2n eso tema1_ l'islam i al-andalus- power blog.ppt

1. MAHOMA DIFON UNA NOVA RELIGIÓ
 AL COMENÇAMENT DEL SEGLE VII, VA SORGIR UNA NOVA RELIGIÓ: L’ISLAM,
QUE VA DIVIDIR L’ESPAI MEDITERRANI EN DUES CULTURES BEN DIFERENCIADES:
la CRISTIANA i la MUSULMANA
 RELIGIÓ ISLÀMICA:
 VA SORGIR A LA PENÍNSULA D’ARABIA, ON LA MAJORIA DELS SEUS HABITANTS
EREN CARAVANERS, PASTORS i AGRICULTURS i VIVIEN EN TRIBUS PROP DELS OASIS.
EREN POLITEISTES i PEREGRINAVEN A LA MECA, PER VENERAR LA PEDRA SAGRADA
CONSERVADA A LA KAABA
 SEGONS LA TRADICIÓ, ALS QUARANTA ANYS L’ARCÀNGEL GABRIEL LI VA ANUNCIAR A
MAHOMA QUE ERA EL NOU PROFETA ELEGIT PER AL.LA (DÉU EN ÀRAB) PER A
PREDICAR UNA NOVA RELIGIÓ: L’ISLAM
 LES ENSENYANCES DE MAHOMA, VAN TINDRE POC SEGUIDORS i VA SER PERSEGUIT
PER LES SEUES IDEES, TENINT L’ANY 622 QUE FUGIR DE LA MECA PER ANAR A
REFUGIAR-SE A LA CIUTAT DE MEDINA i ES EL QUE REP EL NOM D’HÈGIRA o
FUGIDA i que MARCA L’INICI DE L’ERA MUSULMANA
 LES VERITATS QUE AL.LA VA REVELAR A MAHOMA VAN SER RECOLLIDES i ESCRITES, EN
L’ALCORÀ, el LLIBRE SAGRAT DELS MUSULMANS i QUE ESTÀ FORMAT PER SURES o
CAPITOLS

 DIVISIÓ DE L’ISLAM:
 DESPRÉS DE LA MORT DEL PROFETA, LA COMUNITAT DE FIDELS VA SER GUIADA PELS
CALIFES, QUE TENIEN TOT EL PODER POLÍTIC i RELIGIÓS, SEGONS FITXAVA LA LLEI
ISLÀMICA
 ELS SEGUIDORS DE MAHOMA , NO VAN ACCEPTAR DE FORMA UNÀNIME L’AUTORITAT
DELS PRIMERS CALIFES i ES VAN DIVIDIR EN DUES GRANS TENDÈNCIES QUE HAN
PERDURAT FINS LES NOSTRES DIES:
EL SUNNISME; QUE SÓN EL 90 % DE CREIENTS i QUE DEFENSEN QUE ELS
MUSULMANS HAN DE SEGUIR L’EXEMPLE DEL PROFETA, BASANT-SE EN L’ALCORÀ i
EN ELS TEXTOS QUE RECULLEN LES PARAULES i GESTES DE MAHOMA, RECOLLIDES
EN LA SUNNA
EL XIISME; SEGUIT SOLS PER UN 10 % DELS CREIENTS i QUE NOMÉS
RECONEIXEN L’AUTORITAT RELIGIOSA DE MAHOMA i els SEUS DESCENDENTS
DIRECTES, REBUJANT L’AUTORITAT DE LA RESTA DE CALIFES i SÓN MAJORIA A
L’IRAN

 L’ISLAM, UN CODI DE CONDUCTA:
 ELS MUSULMANS SEGUIXEN LES NORMES DICTADES PER L’ALCORÀ i la TRADICIÓ, QUE
CONFORMEN LA LLEI ISLÀMICA o XARIA, ON ES REGULA EL SEU COMPORTAMENT
INDIVIDUAL i l’ORGANITZACIÓ SOCIAL, ECONÓMICA i POLÍTICA
 TOT BON MUSULMÀ HA DE SEGUIR ELS CINC PILARS DE L’ISLAM, QUE SÓN:
LA PROFESSIÓ DE FE, RECONEIXENT AL.LÀ COM L’ÚNIC DÉU
PREGAR CINC VEGADES AL DIA
FER ALMOINA
DEJUNAR DURANT EL MES DEL RAMADÀ
FER EL PELEGRINATGE A LA MECA
 TENENT PROHIBIT:
CONSUMIR BEGUDES ALCOHÒLIQUES
MENJAR CARN DE PORC
 L’ISLAM NO TÉ SACERDOTS, PERÒ SI PERSONES QUE DIRIGEIXEN LES
ORACIONS: ELS IMANS I ALTRES QUE INTERPRETEN ELS TEXTOS SAGRATS:
ELS ULEMES
 ELS JUTGES SÓN ELEGITS ENTRE ELS MUSULMANS MÉS DEVOTS i APLIQUEN
LA JUSTICIA SEGUINT LES NORMES DE L’ALCORÀ i S’ANOMENEN: CADIS

 AL COMENÇAMENT DEL SEGLE VII, A ARÀBIA, UNA PENÍNSULA DESÈRTICA DE L’ORIENT MITJÀ,
VA SORGIR UNA NOVA RELIGIÓ: L’ISLAM.
 ELS SEUS HABITANTS ES DEDICAVEN A L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I EL COMERÇ.
EREN POLITEISTES I EL SEU CENTRE RELIGIÓS ERA LA CIUTAT DE LA MECA.
 MAHOMA VA NÀIXER A LA MECA L’ANY 570 I, SEGONS LA TRADICIÓ, L’ARCÀNGEL GABRIEL LI
VA ANUNCIAR QUE HAVIA DE PREDICAR UNA NOVA RELIGIÓ: L’ISLAM, BASADA EN LA SUBMISSIÓ
A LA VOLUNTAT DIVINA D’AL·LÀ.
 MAHOMA VA PORTAR EL SEU MISSATGE A LA MECA, PERÒ HI VA SER REBUTJAT I PERSEGUIT.
 L’ANY 622 ES VA REFUGIAR A LA CIUTAT DE MEDINA: ÉS L’ANOMENADA HÈGIRA O
FUGIDA, L’INICI DE L’ERA MUSULMANA.
 EL LLIBRE SAGRAT DELS MUSULMANS (ELS SEGUIDORS DE L’ISLAM) ÉS L’ALCORÀ I EL LLOC DE
CULTE SÓN LES MESQUITES.
 ELS MUSULMANS TENEN CINC OBLIGACIONS PRINCIPALS:
1. HAN DE CREURE EN UN DÉU ÚNIC, ETERN i TOTPODERÓS, AL·LÀ, QUE NO POT SER
REPRESENTAT EN IMATGES 2. PREGAR CINC VEGADES AL DIA
3. DEJUNAR EL MES DEL RAMADÀ 4. FER ALMOINA 5. PELEGRINAR UNA VEGADA A LA MECA.
TENENT PROHIBIT: CONSUMIR BEGUDES ALCOHÒLIQUES i MENJAR CARN DE PORC
1. MAHOMA DIFON UNA NOVA RELIGIÓESQUEMA – RESUM:

 LLEGIR EL PUNT 1, DE LES PÀGINES 6 i 7, per COMPLETAR L’ESQUEMA REPONENT A LES
QUESTIONS PLANTEJADES, PER PODER REALITZAR LES ACTIVITATS i RESPONDRE A LES
QUESTIONS CLAUS:
 ESQUEMA per COMPLETAR RESPONENT a les QUESTIONS:
 L’ORIGEN de la RELIGIÓ ISLÀMICA: - on el va tindre, a què es dedicaven, on vivien ?
- a nivell religiós què eren i on peregrinaven?
 MAHOMA: - on i quan va nàixer?
- quin anunci li va fer l'arcàngel Gabriel?
- què va fer al 622,quin nom va rebre aquest fet i de què es l’inici?
 ALCORÀ: - què és i què recull ?
 CALIFES: - qui són i quin poders tenien?
 DIVISIÓ DE L’ISLAM :
SUNNISME:- quants són, què defenen i en què es basen?
XIISME::- quants són, què reconeixen i rebutgen?
 PILARS de la LLEI ISLÀMICA o XARIA: - quins són els cinc pilars de l’Islam?
- què prohibeixen?
- que són els: IMANS,ULEMES i els CADIS?

 L’ISLAM ES; una NOVA RELIGIÓ que va SORGIR A ARÀBIA,UNA PENÍNSULA DESÈRTICA DE L’ORIENT MITJÀ, AL
COMENÇAMENT DEL SEGLE VII
 ELS SEUS HABITANTS ES DEDICAVEN A L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I EL COMERÇ. EREN POLITEISTES I EL SEU
CENTRE RELIGIÓS ERA LA CIUTAT DE LA MECA.
 MAHOMA VA NÀIXER A LA MECA L’ANY 570 i SEGONS LA TRADICIÓ, L’ARCÀNGEL GABRIEL LI VA ANUNCIAR QUE HAVIA DE
PREDICAR UNA NOVA RELIGIÓ: L’ISLAM, BASADA EN LA SUBMISSIÓ A LA VOLUNTAT DIVINA D’AL·LÀ.
 MAHOMA VA PORTAR EL SEU MISSATGE A LA MECA, PERÒ HI VA SER REBUTJAT i PERSEGUIT.
 L’ANY 622 ES VA REFUGIAR A LA CIUTAT DE MEDINA: ÉS L’ANOMENADA HÈGIRA O FUGIDA, L’INICI
DE L’ERA MUSULMANA.
 EL LLIBRE SAGRAT DELS MUSULMANS (ELS SEGUIDORS DE L’ISLAM) ÉS L’ALCORÀI EL LLOC DE CULTE SÓN LES
MESQUITES.
 L’ISLAM NO TÉ SACERDOTS, PERÒ SI PERSONES QUE DIRIGEIXEN LES ORACIONS: ELS IMANS I ALTRES QUE
INTERPRETEN ELS TEXTOS SAGRATS: ELS ULEMES
 ELS JUTGES SÓN ELEGITS ENTRE ELS MUSULMANS MÉS DEVOTS i APLIQUEN LA JUSTICIA SEGUINT LES NORMES
DE L’ALCORÀ i S’ANOMENEN: CADIS
 ELS MUSULMANS TENEN CINC OBLIGACIONS PRINCIPALS:
1. HAN DE CREURE EN UN DÉU ÚNIC, ETERN I TOTPODERÓS, AL·LÀ, QUE NO POT SER REPRESENTAT EN IMATGES
2. PREGAR CINC VEGADES AL DIA,
3. DEJUNAR EL MES DEL RAMADÀ
4. FER ALMOINA
5. 5. PELEGRINAR UNA VEGADA A LA MECA.
ESQUEMA – RESUM:

En el temps de Mahoma, era un centre molt
important:
 Des del punt de vista COMERCIAL
Zona de pas de les caravanes que
transportaven mercaderies entre Orient i
Occident; era una ciutat visitada per multitud de
persones que hi anaven a fer negocis.
• Des del punt de vista RELIGIÓS.
Centre sagrat, on les diferents tribus,
anaven al temple de la Kaaba
La MecaLa Meca esta situada a
l’est de la península
Aràbiga i és la ciutat
santa de l’Islam
És visitada cada any per
nombrosos pelegrins per fer el
hajj o pelegrinatge.

MESQUITA DE LA
MECA PLENA DE
PELEGRINS DONAT
VOLTES A LA KAABA

L’Alcorà= “qur’n” (vol dir lectura en veu alta)
Fatiha que vol dir “la que obre el Llibre”.
En nom de Déu, abundantment, permanentment compassiu.
Lloat sia Déu, Senyor de l’Univers, abundantment, permanentment compassiu.
Aquell qui ho dominarà tot, el dia del Judici.
Només vós, adorem; només a vos demanem ajut.
Guieu-nos pel camí segur.
És el camí dels qui ompliu de tots els béns.
No dels qui us provoquen i s’erren.
L’Alcorà I, I –7

L’ALCORÀ ESTÀ ESCRIT EN ÀRAB, D’AQUESTA MANERA
LA LLENGUA ÀRAB ESDEVÉ LA LLENGUA DE DÉU.
L’Alcorà conté les
«revelacions» que Al·là va
fer a Mahoma. Mahoma
tenia escribes i, tan aviat
com rebia un missatge
diví, cridava els secretaris,
que l’escrivien en cuirs o
en omòplats de camells.
Després de la mort de
Mahoma, vers l’any 11 de
l’hègira, l’any 633 dC., es
va fer una recopilació de
tots aquests textos.

L‘Islam imposa cinc obligacions a tot musulmà
1. LA PROFESSIÓ DE FE
“Dono testimoni que no hi ha déus sinó Al.là i que Mahoma és l'enviat
d’Al·là"

L‘Islam imposa CINC OBLIGACIONS A TOT MUSULMÀ:
2. ORACIÓ RITUAL
Cinc cops al dia: a l'alba, a migdia, a la tarda, a la
posta de sol i al capvespre.
És l'acte de lloança, d'adoració i de fidelitat a Al·là, ha
de realitzar-la el creient en direcció a la Meca.
Ablució ritual per a la purificació
1 2 3 4 5 6 7 8
1. “Al·la és gran”
2. Recitant la “fatiha”.
3. “Glòria a Al·la, totpoderós.
4. “ Al·là escolta els qui resen”
5. “Glòria a Al.là, el més gran”
6. “ Senyor, perdona els meus pecats”
7. “Al.là és gran”
8. “Al.là és gran”
L’oració consisteix en pronunciar unes frases i
realitzar quatre postures: dret, inclinats, agenollat, i
assegut.
La puresa del lloc s’aconsegueix
interposant entre l'orant i el terra
una estora o catifa

L‘Islam imposa cinc obligacions a tot musulmà
L'ORACIÓ RITUAL A LA MESQUITA ESTÀ PREVISTA PER AL DIVENDRES,
CONSIDERAT EL DIA DEL SENYOR.
Mesquitas Solimà. Istambul
Mesquita de Esffähan. Iran
Mesquita del Rei Faisal. Islamabad (Pakistà)
Mesquita de
Samarcanda.
Cúpula de la Roca. Jerusalem

L‘Islam imposa cinc obligacions a tot musulmà:
3. DEJUNI
En el MÉS DE RAMADÀ, el novè més
del calendari musulmà, en el qual es
commemora que Mahoma va rebre la
revelació de l’Alcorà, l’Islam prescriu
que es faci dejuni.
Tradicionalment, el trencament del
dejuni es fa bevent aigua i menjant un
dàtil, tal com feia Mahoma.
Aquest dejuni consisteix en abstenir-se de
menjar, beure i fumar... en les hores
diürnes, és a dir, des de l’alba fins a la
posta de sol.

4. ALMOINA O ZAKAT
“ZAKAT” = “PURIFICACIÓ”
Es demana al fidel que pugui
donar una part del seus bens (una
dècima part de la renda o més).

5. PELEGRINATGE O HAJJ
El pelegrinatge a la Meca un cop
a la vida és obligació per a tota
persona musulmana, sempre que
tingui salut i els recursos
necessaris per a realitzar aquest
viatge.

5. PELEGRINATGE O HAJJ
El hajj dura cinc dies i està
sempre acompanyat per
nombrosos ritus.
Els creients practiquen
el ritus de donar set
voltes al voltant de la
Kaaba.
Tota la població
musulmana està unida en
una mateixa fe en Al·là.
Els pelegrins
han de anar
vestits de
blanc i han de
visitar el
temple de la
Kaaba, centre
de l’univers
musulmà.

LA FUNDACIÓ DE L’ISLAM.
ÀRABS
TRIBUS
ENFRONTADES.
CREENCES:
POLITEISTES.
 MECA  CIUTAT SAGRADA.
ECONOMIA:
Pastors nòmades .
Meca i Medina 
comerç molt prosper.
MAHOMA
COMERCIANT.
Predicà una nova
religió: L’ISLAM.
ÚNIC DÉU: AL.LÀ.
REBUIG DELS COMERCIANTS RICS DE LA MECA
TRASLLAT
A MEDINA.
Reclutament
d’un exèrcit.
Conquesta
de la Meca.
Expansió de l’Islam
per tota Aràbia.

PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PERLAPROVA
1. ORDENA CRONOLÒGICAMENT ELS SEGUENTS FETS DE LA VIDA DE
MAHOMA:
 EL VAN PERSEGUIR PER LES SEUES IDEES
 VA FUGIR DE LA MECA
 VA CONQUISTAR LA CIUTAT DE LA MECA
 VA SENTIR LA CRIDA DE DÉU
 ES VA INSTAL.LAR A MEDINA
 VA CONVERTIR ELS HABITANTS DE MEDINA A L’ISLAM
 VA MORIR EL 632
2. RELACIONA CADA ASPECTE D’UNA COLUMNA, AMB EL QUE LI
CORRESPONGA DE L’ALTRA:
 HÈGIRA - LLIBRE SAGRAT
 L’ALCORÀ - PROFETA
 MAHOMA - 16 DE JULIOL DE L’ANY 622
 KAABA - UN SOL DÉU: AL.LÀ
 MONOTEISME - LA MECA
3. DIGUES QUÈ ÉS UNA MESQUITA i EXPLICA QUINA FUNCIÓ FA CADA
UNA DE LES PARTS, DE QUE CONSTA

 LLEGIR EL PUNT 1, DE LES PÀGINES 8 i 9, per COMPLETAR L’ESQUEMA REPONENT A LES QUESTIONS
PLANTEJADES, PER PODER REALITZAR LES ACTIVITATS i RESPONDRE A LES QUESTIONS CLAUS:
 EXPANSIÓ de l’ISLAM:
ETAPES:
A.- PRIMERA EXPANSIÓ:
1r ETAPA:- forma en què es va estendre, qui ho va fer i què van conquistar?
 2n ETAPA: - que van ocupar i contra qui van lluitar?
3r ETAPA: Lloc on van arribar i motiu?
4t ETAPA: conquisten que van fer?
B. El CALIFAT de DAMASC:
- dades que va durar, califes i capital, forma en què governaven els califes?
 C. EL CALIFAT de BAGDAD:
- any en què es va establir, família i lloc?
- llocs que dominaven i es van estendre i motiu d’aquesta ràpida difusió?
- qui va posar fi a la dinastia i quan i qui, va exercir el domini sobre el món
islàmic, fins al segle XIX?
 INTEGRACIÓ del POBLES CONQUISTATS:
- què permetien els musulmans als pobles conquistats?
2. L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM

 LLEGIR EL PUNT 1, DE LES PÀGINES 8 i 9, per COMPLETAR L’ESQUEMA REPONENT A LES QUESTIONS
PLANTEJADES, PER PODER REALITZAR LES ACTIVITATS i RESPONDRE A LES QUESTIONS CLAUS:
 INTEGRACIÓ del POBLES CONQUISTATS:
- què permetien els musulmans als pobles conquistats?
- JUEUS i CRISTIANS:
- què eren, tenien i constituïen?
- què podien practicar, dirigir, conservar i exercir?
- què i a qui, pagaven a canvi d’aquests privilegis?
- què van fer i per quin motiu, la majoria dels habitants dels territoris
conquistats ?

LA PRIMERA EXPANSIÓ, TERRITORIS OCUPATS EN CADA ETAPA: MAPA PAG.
8
EXPANSIÓ RÀPIDA, BAIX EL GOVERN DELS QUATRE PRIMERS CALIFES, ENTRE EL 632 i el 661,
ON VAN CONQUISTAR EGIPTE,SÍRIA,IRAQ i PART DE L’IRAN
DESPRÉS VAN OCUPAR EL NORD D’ÀFRICA, DESPRÉS D’UNA DURA GUERRA CONTRA ELS
BEREBERS, PER MÉS TARD CONQUISTAR GRAN PART DE LA PENÍNSULA IBÉRICA
PARALELAMENT i APROFITANT LA FEBLESA DE L’IMPERI BIZANTÍ, VAN ARRIBAR A LA SEUA
CAPITAL PERÒ DESPRES D’UN ANY DE STGE, ES VAN HAVER DE RETIRAR, AL 718
DESPRÉS DE CONQUISTAR L’IRAN i L’AFGANISTAN, VAN ARRIBAR FINS PAKISTAN
EL CALIFAT DE DAMASC DEL 661 AL 750
TOTS ELS TERRITORIS CONQUISTATS VAN ESTAR BAIX L’AUTORITAT DELS CALIFES DE LA FAMÍLIA OMEIA,
ESTABLITS A DAMASC
PER GOVERNAR ELSCALIFES DELEGAVEN EL SEU PODER EN UN PRIMER MINISTRE, ANOMENAT VISIR i CADA
PROVINCIA ESTAVA GOVERNADA PER UN EMIR o VALÍ
CALIFAT DE BAGDAD A PARTIR DEL 750
LA FAMÍLIA DELS ABBÀSSIDES VA DERROTAR ELS OMEIES i VA FUNDAR UNA NOVA DINASTIA CALIFAL: EL CALIFAT
ABBÀSIDA , QUE VA DOMINAR TOT EL MEDITERRANI i S’EXTENIA DES DE L’OCEÀ ATLÀNTIC FINS A L’ÍNDIC i
GRÀCIES A L’ACTIVITAT COMERCIAL DE NAVEGANTS i CARAVANERS L’ISLAM ES VA DIFUNDIR RAPIDAMENT
AL 1258, AMB EL SAQUEIG DE BAGDAD PELS MONGOLS ES VA POSAR FI A LA DINASTIA ABBÀSIDA i AL PREDOMINI
ÀRAB SOBRE EL MÓN ISLÀMIC

LA INTEGRACIÓ DELS POBLES CONQUISTATS
PERMITIEN ALS POBLES CONQUISTATS MANTENIR LA RELIGIÓ PRÒPIA i ELS
CRISTIANS i JUEUS QUE EREN MONOTEISTES CONSTITUÏEN UNA MINORIA
PROTEGIDA, AL PODER: PRACTICAR LA SEUA RELIGIÓ, DIRIGIR LES SEUES
COMUNITATS, CONSERVAR LES SEUES LLEIS I COSTUMS i EXERCIR ELS SEUS OFICIS,
PERÒ A CANVI HAVIEN DE PAGAR TRIBUTS AL GOBERNADOR MUSULMÀ
ALS SEGLES SEGÜENTS AL GAUDIR ELS MUSULMANS D’AVANTATGES SOCIALS i
ECONÒMIQUES, EL QUE VAN FER LA MAJORIA DELS HABITANTS CONQUISTATS ES
PASAR-SE A L’ISLAM

 DESPRÉS DE LA MORT DE MAHOMA L’ANY 632, LA MAJOR PART DELS ÀRABS JA EREN
MUSULMANS.
 L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM VA CONTINUAR CAP A EGIPTE, SÍRIA I L’IRAQ SOTA EL GOVERN
DELS QUATRE CALIFES (632-661).
 DESPRÉS VAN OCUPAR EL NORD D’ÀFRICA I VAN TRAVESSAR LA PENÍNSULA IBÈRICA (711).
EL SEU PROGRÉS VA SER DETINGUT A FRANÇA, A LA BATALLA DE POITIERS (732).
 CAP AL NORD, ES VAN ENDINSAR A L’IMPERI BIZANTÍ I VAN ARRIBAR A LA SEUA CAPITAL,
CONSTANTINOBLE.
 CAP A L’EST, VAN OCUPAR L’IRAN I L’AFGANISTAN, I VAN ARRIBAR A L’ÀSIA CENTRAL I A
L’ACTUAL PAKISTAN.
 ELS TERRITORIS CONQUISTATS VAN QUEDAR SOTA EL CONTROL DELS CALIFES DE LA
FAMÍLIA OMEIA DE DAMASC, QUE DELEGAVEN EL SEU PODER EN UN VISIR (PRIMER MINISTRE).
CADA PROVÍNCIA ESTAVA GOVERNADA PER UN EMIR O VALÍ.
 ELS POBLES CONQUISTATS PODIEN MANTENIR LA SEUA RELIGIÓ, PERÒ MOLTS ES VAN
CONVERTIR A L’ISLAM, PERQUÈ ELS MUSULMANS TENIEN AVANTATGES SOCIALS I ECONÒMICS.
 L’ANY 750, LA FAMÍLIA DELS ABBÀSSIDES DE BAGDAD VA DERROTAR ELS OMEIES I ES VA
FER AMO DEL CALIFAT.
 L’EXPANSIÓ VA ACABAR, PERÒ L’ISLAM ES VA PROPAGAR PER LA INFLUÈNCIA DE
NAVEGANTS I CARAVANERS.
2. L’EXPANSIÓ DE L’ISLAMESQUEMA – RESUM:

 PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PERLAPROVA
1. COMPLETA EL TEXT SOBRE L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM AMB LES PARAULES
CORRESPONENTS:
ÀFRICA – SÍRIA – VISIR – ISLAMISME – OMEIA – EMIRS – ABBÀSSIDES – IBÈRICA – EGIPTE –
CONSTANTINOBLE – IRAQ – POITIERS – CALIFES – IRAN
- L’SLAM ES VA EXPANDIR MOLT RÀPIDAMENT BAIX EL GOVER DELS QUATRE PRIMERS
QUE VAN CONQUISTAR , L’ , , i UNA PART DE L’
(ANTIGA PÈRSIA). POSTERIORMENT, ELS MUSULMANS VAN OCUPAR EL NORD D ’ i
LA PENÍNSULA . EL SEU PROGRÉS ES VA DETENIR A FRANÇA, A LA BATALLA DE
(732). PARAL.LELAMENT, VAN ARRIBAR FINS A LA CAPITAL DE L’IMPERI BIZANTÍ,
. FINALMENT, DESPRÉS DE CONQUISTAR IRAN i AFGANISTAN, VAN PENETRAR PER
CENTRAL.
- ELS TERRITORIS CONQUERITS VAN RESTAR BAIX L’AUTORITAT DELS CALIFES DE LA FAMILIA
DE DAMASC (SÍRIA). DELEGAVEN EL SEU PODER EN UN i uns GOVER-
NADORS ( ) . A PARTIR DE L’ANY 750, LA FAMILIA DELS DE BAGDAD
VA DERROTAR ELS OMEIES i VA FUNDAR UNA NOVA DINASTIA CALIFAL.
- L’ACTIVITAT COMERCIAL DE NAVEGANTS i CARAVANERS VA FACILITAR LA DIFUSIÓ DE L’ISLAM. ELS
POBLES CONQUERITS PODIEN MANTENIR LA SEUA RELIGIÓ, PERÒ MOLTS ES VAN CONVERTIR A
L’ , PERQUÈ ELS MUSULMANS TENIEN AVANTATGES SOCIALS i ECONÒMICS

2. INDICA SI SÓN VERDADERES o FALSES AQUESTES
AFIRMACIONS, SOBRE LA PROPAGACIÓ DE L’ISLAM:
- L’ISLAM, ES VA EXPANDIR MOLT RÀPIDAMENT BAIX EL
GOVERN DELS TRES PRIMERS CALIFES
- ELS BERBERS, EREN TRIBUS NÒMADES ORIGINÀRIES DE LA
REGIÓ DEL MAGRIB i DEDICADES A LA RAMADERIA.
- ELS BERBERS, VAN SER DERROTATS PELS FRANCS EL 732,
DURANT LA BATALLA DE POITIERS
- ELS OMEIES, VAN GOVERNAR ENTRE L’ANY 661 i el 750, i els
ABBÀSSIDES, ENTRE EL 750 i el 1258
- ELS TURCS, VAN POSAR FI A LA DINASTIA ABBÀSSIDA

3. ELEGEIXLA RESPOSTA CORRECTA, DE CADA PREGUNTA:
a) QUE SIGNIFICA LA PARAULA ÀRAB GIHAD, A PART DE CONQUISTA MILITAR i EXPANSIÓ
CULTURAL EN NOM DE L’ISLAM?
 LLUITA PERSONAL PER ARRIBAR A SER CADA DIA MILLOR MUSULMÀ
 LLUITA PERSONAL PER DEIXAR DE SER MUSULMÀ
 LLUITA PERSONAL PER DEIXAR DE SER CRISTIÀ i CONVERTIR-SE EN MUSULMÀ
b) QUIN ANY ELS MONGOLS VAN POSAR FI A LA DINASTIA ABBÀSSIDA?
 - 1268 - 1248 - 1258
c) PER QUINES ZONES ES VA EXPANDIR L’ISLAM DESPRÉS DE LA ISLAMITZACIÓ DE TURCS i
MONGOLS?
 OCEANIA, LA XINA i L’ÍNDIA
 ÀSIA MENOR, ÀSIA CENTRAL i l’ÍNDIA
 NORD D’ÀSIA,SUD D’ÀSIA i l’ÍNDIA
d) COM ERA EL PODER DELS CALIFES?
 - ABSOLUT - LIMITAT - SUPERVISAT
e) QUÈ HAVIEN DE FER CRISTIANS i JUEUS PER A CONSERVAR LES SEUES LLEIS, COSTUMS i
EXERCIR ELS SEUS OFICIS?
 EXERCIR LA SEUA RELIGIÓ EN PRIVAT
 PAGAR TRIBUTS AL GOVERNADOR MUSULMÀ
 NO PODIEN, CRISTIANISME i JUDAISME ESTAVEN PROHIBITS

3. L’ISLAM a la PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ANDALUS
 LA CONQUISTA
 COMENÇAMENT DEL SEGLE VIII, ELS EXERCITS MUSULMANS VAN INICIAR LA
CONQUISTA de la PENÍNSULA IBÈRICA, AMB UN EXÈRCIT FORMAT
MAJORITARIAMENT PER BEREBERS, DIRIGITS PER UNA MINORIA ÀRAB.
 L’ANY 711, VAN ENTRAR A HISPANIA PER TARIFA i VAN INICIAR LA
CONQUISTA DEL REGNE VISIGOT QUE ESTAVA AFEBLIT PER LES BARALLES
INTERNES i ES VAN DERROTAR A LA BATALLA DE GUADALETE
 ELS EXÈRCITS MUSULMANS DIRIGITS PER TARIQ i MUSA, VAN AVANÇAR
RÀPIDAMENT i en POCS ANYS VAN CONTROLAR TOTA LA PENÍNSULA, AMB
L’EXCEPCIÓ DE LES ZONES MÉS MUNTANYOSES o DESPOBLADES i VAN
TRAVESSAR ELS PIRINEUS
 ALGUNS NOBLES i CLERGUES HISPANOVISIGOTS i una PART XICOTETA DE LA
POBLACIÓ ES VAN REFUGIAR EN LA ZONA DE ASTURIES, QUE NO VA SER
OCUPADA
 EL MOTIU QUE EXPLIQUEN LA RAPIDESA DE LA CONQUISTA, VA SER EN GRAN
MESURA PER LA POCA RESISTÈNCIA QUE VA OFERIR LA MAJORIA DE LA
POBLACIÓ HISPANOVISIGODA

 L’EMIRAT DEPENDENT (718 – 756 )
 UNA VEGADA CONTROLAT EL TERRITORI, QUE ELS MUSULMANS LI VAN DONAR EL
NOM D’AL-ANDALUS, EL VAN CONVERTIR EN UNA PROVÍNCIA o EMIRAT
DEPENENT DEL CALIFAT OMEIA DE DAMASC i VAN ESTABLIR LA CAPITAL EN
CÒRDOVA i va ser NOMENAT UN VALÍ PER A GOVERNAR EL TERRITORI.
 L’EMIRAT INDEPENDENT (756 – 929 )
 QUAN ELS CALIFES DE DAMASC VAN SER DERROTATS PELS ABBÀSSIDES,
L’ÚLTIM MEMBRE DE LA FAMILIA OMEIA, EL PRINCEP ABDERRAMAN, VA
FUGIR i es va ESTABLIR A AL-ANDALUS i BEN PROMPTE VA TRENCAR ELS
VINCLES POLÍTICS AMB EL CALIFAT DE BAGDAD i ES VA PROCLAMAR EMIR
INDEPENDENT, FUNDANT L’EMIRAT INDEPENDENT DE CÒRDOVA i ell
va PASAR ANOMENAR-SE ABDERRAMAN I . AIXÓ SUPOSAVA EL
TRENCAMENT DE LA UNITAT DEL CALIFAT, PERÒ AL-ANDALUS ES VA
MANTINDRE SOTMÉS A L’AUTORITAT RELIGIOSA DEL CALIFA DE BAGDAD
 TOTS i els FREQÜENTS CONFLICTES, PER les DISPUTES ENTRE FAMÍLIES
NOBLES ESTABLIDES a AL-ANDALUS i la FEBLESA POLÍTICA, AMB L’EMIRAT, ES
VA INICIAR UN PROCÉS DE PUIXANÇA ECONÒMICA i CULTURAL en AL-
ANDALUS

3 . L’ISLAM A LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ANDALUS
1. ORDENA ELS SEGUENTS ASPECTES, ( DE MÉS ANTIC A MÉS RECENT) SOBRE LA
CREACIÓ D’AL-ANDALUS:
- ELS EXÈRCITS MUSULMANS SÓN DERROTAS A POITIERS
- LA CAPITAL D’AL-ANDALUS, EMIRAT DEPENENT DEL CALIFAT OMEIA DE DAMASC, S’ESTABLEIX A
CÓRDOVA
- ELS EXERCITS MUSULMANS CREUEN L’ESTRET DE GIBRALTAR
- EL REI RODERIC MOR A LA BATALLA DE GUADALETE
- ES FUNDA L’EMIRAT INDEPENDENT DE CÒRDOVA
- TARIQ i MUSA OCUPEN ANDALUSIA i TOLEDO
2. RELACIONACADA PERSONATGE D’AL-ANDALUS, AMB EL FET HISTÒRIC QUE CORRESPONGA:
TARIQ --- ABD AL-RAHMAN I --- MUSA --- RODERIC
 ULTIM REI VISIGOT DE LA PENÍNSULA, MORT A LA BATALLA DE GUADALETE:
 LÍDER MUSULMÀ QUE VA DIRIGIR LA INVASIÓ DE PENÍNSULA DES D’ÀFRICA:
 MEMBRE DE LA FAMÍLIA OMEIA, QUE ES VA ESTABLIR A CÓRDOVA i ES VA PROCLAMAR EMIR
INDEPENDENT:
 VA ENVAIR LA PENÍNSULA AL CAPDAVANT DE L’EXÈRCIT MUSULMÀ:

4. DEL CALIFAT DE CÒRDOVA ALS REGNES TAIFES
 EL CALIFAT DE CÒRDOVA (929 – 1031 )
 A l’any 912, l’EMIR ABDERRAMAN III VA ACCEDIR AL PODER i els PROBLEMES
D’AL-ANDALUS VAN ANAR AGREUJANT-SE, COM FOREN:
 BARALLES INTERNES
 ATACS DELS REGNES CRISTIANS DEL NORD
 AMANACES AL COMERÇ MARÍTIM DELS MUSULMANS DEL NORD D’ÀFRICA
 ABDERRAMAN III, VA ACONSEGUIR:
 DOMINAR MILITAR ELS CRISTIANS i els VA OBLIGAR A PAGAR-LI IMPOSTOS
 VA CREAR BASES MILITARS, A LA ZONA DE L’ESTRET de GIBRALTAR, PER GARANTIR EL
COMERÇ
 VA IMPOSAR LA SEUA AUTORITAT PER DAMUNT DE TOTS ELS GRUPS SOCIALS
 EN 929, ES VA SENTIR PROU FORT PER A INDEPENDITZAR-SE DE L’AUTORITAT
RELIGIOSA de BAGDAD i es VA PROCLAMAR CALIFA d’AL-ANDALUS,FENT NÀIXER
d’aquesta forma EL CALIFAT de CÒRDOVA
EL CALIFAT DE CÒRDOVA, VA SER L’ÈPOCA DE MÀXIM ESPLENDOR i ESTABILITAT
D’AL-ANDALUS, JA QUE:
ES VA PRODUIR UNA GRAN EXPANSIÓ ECONÒMICA, AMB UN COMERÇ
MARÍTIM MOLT ACTIU
ES VA FRENAR L’EXPANSIÓ DELS REGNES CRISTIANS HISPÀNICS, GRÀCIES A
LES VICTÒRIES MILITARS D’ALMANSOR

 EL CALIFAT DE CÒRDOVA (929 – 1031 )
 A l’any 912 ABDERRAMAN III l’EMIR D’AL-ANDALUS
PROBLEMES VAN ANAR AGREUJANT-SE:
BARALLES INTERNES
ATACS DELS REGNES CRISTIANS DEL NORD
AMANACES AL COMERÇ MARÍTIM DELS MUSULMANS DEL NORD D’ÀFRICA
ABDERRAMAN III, VA ACONSEGUIR:
 DOMINAR MILITARMENT ELS CRISTIANS i els VA OBLIGAR A PAGAR-LI IMPOSTOS
 VA CREAR BASES MILITARS, PER GARANTIR EL COMERÇ
 VA IMPOSAR LA SEUA AUTORITAT PER DAMUNT DE TOTS ELS GRUPS SOCIALS
 EN 929, ES VA INDEPENDITZAR DE L’AUTORITAT RELIGIOSA de BAGDAD i es VA
PROCLAMAR CALIFA d’AL-ANDALUS,CREANT CALIFAT de CÒRDOVA
L’ÈPOCA DE MÀXIM ESPLENDOR i ESTABILITAT D’AL-ANDALUS, JA QUE:
GRAN EXPANSIÓ ECONÒMICA, AMB UN COMERÇ MARÍTIM MOLT ACTIU
ES VA FRENAR L’EXPANSIÓ DELS REGNES CRISTIANS HISPÀNICS, GRÀCIES
A LES VICTÒRIES MILITARS D’ALMANSOR

 ELS REGNES DE TAIFES ( 1031 -- 1248)
 A PARTIR de l’any 1008, la UNITAT DEL CALIFAT ES VA COMENÇAR A DESINTEGRAR-SE, DEGUT A:
 L’ARISTOCRACIA, els ALTS FUNCIONARIS i l’EXÈRCIT LLUITAVEN PER ESCAPAR-SE DEL CONTROL
DELS CALIFES i CONVERTIR-SE ELLS en la MÀXIMA AUTORITAT en els SEUS TERRITORIS
 EN MENYS DE TRENTA ANYS AL-ANDALUS ES VA FRAGMENTAR, en MÉS DE VINT- i -CINC TAIFES:
REGNES INDEPENDENTS, ON LA CIUTAT ERA EL PRINCIPAL CENTRE ECONÒMIC.
 ELS TAIFES VAN VIURE UNA ÈPOCA DE GRAN PROSPERITAT ECONÒMICA, PERÒ VAN SER
INCAPACOS DE FRENAR L’AVANÇ DELS EXÈRCITS CRISTIANS, JA QUE LA FRAGMENTACIÓ POLÍTICA,
VA AFEBLIR MILITARMENT AL-ANDALUS, MALGRAT L’AJUDA DELS EXERCITS D’ALMORÀVITS i
ALMOHADES, PROCEDENTS DEL NORD D’ÀFRICA,ELS CRISTIANS VAN ANAR OCUPANT QUASI TOT
EL TERRITORI D’AL-ANDALUS
 L’ÚNIC TERRITORI QUE VA SOBREVIURE A L’AVANÇ CRISTIÀ VA SER EL REGNE NASSARITA DE
GRANADA
 EL REGNE NASSARI DE GRANADA ( 1248 -- 1492)
 EL REGNE DE GRANADA ESTAVA GOVERNAT PER REIS DE LA DINASTIA NASSARITA, QUE ESTAVA
RELACIONADA AMB ELS CALIFES DEL NORD D’ÀFRICA
 EL REGNE NASSARITA DE GRANADA OCUPAVA UN AMPLI TERRITORI i TENIA UNA ÀMPLIA FAÇANA
MARÍTIMA AMB IMPORTANTS PORTS PER AL COMERÇ i una AGRICULTURA DE REGADIU PRÒSPERA.
LA CAPITAL DEL REGNE ERA GRANADA, QUE ERA UN DELS CENTRES CULTURALS i COMERCIALS MÉS
IMPORTANTS D’EUROPA
 LA SEUA RIQUESA EXTRAORDINÀRIA i la SEUA ACTIVITAT ECONÒMICA PRÒSPERA, LI VAN PERMETRE
PODER PAGAR IMPOSTOS ELEVATS EN OR ALS REIS DE CASTELLA PER COMPRAR LA PAU i AIXÓ ES VA
FER POSSIBLE PERVIURE FINS A FINALS DEL SEGLE XV, EN QUE VAN SER CONQUISTATS PELS REIS
CATÓLICS

4. DEL CALIFAT DE CÒRDOVA ALS REGNES TAIFES ELS REGNES DE TAIFES ( 1031 -- 1248)
 L’any 1008, la UNITAT DEL CALIFAT ES VA COMENÇAR A DESINTEGRAR-SE
 DEGUT A:
 L’ARISTOCRACIA, els ALTS FUNCIONARIS i l’EXÈRCIT LLUITAVEN PER ESCAPAR-SE DEL CONTROL DELS
CALIFES i CONVERTIR-SE ELLS en la MÀXIMA AUTORITAT en els SEUS TERRITORIS
 AL-ANDALUS ES VA FRAGMENTAR, en MÉS DE VINT- i -CINC TAIFES: REGNES INDEPENDENTS, ON
LA CIUTAT ERA EL PRINCIPAL CENTRE ECONÒMIC.
 ELS TAIFES VAN VIURE UNA ÈPOCA DE GRAN PROSPERITAT ECONÒMICA, PERÒ VAN SER
INCAPACOS DE FRENAR L’AVANÇ DELS EXÈRCITS CRISTIANS,
 JA QUE LA FRAGMENTACIÓ POLÍTICA, VA AFEBLIR MILITARMENT AL-ANDALUS, MALGRAT L’AJUDA
DELS EXERCITS D’ALMORÀVITS i ALMOHADES, PROCEDENTS DEL NORD D’ÀFRICA,ELS CRISTIANS
VAN ANAR OCUPANT QUASI TOT EL TERRITORI D’AL-ANDALUS
 L’ÚNIC TERRITORI QUE VA SOBREVIURE A L’AVANÇ CRISTIÀ VA SER EL REGNE NASSARITA DE
GRANADA
 EL REGNE NASSARI DE GRANADA ( 1248 -- 1492)
 GOVERNAT PER REIS DE LA DINASTIA NASSARITA
 OCUPAVA UN AMPLI TERRITORI i TENIA UNA ÀMPLIA FAÇANA MARÍTIMA AMB IMPORTANTS PORTS PER AL COMERÇ
i una AGRICULTURA DE REGADIU PRÒSPERA.
 LA CAPITAL DEL REGNE ERA GRANADA, QUE ERA UN DELS CENTRES CULTURALS i COMERCIALS MÉS IMPORTANTS
D’EUROPA
 LA SEUA RIQUESA EXTRAORDINÀRIA i la SEUA ACTIVITAT ECONÒMICA PRÒSPERA, LI VAN PERMETRE PODER PAGAR
IMPOSTOS ELEVATS EN OR ALS REIS DE CASTELLA PER COMPRAR LA PAU i AIXÓ ES VA FER POSSIBLE
PERVIURE FINS A FINALS DEL SEGLE XV, EN QUE VAN SER CONQUISTATS PELS REIS CATÓLICS

4 . L’ISLAM A LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ANDALUS
1. TORNA A ESCRIURE AQUESTES FRASES SOBRE EL CALIFAT DE CÒRDOVA,
CORREGINT-NE ELS ERRORS:
a) L’ANY 1031, ABDERRAMAN III, VA ACCEDIR AL PODER
b) ABDERRAMAN III, NO VA ACONSEGUIR DOMINAR MILITARMENT ELS CRISTIANS i ELS
PAGAVA IMPOSTOS
c) ABDERRAMAN I, ES VA INDEPENDITZAR DE L’AUTORITAT DE BAGDAD i ES VA
PROCLAMAR CALIFA L’ANY 1248
d) DURANT EL CALIFAT DE CÒRDOVA ES VA PRODUIR UNA CRISI ECONÒMICA, QUE VA
PROVOCAR L’EXPANSIÓ DELS REGNES CRISTIANS
e) ALMANSOR VA ORGANITZAR EXPEDICIONS MILITARS VICTORIOSES CONTRA ELS
REGNES DEL SUD, A FI DEL SEGLE XI
2.OBSERVA LA IL.LUSTRACIÓ DE L’ALHAMBRA del LLIBRE i DESPRÉS DE VEURE EL
VIDEO DE L’ALHAMBRA:
a. DESCRIU LES CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES DE L’ALHAMBRA ( parts de que consta i a
que es dediquen o per a que s’utilitzaven )
b. INDICA DE QUÍ ERA RESIDÈNCIA LA MATEIXA

5. ECONOMIA i SOCIETAT ANDALUSINES
LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES
 LA CIUTAT ;ERA EL CENTRE DE QUALSEVOL ACTIVITAT ECONÒMICA, AL
CONCENTRAR-SE EN ELLES: LA PRODUCCIÓ ARTESANAL, INTERCANVIAR-SE ELS
PRODUCTES AGRÀRIS i ARTESANALS i CONECTAVEN LES GRANS LÍNIES DE
COMERÇ INTERNACIONAL
 l’AGRICULTURA ERA L‘ACTIVITAT MÉS DESTACADA i a ella es DEDICA la
MAJORIA de la POBLACIÓ . Els MUSULMANS VAN INTRODUIR TÈCNIQUES NOVES,
COM L’AGRICULTURA DE REGADIU, EXCAVANT POUS i CONSTRUINT SÉNIES i
SÉQUIES i VAN POSAR EN PRÀCTICA NOUS CULTIUS COM L’ARRÒS, els CÍTRICS, el
CÀNEM, etc
 L’ARTESANIA, TAMBÉ VA DESTACAR, DESTACANT LA TÈXTIL, CUIR, FORJA,
VIDRE etc QUE ESTAVA ORGANITZADA i CONTROLADA PER L’ESTAT i ELS
PRODUCTES ES VENIEN ALS SOCS
 EL COMERÇ, ERA MOLT ACTIU, TANT EN L’ÀMBIT LOCAL COM INTERNACIONAL,
AMB PRODUCTES DE TOT TIPUS

 L’ORGANITZACIÓ SOCIAL
 LA SOCIETAT ANDALUSINA ERA COMPLEXA PER LA GRAN DIVERSITAT DE CULTURES,
RELIGIONS i CATEGORIES SOCIALS, QUE HI HAVIA. ES PODIA DIFERENCIAR ENTRE:
 ELS MUSULMANS, QUE ESTAVA FORMAT PER:
Els ARABS, QUE EREN LA MINORIA QUE HAVIA DIRIGIT LA CONQUISTA i
FORMAVEN L’ELIT DEL PODER POLÍTIC i SOCIAL i que ACAPARAVA els CÀRRECS, els
PRIVILEGIS i la PROPIETAT DE LA TERRA
Els BERBERS, QUE EREN MÉS NOMBROSOS i HAVIEN ARRIBAT A LA PENÍNSULA
AMB L’EXÈRCIT CONQUERIDOR HO HAVIEN EMIGRAT DES DEL NORD D’ÀFRICA i
MOLTS ES DEDICAVEN AL PASTURATGE i EREN DE CONDICIÓ HUMIL
Els MULADÍS,EREN LA MAJORIA DE LA POBLACIÓ i EREN ELS HISPANOVISIGOTS
CONVERTITS A L’ISLAMISME, QUE NO SOLS VAN ADOPTAR LA RELIGIÓ ISLÀMICA
SINÓ TAMBÉ ELS COSTUMS i la LLENGUA
 Els NO MUSULMANS, QUE EREN MINORIA i PAGAVEN MÉS IMPOSTOS i TENIEN
LIMITATS ALGUNS DRETS. FORMAVEN AQUEST GRUP:
Els MOSSÀRABS, QUE EREN HISPANOVISIGOTS QUE VAN MANTENIR LA SEUA
RELIGIÓ i que MAJORITARIAMENT VIVIEN A LES CIUTATS. MOLTS D’ELLS VAN SER
PERSEGUITS i VAN EMIGRAR ALS REGNES CRISTIANS PER AQUEST MOTIU
Els JUEUS, QUE VAN VEURE MILLORADA LA SEUA SITUACIÓ, AMB L’ARRIBADA
DELS MUSULMANS. ES DEDICAVEN A l’ARTESANIA, el COMERÇ, la MEDICINA o la
CIÈNCIA.AQUEST GRUP TENIA AUTONOMIA JURÍDICA

PREGUNTES CLAUS ---- PERLAPROVA
1. QUIN ERA EL PRINCIPAL CENTRE DE L’ACTIVITAT
ECONÒMICA D’AL-ANDALUS i PER QUINS MOTIUS?
2. QUÈ FEIA QUE L’AGRICULTURA FORA L’ACTIVITAT MÉS
DESTACADA D’AL-ANDALUS i a la que MÉS GENT ES
DEDICAVA?
3. COM ERA i PER QUÈ, LA SOCIETAT D’AL-ANDALUS i
QUINS DOS GRUPS ES DIFERENCIAVEN?
4. QUINS GRUPS SOCIALS FORMAVEN ELS DENOMINATS
MUSULMANS i DINTRE D’ELLS QUINS EREN EL GRUP
MÉS i MENYS NOMBROSOS?
5. QUINS GRUPS SOCIALS FORMAVEN EL GRUP DELS NO
MUSULMANS i QUE ES DIFERENCIAVA DELS
MUSULMANS?

1. INDICA SI LES SEGÜENTS AFIRMACIONS, SOBRE L’ECONOMIA
D’AL-ANDALUS, SÓN VERDADERES o FALSES:
- LA BASE DE L’ECONOMIA D’AL-ANDALUS ERA EL COMERÇ
- ELS MUSULMANS VAN INTRODUIR NOVES TÈCNIQUES DE REGADIU
- CADA TERRITORI DEL MÓN ISLÀMIC TENIA LA SEUA PRÒPIA MONEDA
- L’ARTESANIA ESTAVA ORGANITZADA i CONTROLADA DIRECTAMENT PER L’ESTAT
- EN EL CENTRE DE LA CIUTAT HISPANOMUSULMANA HI HAVIA LA ALCASSABA
2. INDICA EL GRUPDE LA POBLACIÓ ANDALUSI, AL QUE CORRESPONEN
LES CARACTERÍSTIQUES SEGÜENTS:
BERBERS --- MOSSÀRABS --- JUEUS --- ÀRABS --- MULADÍS
 GRUP PROCEDENT DEL NORD D’ÀFRICA DEDICAT AL PASTURATGE:
 POBLACIÓ HISPANOVISIGODA CONVERTIDA A L’ISLAM:
 MINORIA DOMINANT A AL-ANDALUS QUE HAVIA DIRIGIT LA CONQUISTA
 POBLACIÓ HISPANOVISIGODA CRISTIANA, MAJORITÀRIAMENT URBANA:
 GRUP DEDICAT A L’ARTESANIA, EL COMERÇ, LA MEDICINA i la CIÈNCIA:
3. OBSERVA LA IL.LUSTRACIÓ DE LA SÉNIA i:
 EXPLICA EL MECANISME i LA FUNCIÓ QUE TENIA LA SÉNIA o RODA HIDRÀULICA

6. CULTURA i ART ISLÀMICS
 CULTURA ISLÀMICA
 ENTRE els SEGLES VIII i XII LA CIVILITZACIÓ ISLÀMICA VA TENIR UNA ÈPOCA
D’ESPLENDOR ECONÒMICA i CULTURAL, QUE CONTRASTAVA AMB L’EUROPA
FEUDAL,QUE ESTAVA EMPOBRIDA i ERA RURAL
 ELS ASPECTES QUE VAN AFAVORIR AQUEST ESPLENDOR CULTURAL, FOREN:
 EL FET DE QUE TOTS ELS MUSULMANS PARLAREN UNA MATEIXA LLENGUA:
L’ÀRAB, QUE VA PERMETRE QUE ELS CONEIXEMENTS ES TRANSMETEREN
FÀCILMENT D’UN TERRITORI A UN ALTRE i VAN AFAVORIR LA INTEGRACIÓ de
les DIVERSES CULTURES i POBLES CONQUISTATS
 LA INCORPORACIÓ DE CONEIXEMENTS DE LES CULTURES PERSA, EGÍPCIA i
ÍNDIA, VAN CONFORMAR UNA CULTURA MÉS RICA i VARIADA ON VAN
DESTACAR els ESTUDIS MATEMATICS i les CIÈNCIES APLICADES
 ELS ASPECTES QUE ELS ÀRABS INTRODUIREN EN EUROPA, A TRAVÉS D’AL-
ANDALUS FOREN: la NUMERACIÓ ARABIGA, L’INVENCIÓ DE SISTEMES
HIDRÀULICS D’IRRIGACIÓ, LA FABRICACIÓ DE PORCELLANA i PAPER,
L’ELABORACIÓ DE PERFUMS i BÀLSAM. COM TAMBÉ CONEIXEMENTS AVANÇATS
DE MEDICINA i CIRUGIA i VAN DESENVOLUPAR UNA NOVA CIÈNCIA:
L’ASTRONOMIA

6. CULTURA i ART ISLÀMICS
 L’ART ISLÀMIC
 L’ART ISLÀMIC VA SER UN ART HOMOGENI PERÒ DIVERS, DEGUT A LES
INFLUÈNCIES QUE VA REBRE DELS NOMBROSOS TERRITORIS PELS QUALS ES VA
EXPANDIR
 EN ARQUITECTURA, LES CONSTRUCCIONS MÉS REPRESENTATIVES VAN SE LA
MESQUITA i l’ALCASSABA, PERÒ TAMBÉ EDIFICAREN PALAUS RESIDENCIALS,
MERCATS, BANYS PÚBLICS i ESCOLES ALCORÀNIQUES, els MADRASSES
 ELS MATERIALS PRINCIPALS DE CONSTRUCCIÓ VAN SER LA RAJOLA, LA FUSTA i
la GRAN DIVERSITAT D’ARCS, VOLTES i CÚPULES
 LA DECORACIÓ EXTERIOR ERA MOLT AUSTERA i CONTRASTAVA AMB LA
VARIADA ORNAMENTACIÓ INTERIOR, FETA A BASE DE MARBRES,
RAJOLES,GUIXERIES i FUSTA
 L’ESCULTURA NO VA DESTACAR EN L’ART ISLÀMIC, PERÒ VAN DOMINAR LES
ARTS DEL METALL, la CERÀMICA, el VIDRE, la MARQUETERIA, i el MARFIL
 En PINTURA, VAN DESTACAR EN LA DECORACIÓ DE LA CERÀMICA i SOBRETOT
EN LA IL.LUSTRACIÓ DE LLIBRES RELIGIOSOS I PROFANS amb MINIATURES,
REPRESENTANT ESCENES DE LA VIDA QUOTIDIANA

MESQUITA DE CORDOVA. ARQÜACIONS

1. TRIA LA RESPOSTA CORRECTA RESPECTE DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA:
a) QUINES SÓN LES DOS CONSTRUCCIONS MÉS REPRESENTATIVES DE L’ARQUITECTURA
ISLÀMICA?
 LA SINAGOGA i la MESQUITA
 LA SINAGOGA i l’ALCASSABA
 LA MESQUITA i l’ALCASSABA
b) QUINS VAN SER ELS PRINCIPALS MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ EN L’ARQUITECTURA
ISLÀMICA?
o LA RAJOLA i la FUSTA
o LA RAJOLA i el FERRO
o LA RAJOLA i el CIMENT
c) COM ERA L’ORNAMENT INTERIOR DELS EDIFICIS?
 AUSTERO
 AMB MARBRES, RAJOLES i FUSTES
 AMB LES PARETS PINTADES AMB MURALS VEGETALS
d) QUE ÉS LA DECORACIÓ CAL.LIGRÀFICA?
o MOTIUS DECORATIUS BASATS EN TEXTOS RELIGIOSOS AMB ESCRIPTURA ÀRAB
o MOTIUS DECORATIUS BASATS EN TEXTOS MITOLÒGICS AMB ESCRIPTURA ÀRAB
o MOTIUS DECORATIUS BASATS EN CONTES POPULARS AMB ESCRIPTURA ÀRAB
e) DE QUÈ TRACTAVEN ELS MOTIUS DECORATIUS POLICROMATS?
 SOBRE MITOLOGIA ÀRAB
 SOBRE LA VIDA DE MAHOMA
 SOBRE MOTIUS CAL.LIGRÀFICS, GEOMÈTRICS, ARABESCOS i VEGETALS
6. CULTURA i ART ISLÀMIC

2. COMPLETA EL TEXT AMB LES PARAULES QUE HI FALTEN :
AL-ANDALUS --- ALHAMBRA --- FERRADURA --- CÒRDOVA --- POLICROMIA ---
SEVILLA --- NERVADA --- SARAGOSSA --- MOSAICS -- ISLÀMIC --- LOBULAT
 L’ARQUITECTURA D’ -------------- TÉ LES CARACTERÍSTIQUES
GENERALS DE L’ART -------------- , PERÒ APORTA ELEMENTS
ESPECÍFICS COM L’ARC DE ------------------- i L’ARC ---------------------- ,
LA ----------------------- EN ELS ARCS, LA VOLTA --------------------------
i L’ORNAMENTACIÓ EN RELLEUS i -------------------- . ELS EDIFICIS
MÉS RELLEVANTS SÓN LA MESQUITA DE --------------------- L’ALJAFERIA
DE --------------------------- , LA GIRALDA i LA TORRE DEL ORO DE -----------
----------- , i EL PALAU DE L’ ----------------------------- .
6. CULTURA i ART ISLÀMIC

TEMA 1: L’ISLAM i AL-ANDALUS
ACTIVITATS FINALS A REALITZAR, PER VALORAR i PREPARAR LA
PROVA i ENTREGAR EL DIA DE LA PROVA:
 DEL PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES, DE LES
PÀGINES 18 i 19, EFECTUAR:
L’ACTIVITAT 1: COMPLETA el MAPA
CONCEPTUAL
L’ACTIVITAT 3: DEFINEIX CONCEPTES
L’ACTIVITAT 5: IDENTIFICA ELS ELEMENTS
D’UNA MESQUITA
L’ACTIVITAT 8: COMPLETA L’ESQUEMA
L’ACTIVITAT 9: COMPLETA LA TAULA

ASPECTES i VALORACIÓ QUE INCLORÀ LA PROVA DEL TEMA:
1. RESPONDRE A PREGUNTES CLAUS DEL TEMA, DELS
SELECCIONADES i REALITZADES EN CLASSE, DE CADA APARTAT ---
valor 5 punts
2. DEFINIR, CONCEPTES DE L’ACTIVITAT 3, DEL PRACTICA
COMPETÈNCIES BÀSIQUES --- valor 1 punt
3. RELACIONAR, ASPECTES DE L’ISLAM i PERSONATGES i FETS
HISTÒRICS --- valor 1 punt
4. IDENTIFICAR CARACTERISTIQUES o DEFINICIONS, amb el GRUP o
CONCEPTE que CORRESPONGA --- valor 1 punt
5. FRASES PER ASSENYALAR VERITABLE o FALS i CONVERTIR LES
FRASES FALSES EN VERITABLES, --- valor 1 punt
5. ORDENAR CRONOLÒGICAMENT, ASPECTES DE LA VIDA DE
MAHOMA i de la CREACIÓ D’AL-ANDALUS--- valor 1 punt
TEMA 1: L’ISLAM i AL-ANDALUS

2n eso tema1_ l'islam i al-andalus- power blog.ppt

2n eso tema1_ l'islam i al-andalus- power blog.ppt

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to 2n eso tema1_ l'islam i al-andalus- power blog.ppt

Similar to 2n eso tema1_ l'islam i al-andalus- power blog.ppt (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

2n eso tema1_ l'islam i al-andalus- power blog.ppt