2. BREU HISTÒRIA
D’AL-ÀNDALUS
Per Al-Àndalus (en àrab, «terra dels vàndals») es
coneix a la zona d’ocupació musulmana en la Península
Ibèrica, va abastar des del segle VIII fins a finals del
segle XV, va a arribar a comprendre gran part de
l’actual territori espanyol.
3.
4. L’ENTRADA DELS
MUSULMANS A LA
PENÍNSULA IBÈRICA
A principis del segle VIII el regne visigot es trobava sumit en una greu crisis que
va aportar l’enfrontament armat entre diferents faccions de la noblesa. El
comte don Julián, antic governador de Tànger i Ceuta, es va posar al servei dels
musulmans del nord d’ Àfrica, presentant la seva flota per facilitar la travessia
de l’estret de Gibraltar a l’exèrcit àrab. Quan Tariq, al capdavant d’un exèrcit de
set mil homes va entrar a la península a la fi d’abril del 711. El desembarcament
va ser el famós penyal de Gibraltar.
*En aquest mateix any per les ribes del riu Guadalete, aconsegueix la victòria
decisiva sobre el rei visigot Don Rodrigo. En menys de dos anys la Península ja
era territori musulmà. L a Península ja era una província de l’imperi islàmic,
amb governadors dependents del poder del Damasc, capital de l’estat d’Omeya.
5. L’EMIRAT I EL CALIFAT OMEIA
Durant la segona meitat del segle VIII es va produir una seriosa
escissió en l’imperi musulmà. Això va provocar que la dinastia va
acabar amb els Omeia que van governar Damasc, per entronitzar als
Abàsies , i es van assentar a Bagdad. El príncep Abderrahman I va
formar un nou estat que va ser a Còrdova.
• Abderrahman III que va
decidir fundar un califat ,
declarant-se Emir Al-
Muminin(príncep dels
creients), i li atorgava el
poder terrenal, el poder
espiritual sobre la
umma(comunitat de
creients).
6. REGNES DE TAIFES I
DINASTIES NORD-
AFRICANES
No tots els successors d’aquests brillants califes van seguir tan
encertada política. Corria el any 1031. Els hàbits secessionistes i rebels
van sorgir de nou amb gran forca; la divisió i la descomposició es van
imposar en l’ Al-Àndalus. Totes les grans famílies van voler fer-se amb
els regnes del país o, de la seva ciutat. Aquest desmarxament va suposar
el començament de la fi per Al-Àndalus, i davant semblant debilitat, els
cristians es van créixer , organitzant-se com mai ho van fer per
combatre als musulmans. La primera victòria sobre el poder musulmà el
va protagonitzar Alfonso en 1085, es va fer amb la ciutat de Toledo.
7. CALIFAT OMEYA DE
CÒRDOVA
En 929 Abderraham III decideix prender el títol califal, el qual li otorgaba, a més
del poder terrenal, el poder espiritual sobre la comunitat de creients. Les seves
bones relacions amb dos emperadors cristians( Bizancino i el Sacre imperi) va
servir de molt per combatir contra els seus enemics.Va ser la major esplendor
de l’Al-Àndalus, convertint-se el califat en un dels centre polítics, econòmic i
culturals més importants de l’Occident mediaval, van construir molts edificis
entre ells la Mesquita de Còrdova.Desprès d’aquest període d’esplendor, Hixem
II conegut com a Almansor,governa y tot es torna insegur al regne de al-andalus.
8. ALHAMBRA
Alhambra, anomenada aixi pels seus murs de color
vermellos (<<alhambra>> castell vermell).Esta
situada a la part alta del pujol del Sabika, en el
marge esquerrà del riu Darro.
La seva posició des de la qual es denomina tota la
ciutat fa pensar que existeix construnccions
anteriors a l‘arribada dels musulmans. Esta
completament emmurallat i posseeix una forma
irregular. Dins de L‘alhambra hi han quatre castells
que estan emmurallats amb la muralla vermellosa,
que es per protegir-se dels bombardejos dels
cristians.
9. ALMANSOR Es descendent d‘una família àrab,
des de la conquesta muslmana de la
Península Ibèrica, va estudiar a
Còrdova durant el califat del Hakam
II, va ocupar importants càrrecs.
En el 976, la mort de Hakam II va
situar al cap davant del califat de
Còrdova a Hisam II, un nen de onze
anys, circumstància que va aprofitar
Almansor per fer de Hisam II una
marioneta. Després de tants anys ho
va aconseguir es va fer mayordom
d‘un altre emperador y així
aconsegint més poder sobre els
hispanomusulmans.
