit
entre els millors.
- Els textos sagrats o les seves interpretacions, parlen dels sistemes d’
herència, de la condició de les dones, la poligàmia, ...
EL ISLAM
OBLIGA
Creer en un solo Dios: ALÁ
Orar cinco veces al día
Ayunar en el mes del Ramadám
Dar limosnas
Peregrinar a la Meca, por lo menos una vez en
la vida
PERMITE
La poligamia y el divorcio, se acepta la esclavitud,
PROHIBE
Comer carne de cerdo
Tomar bebidas alcohólicas
Practicar juegos de azar y vestir de manera
impúdica

5. 3.1Les mesquites. Fitxa 3
Les mesquites són, com les sinagogues jueves o les esglésies cristianes, lloc
de culte, d’ ensenyament i de reunió dels creients.
Els musulmans es reuneixen en ella, especialment el divendres, per estar
sota la direcció de l’ imam.
L’ estructura de la mesquita és característica i molt simple: un gran pati
obert, una sala d’ oracions i un minaret. L’ estructura recorda a la casa de
Mahoma.
A la imatge pots observar les parts més destacades d’ una mesquita.
Escolta ara com el muetzí crida a l’ oració des del minaret
http://www.youtube.com/watch?v=kiSA3ApJuI8&feature=fvwrel
Los musulmanes
distinguen entre:
IMAN  Creencias
•En Alá
•En los ángeles
•En los demonios
•En el juicio final
•En la predestinación
IBADAT  Deberes
•Profesión de fe: no hay más dios que
Alá y Mahoma es su profeta. Sahada
•Ayuno
•Oración
•Limosna
•Peregrinación a la Meca

7. 4. L’ expansió de l’ Islam. Fitxa 4
Observa aquesta animació:
http://www.aularagon.org/files/espa/ON_Line/Historia/CMLG10EdadMed/Mapa_expansion_Islam.swf

8. L’ expansió va ser ràpida, en part per la debilitat del veïns ( perses i
bizantins). Totes les conquestes es feien en nom de la religió, la guerra
santa o gihad, però l’ objectiu principal no era convertir els pobles
sotmesos.
Es permetia que aquests pobles continuessin practicant la seva religió a
canvi de tributs o taxes.
Els musulmans gaudien però d’ avantatges socials i econòmics i això va
animar als habitants del territoris conquerits a convertir-se a l’ islamisme,
especialment entre els més senzills, que veien en la guerra santa la
possibilitat d’ arribar al paradís.
5. L’ islam a la Península Ibèrica: Al-Andalus . Fitxa 5
5.1 La conquesta
Al començament del segle VIII els musulmans van iniciar la conquesta de la
península des del nord d’ Àfrica. Els exèrcits, formats majoritàriament per
berbers, dirigits per una minoria àrab, van travessar l’ estret de Gibraltar
l’ any 711, van entrar per Tarifa i començaren l’ ocupació del regne visigòtic.
Els visigots dividits internament no van poder frenar l’ avanç musulmà i en
poc més de 7 anys els musulmans ja controlaven la Península llevat de les
zones més muntanyoses o despoblades i de la franja asturiana. Roderic, rei
visigot havia mort a Guadalete, i Tariq i Musa
s’ havien fet amb el control del territori.
La població va oferir poca resistència, es
tractava de dependre d’ altres senyors. La
noblesa pactà amb els conqueridors per
conservar les terres i el poder.

9. 5.2 L’emirat dependent de Damasc
Controlat Al-Andalus, va passar a ser una província o emirat dependent del
califat omeia de Damasc, amb capital a Còrdova . Un valí o governador
exercia el poder en nom del omeies.
Durant aquest període es va continuar la conquesta travessant el Pirineus
però els musulmans van ser derrotats a Poitiers al 732 i es van replegar un
altre cop a la Península. Berbers i àrabs van iniciar llavors enfrontaments a
causa del repartiment de terres.
5.3 L’ emirat independent
A mitjan segle VIII, en què els califes de Damasc van ser deposats pels
abbàssides de Bagdad, l´últim membre de la família omeia, Abd- al-Rahman
I (756-788), es va establir a Al-Andalus, trencant vincles polítics amb
Bagdad però no religiosos.
El creixement econòmic i cultural va ser molt important però també durant
aquest període les disputes entre famílies nobles van ser constants i també
les baralles entre musulmans i mossàrabs (cristians en territori musulmà).
5.4 El califat de Còrdova
L’ any 912, en què va accedir al poder Abd al Rahman II, l’ Al-Andalus es
trobava en un situació complicada: lluites amb els cristians del nord,
baralles internes, comerç marítim amenaçat per pirates... L’ emir va saber
dominar la situació i imposar la seva autoritat, tant que va decidir
independitzar-se religiosament i es va proclamar califa dels creients d’ AL-
Andalus. D’ aquesta manera neix el Califat independent amb capital a
Còrdova (929-1036). Va ser una etapa d’ estabilitat, expansió econòmica i
cultural.
5.5 Els regnes de Taifes
A partir de 1008 la unitat del califat es va desintegrar, fragmentant-se en
més de 25 regnes, les taifes, que funcionaven com una mena de ciutats

10. estat. Algunes van ser pròsperes econòmicament però no van poder frenar l’
avanç dels exèrcits cristians dels nord. Els almoràvits i els almohades,
procedents del nord d’Àfrica van venir a ajudar però els cristians cap al
segle XIII ja havien conquerit gairebé totes les terres d’ Al-Àndalus
5.6 El regne taifa de Granada. Fitxa 6
La taifa de Granada va ser l’ única que va sobreviure a l’ avanç cristià. Era
governada per la dinastia nassarita.
Ocupa l’ actual província de Màlaga, Almeria i Granada i una part de Cadis.
Era un territori amb ports comercials molt importants i una agricultura de
regadiu molt pròspera. La seva riquesa li va permetre mantenir-se viva
pagant impostos extraordinaris als reis de Castella.
Finalment al 1492 va ser ocupada pels Reis Catòlics.

11. Fitxa 10. Comparar textos.
5.7 Al-Àndalus a Catalunya.
Fitxa 7
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18154&p_ex=l%27islam%20a%20
catalunya

13. 5.8 L’ economia i la societat andalusines. Fitxa 8
5.8.1 les activitats econòmiques
5.8.2 L’ organització social

14. 5.8.3 Una ciutat hispanomusulmana
6.La cultura
Entre els segles VIII i XII la civilització islàmica va tenir una etapa d’
esplendor en contrast amb l’ Europa feudal cristiana, rural i empobrida.
El fet que l’ àrab fos llengua comuna va permetre que els coneixements es
transmetessin ràpidament entre els territoris .

15. Es van incorporar coneixements grecollatins,
perses, egipcis, indis...i s’ estimularen els propis.
Cal destacar els estudis matemàtics i les
ciències aplicades: nombres aràbics (procedents
de l’ Índia), sistemes hidràulics i d’ irrigació,
fabricació de porcellana i de paper, elaboració
de perfums, bàlsams i olis...També tenien uns
amplis coneixements de medicina i cirurgia i van
desenvolupar l’ astronomia.
Van confeccionar mapes i cartes nàutiques per
facilitar la navegació i també van perfeccionar la
brúixola i l’ astrolabi que permetia la navegació
utilitzant com a referència els astres i no la costa.
Van innovar també en el camp de la tècnica bèl·lica, fabricant armes de gran
qualitat i construccions d’ assalt que superaven muralles. Dels mongols van
aprendre l’ús de la pólvora i del canó.
Filòsofs, metges, astrònoms, agrònoms, químics... van trobar a Al-Àndalus un
espai on desenvolupar la seva activitat.
(revista pàgina 140-141 llibre Teide)
7. l’art islàmic
l’ art va rebre notables influències dels nombrosos territoris pels quals es
va estendre.
El fet que el llibre sagrat prohibeix la representació d’ imatges sagrades va
generar que l’ art islàmic dediqués especial atenció a l’ arquitectura i les art
decoratives.
En arquitectura predominen les construccions de maó , material pobre que
es cobreix amb una decoració abundant amb marbres, mosaics, pintures,
temes epigràfics, geomètrics o vegetals de gran bellesa.
Es construeixen mesquites, palaus, mercats, banys, ... on sempre apareixen
arcs (especialment lobulats i de ferradura) i cúpules.

16. Pel que fa a les arts decoratives, destaca la ceràmica i la decoració de
llibres amb miniatures.