Treball cooperatiu a l'aula de 5è de primària de l'escola Mestre Guillemet de Santa Eugènia

1. MALLORCA MUSULMANA
Ciències Socials 5è Unitat 6 CEIP Mestre Guillemet

2. ÍNDEX
1. LA CONQUESTA (Guillem).
2. EL CALIFAT DE DAMASC (Fabi i Alba).
3. EL CALIFAT DE CÒRDOVA (Ainhoa i Maxi)
4 .LA TAIFA DE DÉNIA (Maxi i Ainhoa)
5. LA TAIFA DE MALLORCA (Ela i Maria)
6. L'ISLAM (Alba i Fabi)
7. LA CIUTAT (Felip i Andreu)
8. LES ALQUERIES (Ivan i Alan)
9. LA SOCIETAT (Marc)
10. L'ART (Antoni i Paula)
11. EL LLEGAT (Francesca i Xesca)

3. 1. LA CONQUESTA
Als anys 902-903 de l'era cristiana es va
produir la conquesta de Mallorca. La
resistència del rum de les illes Balears va
ser llarga. El setge del castell d'Alaró, el
darrer lloc que va resistir, va durar vuit
anys i cinc mesos. Varen guanyar els
musulmans, que varen conquistar Mallorca
i li varen posar el nom de Mayurqa.

4. ●
Quan mor Mahoma la
família Omeia
aconsegueix que els
seus membres siguin
els califes i funden el
califat de Damasc.
●
Les normes del califat
es basen en l'Alcorà,
que es el llibre sagrat
dels musulmans.
2. CALIFAT DE DAMASC

5. 3. EL CALIFAT DE CÒRDOVA
●
El califat (929-1031)
va ser l'època de més
gran esplendor d'Al-
Andalus, que va
esdevenir un dels
centres comercials i
culturals principals de
la Mediterrània.
●
La ciutat de Còrdova,
amb uns 100.000
habitants, era la més
poblada d'Europa.

6. L'emirat (en àrab, imàrat)
de Dàniyya fou creat a
causa de la
descomposició del califat
de Còrdova, vers el 1010
per l'emir i esclau Abü-I-
Gays ibn Yüsuf al-
Muwaffaq Muĝähid.
4. Emirat de Dàniyya4. Emirat de Dàniyya

7. 5. La taifa de Mallorca
● Les illes Balears varen formar part de la taifa de
Dénia i tengueren un breu període d'independència
durant la taifa de Mallorca.
● És una taifa independent que comprenia les illes
Balears.
Feu doble clic per afegir un objecte

8. La taifa de Mallorca II
●
●
●
La taifa de Mallorca o emirat de Mayurqa és un nom
convencional que designa els períodes
d'independència política durant la dominació
musulmana. Mayurqa visqué un segon període
independent arran de la derrota almoràvit i l'arribada
al poder d'Al-Andalus dels almohades.

9. 6. L'Islam
●
L'islam és una religió
monoteista
abrahàmica, fundada
al segle VII a la
península aràbiga.
●
Els seus fidels
(musulmans) creuen
que déu va revelar el
seu missatge al
profeta Mahoma.

10. Un musulmà és qui professa l'islam, una religió
abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els
musulmans consideren la paraula literal de Déu
revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat
que l'Alcorà, els ensenyaments i les pràctiques
atribuïdes tradicionalment a Mahoma. Musulmà (en
àrab, ‫)مسلم‬ és una paraula àrab que significa «el que
se sotmet a Déu».

11. 7. LA CIUTAT
●
La medina
●
El call
●
El barri mossàrab
●
L'alcassaba
●
El raval

12. LA MEDINA
●
La medina era el
centre de la ciutat.
●
Estava envoltada
d'una muralla.
●
El soc era la plaça
principal, on hi havia
el mercat.

13. EL CALL
● El call era un barri jueu
que hi havia a la ciutat.
● En el call hi havia una
sinagoga.
●
Era com una església
per als jueus.

14. EL BARRI MOSSÀRAB
●
El barri mossàrab
estava dins la ciutat.
●
S'hi reunien els
cristians.
●
Ells per anar a resar
havien de sortir del
barri i anar a la
mesquita.

15. L'ALCASSABA
● Era una fortalesa
militar.
● Quan qualcú atacava
i foradava la muralla
els ciutadans es
refugiaven a
l'alcassaba.

16. EL RAVAL
●
Raval en àrab vol dir
barri extern, ja que
era defora de les
murades.
●
Quan el poble o ciutat
creixia, ho feia
defora.

17. 8. Les alqueries
●
Una alqueria és un
poble o llogaret. També
és una casa de labors
tant agrícoles com
ramaderes originària
d'Al-Andalus.
●
Igual com altres viles
rurals, es van crear en
temps de pau social, ja
que no disposaven de
defenses pròpies.
● Les alqueries que hi ha
encara en la actualitat
han sobreviscut a
diferents èpoques de
despoblació i
d'abandonament rural.
Algunes van adoptar
diferents activitats, com
molins o tallers.

18. A Santa Eugènia hi havia l'alqueria de Benibazari.
Després de la conquesta catalana, aquest nom va
desaparèixer, però va quedar el nom de l'Alqueria de
Bernat de Santa Eugènia, d'on vénen els noms actuals
de Santa Eugènia i de les Alqueries.

19. 9. LA SOCIETAT MUSULMANA
● El valí o emir era el
governador.
● El makhzan era el
consell assessor.
● L'imam era la màxima
autoritat religiosa. Dirigia
les pregàries.
● El cadi o jutge era el
responsable de la
justícia.
● El zalmedina era
l'encarregat de l'ordre

20. LA SOCIETAT MUSULMANA II
● Magistratures generals:
secretaria
(correspondència
oficial, registre de
comptes) i tresoreria
(servei d'impostos)
● Sahib al-suq era
l'encarregat del
funcionament del mercat

21. LA SOCIETAT MUSULMANA III
● Classe dominadora,
dedicada al comerç i la
pirateria.
● Poble baix, dedicat a
l'agricultura, la ramaderia
i les manufactures.
● Esclaus, que fan
qualsevol feina que els
mana el seu amo

22. 10. L'ART ISLÀMIC
L'art islàmic va néixer i es va desenvolupar entre els
segles VII i XV, esdevenint el tercer gran estil
artístic medieval, a més dels dos grans estils de
l'Occident europeu cristià, el romànic i el gòtic.
Aquest nou art, a causa de l'expansió de l'islam,
s'estendrà ràpidament per la riba mediterrània
oriental i pel Pròxim Orient, arribant fins a Pèrsia i
l'Índia, així com per tota la zona de la Mediterrània
occidental, des del nord d'Àfrica fins a la península
Ibèrica.

23. L'art islàmic presenta una certa unitat estilística
causada pels desplaçament dels artistes, dels
comerciants i de les obres. L'ús d'una escriptura
comuna en tot el món musulmà i la importància
particular de la cal·ligrafia reforcen aquesta idea
d'unitat. Altres elements han estat posats en valor de
manera general, com l'atenció portada a les arts
decoratives i la importància que es dóna a la geometria
i a les decoracions en entapissat. Tanmateix, malgrat
aquest trets comuns, aquest art presenta una gran
diversitat de les formes, segons els països i les
èpoques.
Aquest quadre és molt popular
entre els musulmans. S'anomena
“Dos amants” i el va fer l'any
1630 na Riza Abbassí

24. 11. EL LLEGAT

Tècniques de regadiu

Conreus nous

Avenços científics i tècnics

25. TÈCNIQUES DE REGADIU
La majoria de la
població es dedicava a
l'agricultura.
Els musulmans ens
varen dur a Mallorca
tècniques de regadiu,
com, per exemple, els
aljubs, les síquies i,
sobretot, les sínies.

26. CONREUS NOUS
Aquestes tècniques
de regadiu ens varen
permetre conreus
nous, com ara fruites
(magranes,
melons...) i
hortalisses (carxofes,
espàrrecs)

27. AVENÇOS CIENTÍFICS I TÈCNICS
Ens els varen dur els
matemàtics, els
metges, els poetes...
Varen introduir la
numeració aràbiga, la
fabricació de paper,
el joc d'escacs i l'ús
de l'alcohol com a
desinfectant.