SlideShare a Scribd company logo
1 of 43
L’ISLAM
AL ANDALUS
INS MONTGRÒS
SANT PERE DE RIBES
PROJECTE 2n TRIMESTRE
1. L’ISLAM
1.1 QUÈ ÉS L’ISLAM?
-L’Islam és una religió monoteista, com el cristianisme o el judaisme, aquesta religió creu en un
únic i veritable Déu. Pels fidels islàmics aquest Déu rep el nom d’Al·là.
- Aquesta religió va ser fundada per Mahoma al segle VII a Aràbia. Ràpidament es va escampar
per Àsia, el nord d’Àfrica i una part d’Europa.
Mahoma, el profeta
1. L’ISLAM
1.1 L’APARICIÓ DE L’ISLAM
-L’origen de la religió islàmica està a la desèrtica península d’Aràbia, que es troba a l’Orient
Pròxim.
- Llurs habitants, els àrabs, es dedicaven bàsicament a l’agricultura, la ramaderia, i especialment,
al comerç de caravanes.
- Eren pobles politeistes. El centre religiós era la ciutat de la Meca, on acudien en pelegrinatge.
L’Orient Pròxim
1. L’ISLAM
1.1 L’APARICIÓ DE L’ISLAM
- Mahoma va néixer a la Meca. Era un home molt religiós. Pels musulmans, va rebre l’aparició de
l’arcàngel Gabriel, encomanant-li la missió de difondre la paraula d’Al·là com a nou profeta.
- El precepte bàsic d’aquesta nova religió era la submissió a la voluntat divina (Islam). Els inicis
foren difícils per Mahoma, ja que va estar rebutjat de la Meca.
- Aquesta persecució va culminar l’any 622 en l’abandonament de la ciutat per part de Mahoma i
els seus, que es refugiaren a la ciutat de Medina. Aquest fet és transcendental pels musulmans,
el coneixen amb el nom d’Hègira i marca l’inici de la seva civilització.
- La major part dels habitants de Medina van convertir-se a l’Islam. 10 anys després de l’Hègira,
al 632, la major part dels habitants d’Aràbia ja eren musulmans. Començava la seva expansió.
Representació de l’aparició de l’arcàngel al profeta
1. L’ISLAM
1.1 L’APARICIÓ DE L’ISLAM
Mahoma predicant
Mahoma expulsat de la Meca
HÈGIRA
1. L’ISLAM
1.3 TRETS FONAMENTALS DE L’ISLAM
-El llibre sagrat de la religió islàmica és l’Alcorà, on es recullen les revelacions d’Al·là a llur
profeta Mahoma. Aquestes revelacions s’escrigueren després de la mort de Mahoma.
- La religió islàmica estableix cinc preceptes, obligacions, que tot musulmà ha d’acomplir:
- El monoteisme: han de creure en un Déu únic, etern i totpoderós, Al·là. Aquest precepte
es manifesta mitjançant la shahada (professió de fe), “No hi ha més Déu que Al·là i
Mahoma és el seu profeta”. ‫هللا‬‫محمد‬‫رسول‬‫الل‬ No es pot representar la imatge d’Al·là.
- El Salat, l’oració. Els musulmans han d’orar cinc vegades al dia mirant cap a la Meca
- L’almoina, l’Islam estableix l’obligació de donar una vegada a l’any almoina a les persones
més pobres de la seva comunitat, començant per la seva pròpia família i els seus veïns.
- Restar tot un mes en dejuni, el Ramadà, no es pot menjar ni beure res mentre hi hagi
llum solar.
- Tot musulmà està obligat a pelegrinar a la Meca una vegada a la seva vida.
1. L’ISLAM
1.3 TRETS FONAMENTALS DE L’ISLAM
-Els temples dels musulmans, on es reuneixen per fer el seu culte, són les mesquites. Allà es
reuneixen per resar, especialment els divendres, el seu dia sagrat.
- L’Islam no té sacerdots. Té imams, encarregats de dirigir l’oració, i ulemes, que s’encarreguen
d’interpretar els textos sagrats.
- L’Alcorà és el fonament de la vida pública i privada dels musulmans. Tan la conducta com
l’organització social es troben al seu llibre sagrat, que estableix la tradició:
- Tot el poder pertany a Al·là. Els califes són els seus representants, i concentren el poder
polític i religiós.
- Els musulmans han de practicar el gihad, és a dir, la promoció de Bé front el Mal. Aquest
Bé pot anar-hi des de la superació personal fins als conflictes globals. Algunes
interpretacions parcials i fonamentalistes legitimen la Guerra Santa sota aquest concepte.
- Al·là és el propietari de tots els béns. Tots els homes estan obligats a ajudar-se
mútuament i a prestar-se diners sense interès. La usura està prohibida.
- L’encarregat de aplicar la justícia seguint les normes del de l’Alcorà és el cadí (jutge).
1. L’ISLAM
1.3 TRETS FONAMENTALS DE L’ISLAM
1. L’ISLAM
1.4 L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM
-La primera expansió dels musulmans es va produir cap a Egipte, Síria i l’Iraq (632 – 644). En
menys d’un segle van conquerir l’Iran, Afganistan, l’Àsia central, el Paquistan, el nord d’Àfrica i le
Península Ibèrica. L’expansió per Europa es va detenir a França, a la batalla de Poitiers (732).
1. L’ISLAM
1.4 L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM
-Fins a mitjans del segle VII, els territoris islàmics van estar dirigits des de Damasc (Síria), pels
califes de la dinastia Omeia. Els califes representaven el poder polític i religiós, però el delegaven
en un visir (una mena de primer ministre) i en l’emir (una mena de governador).
- Els pobles conquerits podien mantenir la seva religió a canvi de pagar un tribut. Molts es van
convertir a l’islamisme per gaudir de les avantatges socials i econòmiques.
- L’any 750 una nova dinastia va substituir als Omeia. Els abbàssides de Bagdad es van fer amb el
poder. Els nous califes van aturar l’expansió militar i foren els navegants i comerciants qui van
estendre l’Islam per Àfrica, Malàsia, Indonèsia..., arribant fins i tot a Xina, Filipines i les estepes
asiàtiques.
- L’afebliment del poder dels abbasides va permetre que alguns territoris, com Al-Andalus,
aconseguiren l’independència política i religiosa.
Els califes delegaven el seu poder
1. L’ISLAM
1.5 AL ANDALUS: LA CONQUESTA
- L’any 711, a començaments del segle VII, els exèrcits musulmans van conquerir la Península
Ibèrica, encentant-se vuit cents anys de domini musulmà (van restar fins 1492).
- El nucli de l’exèrcit musulmà el conformaven els berbers, només els alts càrrecs i oficials eren
d’origen àrab. Després de creuar l’estret de Gibraltar, van vèncer als visigots a la batalla de
Guadalest. Van matar al rei Roderic i les forces visigòtiques es dispersaren.
- Després d’aquesta batalla, els musulmans van conquerir gairebé tota la Península sense
dificultats. En set anys, Taric i Musa, els comandants van finalitzar la conquesta. Només restaren
fora del domini islàmic les zones muntanyoses d’Astúries on es refugiaren alguns nobles i
clergues visigòtics. La major part de la població no es va resistir, convertint-se massivament a la
fe dels conqueridors.
- Els nobles que no fugiren, van arribar a pactes amb els musulmans D’aquesta manera, van
conservar les seves possessions, i en molts casos, els seus càrrecs. El camperolat va restar
sotmès.
1. L’ISLAM
1.5 AL ANDALUS: LA CONQUESTA
Moment de la mort de
Roderic a la batalla de
Guadalet
Els berbers són una tribu del nord
d’Àfrica, aportaren la major part de
les tropes musulmanes
1. L’ISLAM
1.5 AL ANDALUS: LA CONQUESTA
-La Hispània visigòtica va donar lloc a Al-Andalus, territori que va néixer com un emirat
depenent (província) dels Omeia de Damasc.
- Arran l’assassinat de l’últim Omeia i la seva família, l’únic supervivent de la dinastia, Abd al-
Rahman I, va refugiar-se a la Península Ibèrica, declarant Al-Andalus com emirat independent
dels abbàssides de Bagdad.
- L’emirat independent, amb capital a Còrdova, va ser una època de gran apogeu econòmic i
cultural.
Abd al-Rahman I, fundador de l’emirat de Còrdova
1. L’ISLAM
1.5 AL ANDALUS: LA CONQUESTA
1. L’ISLAM
1.5 AL ANDALUS: LA CONQUESTA
1. L’ISLAM
1.5 AL ANDALUS: LA CONQUESTA
1. L’ISLAM
1.5 AL ANDALUS: LA CONQUESTA
1. L’ISLAM
1.6 AL ANDALUS: EL CALIFAT DE CÒRDOVA I ELS REGNES DE TAIFES
-A principis del segle X, l’any 912, Abd al-Rahman III va arribar al govern. Sota el seu
comandament, els atacs cristians van cèsar i es va obligar als regnes cristians de la Península a
pagar un tribut. A més, va refermar la seva autoritat interna i va afavorir el desenvolupament del
comerç.
- L’any 929 va proclamar el Califat de Còrdova, trencant així els últims lligams d’Al Andalus amb el
califat de Bagdad. Aquesta etapa és la de màxim esplendor d’Al Andalus. Hi hagué una gran
expansió econòmica, i els exèrcits del califat, encapçalats per Al-Mansur va imposar-se als
diferents regnes cristians.
- Tanmateix, a inicis del segle XI el Califat va començar la seva desintegració, transformant-se en
25 regnes independents, les taifes, que seguien el model de les polis de la Grècia clàssica, n’eren
ciutats Estat.
1. L’ISLAM
1.6 AL ANDALUS: EL CALIFAT DE CÒRDOVA I ELS REGNES DE TAIFES
1. L’ISLAM
1.6 AL ANDALUS: EL CALIFAT DE CÒRDOVA I ELS REGNES DE TAIFES
1. L’ISLAM
1.6 AL ANDALUS: EL CALIFAT DE CÒRDOVA I ELS REGNES DE TAIFES
1. L’ISLAM
1.6 AL ANDALUS: EL CALIFAT DE CÒRDOVA I ELS REGNES DE TAIFES
- Malgrat que econòmicament els regnes de taifes van prosperar, militarment eren molt febles i
no van poder resistir els atacs dels cristians del nord de la Península que van començar la seva
expansió a costa dels dominis musulmans.
-Al segles XI i XII, primer els almoràvits, i després els almohades, ambdós procedents del nord
d’Àfrica, intentaren aturar l’expansió cristiana, però totes les taifes, amb l’excepció de la de
Granada, foren derrotades i ocupades militarment. Aquests pobles, d’origen berber, tenien unes
fortes creences religioses.
- La derrota a la batalla de las Navas de Tolosa, a inicis del selgle XIII, marca el punt d’inflexió, a
partir d’aquest moment, els cristians s’imposaran progressivament a tota la Penínula.
- La taifa de Granada incloïa les actuals províncies d’Almeria, Granada, Màlaga i una part de
Cadis.
- La seva gran riquesa i orientació comercial, van permetre una lenta agonia de gairebé dos
segles. Estava obligada a pagar un gran tribut anual a Castella.
1. L’ISLAM
1.6 AL ANDALUS: EL CALIFAT DE CÒRDOVA I ELS REGNES DE TAIFES
Els almoràvits
1. L’ISLAM
1.6 AL ANDALUS: EL CALIFAT DE CÒRDOVA I ELS REGNES DE TAIFES
Els almohades
1. L’ISLAM
1.6 AL ANDALUS: EL CALIFAT DE CÒRDOVA I ELS REGNES DE TAIFES
1. L’ISLAM
1.6 AL ANDALUS: EL CALIFAT DE CÒRDOVA I ELS REGNES DE TAIFES
L’ALHAMBRA DE GRANADA
L’ALHAMBRA DE GRANADA
PATI DELS ARRAYANES
L’ALHAMBRA DE GRANADA
PATI DELS LLEONS
L’ALHAMBRA DE GRANADA
PATI DELS LLEONS
L’ALHAMBRA DE GRANADA
ARCS DEL PATI DELS LLEONS
1. L’ISLAM
1.7 AL ANDALUS: ECONOMIA I SOCIETAT
-A diferència dels regnes germànics, al món islàmic la ciutat era el centre d’activitats
econòmiques. Per això, mentre a la resta d’Europa les ciutats es convertien en records d’un
passat llunyà, a Al Andalus, van recobrar el seu estatus primordial. Les ciutats eren nuclis de:
-Artesania: els tallers artesans prosperaven, l’expansió econòmica impulsava el comerç- Els
socs eren els pulmons de les ciutats al andalusines, on es podien comprar tot allò que es
produïa.
-Comerç: generava una gran riquesa. Al Andalus era un punt fonamental en les rutes
comercials que des del Nord d’Europa anaven fins l’Orient, passant pel Nord d’Africa.
- Malgrat això, la major part de la població es dedicava a l’agricultura. Els musulmans van
millorar les tècniques agrícoles anteriors, introduint el regadiu. A més, portaren nous conreus
com ara l’arròs o els cítrics, que avui en dia són predominants al nostre territori.
1. L’ISLAM
1.7 AL ANDALUS: ECONOMIA I SOCIETAT
- Dins d’Al Andalus podem diferenciar dos grans grups de població: els musulmans i els no
musulmans.
-Podem dividir la població musulmana en:
- Àrabs: l’elit governant. La minoria propietària de gran part de les terres. Tenien el poder
polític i social.
- Berbers: Que havien arribat del Nord d’Àfrica. Habitualment n’eren humils i es dedicaven
al ramat.
- Muladites: La gran part de la població. Els antics hispanovisigots que s’havien convertit a
l’Islam.
-La població no musulmana:
- Mossàrabs: hispanovisigots que no s’havien convertit i van romandre cristians. Mols d’ells
emigraren als regnes cristians del nord de la Península.
- Jueus: Respectats pels musulmans a canvi d’un impost. Feien tot tipus de feina (artesania,
comerç, medecina, ciència...)
- Esclaus: A Al Andalus existien els esclaus, però el maltractament vers ells estava prohibit.
Tenien certs drets (no es podien vendre els menors de 7 anys, participacions a les empreses
dels amos...)
1. L’ISLAM
1.7 AL ANDALUS: ECONOMIA I SOCIETAT
1. L’ISLAM
1.7 AL ANDALUS: ECONOMIA I SOCIETAT
- La vida quotidiana a l’Al Andalus es desenvolupava en torn a dos eixos: el soc i la mesquita.
- Els banys públics tenien una gran importància. Els habitatges tenien lavavo i hi havia un
clavegueram públic.
- L’educació era pública. A partir dels 6 o 7 anys els nens aprenien a llegir, escriure, recitar
l’Alcorà, gramàtica i matemàtiques.
- L’ensenyament superior era més restringit. A les universitats s’estudiava l’Alcorà, gramàtica,
medecina, ciències naturals, poesia...
1. L’ISLAM
1.8 CULTURA ISLÀMICA
-Des de que la paraula de Mahoma va començar a difondre’s fins el segle XII, la civilització
islàmica va gaudir d’una gran rellevància. L’Islam, com temps enrere va fer l’Imperi Romà, va
imposar una llengua, l’àrab, facilitant l’integració i la transmissió cultural entre els diferents
territoris del Califat.
- El període comprès entre el segle VII i el XII representen el màxim esplendor de la civilització
islàmica. Durant aquest mateix període, l’Europa cristiana estava culturalment endarrerida i
molt empobrida.
- La cultura islàmica va integrar dins del seu patrimoni cultural els coneixements grecollatins,
egipcis, indis... , afavorint el desenvolupament de ciències com les matemàtiques, la medicina i
l’astronomia..., a més, desenvoluparen la tecnologia, i aplicaren els seus coneixements als
sistemes hidràulics de rec, a la fabricació de perfums, de papers, de porcellana...
Un dels més grans científics islàmics fou Averrois, va
destacar en molts camps, des de les matemàtiques
fins la filosofia. Els seus escrits van influir en
l’evolució del pensament cristià occidental.
Va néixer a Còrdova.
1. L’ISLAM
1.8 CULTURA ISLÀMICA
Azarquiel (Al-Zarqali) fou un dels astrònoms més
importants d’Al Andalus. Un dels craters de la Lluna
porta el seu nom. Gràcies a les seves investigacions es
va poder preveure el calendari dels eclipsis i del pas
dels cometes. Va néixer a Toledo i morí a Sevilla.
Albucasis (Abu-L-Qàsim), fou un destacat metge
andalusí. Va influir destacadament en el
desenvolupament de la medicina amb la seva obra
“Classificació dels coneixements de la medicina”. Va
néixer a Còrddva.
1. L’ISLAM
1.8 CULTURA ISLÀMICA
-L’art islàmic recull moltes influències dels territoris conquerits (grec, llatí, persa, àrab, egipci...)
però tindrà sempre unes característiques homogeneitzants: la prohibició de representar la
divinitat, la importància dels elements decoratius, les inscripcions coràniques...
-Els edificis més característics de l’arquitectura islàmica foren la mesquita i el palau. S’emprava
el maó i s’utilitzaven cúpules i arcs, decorant tots els elements.
Formes geomètriques, llaceries, al sostre de la tomba del poeta Hafez (Iran)
1. L’ISLAM
1.8 CULTURA ISLÀMICA
L’art islàmic va incorporar les
cúpules bizantines
Decoració ataurica, vegetal, amb
inscripcions coràniques
1. L’ISLAM
1.8 CULTURA ISLÀMICA
L’arc característic de l’art islàmic és l’arc lobulat

More Related Content

What's hot (20)

2n eso tema1_ L'ISLAM i AL-ANDALUS
2n eso tema1_ L'ISLAM i AL-ANDALUS2n eso tema1_ L'ISLAM i AL-ANDALUS
2n eso tema1_ L'ISLAM i AL-ANDALUS
 
Els monestirs
Els monestirsEls monestirs
Els monestirs
 
Tipus de religions
Tipus de religionsTipus de religions
Tipus de religions
 
Budisme
BudismeBudisme
Budisme
 
L’islam politica i societat
L’islam politica i societatL’islam politica i societat
L’islam politica i societat
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
1. l'islam i al andalus
1. l'islam i al  andalus1. l'islam i al  andalus
1. l'islam i al andalus
 
L'islam i l'al andalus
L'islam i l'al andalusL'islam i l'al andalus
L'islam i l'al andalus
 
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
 
Regnes germànics
Regnes germànicsRegnes germànics
Regnes germànics
 
Reis catòlics
Reis catòlicsReis catòlics
Reis catòlics
 
Clergues
ClerguesClergues
Clergues
 
ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA.
ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA. ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA.
ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA.
 
L’hinduisme
L’hinduisme L’hinduisme
L’hinduisme
 
La fragmentació del món àntic
La fragmentació del món ànticLa fragmentació del món àntic
La fragmentació del món àntic
 
Nobles
NoblesNobles
Nobles
 
El clergat
El clergatEl clergat
El clergat
 
Tema 3 - L'Art Islàmic i Mudèjar
Tema 3 - L'Art Islàmic i MudèjarTema 3 - L'Art Islàmic i Mudèjar
Tema 3 - L'Art Islàmic i Mudèjar
 
Els Celtes
Els CeltesEls Celtes
Els Celtes
 
Religions del món
Religions del mónReligions del món
Religions del món
 

Viewers also liked

Els déus mesopotàmics
Els déus mesopotàmicsEls déus mesopotàmics
Els déus mesopotàmicsmontse ponce
 
Unitat 10 Mesopotàmia i Egipte (Part 2)
Unitat 10 Mesopotàmia i Egipte (Part 2)Unitat 10 Mesopotàmia i Egipte (Part 2)
Unitat 10 Mesopotàmia i Egipte (Part 2)David de A
 
MESOPOTAMIA Y EGIPTO
MESOPOTAMIA Y EGIPTOMESOPOTAMIA Y EGIPTO
MESOPOTAMIA Y EGIPTOjoanet83
 
Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte
Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte
Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte Pilar Alvarez
 
Unitat 10. Mesopotàmia i Egipte Part 1
Unitat 10. Mesopotàmia i Egipte Part 1Unitat 10. Mesopotàmia i Egipte Part 1
Unitat 10. Mesopotàmia i Egipte Part 1David de A
 
Instruments Del PaleolíTic
Instruments Del PaleolíTicInstruments Del PaleolíTic
Instruments Del PaleolíTicgueste12420
 
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels MetallsPaleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels Metallsaroki
 
Localitza illes i arxipèlags
Localitza illes i arxipèlagsLocalitza illes i arxipèlags
Localitza illes i arxipèlagsprofessor_errant
 
Ministres litúrgics
Ministres litúrgicsMinistres litúrgics
Ministres litúrgicsoscus
 
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia professor_errant
 
Els paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'EspanyaEls paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'Espanyaprofessor_errant
 

Viewers also liked (17)

Els déus mesopotàmics
Els déus mesopotàmicsEls déus mesopotàmics
Els déus mesopotàmics
 
Els déus mesopotàmics
Els déus mesopotàmicsEls déus mesopotàmics
Els déus mesopotàmics
 
Unitat 10 Mesopotàmia i Egipte (Part 2)
Unitat 10 Mesopotàmia i Egipte (Part 2)Unitat 10 Mesopotàmia i Egipte (Part 2)
Unitat 10 Mesopotàmia i Egipte (Part 2)
 
MESOPOTAMIA Y EGIPTO
MESOPOTAMIA Y EGIPTOMESOPOTAMIA Y EGIPTO
MESOPOTAMIA Y EGIPTO
 
Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte
Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte
Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte
 
Unitat 10. Mesopotàmia i Egipte Part 1
Unitat 10. Mesopotàmia i Egipte Part 1Unitat 10. Mesopotàmia i Egipte Part 1
Unitat 10. Mesopotàmia i Egipte Part 1
 
Egipte Antic
Egipte AnticEgipte Antic
Egipte Antic
 
Prehistòria
PrehistòriaPrehistòria
Prehistòria
 
Instruments Del PaleolíTic
Instruments Del PaleolíTicInstruments Del PaleolíTic
Instruments Del PaleolíTic
 
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels MetallsPaleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
 
La població
La poblacióLa població
La població
 
Localitza illes i arxipèlags
Localitza illes i arxipèlagsLocalitza illes i arxipèlags
Localitza illes i arxipèlags
 
Ministres litúrgics
Ministres litúrgicsMinistres litúrgics
Ministres litúrgics
 
L'EDAT DELS METALLS
L'EDAT DELS METALLS L'EDAT DELS METALLS
L'EDAT DELS METALLS
 
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
 
El feixisme
El feixismeEl feixisme
El feixisme
 
Els paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'EspanyaEls paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'Espanya
 

Similar to Islam (20)

L'islam i al àndalus
L'islam i al àndalusL'islam i al àndalus
L'islam i al àndalus
 
U 1-fi-món-antic
U 1-fi-món-anticU 1-fi-món-antic
U 1-fi-món-antic
 
Tema 1
Tema 1Tema 1
Tema 1
 
Sociales tema 1 la farga
Sociales tema 1 la fargaSociales tema 1 la farga
Sociales tema 1 la farga
 
Al andalus indara i mario
Al andalus indara i marioAl andalus indara i mario
Al andalus indara i mario
 
Tema 1 L'Imperi islàmic al Andalus. 2n esopdf
Tema 1 L'Imperi islàmic al Andalus. 2n esopdfTema 1 L'Imperi islàmic al Andalus. 2n esopdf
Tema 1 L'Imperi islàmic al Andalus. 2n esopdf
 
T2 L'Islam i Al-Àndalus
T2 L'Islam i Al-ÀndalusT2 L'Islam i Al-Àndalus
T2 L'Islam i Al-Àndalus
 
Presentació Islam
Presentació  IslamPresentació  Islam
Presentació Islam
 
Al andalus
Al  andalusAl  andalus
Al andalus
 
Tema 5 l'Islam. (IES Gregori Maians.Oliva)
Tema 5 l'Islam. (IES Gregori Maians.Oliva)Tema 5 l'Islam. (IES Gregori Maians.Oliva)
Tema 5 l'Islam. (IES Gregori Maians.Oliva)
 
Islam
IslamIslam
Islam
 
L' islam
L' islamL' islam
L' islam
 
L' islam
L' islamL' islam
L' islam
 
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
 
Andalus
Andalus Andalus
Andalus
 
Edat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è BEdat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è B
 
Al Andalus
Al AndalusAl Andalus
Al Andalus
 
L'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat MitjanaL'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat Mitjana
 
Teresa i antoni
Teresa i antoniTeresa i antoni
Teresa i antoni
 
Al andalus
Al andalusAl andalus
Al andalus
 

More from professor_errant

EL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓ
EL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓEL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓ
EL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓprofessor_errant
 
Els grans descobriments inicis de l'Era Moderna
Els grans descobriments inicis de l'Era ModernaEls grans descobriments inicis de l'Era Moderna
Els grans descobriments inicis de l'Era Modernaprofessor_errant
 
El món més enllà d'Europa
El món més enllà d'EuropaEl món més enllà d'Europa
El món més enllà d'Europaprofessor_errant
 
La conquesta i colonització d'Amèrica
La conquesta i colonització d'AmèricaLa conquesta i colonització d'Amèrica
La conquesta i colonització d'Amèricaprofessor_errant
 
Un món desigual. La globalització.
Un món desigual. La globalització.  Un món desigual. La globalització.
Un món desigual. La globalització. professor_errant
 
Espanya i Catalunya. Organització territorial i economia.
Espanya i Catalunya. Organització territorial i economia. Espanya i Catalunya. Organització territorial i economia.
Espanya i Catalunya. Organització territorial i economia. professor_errant
 
Els agents econòmics: les famílies
Els agents econòmics: les famíliesEls agents econòmics: les famílies
Els agents econòmics: les famíliesprofessor_errant
 
L'organització política de les societats
L'organització política de les societatsL'organització política de les societats
L'organització política de les societatsprofessor_errant
 
Introducció a les activitats econòmiques
Introducció a les activitats econòmiquesIntroducció a les activitats econòmiques
Introducció a les activitats econòmiquesprofessor_errant
 
Introducció a l'economia
Introducció a l'economia Introducció a l'economia
Introducció a l'economia professor_errant
 
La representació de la Terra
La representació de la TerraLa representació de la Terra
La representació de la Terraprofessor_errant
 
El medi ambient en situació de risc
El medi ambient en situació de riscEl medi ambient en situació de risc
El medi ambient en situació de riscprofessor_errant
 
Els paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i CatalunyaEls paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i Catalunyaprofessor_errant
 
Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)
Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)
Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)professor_errant
 
La Monarquia Hispànica. Des de la Unió fins la conquesta d'Amèrica
La Monarquia Hispànica. Des de la Unió fins la conquesta d'AmèricaLa Monarquia Hispànica. Des de la Unió fins la conquesta d'Amèrica
La Monarquia Hispànica. Des de la Unió fins la conquesta d'Amèricaprofessor_errant
 

More from professor_errant (20)

EL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓ
EL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓEL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓ
EL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓ
 
Europa a l'Edat Moderna
Europa a l'Edat ModernaEuropa a l'Edat Moderna
Europa a l'Edat Moderna
 
Els grans descobriments inicis de l'Era Moderna
Els grans descobriments inicis de l'Era ModernaEls grans descobriments inicis de l'Era Moderna
Els grans descobriments inicis de l'Era Moderna
 
El món més enllà d'Europa
El món més enllà d'EuropaEl món més enllà d'Europa
El món més enllà d'Europa
 
La conquesta i colonització d'Amèrica
La conquesta i colonització d'AmèricaLa conquesta i colonització d'Amèrica
La conquesta i colonització d'Amèrica
 
Un món desigual. La globalització.
Un món desigual. La globalització.  Un món desigual. La globalització.
Un món desigual. La globalització.
 
Espanya i Catalunya. Organització territorial i economia.
Espanya i Catalunya. Organització territorial i economia. Espanya i Catalunya. Organització territorial i economia.
Espanya i Catalunya. Organització territorial i economia.
 
Els agents econòmics: les famílies
Els agents econòmics: les famíliesEls agents econòmics: les famílies
Els agents econòmics: les famílies
 
L'organització política de les societats
L'organització política de les societatsL'organització política de les societats
L'organització política de les societats
 
Introducció a les activitats econòmiques
Introducció a les activitats econòmiquesIntroducció a les activitats econòmiques
Introducció a les activitats econòmiques
 
Introducció a l'economia
Introducció a l'economia Introducció a l'economia
Introducció a l'economia
 
Neolític
NeolíticNeolític
Neolític
 
La representació de la Terra
La representació de la TerraLa representació de la Terra
La representació de la Terra
 
El sector primari
El sector primariEl sector primari
El sector primari
 
El medi ambient en situació de risc
El medi ambient en situació de riscEl medi ambient en situació de risc
El medi ambient en situació de risc
 
La revolució industrial
La revolució industrialLa revolució industrial
La revolució industrial
 
Els paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i CatalunyaEls paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i Catalunya
 
Antic regim
Antic regimAntic regim
Antic regim
 
Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)
Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)
Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)
 
La Monarquia Hispànica. Des de la Unió fins la conquesta d'Amèrica
La Monarquia Hispànica. Des de la Unió fins la conquesta d'AmèricaLa Monarquia Hispànica. Des de la Unió fins la conquesta d'Amèrica
La Monarquia Hispànica. Des de la Unió fins la conquesta d'Amèrica
 

Islam

  • 1. L’ISLAM AL ANDALUS INS MONTGRÒS SANT PERE DE RIBES PROJECTE 2n TRIMESTRE
  • 2. 1. L’ISLAM 1.1 QUÈ ÉS L’ISLAM? -L’Islam és una religió monoteista, com el cristianisme o el judaisme, aquesta religió creu en un únic i veritable Déu. Pels fidels islàmics aquest Déu rep el nom d’Al·là. - Aquesta religió va ser fundada per Mahoma al segle VII a Aràbia. Ràpidament es va escampar per Àsia, el nord d’Àfrica i una part d’Europa. Mahoma, el profeta
  • 3. 1. L’ISLAM 1.1 L’APARICIÓ DE L’ISLAM -L’origen de la religió islàmica està a la desèrtica península d’Aràbia, que es troba a l’Orient Pròxim. - Llurs habitants, els àrabs, es dedicaven bàsicament a l’agricultura, la ramaderia, i especialment, al comerç de caravanes. - Eren pobles politeistes. El centre religiós era la ciutat de la Meca, on acudien en pelegrinatge. L’Orient Pròxim
  • 4. 1. L’ISLAM 1.1 L’APARICIÓ DE L’ISLAM - Mahoma va néixer a la Meca. Era un home molt religiós. Pels musulmans, va rebre l’aparició de l’arcàngel Gabriel, encomanant-li la missió de difondre la paraula d’Al·là com a nou profeta. - El precepte bàsic d’aquesta nova religió era la submissió a la voluntat divina (Islam). Els inicis foren difícils per Mahoma, ja que va estar rebutjat de la Meca. - Aquesta persecució va culminar l’any 622 en l’abandonament de la ciutat per part de Mahoma i els seus, que es refugiaren a la ciutat de Medina. Aquest fet és transcendental pels musulmans, el coneixen amb el nom d’Hègira i marca l’inici de la seva civilització. - La major part dels habitants de Medina van convertir-se a l’Islam. 10 anys després de l’Hègira, al 632, la major part dels habitants d’Aràbia ja eren musulmans. Començava la seva expansió. Representació de l’aparició de l’arcàngel al profeta
  • 5. 1. L’ISLAM 1.1 L’APARICIÓ DE L’ISLAM Mahoma predicant Mahoma expulsat de la Meca HÈGIRA
  • 6. 1. L’ISLAM 1.3 TRETS FONAMENTALS DE L’ISLAM -El llibre sagrat de la religió islàmica és l’Alcorà, on es recullen les revelacions d’Al·là a llur profeta Mahoma. Aquestes revelacions s’escrigueren després de la mort de Mahoma. - La religió islàmica estableix cinc preceptes, obligacions, que tot musulmà ha d’acomplir: - El monoteisme: han de creure en un Déu únic, etern i totpoderós, Al·là. Aquest precepte es manifesta mitjançant la shahada (professió de fe), “No hi ha més Déu que Al·là i Mahoma és el seu profeta”. ‫هللا‬‫محمد‬‫رسول‬‫الل‬ No es pot representar la imatge d’Al·là. - El Salat, l’oració. Els musulmans han d’orar cinc vegades al dia mirant cap a la Meca - L’almoina, l’Islam estableix l’obligació de donar una vegada a l’any almoina a les persones més pobres de la seva comunitat, començant per la seva pròpia família i els seus veïns. - Restar tot un mes en dejuni, el Ramadà, no es pot menjar ni beure res mentre hi hagi llum solar. - Tot musulmà està obligat a pelegrinar a la Meca una vegada a la seva vida.
  • 7. 1. L’ISLAM 1.3 TRETS FONAMENTALS DE L’ISLAM -Els temples dels musulmans, on es reuneixen per fer el seu culte, són les mesquites. Allà es reuneixen per resar, especialment els divendres, el seu dia sagrat. - L’Islam no té sacerdots. Té imams, encarregats de dirigir l’oració, i ulemes, que s’encarreguen d’interpretar els textos sagrats. - L’Alcorà és el fonament de la vida pública i privada dels musulmans. Tan la conducta com l’organització social es troben al seu llibre sagrat, que estableix la tradició: - Tot el poder pertany a Al·là. Els califes són els seus representants, i concentren el poder polític i religiós. - Els musulmans han de practicar el gihad, és a dir, la promoció de Bé front el Mal. Aquest Bé pot anar-hi des de la superació personal fins als conflictes globals. Algunes interpretacions parcials i fonamentalistes legitimen la Guerra Santa sota aquest concepte. - Al·là és el propietari de tots els béns. Tots els homes estan obligats a ajudar-se mútuament i a prestar-se diners sense interès. La usura està prohibida. - L’encarregat de aplicar la justícia seguint les normes del de l’Alcorà és el cadí (jutge).
  • 8. 1. L’ISLAM 1.3 TRETS FONAMENTALS DE L’ISLAM
  • 9.
  • 10. 1. L’ISLAM 1.4 L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM -La primera expansió dels musulmans es va produir cap a Egipte, Síria i l’Iraq (632 – 644). En menys d’un segle van conquerir l’Iran, Afganistan, l’Àsia central, el Paquistan, el nord d’Àfrica i le Península Ibèrica. L’expansió per Europa es va detenir a França, a la batalla de Poitiers (732).
  • 11. 1. L’ISLAM 1.4 L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM -Fins a mitjans del segle VII, els territoris islàmics van estar dirigits des de Damasc (Síria), pels califes de la dinastia Omeia. Els califes representaven el poder polític i religiós, però el delegaven en un visir (una mena de primer ministre) i en l’emir (una mena de governador). - Els pobles conquerits podien mantenir la seva religió a canvi de pagar un tribut. Molts es van convertir a l’islamisme per gaudir de les avantatges socials i econòmiques. - L’any 750 una nova dinastia va substituir als Omeia. Els abbàssides de Bagdad es van fer amb el poder. Els nous califes van aturar l’expansió militar i foren els navegants i comerciants qui van estendre l’Islam per Àfrica, Malàsia, Indonèsia..., arribant fins i tot a Xina, Filipines i les estepes asiàtiques. - L’afebliment del poder dels abbasides va permetre que alguns territoris, com Al-Andalus, aconseguiren l’independència política i religiosa. Els califes delegaven el seu poder
  • 12.
  • 13. 1. L’ISLAM 1.5 AL ANDALUS: LA CONQUESTA - L’any 711, a començaments del segle VII, els exèrcits musulmans van conquerir la Península Ibèrica, encentant-se vuit cents anys de domini musulmà (van restar fins 1492). - El nucli de l’exèrcit musulmà el conformaven els berbers, només els alts càrrecs i oficials eren d’origen àrab. Després de creuar l’estret de Gibraltar, van vèncer als visigots a la batalla de Guadalest. Van matar al rei Roderic i les forces visigòtiques es dispersaren. - Després d’aquesta batalla, els musulmans van conquerir gairebé tota la Península sense dificultats. En set anys, Taric i Musa, els comandants van finalitzar la conquesta. Només restaren fora del domini islàmic les zones muntanyoses d’Astúries on es refugiaren alguns nobles i clergues visigòtics. La major part de la població no es va resistir, convertint-se massivament a la fe dels conqueridors. - Els nobles que no fugiren, van arribar a pactes amb els musulmans D’aquesta manera, van conservar les seves possessions, i en molts casos, els seus càrrecs. El camperolat va restar sotmès.
  • 14. 1. L’ISLAM 1.5 AL ANDALUS: LA CONQUESTA Moment de la mort de Roderic a la batalla de Guadalet Els berbers són una tribu del nord d’Àfrica, aportaren la major part de les tropes musulmanes
  • 15. 1. L’ISLAM 1.5 AL ANDALUS: LA CONQUESTA -La Hispània visigòtica va donar lloc a Al-Andalus, territori que va néixer com un emirat depenent (província) dels Omeia de Damasc. - Arran l’assassinat de l’últim Omeia i la seva família, l’únic supervivent de la dinastia, Abd al- Rahman I, va refugiar-se a la Península Ibèrica, declarant Al-Andalus com emirat independent dels abbàssides de Bagdad. - L’emirat independent, amb capital a Còrdova, va ser una època de gran apogeu econòmic i cultural. Abd al-Rahman I, fundador de l’emirat de Còrdova
  • 16. 1. L’ISLAM 1.5 AL ANDALUS: LA CONQUESTA
  • 17. 1. L’ISLAM 1.5 AL ANDALUS: LA CONQUESTA
  • 18. 1. L’ISLAM 1.5 AL ANDALUS: LA CONQUESTA
  • 19. 1. L’ISLAM 1.5 AL ANDALUS: LA CONQUESTA
  • 20. 1. L’ISLAM 1.6 AL ANDALUS: EL CALIFAT DE CÒRDOVA I ELS REGNES DE TAIFES -A principis del segle X, l’any 912, Abd al-Rahman III va arribar al govern. Sota el seu comandament, els atacs cristians van cèsar i es va obligar als regnes cristians de la Península a pagar un tribut. A més, va refermar la seva autoritat interna i va afavorir el desenvolupament del comerç. - L’any 929 va proclamar el Califat de Còrdova, trencant així els últims lligams d’Al Andalus amb el califat de Bagdad. Aquesta etapa és la de màxim esplendor d’Al Andalus. Hi hagué una gran expansió econòmica, i els exèrcits del califat, encapçalats per Al-Mansur va imposar-se als diferents regnes cristians. - Tanmateix, a inicis del segle XI el Califat va començar la seva desintegració, transformant-se en 25 regnes independents, les taifes, que seguien el model de les polis de la Grècia clàssica, n’eren ciutats Estat.
  • 21. 1. L’ISLAM 1.6 AL ANDALUS: EL CALIFAT DE CÒRDOVA I ELS REGNES DE TAIFES
  • 22. 1. L’ISLAM 1.6 AL ANDALUS: EL CALIFAT DE CÒRDOVA I ELS REGNES DE TAIFES
  • 23. 1. L’ISLAM 1.6 AL ANDALUS: EL CALIFAT DE CÒRDOVA I ELS REGNES DE TAIFES
  • 24. 1. L’ISLAM 1.6 AL ANDALUS: EL CALIFAT DE CÒRDOVA I ELS REGNES DE TAIFES - Malgrat que econòmicament els regnes de taifes van prosperar, militarment eren molt febles i no van poder resistir els atacs dels cristians del nord de la Península que van començar la seva expansió a costa dels dominis musulmans. -Al segles XI i XII, primer els almoràvits, i després els almohades, ambdós procedents del nord d’Àfrica, intentaren aturar l’expansió cristiana, però totes les taifes, amb l’excepció de la de Granada, foren derrotades i ocupades militarment. Aquests pobles, d’origen berber, tenien unes fortes creences religioses. - La derrota a la batalla de las Navas de Tolosa, a inicis del selgle XIII, marca el punt d’inflexió, a partir d’aquest moment, els cristians s’imposaran progressivament a tota la Penínula. - La taifa de Granada incloïa les actuals províncies d’Almeria, Granada, Màlaga i una part de Cadis. - La seva gran riquesa i orientació comercial, van permetre una lenta agonia de gairebé dos segles. Estava obligada a pagar un gran tribut anual a Castella.
  • 25. 1. L’ISLAM 1.6 AL ANDALUS: EL CALIFAT DE CÒRDOVA I ELS REGNES DE TAIFES Els almoràvits
  • 26. 1. L’ISLAM 1.6 AL ANDALUS: EL CALIFAT DE CÒRDOVA I ELS REGNES DE TAIFES Els almohades
  • 27. 1. L’ISLAM 1.6 AL ANDALUS: EL CALIFAT DE CÒRDOVA I ELS REGNES DE TAIFES
  • 28. 1. L’ISLAM 1.6 AL ANDALUS: EL CALIFAT DE CÒRDOVA I ELS REGNES DE TAIFES
  • 29.
  • 34. L’ALHAMBRA DE GRANADA ARCS DEL PATI DELS LLEONS
  • 35. 1. L’ISLAM 1.7 AL ANDALUS: ECONOMIA I SOCIETAT -A diferència dels regnes germànics, al món islàmic la ciutat era el centre d’activitats econòmiques. Per això, mentre a la resta d’Europa les ciutats es convertien en records d’un passat llunyà, a Al Andalus, van recobrar el seu estatus primordial. Les ciutats eren nuclis de: -Artesania: els tallers artesans prosperaven, l’expansió econòmica impulsava el comerç- Els socs eren els pulmons de les ciutats al andalusines, on es podien comprar tot allò que es produïa. -Comerç: generava una gran riquesa. Al Andalus era un punt fonamental en les rutes comercials que des del Nord d’Europa anaven fins l’Orient, passant pel Nord d’Africa. - Malgrat això, la major part de la població es dedicava a l’agricultura. Els musulmans van millorar les tècniques agrícoles anteriors, introduint el regadiu. A més, portaren nous conreus com ara l’arròs o els cítrics, que avui en dia són predominants al nostre territori.
  • 36. 1. L’ISLAM 1.7 AL ANDALUS: ECONOMIA I SOCIETAT - Dins d’Al Andalus podem diferenciar dos grans grups de població: els musulmans i els no musulmans. -Podem dividir la població musulmana en: - Àrabs: l’elit governant. La minoria propietària de gran part de les terres. Tenien el poder polític i social. - Berbers: Que havien arribat del Nord d’Àfrica. Habitualment n’eren humils i es dedicaven al ramat. - Muladites: La gran part de la població. Els antics hispanovisigots que s’havien convertit a l’Islam. -La població no musulmana: - Mossàrabs: hispanovisigots que no s’havien convertit i van romandre cristians. Mols d’ells emigraren als regnes cristians del nord de la Península. - Jueus: Respectats pels musulmans a canvi d’un impost. Feien tot tipus de feina (artesania, comerç, medecina, ciència...) - Esclaus: A Al Andalus existien els esclaus, però el maltractament vers ells estava prohibit. Tenien certs drets (no es podien vendre els menors de 7 anys, participacions a les empreses dels amos...)
  • 37. 1. L’ISLAM 1.7 AL ANDALUS: ECONOMIA I SOCIETAT
  • 38. 1. L’ISLAM 1.7 AL ANDALUS: ECONOMIA I SOCIETAT - La vida quotidiana a l’Al Andalus es desenvolupava en torn a dos eixos: el soc i la mesquita. - Els banys públics tenien una gran importància. Els habitatges tenien lavavo i hi havia un clavegueram públic. - L’educació era pública. A partir dels 6 o 7 anys els nens aprenien a llegir, escriure, recitar l’Alcorà, gramàtica i matemàtiques. - L’ensenyament superior era més restringit. A les universitats s’estudiava l’Alcorà, gramàtica, medecina, ciències naturals, poesia...
  • 39. 1. L’ISLAM 1.8 CULTURA ISLÀMICA -Des de que la paraula de Mahoma va començar a difondre’s fins el segle XII, la civilització islàmica va gaudir d’una gran rellevància. L’Islam, com temps enrere va fer l’Imperi Romà, va imposar una llengua, l’àrab, facilitant l’integració i la transmissió cultural entre els diferents territoris del Califat. - El període comprès entre el segle VII i el XII representen el màxim esplendor de la civilització islàmica. Durant aquest mateix període, l’Europa cristiana estava culturalment endarrerida i molt empobrida. - La cultura islàmica va integrar dins del seu patrimoni cultural els coneixements grecollatins, egipcis, indis... , afavorint el desenvolupament de ciències com les matemàtiques, la medicina i l’astronomia..., a més, desenvoluparen la tecnologia, i aplicaren els seus coneixements als sistemes hidràulics de rec, a la fabricació de perfums, de papers, de porcellana... Un dels més grans científics islàmics fou Averrois, va destacar en molts camps, des de les matemàtiques fins la filosofia. Els seus escrits van influir en l’evolució del pensament cristià occidental. Va néixer a Còrdova.
  • 40. 1. L’ISLAM 1.8 CULTURA ISLÀMICA Azarquiel (Al-Zarqali) fou un dels astrònoms més importants d’Al Andalus. Un dels craters de la Lluna porta el seu nom. Gràcies a les seves investigacions es va poder preveure el calendari dels eclipsis i del pas dels cometes. Va néixer a Toledo i morí a Sevilla. Albucasis (Abu-L-Qàsim), fou un destacat metge andalusí. Va influir destacadament en el desenvolupament de la medicina amb la seva obra “Classificació dels coneixements de la medicina”. Va néixer a Còrddva.
  • 41. 1. L’ISLAM 1.8 CULTURA ISLÀMICA -L’art islàmic recull moltes influències dels territoris conquerits (grec, llatí, persa, àrab, egipci...) però tindrà sempre unes característiques homogeneitzants: la prohibició de representar la divinitat, la importància dels elements decoratius, les inscripcions coràniques... -Els edificis més característics de l’arquitectura islàmica foren la mesquita i el palau. S’emprava el maó i s’utilitzaven cúpules i arcs, decorant tots els elements. Formes geomètriques, llaceries, al sostre de la tomba del poeta Hafez (Iran)
  • 42. 1. L’ISLAM 1.8 CULTURA ISLÀMICA L’art islàmic va incorporar les cúpules bizantines Decoració ataurica, vegetal, amb inscripcions coràniques
  • 43. 1. L’ISLAM 1.8 CULTURA ISLÀMICA L’arc característic de l’art islàmic és l’arc lobulat