material de primer d' eso

1. POLIS 1
Climes i
paisatges de la
Terra

2. POLIS 1
Climes i paisatges de la Terra
1. Climes de la Terra
2. Zona càlida: clima I paisatge equatorial
3. Zona càlida: clima I paisatge tropical
4. Zona càlida: clima I paisatge desèrtic
5. Zones temperades: clima I paisatge oceànic
6. Zones temperades: clima I paisatge mediterrani
7. Zones temperades: clima I paisatge continental
8. Zones fredes: paisatge polar i d’alta muntanya

3. POLIS 1
Introducció
• Recorda que el clima és el conjunt de fenòmens meteorològics (temperatura,
humitat, pressió atmosfèrica, vents i precipitacions) que caracteritzen una
zona. Per determinar el clima hem de recollir informació durant 30 anys o
més.
• La latitud, l’ altitud i la distància al mar o continentalitat, són factors a tenir
molt en compte.
• Al Planeta existeixen diferents medis naturals que fruits de la combinació del
relleu, els sòls, el clima, la vegetació, les aigües i la fauna, principalment.
• En l’actualitat és difícil trobar un medi autènticament natural en el qual no
hagi actuat l’ésser humà.
• Per això, quan parlem de paisatge ens referim al medi natural combinat amb
l’acció humana. Els humans són ara per ara uns dels principals agents
creadors i transformadors dels paisatges.

4. POLIS 1
1. Climes de la Terra
1.1. Zones climàtiques de la Terra

5. POLIS 1
1.1. Zones climàtiques de la Terra
• La combinació dels elements del clima (temperatura, humitat,
pressió, vents i precipitacions) i els factors climàtics (latitud,
altitud i distància respecte del mar) donen, com a resultat,
diferents tipus de climes a la Terra.
• Si triem la temperatura com a element principal del clima, la
Terra es divideix en tres zones climàtiques: zona de climes
càlids, de climes temperats i de climes freds. A cadascuna d’
aquestes zones s’ associa un model de precipitacions i de
paisatge diferents.
• Cada zona se subdivideix alhora en diversos climes.

6. POLIS 1
Zones climàtiques de la Terra

7. POLIS 1
Zones climàtiques de la Terra

8. POLIS 1
La latitud determina les grans franges climàtiques:
-Zona càlida: entre el tròpic de Càncer i el tròpic de Capricorn, on
les temperatures són altes tot l’ any. Els raig de sol incideixen
perpendicularment amb la qual cosa es concentra la intensitat de la
insolació.
-Zona temperada: als dos hemisferis, entre el tròpics i els cercles
polars, on les temperatures mostren variacions segons les estacions
climàtiques. Recorda que a mesura que ens allunyem de l’ equador
i a causa de la curvatura de la Terra, els raigs solars es reparteixen
sobre una superfície cada vegada més gran i es va reduint la
intensitat de la insolació.
-Zones fredes, a les terres polars amb temperatures molt baixes al
llarg de l’ any.

9. POLIS 1
Factors a tenir en compte també:
- L’ altitud. L’ aire que es troba més a prop de la superfície
terrestre és més càlid i la seva temperatura va disminuint a mesura
que ens elevem.
- La continentalitat o distància al mar: una zona a prop de la
costa tendeix a tenir temperatures més suaus durant tot l¡ any. Si el
lloc és lluny del mar, les temperatures són més contrastades entre l’
hivern i l’ estiu, entre el dia i la nit. L’ escorça terrestre s’ escalfa i
refreda molt ràpidament, les aigües ho fan lentament.

10. POLIS 1
2. Zona càlida: clima I paisatge equatorial

11. POLIS 1
• Les temperatures són elevades durant tot l’ any a causa de la intensa
insolació. La temperatura mitjana anual sol superar els 20graus i l’
oscil·lació tèrmica anual és mínima.
• Les precipitacions són abundants, constants al llarg de tot l’ any.
Superen els 1000 mm anuals.
• Respon a àrees del planeta situades al voltant de l’equador:
Amazones, Congo, golf de Guinea i sud-est d’Àsia.
• Els rius equatorials són els més cabalosos i regulars de la Terra.
• La vegetació és exuberant :selva o jungla com es coneix a Àsia. La
selva és el medi natural de més riquesa i diversitat biològica del
planeta. La vegetació creix a diferents nivells o estatges segons la
necessitat de llum de les plantes.

12. POLIS 1
•Abunden els arbres alts que busquen la llum i també hi ha arbustos,
herbes i flors. A ran de terra, al sotabosc trobem plantes adaptades a la
foscor i la humitat.
•Hi ha moltes espècies d’ aus, rèptils i insectes i també mamífers que
generalment acostumen a ser de mida petita, per poder moure’s amb
facilitat per l’ espessa vegetació.

13. POLIS 1

14. POLIS 1
Els habitants de la zona equatorial
• Encara queden grups indígenes que
habiten les grans zones de selva
d’Amèrica i d’Àfrica i viuen de la
caça, la recol·lecció de fruits o
practiquen una agricultura molt
rudimentària. Hi ha una densitat de
població baixa.
• Però el seu entorn està molt amenaçat
en especial per la tala d’ arbres, la fusta
dels quals és molt apreciada per la
seva bellesa i qualitat. La construcció
de carreteres o l’ obertura de nous
camps de conreus també és un
problema.
Els camperols cremen una porció de selva i fan
servir les cendres com adob. Quan la terra deixa
de produir l’ abandonen i cremen un nou terreny.

15. POLIS 1
Les zones equatorials
asiàtiques estan molt pobladas;
la jungla ha reculat, i s’hi fa
arròs, canya de sucre, te i
hevees, espècies vegetals de les
quals s’ obté el cautxú.
L’ activitat minera també
contribueix a la deforestació.

16. POLIS 1
3. Zona càlida: clima I paisatge tropical

17. POLIS 1
3. El paisatge tropical
• Al nord i al sud de la zona que ocupa el clima equatorial hi ha les zones de
clima tropical.
• A les zones tropicals, les temperatures són elevades durant tot l’any; en canvi,
les pluges hi marquen dues estacions ben diferenciades, l’estació humida
(estiu) i l’estació seca (hivern). L’ estació seca és més llarga quan més lluny s’
està de l’ equador.
• Els rius tenen grans crescudes a l’època de pluges.
• A prop de les zones equatorials creix el bosc tropical no tant dens com la
selva i amb arbres que perden les fulles a l’ estació seca. La vegetació
característica és la sabana, formada per herbes i arbustos, on viuen grans
herbívors i els seus depredadors. Els arbres són escassos i apareixen en petits
grups o dispersos. Als boscos tropicals també trobem gran varietat d’ aus.
• A mida que ens allunyen de l’equador l’ estació de pluges es cada cop més
curta i la vegetació més pobre i dona pas a l’ estepa, amb plates de fulla dura,
matolls espinosos i sòls nus.

18. POLIS 1

19. POLIS 1
Els habitants de la sabana
• Alguns pobles indígenes de la sabana (els massai i els mara)
són pastors i practiquen una ramaderia extensiva. Hi ha que
combinen aquesta pràctica amb l’ agricultura. La manca d’
aigua està originant dificultats i provocant fam
• Altres pobles de la sabana són agricultors i practiquen una
rotació de conreus.
• A les zones tropicals, al costat de l’agricultura tradicional s’hi
troben extenses plantacions, explotades per companyies
estrangeres, dedicades al conreu de cacau, cafè, tabac,
te...Aquestes plantacions han modificat totalment la vegetació,
l’ agricultura i el paisatge tradicionals.

20. POLIS 1

21. POLIS 1
4. Zona càlida: paisatge desèrtic

22. POLIS 1
El paisatge desèrtic càlid
• Els deserts càlids es troben majoritàriament situats entorn dels
tròpics. Sàhara, Aràbia, Kalahari…
• Hi ha deserts costaners per on passen corrents marines fredes que que
no afavoreixen l’ evaporació i l’ aire és molt sec. Atacama, Namíbia,
Gran desert de Sorra…
• També hi ha deserts interiors, aïllats de la influència marina per
serralades elevades. Gobi, desert del centre oest d’Amèrica del nord...
• Les pluges hi són escasses i les temperatures són molt altes durant tot
l’any, afavorint la ràpida evaporació. A més, s’hi produeixen grans
oscil·lacions tèrmiques entre el dia (molt calorós) i la nit (freda).
• Als deserts càlids no hi ha cursos d’aigua permanents, tot i que hi
podem trobar wadis, que només porten aigua quan plou.

23. POLIS 1
Als deserts a penes hi viuen
algunes plantes que han
aconseguit adaptar-se a les
dures condicions
climàtiques. Tenen les
fulles petites o punxes per
tal de reduir l’ àrea per la
qual transpiren.
Sense aigua i sense
vegetació també són
escassos els animals.
Rèptils, aràcnids , certes
aus i algun mamífer
adaptat a la manca d’ aigua
i les temperatures extremes.

24. POLIS 1

25. POLIS 1
• Els deserts són zones poc poblades. Grups de pastors nòmades
viuen als límits del desert, on pasturen els ramats de cabres i
camells.
• La població sedentària dels deserts viu al costat dels oasis, unes
poques zones on hi ha aigua procedent de corrents subterranis.