SlideShare a Scribd company logo
1 of 25
POLIS 1
Climes i
paisatges de la
Terra
POLIS 1
Climes i paisatges de la Terra
1. Climes de la Terra
2. Zona càlida: clima I paisatge equatorial
3. Zona càlida: clima I paisatge tropical
4. Zona càlida: clima I paisatge desèrtic
5. Zones temperades: clima I paisatge oceànic
6. Zones temperades: clima I paisatge mediterrani
7. Zones temperades: clima I paisatge continental
8. Zones fredes: paisatge polar i d’alta muntanya
POLIS 1
Introducció
• Recorda que el clima és el conjunt de fenòmens meteorològics (temperatura,
humitat, pressió atmosfèrica, vents i precipitacions) que caracteritzen una
zona. Per determinar el clima hem de recollir informació durant 30 anys o
més.
• La latitud, l’ altitud i la distància al mar o continentalitat, són factors a tenir
molt en compte.
• Al Planeta existeixen diferents medis naturals que fruits de la combinació del
relleu, els sòls, el clima, la vegetació, les aigües i la fauna, principalment.
• En l’actualitat és difícil trobar un medi autènticament natural en el qual no
hagi actuat l’ésser humà.
• Per això, quan parlem de paisatge ens referim al medi natural combinat amb
l’acció humana. Els humans són ara per ara uns dels principals agents
creadors i transformadors dels paisatges.
POLIS 1
1. Climes de la Terra
1.1. Zones climàtiques de la Terra
POLIS 1
1.1. Zones climàtiques de la Terra
• La combinació dels elements del clima (temperatura, humitat,
pressió, vents i precipitacions) i els factors climàtics (latitud,
altitud i distància respecte del mar) donen, com a resultat,
diferents tipus de climes a la Terra.
• Si triem la temperatura com a element principal del clima, la
Terra es divideix en tres zones climàtiques: zona de climes
càlids, de climes temperats i de climes freds. A cadascuna d’
aquestes zones s’ associa un model de precipitacions i de
paisatge diferents.
• Cada zona se subdivideix alhora en diversos climes.
POLIS 1
Zones climàtiques de la Terra
POLIS 1
Zones climàtiques de la Terra
POLIS 1
La latitud determina les grans franges climàtiques:
-Zona càlida: entre el tròpic de Càncer i el tròpic de Capricorn, on
les temperatures són altes tot l’ any. Els raig de sol incideixen
perpendicularment amb la qual cosa es concentra la intensitat de la
insolació.
-Zona temperada: als dos hemisferis, entre el tròpics i els cercles
polars, on les temperatures mostren variacions segons les estacions
climàtiques. Recorda que a mesura que ens allunyem de l’ equador
i a causa de la curvatura de la Terra, els raigs solars es reparteixen
sobre una superfície cada vegada més gran i es va reduint la
intensitat de la insolació.
-Zones fredes, a les terres polars amb temperatures molt baixes al
llarg de l’ any.
POLIS 1
Factors a tenir en compte també:
- L’ altitud. L’ aire que es troba més a prop de la superfície
terrestre és més càlid i la seva temperatura va disminuint a mesura
que ens elevem.
- La continentalitat o distància al mar: una zona a prop de la
costa tendeix a tenir temperatures més suaus durant tot l¡ any. Si el
lloc és lluny del mar, les temperatures són més contrastades entre l’
hivern i l’ estiu, entre el dia i la nit. L’ escorça terrestre s’ escalfa i
refreda molt ràpidament, les aigües ho fan lentament.
POLIS 1
2. Zona càlida: clima I paisatge equatorial
POLIS 1
• Les temperatures són elevades durant tot l’ any a causa de la intensa
insolació. La temperatura mitjana anual sol superar els 20graus i l’
oscil·lació tèrmica anual és mínima.
• Les precipitacions són abundants, constants al llarg de tot l’ any.
Superen els 1000 mm anuals.
• Respon a àrees del planeta situades al voltant de l’equador:
Amazones, Congo, golf de Guinea i sud-est d’Àsia.
• Els rius equatorials són els més cabalosos i regulars de la Terra.
• La vegetació és exuberant :selva o jungla com es coneix a Àsia. La
selva és el medi natural de més riquesa i diversitat biològica del
planeta. La vegetació creix a diferents nivells o estatges segons la
necessitat de llum de les plantes.
POLIS 1
•Abunden els arbres alts que busquen la llum i també hi ha arbustos,
herbes i flors. A ran de terra, al sotabosc trobem plantes adaptades a la
foscor i la humitat.
•Hi ha moltes espècies d’ aus, rèptils i insectes i també mamífers que
generalment acostumen a ser de mida petita, per poder moure’s amb
facilitat per l’ espessa vegetació.
POLIS 1
POLIS 1
Els habitants de la zona equatorial
• Encara queden grups indígenes que
habiten les grans zones de selva
d’Amèrica i d’Àfrica i viuen de la
caça, la recol·lecció de fruits o
practiquen una agricultura molt
rudimentària. Hi ha una densitat de
població baixa.
• Però el seu entorn està molt amenaçat
en especial per la tala d’ arbres, la fusta
dels quals és molt apreciada per la
seva bellesa i qualitat. La construcció
de carreteres o l’ obertura de nous
camps de conreus també és un
problema.
Els camperols cremen una porció de selva i fan
servir les cendres com adob. Quan la terra deixa
de produir l’ abandonen i cremen un nou terreny.
POLIS 1
Les zones equatorials
asiàtiques estan molt pobladas;
la jungla ha reculat, i s’hi fa
arròs, canya de sucre, te i
hevees, espècies vegetals de les
quals s’ obté el cautxú.
L’ activitat minera també
contribueix a la deforestació.
POLIS 1
3. Zona càlida: clima I paisatge tropical
POLIS 1
3. El paisatge tropical
• Al nord i al sud de la zona que ocupa el clima equatorial hi ha les zones de
clima tropical.
• A les zones tropicals, les temperatures són elevades durant tot l’any; en canvi,
les pluges hi marquen dues estacions ben diferenciades, l’estació humida
(estiu) i l’estació seca (hivern). L’ estació seca és més llarga quan més lluny s’
està de l’ equador.
• Els rius tenen grans crescudes a l’època de pluges.
• A prop de les zones equatorials creix el bosc tropical no tant dens com la
selva i amb arbres que perden les fulles a l’ estació seca. La vegetació
característica és la sabana, formada per herbes i arbustos, on viuen grans
herbívors i els seus depredadors. Els arbres són escassos i apareixen en petits
grups o dispersos. Als boscos tropicals també trobem gran varietat d’ aus.
• A mida que ens allunyen de l’equador l’ estació de pluges es cada cop més
curta i la vegetació més pobre i dona pas a l’ estepa, amb plates de fulla dura,
matolls espinosos i sòls nus.
POLIS 1
POLIS 1
Els habitants de la sabana
• Alguns pobles indígenes de la sabana (els massai i els mara)
són pastors i practiquen una ramaderia extensiva. Hi ha que
combinen aquesta pràctica amb l’ agricultura. La manca d’
aigua està originant dificultats i provocant fam
• Altres pobles de la sabana són agricultors i practiquen una
rotació de conreus.
• A les zones tropicals, al costat de l’agricultura tradicional s’hi
troben extenses plantacions, explotades per companyies
estrangeres, dedicades al conreu de cacau, cafè, tabac,
te...Aquestes plantacions han modificat totalment la vegetació,
l’ agricultura i el paisatge tradicionals.
POLIS 1
POLIS 1
4. Zona càlida: paisatge desèrtic
POLIS 1
El paisatge desèrtic càlid
• Els deserts càlids es troben majoritàriament situats entorn dels
tròpics. Sàhara, Aràbia, Kalahari…
• Hi ha deserts costaners per on passen corrents marines fredes que que
no afavoreixen l’ evaporació i l’ aire és molt sec. Atacama, Namíbia,
Gran desert de Sorra…
• També hi ha deserts interiors, aïllats de la influència marina per
serralades elevades. Gobi, desert del centre oest d’Amèrica del nord...
• Les pluges hi són escasses i les temperatures són molt altes durant tot
l’any, afavorint la ràpida evaporació. A més, s’hi produeixen grans
oscil·lacions tèrmiques entre el dia (molt calorós) i la nit (freda).
• Als deserts càlids no hi ha cursos d’aigua permanents, tot i que hi
podem trobar wadis, que només porten aigua quan plou.
POLIS 1
Als deserts a penes hi viuen
algunes plantes que han
aconseguit adaptar-se a les
dures condicions
climàtiques. Tenen les
fulles petites o punxes per
tal de reduir l’ àrea per la
qual transpiren.
Sense aigua i sense
vegetació també són
escassos els animals.
Rèptils, aràcnids , certes
aus i algun mamífer
adaptat a la manca d’ aigua
i les temperatures extremes.
POLIS 1
POLIS 1
• Els deserts són zones poc poblades. Grups de pastors nòmades
viuen als límits del desert, on pasturen els ramats de cabres i
camells.
• La població sedentària dels deserts viu al costat dels oasis, unes
poques zones on hi ha aigua procedent de corrents subterranis.

More Related Content

What's hot

Projecte oceà. pol, maria, gàlvez, marin
Projecte oceà. pol, maria, gàlvez, marinProjecte oceà. pol, maria, gàlvez, marin
Projecte oceà. pol, maria, gàlvez, marin
pepcuenca71
 
Projecte oceá. pau, bravo, paula, dídac ()
Projecte oceá. pau, bravo, paula, dídac ()Projecte oceá. pau, bravo, paula, dídac ()
Projecte oceá. pau, bravo, paula, dídac ()
pepcuenca71
 
Projecte oceà. lucia, adrià, júlia, anna b
Projecte oceà. lucia, adrià, júlia, anna bProjecte oceà. lucia, adrià, júlia, anna b
Projecte oceà. lucia, adrià, júlia, anna b
pepcuenca71
 
Formes del relleu - Tema 3
Formes del relleu - Tema 3Formes del relleu - Tema 3
Formes del relleu - Tema 3
jestiarte
 
Tema 3. les formes de la terra.
Tema 3. les formes de la terra.Tema 3. les formes de la terra.
Tema 3. les formes de la terra.
rosa2013junio
 
Polis3 Paisatges De La Terra
Polis3 Paisatges De La TerraPolis3 Paisatges De La Terra
Polis3 Paisatges De La Terra
jblanc43
 
La Terra, un planeta del Sistema Solar
La Terra, un planeta del Sistema SolarLa Terra, un planeta del Sistema Solar
La Terra, un planeta del Sistema Solar
jestiarte
 
Projecte oceà. miriam, alba, carles gs, jaume montilla
Projecte oceà. miriam, alba, carles gs, jaume montillaProjecte oceà. miriam, alba, carles gs, jaume montilla
Projecte oceà. miriam, alba, carles gs, jaume montilla
pepcuenca71
 
Els Deserts
Els DesertsEls Deserts
Els Deserts
98adria
 

What's hot (19)

Projecte oceà. pol, maria, gàlvez, marin
Projecte oceà. pol, maria, gàlvez, marinProjecte oceà. pol, maria, gàlvez, marin
Projecte oceà. pol, maria, gàlvez, marin
 
Tema 2 les_aigues
Tema 2 les_aiguesTema 2 les_aigues
Tema 2 les_aigues
 
Projecte oceá. pau, bravo, paula, dídac ()
Projecte oceá. pau, bravo, paula, dídac ()Projecte oceá. pau, bravo, paula, dídac ()
Projecte oceá. pau, bravo, paula, dídac ()
 
Projecte oceà. lucia, adrià, júlia, anna b
Projecte oceà. lucia, adrià, júlia, anna bProjecte oceà. lucia, adrià, júlia, anna b
Projecte oceà. lucia, adrià, júlia, anna b
 
La hidrosfera i_l_atmosferasafaeisalud
La hidrosfera i_l_atmosferasafaeisaludLa hidrosfera i_l_atmosferasafaeisalud
La hidrosfera i_l_atmosferasafaeisalud
 
Formes del relleu - Tema 3
Formes del relleu - Tema 3Formes del relleu - Tema 3
Formes del relleu - Tema 3
 
Tema 3. les formes de la terra.
Tema 3. les formes de la terra.Tema 3. les formes de la terra.
Tema 3. les formes de la terra.
 
Polis3 Paisatges De La Terra
Polis3 Paisatges De La TerraPolis3 Paisatges De La Terra
Polis3 Paisatges De La Terra
 
La Terra, un planeta del Sistema Solar
La Terra, un planeta del Sistema SolarLa Terra, un planeta del Sistema Solar
La Terra, un planeta del Sistema Solar
 
Clima desertic
Clima deserticClima desertic
Clima desertic
 
Unitat 3. la hidrosfera
Unitat 3. la hidrosferaUnitat 3. la hidrosfera
Unitat 3. la hidrosfera
 
Dinámica dels oceans
Dinámica dels oceansDinámica dels oceans
Dinámica dels oceans
 
Projecte oceà. miriam, alba, carles gs, jaume montilla
Projecte oceà. miriam, alba, carles gs, jaume montillaProjecte oceà. miriam, alba, carles gs, jaume montilla
Projecte oceà. miriam, alba, carles gs, jaume montilla
 
Les formes de la terra
Les formes de la terraLes formes de la terra
Les formes de la terra
 
RIUS I MARS
RIUS I MARSRIUS I MARS
RIUS I MARS
 
Hidrosfera
HidrosferaHidrosfera
Hidrosfera
 
Els Deserts
Els DesertsEls Deserts
Els Deserts
 
El paisatge continental (1A)
El paisatge continental (1A)El paisatge continental (1A)
El paisatge continental (1A)
 
El Medi
El MediEl Medi
El Medi
 

Similar to climes i paisatges de la Terra. Primera part

Tema 6 Climes i Paisatges LLIBRE
Tema 6 Climes i Paisatges LLIBRETema 6 Climes i Paisatges LLIBRE
Tema 6 Climes i Paisatges LLIBRE
joanet83
 
Zones climàtiques del món
Zones climàtiques del món Zones climàtiques del món
Zones climàtiques del món
sleon4
 
Unit5landscapes
Unit5landscapesUnit5landscapes
Unit5landscapes
benienge
 
Climesipaisatgesdelmon
ClimesipaisatgesdelmonClimesipaisatgesdelmon
Climesipaisatgesdelmon
paucastell1
 
Unitat 6 7-8 - paisatges
Unitat 6 7-8 - paisatgesUnitat 6 7-8 - paisatges
Unitat 6 7-8 - paisatges
David Busquets
 
Climes de la terra
Climes de la terraClimes de la terra
Climes de la terra
Antonio Egea
 
L’espai físic
L’espai físicL’espai físic
L’espai físic
arritatanet
 

Similar to climes i paisatges de la Terra. Primera part (20)

Tema 6 Climes i Paisatges LLIBRE
Tema 6 Climes i Paisatges LLIBRETema 6 Climes i Paisatges LLIBRE
Tema 6 Climes i Paisatges LLIBRE
 
PRIMER ESO: Climes i paisatges de la terra
PRIMER ESO: Climes i paisatges de la terraPRIMER ESO: Climes i paisatges de la terra
PRIMER ESO: Climes i paisatges de la terra
 
Zones climàtiques del món
Zones climàtiques del món Zones climàtiques del món
Zones climàtiques del món
 
Unit5landscapes
Unit5landscapesUnit5landscapes
Unit5landscapes
 
Climes i paisatges del mon
Climes i paisatges del monClimes i paisatges del mon
Climes i paisatges del mon
 
Anaya t 5 - els medis naturals
Anaya t 5 - els medis naturalsAnaya t 5 - els medis naturals
Anaya t 5 - els medis naturals
 
climes-terra.docx
climes-terra.docxclimes-terra.docx
climes-terra.docx
 
Paisatge continental
Paisatge continentalPaisatge continental
Paisatge continental
 
Paisatge continental 1C
Paisatge continental 1CPaisatge continental 1C
Paisatge continental 1C
 
Clima tropical i desèrtic 1r ESO D
Clima tropical i desèrtic 1r ESO DClima tropical i desèrtic 1r ESO D
Clima tropical i desèrtic 1r ESO D
 
Anaya t 5 els medis naturals
Anaya t 5  els medis naturalsAnaya t 5  els medis naturals
Anaya t 5 els medis naturals
 
Climesipaisatgesdelmon
ClimesipaisatgesdelmonClimesipaisatgesdelmon
Climesipaisatgesdelmon
 
Unitat 6 7-8 - paisatges
Unitat 6 7-8 - paisatgesUnitat 6 7-8 - paisatges
Unitat 6 7-8 - paisatges
 
Zones fredes
Zones fredesZones fredes
Zones fredes
 
Climes de la terra
Climes de la terraClimes de la terra
Climes de la terra
 
Paisatge tropical (2014 15) eva, aitor, jose
Paisatge tropical (2014 15) eva, aitor, josePaisatge tropical (2014 15) eva, aitor, jose
Paisatge tropical (2014 15) eva, aitor, jose
 
Climes de la terra
Climes de la terraClimes de la terra
Climes de la terra
 
El clima tropical (2014 15) sergi, maria, frederick, marcos
El clima tropical (2014 15) sergi, maria, frederick, marcosEl clima tropical (2014 15) sergi, maria, frederick, marcos
El clima tropical (2014 15) sergi, maria, frederick, marcos
 
Paisatge contiental
Paisatge contientalPaisatge contiental
Paisatge contiental
 
L’espai físic
L’espai físicL’espai físic
L’espai físic
 

More from Lourdes Escobar

More from Lourdes Escobar (20)

Art clàssic_ Grècia_lourdes_hª_art2.pptx
Art clàssic_ Grècia_lourdes_hª_art2.pptxArt clàssic_ Grècia_lourdes_hª_art2.pptx
Art clàssic_ Grècia_lourdes_hª_art2.pptx
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
Arquitectura Segle XX primera part ).ppt
Arquitectura  Segle XX primera part ).pptArquitectura  Segle XX primera part ).ppt
Arquitectura Segle XX primera part ).ppt
 
LA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME NAZISME I FRANQUISME 1.pptx
LA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME  NAZISME I FRANQUISME 1.pptxLA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME  NAZISME I FRANQUISME 1.pptx
LA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME NAZISME I FRANQUISME 1.pptx
 
LA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME NAZISME I FRANQUISME 1.pptx
LA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME  NAZISME I FRANQUISME 1.pptxLA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME  NAZISME I FRANQUISME 1.pptx
LA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME NAZISME I FRANQUISME 1.pptx
 
prehistòria: etapes, hominització, paleolític, neolític i metalls
prehistòria: etapes, hominització, paleolític, neolític i metallsprehistòria: etapes, hominització, paleolític, neolític i metalls
prehistòria: etapes, hominització, paleolític, neolític i metalls
 
Les Primeres Avantguardes material d'aula.pdf
Les Primeres Avantguardes material d'aula.pdfLes Primeres Avantguardes material d'aula.pdf
Les Primeres Avantguardes material d'aula.pdf
 
dictadura franquista material 4rt eso-1.pptx
dictadura franquista material 4rt eso-1.pptxdictadura franquista material 4rt eso-1.pptx
dictadura franquista material 4rt eso-1.pptx
 
unitat6-granguerra-120630134247-phpapp02.pptx
unitat6-granguerra-120630134247-phpapp02.pptxunitat6-granguerra-120630134247-phpapp02.pptx
unitat6-granguerra-120630134247-phpapp02.pptx
 
apunts d'història de l'art sobre realisme a l'art
apunts d'història de l'art sobre realisme a l'artapunts d'història de l'art sobre realisme a l'art
apunts d'història de l'art sobre realisme a l'art
 
rúbrica d'un sol punt break out. Material d'avaluació pdf
rúbrica d'un sol punt break out. Material d'avaluació pdfrúbrica d'un sol punt break out. Material d'avaluació pdf
rúbrica d'un sol punt break out. Material d'avaluació pdf
 
Art islàmic a la Península Ibèrica i internacional
Art islàmic a la Península Ibèrica i internacionalArt islàmic a la Península Ibèrica i internacional
Art islàmic a la Península Ibèrica i internacional
 
lpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdf
lpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdflpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdf
lpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdf
 
Campanya b
Campanya bCampanya b
Campanya b
 
Campanya primer A. Connectant mons.
Campanya primer A. Connectant mons. Campanya primer A. Connectant mons.
Campanya primer A. Connectant mons.
 
Campanya primer c (1)
Campanya primer c (1)Campanya primer c (1)
Campanya primer c (1)
 
Franquisme. Primera part.
Franquisme. Primera part. Franquisme. Primera part.
Franquisme. Primera part.
 
Guerracivil lourdes. 2018-2019
Guerracivil lourdes. 2018-2019Guerracivil lourdes. 2018-2019
Guerracivil lourdes. 2018-2019
 
L'art de finals del segle xix
L'art de finals del segle xixL'art de finals del segle xix
L'art de finals del segle xix
 
Imperialisme2 lourdes
Imperialisme2 lourdesImperialisme2 lourdes
Imperialisme2 lourdes
 

climes i paisatges de la Terra. Primera part

  • 2. POLIS 1 Climes i paisatges de la Terra 1. Climes de la Terra 2. Zona càlida: clima I paisatge equatorial 3. Zona càlida: clima I paisatge tropical 4. Zona càlida: clima I paisatge desèrtic 5. Zones temperades: clima I paisatge oceànic 6. Zones temperades: clima I paisatge mediterrani 7. Zones temperades: clima I paisatge continental 8. Zones fredes: paisatge polar i d’alta muntanya
  • 3. POLIS 1 Introducció • Recorda que el clima és el conjunt de fenòmens meteorològics (temperatura, humitat, pressió atmosfèrica, vents i precipitacions) que caracteritzen una zona. Per determinar el clima hem de recollir informació durant 30 anys o més. • La latitud, l’ altitud i la distància al mar o continentalitat, són factors a tenir molt en compte. • Al Planeta existeixen diferents medis naturals que fruits de la combinació del relleu, els sòls, el clima, la vegetació, les aigües i la fauna, principalment. • En l’actualitat és difícil trobar un medi autènticament natural en el qual no hagi actuat l’ésser humà. • Per això, quan parlem de paisatge ens referim al medi natural combinat amb l’acció humana. Els humans són ara per ara uns dels principals agents creadors i transformadors dels paisatges.
  • 4. POLIS 1 1. Climes de la Terra 1.1. Zones climàtiques de la Terra
  • 5. POLIS 1 1.1. Zones climàtiques de la Terra • La combinació dels elements del clima (temperatura, humitat, pressió, vents i precipitacions) i els factors climàtics (latitud, altitud i distància respecte del mar) donen, com a resultat, diferents tipus de climes a la Terra. • Si triem la temperatura com a element principal del clima, la Terra es divideix en tres zones climàtiques: zona de climes càlids, de climes temperats i de climes freds. A cadascuna d’ aquestes zones s’ associa un model de precipitacions i de paisatge diferents. • Cada zona se subdivideix alhora en diversos climes.
  • 8. POLIS 1 La latitud determina les grans franges climàtiques: -Zona càlida: entre el tròpic de Càncer i el tròpic de Capricorn, on les temperatures són altes tot l’ any. Els raig de sol incideixen perpendicularment amb la qual cosa es concentra la intensitat de la insolació. -Zona temperada: als dos hemisferis, entre el tròpics i els cercles polars, on les temperatures mostren variacions segons les estacions climàtiques. Recorda que a mesura que ens allunyem de l’ equador i a causa de la curvatura de la Terra, els raigs solars es reparteixen sobre una superfície cada vegada més gran i es va reduint la intensitat de la insolació. -Zones fredes, a les terres polars amb temperatures molt baixes al llarg de l’ any.
  • 9. POLIS 1 Factors a tenir en compte també: - L’ altitud. L’ aire que es troba més a prop de la superfície terrestre és més càlid i la seva temperatura va disminuint a mesura que ens elevem. - La continentalitat o distància al mar: una zona a prop de la costa tendeix a tenir temperatures més suaus durant tot l¡ any. Si el lloc és lluny del mar, les temperatures són més contrastades entre l’ hivern i l’ estiu, entre el dia i la nit. L’ escorça terrestre s’ escalfa i refreda molt ràpidament, les aigües ho fan lentament.
  • 10. POLIS 1 2. Zona càlida: clima I paisatge equatorial
  • 11. POLIS 1 • Les temperatures són elevades durant tot l’ any a causa de la intensa insolació. La temperatura mitjana anual sol superar els 20graus i l’ oscil·lació tèrmica anual és mínima. • Les precipitacions són abundants, constants al llarg de tot l’ any. Superen els 1000 mm anuals. • Respon a àrees del planeta situades al voltant de l’equador: Amazones, Congo, golf de Guinea i sud-est d’Àsia. • Els rius equatorials són els més cabalosos i regulars de la Terra. • La vegetació és exuberant :selva o jungla com es coneix a Àsia. La selva és el medi natural de més riquesa i diversitat biològica del planeta. La vegetació creix a diferents nivells o estatges segons la necessitat de llum de les plantes.
  • 12. POLIS 1 •Abunden els arbres alts que busquen la llum i també hi ha arbustos, herbes i flors. A ran de terra, al sotabosc trobem plantes adaptades a la foscor i la humitat. •Hi ha moltes espècies d’ aus, rèptils i insectes i també mamífers que generalment acostumen a ser de mida petita, per poder moure’s amb facilitat per l’ espessa vegetació.
  • 14. POLIS 1 Els habitants de la zona equatorial • Encara queden grups indígenes que habiten les grans zones de selva d’Amèrica i d’Àfrica i viuen de la caça, la recol·lecció de fruits o practiquen una agricultura molt rudimentària. Hi ha una densitat de població baixa. • Però el seu entorn està molt amenaçat en especial per la tala d’ arbres, la fusta dels quals és molt apreciada per la seva bellesa i qualitat. La construcció de carreteres o l’ obertura de nous camps de conreus també és un problema. Els camperols cremen una porció de selva i fan servir les cendres com adob. Quan la terra deixa de produir l’ abandonen i cremen un nou terreny.
  • 15. POLIS 1 Les zones equatorials asiàtiques estan molt pobladas; la jungla ha reculat, i s’hi fa arròs, canya de sucre, te i hevees, espècies vegetals de les quals s’ obté el cautxú. L’ activitat minera també contribueix a la deforestació.
  • 16. POLIS 1 3. Zona càlida: clima I paisatge tropical
  • 17. POLIS 1 3. El paisatge tropical • Al nord i al sud de la zona que ocupa el clima equatorial hi ha les zones de clima tropical. • A les zones tropicals, les temperatures són elevades durant tot l’any; en canvi, les pluges hi marquen dues estacions ben diferenciades, l’estació humida (estiu) i l’estació seca (hivern). L’ estació seca és més llarga quan més lluny s’ està de l’ equador. • Els rius tenen grans crescudes a l’època de pluges. • A prop de les zones equatorials creix el bosc tropical no tant dens com la selva i amb arbres que perden les fulles a l’ estació seca. La vegetació característica és la sabana, formada per herbes i arbustos, on viuen grans herbívors i els seus depredadors. Els arbres són escassos i apareixen en petits grups o dispersos. Als boscos tropicals també trobem gran varietat d’ aus. • A mida que ens allunyen de l’equador l’ estació de pluges es cada cop més curta i la vegetació més pobre i dona pas a l’ estepa, amb plates de fulla dura, matolls espinosos i sòls nus.
  • 19. POLIS 1 Els habitants de la sabana • Alguns pobles indígenes de la sabana (els massai i els mara) són pastors i practiquen una ramaderia extensiva. Hi ha que combinen aquesta pràctica amb l’ agricultura. La manca d’ aigua està originant dificultats i provocant fam • Altres pobles de la sabana són agricultors i practiquen una rotació de conreus. • A les zones tropicals, al costat de l’agricultura tradicional s’hi troben extenses plantacions, explotades per companyies estrangeres, dedicades al conreu de cacau, cafè, tabac, te...Aquestes plantacions han modificat totalment la vegetació, l’ agricultura i el paisatge tradicionals.
  • 21. POLIS 1 4. Zona càlida: paisatge desèrtic
  • 22. POLIS 1 El paisatge desèrtic càlid • Els deserts càlids es troben majoritàriament situats entorn dels tròpics. Sàhara, Aràbia, Kalahari… • Hi ha deserts costaners per on passen corrents marines fredes que que no afavoreixen l’ evaporació i l’ aire és molt sec. Atacama, Namíbia, Gran desert de Sorra… • També hi ha deserts interiors, aïllats de la influència marina per serralades elevades. Gobi, desert del centre oest d’Amèrica del nord... • Les pluges hi són escasses i les temperatures són molt altes durant tot l’any, afavorint la ràpida evaporació. A més, s’hi produeixen grans oscil·lacions tèrmiques entre el dia (molt calorós) i la nit (freda). • Als deserts càlids no hi ha cursos d’aigua permanents, tot i que hi podem trobar wadis, que només porten aigua quan plou.
  • 23. POLIS 1 Als deserts a penes hi viuen algunes plantes que han aconseguit adaptar-se a les dures condicions climàtiques. Tenen les fulles petites o punxes per tal de reduir l’ àrea per la qual transpiren. Sense aigua i sense vegetació també són escassos els animals. Rèptils, aràcnids , certes aus i algun mamífer adaptat a la manca d’ aigua i les temperatures extremes.
  • 25. POLIS 1 • Els deserts són zones poc poblades. Grups de pastors nòmades viuen als límits del desert, on pasturen els ramats de cabres i camells. • La població sedentària dels deserts viu al costat dels oasis, unes poques zones on hi ha aigua procedent de corrents subterranis.