1. ISLAM
Mahoma, és el fundador de l’islam
Aràbia és una extensa península de l'Àsia situada
entre el mar Roig i el golf Pèrsic. Té un clima
desèrtic que només permet l'agricultura en
algunes zones de la costa i als oasis de l'interior.
2. ISLAM
Els àrabs estaven organitzats en tribus
enfrontades entre si, sense cap poder polític que
les unís.
Cada tribu tenia les seves pròpies creences,
malgrat que totes eren politeistes i consideraven
la Meca la seva ciutat sagrada. La majoria de la
població estava formada per nòmades que es
dedicaven al pasturatge. Només hi havia dues
ciutats importants, la Meca i Medina, on es
concentrava un comerç molt pròsper.
3. ISLAM
Mahoma era un dels comerciants de la ciutat de
la Meca.
En els seus viatges comercials havia conegut
dues religions monoteistes, el judaisme i el
cristianisme. Un bon dia, Mahoma va sentir que
Déu el cridava, va decidir abandonar la seva
feina i es va dedicar a predicar una nova religió,
l'islam. L'islam defensava que les persones
s'havien de sotmetre a Al·là, que és tal com els
musulmans anomenen l'únic Déu.
4. ISLAM
Els rics comerciants de la Meca van reaccionar
contra Mahoma perquè van creure que les seves
predicacions eren una amenaça per a l'ordre
social.
Per això, Mahoma va haver de traslladar-se a la
ciutat de Medina l'any 622.
Aquesta data rep el nom d'hègira i marca el
principi del calendari musulmà.
5. ISLAM
A Medina, Mahoma va reclutar un exèrcit molt
poderós i, vuit anys més tard, va aconseguir
conquerir la Meca.
Des d'aquesta ciutat va dirigir l'expansió de
l'islam per tot Aràbia. Quan Mahoma va morir,
gairebé tots els àrabs practicaven l'islam.
6. ISLAM
La religió islàmica
Les predicacions de Mahoma es van recollir en
l'Alcorà, que és el llibre sagrat dels musulmans.
Segons la doctrina islàmica, tot musulmà ha de
complir cinc obligacions fonamentals:
* La professió de fe, per la qual tot musulmà
testifica que «Al·là és l'únic Déu i Mahoma, el
seu profeta».
7. ISLAM
* La pregària cinc cops al dia: a punta de dia,
al migdia, a la tarda, quan el sol es pon i al
vespre.
* El pelegrinatge a la Meca, almenys una
vegada a la vida.
* Fer dejuni durant el mes del Ramadà, tots
els dies des que el sol surt fins que es pon.
* L'almoina, per ajudar els pobres.
8. ISLAM
Al principi, els musulmans també tenien
l'obligació de defensar la seva religió i estendre-
la per mitjà de la gihad o guerra santa, però avui
dia aquesta obligació només és secundada pels
més extremistes.
L'Alcorà també recull certes obligacions per a la
vida quotidiana: es permet la poligàmia i es
prohibeix menjar carn de porc, beure vi i
participar en jocs d'atzar.
9. ISLAM
La mesquita és sobretot el lloc on es reuneixen
els musulmans per pregar. Totes les mesquites
tenen la mateixa estructura, que està inspirada en
la casa de Mahoma a Medina.
10. ISLAM
* Un gran pati on hi ha la
font en què els creients
purifiquen el cos abans de resar.
Són les ablucions (purificacions)
# Un minaret, una torre des de la
qual el muetzí crida a l'oració
cinc cops al dia.
11. ISLAM
# Una sala de columnes on els fidels preguen.
* Un mur anomenat alquible, on hi ha el
mihrab, un nínxol buit situat en direcció a la
Meca.
Els creients resen agenollats davant
l'alquible, ordenats en files paral·leles.
12. ISLAM
* El minbar, el púlpit des
d'on l'imam dirigeix l'oració.
Les parets interiors de la
mesquita es poden decorar
amb motius vegetals,
geomètrics o amb la bella
cal·ligrafia àrab, però no s'hi
representen mai figures
humanes, perquè la religió
musulmana ho prohibeix.
13. ISLAM
La mesquita també es feia servir com a
escola
14. ISLAM
L’expansió de l’islam i el govern del territori
Després de la mort de Mahoma, els exèrcits
musulmans es van llançar a expandir la nova
religió mitjançant la jihad o guerra santa.
D'aquesta manera es va crear un gran imperi.
La màxima autoritat de l'imperi era el califa, que
disposava del poder polític i religiós. El califa era
assistit pels seus consellers, els visirs
15. ISLAM
Els primers quatre califes van ser
parents directes de Mahoma.
Durant aquella època, els
exèrcits musulmans van controlar
tota la península Aràbiga.
L'any 661 el califa Alí va ser
assassinat i va arribar al poder la
família dels omeies.
16. ISLAM
Durant l'etapa omeia, el títol de califa es va fer
hereditari entre els membres d'aquesta família.
Els omeies van traslladar la capital a Damasc (a
la Síria actual) i van conquerir molts territoris,
des de Pèrsia fins a la península Ibèrica.
L'any 750 una rebel·lió dirigida per Abul Abbas
va eliminar la família omeia. A partir d'aleshores
el poder de l'imperi musulmà va recaure en la
família dels abbàssides.
17. ISLAM
La nova capital de l'imperi va ser la ciutat de
Bagdad.
Però les lluites internes van desintegrar l'imperi.
A partir del segle XIII, els turcs, un poble
islamitzat procedent de l'Àsia, es va convertir en
el poble més poderós del món islàmic.
18. ISLAM
La civilització islàmica era una de les més
desenvolupades de la seva època. L'economia se
sustentava en tres activitats:
* L'agricultura era molt productiva. Els
musulmans van estendre les tècniques de
regadiu, mitjançant sínies i molins, i van difondre
cultius com ara l'arròs, la taronja, el safrà i la
canya de sucre.
* L'artesania era de gran qualitat
(ceràmiques, armes, teixits...).
19. ISLAM
* El comerç es va desenvolupar molt. Els
comerciants viatjaven per terra i per mar venent
els productes agrícoles i artesans i comprant
seda, cotó i espècies a l'Àsia; or, marfil i esclaus
a l'Àfrica, i metalls a Europa.
L'esplendor econòmica va provocar el
creixement de les ciutats, on es concentrava
l'artesania i el comerç. Per això, el soco mercat
era el lloc més actiu. Damasc, Bagdad, Còrdova i
el Caire van ser les ciutats més importants.
20. ISLAM
Els musulmans han tingut
un paper molt important en
el desenvolupament de la
humanitat.
Van portar de l'Àsia noves
tècniques (la fabricació del
paper) i nous objectes (la
pólvora, la brúixola...), que
d'aquesta manera van
arribar a Europa.
21. ISLAM
Però també van fer
innovacions pròpies: com
ara l'astronomia, les
matemàtiques (ús del zero,
nombres aràbics, invent de
l'àlgebra...) i la medicina,
amb l'aportació de metges
com Avicenna i Averrois.
