Proyecto para #MásRadioMola (2019-2020) del departamento de Geografía e Historia del IES La Mola.

1. D’ARÀBIA A
SARQ AL-ANDALUS
PROJECTE ABP RadioMola Abraham Marco,
IES LA MOLA (2º ESO) Cristina Ibáñez i Mª Carmen Soler

2. Orient
Mitjà
Península d’Aràbia
On es troba Aràbia?

3. L’ISLAM A L’ACTUALITAT

4. En Aràbia vivien tribus beduïnes, pastors
nòmades que a més a més es dedicaven al
comerç caravaner. També estaven els
agricultors sedentaris que vivien en oasis
als que cultivaven de manera intensiva
palmeres datileres.
L’expansió àrab va permetre a aquests
comerciants ampliar la sua activitat al
connectar les rutes comercials
procedents d’Orient amb els ports
mediterranis, i aconseguiran controlar
tot el comerç al Mediterrani fins el segle X.

5. Els habitants d'Aràbia eren politeistes i la
Meca era un important centre religiós. Al seu
temple es troba la pedra negra de la Kaaba,
que albergava infinitat de deïtats que les
tribus àrabs adoraven.

6. Nou profeta triat per Al·là (Déu en àrab)
per a predicar una nova religió
monoteista: l’ISLAMISME.
L’anomenada Hègira (fugida) marca
l‘inici de l’era musulmana.
L’any 632, a la mort de Mahoma, la majoria d’àrabs eren musulmans.
Mahoma, profeta d’una nova religió

7. Amb la informació
de la pàgina 20
del llibre de text i
d’un diccionari o
Internet, defineix
i diferencia els
següents
conceptes:

8. ❑ Treballarem amb els nous conceptes
que acabeu de definir.
❑ Dins dels equips, de forma escrita,
construireu junts una o diverses
frases amb eixes paraules, tractant
d'expressar la idea que hi ha darrere
d'elles.
❑ Un alumne de cada equip, triat a
l'atzar, compartirà la frase del seu
grup i explicarà què significa.
El joc de les paraules

9. PERÒ... QUÈ ÉS EL ISLAM?
❑ És una religió monoteista
❑ Mahoma és considerat el seu profeta; les seues predicacions es van
arreplegar a l’Alcorà, llibre sagrat dels musulmans.
❑ La religió musulmana es basa en cinc senzills preceptes o deures

10. PRECEPTES
O DEURES
❑ PROFESSIÓ DE FE
O SAHADA
❑ PREGAR O SALAT
❑ ALMOINA O ZAKAT
❑ DEJÚ EL MES DEL
RAMADÀ O SAWN
❑ PELEGRINATGE A
LA MECA O HAYY
❑ La mesquita és el lloc de culte i reunió per als
musulmans.
❑ Divendres és el seu dia sagrat.
❑ A més dels preceptes, els musulmans es regeixen
per la Sunna: conjunt de tradicions que es
consideren normes de comportament:
❑ permet la poligàmia,
❑ prohibeix beure alcohol o menjar carn de porc
❑ Prohibeix jugar a jocs d'atzar.

11. LA MESQUITA: CENTRE DE VIDA
Amb la informació de la pàgina 21 del llibre de text, completa el dibuix d’una mesquita
i explica la funció de cadascuna de les seues parts.

12. ❑ Els grups treballen la tasca
consensuant la resposta i
assegurant-se de que tots la
comprenguen. Per a això posem la
norma següent: “No es passa al
següent concepte fins que tots hàgem
comprés l'anterior”
❑ Una vegada finalitzat el temps, el
professor demanarà el quadern a un
alumne a l'atzar com a representant
del treball del seu equip i li demanarà
que ho corregisca i explique.
Un per a tots

13. LA MESQUITA: CENTRE DE VIDA

14. ISLAM: UN NOU IMPERI

15. L’EXPANSIÓ DE L’IMPERI ISLÀMIC

16. Amb la informació de les següents diapositives i el mapa de la
pàgina 28 del llibre de text, completa el següent mapa amb les
etapes d’expansió de l’Imperi Islàmic.

17. CALIFAT ORTODOX 632 – 661
Els quatre primers califes
van ser escollits entre
familiars pròxims al profeta.
Aquesta forma d’elecció va
generar una divisió entre la
comunitat musulmana:
❑ Xiïtes: consideren que el
califa ha de ser un
descendent directe de
Mahoma.
❑ Sunnites: es basaven en
l’Alcorà i en la Sunna;
pensaven que s’havia de triar
el califa entre els millors
creients.

18. CALIFAT OMEIA 661 – 750
La dinastia Omeia, procedent de
Síria, va assolir el poder, instal·lar
la capital de l’Imperi a Damasc i
estendre els territoris mitjançant
conquestes territorials.
Els Omeies conqueriran
tanmateix la Península
Ibèrica, front els Visigots.

19. CALIFAT ABBÀSSIDA 750 – 1258
La dinastia Abbàssida va
derrotar els Omeies i va
traslladar la capital a Bagdad.
Durant aquesta etapa, algunes
províncies de l’Imperi, com ara
Egipte, el Marroc o Al-Andalus,
es van declarar políticament
independents de Bagdad.

20. IMPERI TURC
Posteriorment, l’Imperi va
quedar en mans dels turcs,
que el 1453 van conquerir
Constantinoble, capital de
Bizanci, acabant al l’Imperi.
Aquest fet es
considera la fi de
l’Edat Mitjana.

21. Amb la informació del teu llibre de text (pàgines 20 –Mahoma- i
pàgines 28 i 29 -apartats A. Expansió de l’Islam i B.
L’organització del Califat), elabora un eix cronològic amb les
dates i etapes més importants de l’Imperi Islàmic.

22. LA CONQUISTA D’AL-ANDALUS

23. LA CONQUISTA MILITAR
❑ Els musulmans es van establir en la
península Ibèrica com a conseqüència de
l'expansió de l'Islam. En el 711 un
exèrcit musulmà, dirigit per Tariq i
Musa, va desembarcar a Gibraltar. Els
visigots no van oposar resistència i van
ser derrotats en la batalla de Guadalete,
on va morir el seu últim rei, Rodrigo.
❑ L'avanç militar va ser ràpid, cap a l'any
718, els exèrcits musulmans
controlaven quasi tota la Península.
Alguns nobles i clergues visigots es van
refugiar en les muntanyes càntabres
que no havien sigut ocupades.

24. Per què la conquista va resultar tan
ràpida i fàcil?
La rapidesa de la conquista s'explica per la
dèbil resistència dels visigots davant de
l'espenta dels exèrcits musulmans.
❑ Existien grans disputes internes pel
control i el poder i molts nobles van
preferir pactar amb els musulmans a
canvi de conservar les seues terres i béns,
la seua religió i una ampla autonomia en
els seus territoris a canvi de sotmetre's a
l'Islam i al pagament d'uns impostos.
❑ En altres casos, es van produir
matrimonis entre els conquistadores i la
noblesa autòctona per a preservar el seu
immens patrimoni.
Pacte de Teodomiro.

25. LA INTEGRACIÓ D’AL-ANDALUS
A L’IMPERI ISLÁMIC
L'Islam va passar a ser la religió oficial del nou Estat i la majoria dels
hispano-visigots van acabar islamitzant-se.
Població que va adoptar la religió, la
llengua i els costums de l'Islam per
a gaudir dels mateixos drets que els
musulmans.
Població que va conservar la
seua religió cristiana en àrees
de domini musulmà.

26. A partir de la informació proporcionada, i utilitzant tots els conceptes i
dates que apareixen en negreta en les diapositives anteriors, redacta
un informe, de al menys 10 línies, en el que sintetitzes com es va
produir l'ocupació de la Península pels musulmans i quines
conseqüències immediates va tindre.

27. ❑ Les parelles escriuran el resum seguint el
procediment següent:
▪ Ambdós dediquen uns minuts a enumerar
els continguts fonamentals de la sessió.
▪ L'alumne A dicta el primer paràgraf del
resum, desenrotllant la primera idea
principal.
▪ L'alumne B escriu el paràgraf, realitzant
les correccions que crega necessàries.
▪ S'inverteixen els rols per al segon paràgraf.
❑ Quan hàgeu acabat, revisàreu el resum, ho
firmàreu i se l'entregàreu al professor
Pareja cooperativa de escribientes

28. L’EVOLUCIÓ D’AL-ANDALUS
PERÍODES EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC
(718-756)
EMIRAT INDEPENDENT DE BAGDAD
(756-929)
CALIFAT DE CÒRDOVA
(929-1031)
REGNES DETAIFES
(1031-1248)
REGNE NASSARITA DE GRANADA
(1248-1492)
1
2
3
4
5

29. EMIRAT DEPENDENT DE
DAMASC
(718-756)
EMIRAT INDEPENDENT DE
BAGDAD
(756-929)
❑ En un principi, Al-Àndalus
s'organitza com una província
(emirat) dependent del Califat Omeia
de Damasc.
❑ La capital es va establir a Còrdova i
es va anomenar un valí per a
governar l'emirat.
❑ L'any 750, la dinastia Abbàssida
arrabassa el califat als Omeia
assassinant a la major part de la
família. Abderrahman I aconsegueix
escapar i s'estableix en Al-Àndalus,
declarant-se emir políticament
independent de Bagdad.
❑ Encara que Al-Àndalus es mantindrà
sota l'autoritat religiosa del califa de
Bagdad.
L’emir de Còrdova i els seus dignataris
Abderramàn I

30. CALIFAT DE CÒRDOVA
(929-1031)
❑ L'any 929, Abderrahman III es va
sentir fort per a fer-se religiosament
independent i es va proclamar califa
dels creients d’Al-Àndalus. Naixia així
el Califat de Còrdova.
❑ L'època del Califat va ser la de
màxima esplendor i poder militar
d’Al-Àndalus.
❑ Es va produir una gran expansió
econòmica i es van frenar els intents
d'expansió dels regnes cristians
hispànics, especialment en època
d'Al-Mansur (Almansor) .

31. ❑ Després de la mort d'Almansor l'any
1008, el califat entra en una crisi
política. L'aristocràcia, els alts
funcionaris i part de l'exèrcit intentaven
escapar del control del califa i convertir-
se en la màxima autoritat del seu
territori.
❑ L'any 1031, Al-Àndalus va quedar
dividida en més de 25 regnes
independents, denominats Taifes.
❑ La fragmentació política els va debilitar
militarment i això va facilitar la invasió
dels Almoràvits en el s. XI i dels
Almohades en el XII, uns pobles que
havien creat grans imperis en el nord
d'Àfrica.
REGNES DETAIFES
(1031-1248)

32. ❑ Temporalment, es va aconseguir frenar
l'avanç cristià però en el s. XIII els
regnes del nord van emprendre
novament les seues campanyes militars.
❑ 'únic territori que va aconseguir
sobreviure va ser el regne de Granada,
governat pels reis de la dinastia
Nassarita.
❑ El regne es va veure obligat a pagar alts
impostos a Castella per a evitar els atacs
i precisament per això, va resistir fins a
1492.
❑ El seu capital, Granada, es va convertir
en un dels centres culturals i comercials
més importants d'Europa.

33. Completa el següent quadre a la llibreta:
Imperi
Islàmic
Califat
Omeia de
Damasc
(661-750)
Califat
Abbassída
de Bagdad
(750-1258)
Al-Àndalus
Emirat…
Emirat…
Califat…
Regnes…
Divisions
Regne…
Completa cada període de l'evolució d’Al-Àndalus amb el seu nom
complet i cronologia. Observa la seua relació en el temps amb
l'Imperi. Indica al costat, les dades més significatives (capital, govern,
unitat/independència respecte a l'Imperi...)

34. ART, CULTURA I CIÈNCIA
EN AL-ÀNDALUS

35. A partir de l'explicació de classe i la informació del llibre de text:
▪ El cultiu de les terres (pàgines 34 i 35)
▪ El desenrotllament de les lletres i les ciències (pàgines 40 i 41)
▪ L'art andalusí (pàgines 42 i 43)
Elabora un mapa conceptual que continga informació significativa i
els conceptes més importants.
TEMA CENTRAL
Atents a la explicació!

36. ❑ Els grups discutiran sobre la forma
de completar el mapa conceptual.
❑ Una vegada que tots tingueu clar com
fer-ho, completàreu el mapa de forma
individual.
❑ Quan tots hagen acabat, posareu en
comú les respostes i fareu les
correccions pertinents.
Mapa conceptual mud

37. EL CULTIU DE LES TERRES
❑ L'arribada dels àrabs va significar
l'aparició de noves espècies de
plantes procedents d'Orient.
❑ Van millorar l'agricultura gràcies a
la introducció de noves tècniques
hidràuliques d'extracció i
conducció de l'aigua de reg (sèquies,
sènies, aljubs, pous...)
- Cereals: arròs
- Hortalisses i verdures: carabassa, all,
ceba, safanòria, nap, espàrrec, albergina,
cogombre...
- Fruites: taronja, llima, figa, granada,
plàtan, albercoc, meló...
- Espècies: safrà
- Altres: la canya de sucre i el cotó.

38. EL DESENVOLUPAMENT DE LES LLETRES
I LES CIÈNCIES
❑ Es van traduir obres de
l'Antiguitat i cultures anteriors
com la grecollatina, bizantina,
persa, egípcia i índia.
❑ A més de perfeccionar els
coneixements de les antigues
cultures, van crear noves
tècniques i invents que van
transformar la vida i els costums
dels seus contemporanis.
❑ El fet de que tots els musulmans
parlaren la mateixa llengua,
l'àrab, va permetre la transmissió
de coneixements per tot l'Imperi.

39. EL DESENVOLUPAMENT DE LES LLETRES
I LES CIÈNCIES
❑ Els científics andalusins van ser
reconeguts mundialment pels seus
estudis en: matemàtiques,
astronomia, medicina, botànica,
agronomia i astrologia
❑ Va haver-hi gran quantitat
d'historiadors i geògrafs i també la
filosofia va tindre una gran influència.
❑ La prosa i la poesia van ser molt
valorades pels andalusins:
Exercien la cirurgia i utilitzaven
instruments que encara s'usen. Van
practicar disseccions de cadàvers i
van utilitzar la belladona com a
anestèsia.
Maimònides
(filòsof)
Mapamundi de al-Idrisi
Pàgines manuscrites de “El collar del colom”

40. EL DESENVOLUPAMENT DE LES LLETRES
I LES CIÈNCIES
❑ Van portar d'Orient el paper,
que va substituir al pergamí..
❑ Van expandir cap a la cristiandat europea el
sistema de numeració decimal (aràbic),
d'origen indi, que va reemplaçar a la numeració
romana
❑ Van difondre el joc dels
escacs, inventat a
Pèrsia.

41. L’ART ANDALUSÍ
❑ Las manifestacions artístiques de la
cultura islàmica estan molt
vinculades a la religiositat i es
caracteritzen pel predomini de
l'arquitectura.
❑ La construcció més representativa és
la mesquita, però també es van
construir edificacions civils com a
palaus, escoles, banys públics,
alcassabes...
La Mesquita de CòrdovaEl palau de la Alhambra
de Granada
Banys àrabs de Ronda (Málaga)

42. Característiques de l'arquitectura
islàmica:
❑ Utilitzen materials de construcció molt
bàsics com la rajola o la fusta.
❑ Els edificis es cobreixen amb cúpules i
voltes molt decorades.
❑ Ús de l'arc que es recolza sobre
columnes i pilars.
❑ La decoració és molt senzilla a
l'exterior, però molt rica i variada a
l'interior.
❑ La majoria de les construccions
presenten jardins en el seu interior,
sent la vegetació i l'aigua elements
essencials

43. Examen cooperatiu
❑ Temps de debat. En grup, tindreu uns minuts per a llegir junts la prova
i posar-vos d'acord en les respostes. Durant eixe temps només podreu
parlar, no podreu escriure res.
❑ Realització de la prova. En este moment guardàreu silenci. El
professor triarà que membre del grup comença a escriure la primera
pregunta i d'ací en avant, el foli girarà en el sentit de les agulles del
rellotge. Només podreu escriure en la pregunta que vos corresponga,
encara que cregueu que algun company ha comés un error en una altra
pregunta.
❑ Una vegada acabada la prova, cada grup ho intercanviarà amb un altre i
realitzarem la correcció tots junts. Quan acabem, ho tornareu al grup
original perquè puguen valorar els seus encerts i errors.
❑ Posteriorment realitzarem una prova individual seguint el mateix
format.
20%
80%

44. PRODUCTE FINAL
REPTE: Creació, gravació i emissió
del vostre propi programa de ràdio.
Concretament, preparareu un
programa de viatges amb rutes pels
pobles islàmics de la nostra província.
RADIO
MOLA

45. Fem radio… Però, com?

46. Fem radio… Però, com?

47. Fases de producció:
1.
INVESTIGACIÓ
3.ASSATJOS 4. GRAVACIÓ
2. REDACCIÓ
DELS GUIONS

48. Ací teniu un parell d’exemples

49. APREN,
INVESTIGA,
GAUDIX…
FES HISTÒRIA

50. CONEIX LA PROVÍNCIA
D’ALACANT!
❑ La Comunitat Valenciana es troba a l'est de la
Península Ibèrica ocupant la franja central del
litoral mediterrani.
❑ La Comunitat Valenciana la comprenen tres
províncies: Castelló,València i Alacant.
❑ La província d'Alacant és la menys extensa de
la Comunitat, no obstant això, és la quarta
província més poblada del país i la més
densament poblada de la Comunitat.
❑ El territori està dividit en nou comarques: Vega
Baixa del Segura,Alt Vinalopó,Vinalopó Mitjà, Baix
Vinalopó, Marina Alta, Marina Baixa, Comtat de
Cocentaina (el Comtat), Foia d'Alcoi (l’Alcoià) i
l’Alacantí.

51. ❑ Novelda, junt amb altres deu
municipis més conformen la comarca
del Vinalopó Mitjà.
❑ La província d'Alacant compta amb un
total de 141 municipis.
CONEIX LA PROVÍNCIA D’ALACANT!
INVESTIGA
A continuació, teniu un mapa de la província d'Alacant i un
llistat al què apareixen els 141 municipis.
Per grups, heu de determinar quins municipis pertanyen a
cadascuna de les nou comarques i posteriorment pintar-los
segons indica la llegenda.

52. Vega Baixa del Segura – roig
BaixVinalopó – verd
AltVinalopó – groc
Vinalopó Mitjà – gris
L’Alacantí – taronja
L’Alcoià – morat
El Comtat – rosa
Marina Alta – blau
Marina Baixa – marró
COMARQUES

53. ❑ El llenguatge és un element molt important del patrimoni islàmic en tota Espanya.
Cristians i musulmans van conviure en el nostre territori, però les seues diferències
culturals eren molt grans i van haver d'emprar el vocabulari propi dels àrabs per a
referir-se a determinades tècniques, objectes i situacions que no existien fins a eixe
moment per als cristians.

54. ❑ Per descomptat, també en la llengua valenciana es troben paraules d'origen
àrab en distints àmbits d'ús: albercoc, assut, safrà, sèquia, suro,
arxilaga, aliacrà, aljub, ferrà, màrfega, marraixa, mirall, assot,
cafís, va fitar, fanecada, jupa, trucar, xarop.
❑ Però on més s'estenen els arabismes és en la toponímia, no sols de la
ComunitatValenciana sinó de tota la Península Ibèrica.
QUÈ ÉS UN TOPÓNIM?
❑ El diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola ho defineix com un nom propi
de lloc. Per tant, hem d'entendre la toponímia com la disciplina que estudia
noms de llocs.
S'estima que els préstecs de l'àrab representen aproximadament
el 8% del vocabulari del castellà.

55. ❑ Els que comencen per un derivat de bani (ben-, bena-, bene-, beni-, vila-,
vina-),“fills de”,“els de” que designa els descendents d'una mateixa família
o clan.
❑ Els que comencen amb el prefix al o a.
❑ Altres han derivat d'un nom completament àrab, comVillena, que
procedeix del terme “Bilyāna” que significa la omplida (per Al∙là).
Sabies que la influència de la llengua àrab la trobem en alguns
dels topònims de la província d'Alacant?
TASCA
▪ Identifica topònims d'origen àrab en la llista de
municipis de la província d'Alacant.

56. Investigació: les rutes

57. INVESTIGACIÓ – Lista de cotejo
❑ Origen lingüístic àrab dels topònims
❑ Origen històric del municipi
❑ Llocs d'interès (museus, monuments,
places, fonts, edificis religiosos,...)
❑ Festes i celebracions
❑ Gastronomia típica
❑ Tradicions populars i esdeveniments
culturals

58. Ruta 1: La Marina

59. Ruta 1: La Marina
Muncipis inclosos en la ruta:
❑ Dènia – Xàbia (2º ESO – A)
❑ Benissa – Beniardà (2º ESO – B)
❑ Benifato – Altea (2º ESO – A/B)
❑ Alfàs del Pi – Guadalest (2º ESO – C)

60. Ruta 2: El Comtat

61. Ruta 2: El Comtat
Municipis inclosos en la ruta:
❑ Alfafara,Almudaina i Alcoleja (2º ESO – A)
❑ Beniarrés, Benasau i Benilloba (2º ESO – B)
❑ Benillup, Benimarfull i Benimassot (2º ESO – A/B)
❑ Alcocer de Planes, L’Orxa i L’Alqueria d’Asnar
(2º ESO – C)

62. Ruta 3: Les Valls del Vinalopó

63. Ruta 3: Les Valls del Vinalopó
Municipis inclosos en la ruta:
❑ Beneixama –Villena (2º ESO – A)
❑ Biar – Elche (2º ESO – B)
❑ Petrer – Aspe - La Romana (2º ESO – A/B)
❑ Novelda – Monòver (2º ESO – C)

64. Ruta 4: Vega del Baix Segura

65. Ruta 4: Vega del Baix Segura
Municipis inclosos en la ruta:
❑ Almoradí – Callosa del Segura (2º ESO – A)
❑ Rafal – Algorfa (2º ESO – B)
❑ Radovan – Albatera (2º ESO – A/B)
❑ Benijófar – Benejúzar (2º ESO – C)

66. Ruta 5: L’Alacantí

67. Ruta 5: L’Alacantí
Municipis inclosos en la ruta:
❑ Agost- Busot (2º ESO – A)
❑ Agost – Mutxamel (2º ESO – B)
❑ Alicante -Torre de les Maçanes - (2º ESO – A/B)
❑ Busot – Mutxamel (2º ESO – C)

68. Quina és la nostra ruta?

69. EL NOSTRE
PROGRAMA DE RADIO
¡NECESSITA UN NOM!

70. Abraham Marco Giménez - @AbrahMarco #RadioMola
Cristina Ibáñez Sarrió – @crnis83 #MásRadioMola
Mª Carmen Soler Pérez - @MariCarmenSole7