L’inici de l’edat mitjana

4,299 views

Published on

  • Be the first to comment

L’inici de l’edat mitjana

  1. 1. L’inici de l’edat mitjana Tema 1
  2. 2. 1 El final de l’imperi romà • Els pobles germànics vivien al nord de l’imperi, més enllà del Rin i el Danubi. • Els romans denominaven bàrbars (estrangers) a aquests pobles. • Al segle III algunes d’aquestes tribus entren a viure a l’imperi romà atrets per la seva riquesa. • Tribus de l’interior d’Àsia com els Huns comandats per Atila empenyen els pobles bàrbars cap a l’interior de l’imperi.
  3. 3. Els Huns comandats per Atila
  4. 4. • L’any 395 l’emperador Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per administrar-lo millor: – Honori > Imperi romà d’occident amb capital Roma – Arcadi > Imperi romà d’orient amb capital Constantinople • L’any 476 Odoacre va vèncer l’últim emperador romà Ròmul August i cau l’imperi d’occident. • L’imperi d’orient va resistir amb el nom d’imperi Bizantí fins 1453 en que cau Constantinople en poder dels Turcs.
  5. 5. 2 Els regnes germànics • El territori de l’imperi d’occident es va dividir en diferents regnes: – Francs > França – Visigots > Hispània – Ostrogots > Itàlia – Llombards > Itàlia – Burgundis > Suïssa – Angles > Anglaterra – Saxons > Anglaterra – Sueus > Galícia – Vàndals i Alans > Nord d’Àfrica
  6. 6. • L’economia es torna agrícola i l’esplendor cultural romà desapareix. • Els pobles germànics eren una gran minoria sobre la majoria de població romana. • En un principi les lleis i costums de cada població es van mantenir separades. (Prohibició de matrimonis mixtos) • A patir del segle VI es comencen a construir els primers monestirs (Sant Benet al 530) • Principals manifestacions artístiques d’aquest període: – Mausoleu de Teodoric prop de Ravenna
  7. 7. Els visigots • Els Visigots venien d’orient on el 378 havien derrotat l’emperador romà Valent a Adrianàpolis. • L’any 410 empesos pels Huns entren a l’imperi. • El poble Visigot era un aliat de Roma que té permís per establir-se a dintre de les fronteres de l’imperi. • Ajuda a Roma a lluitar contra altres pobles germànics i s’estableix a la regió de la Septimania amb capital Tolosa.
  8. 8. Adrianàpolis 378
  9. 9. • Desprès de lluitar contra Sueus, Alans i Vàndals passa a la Península hispànica amb capital Toledo. • Els visigots eren de religió arriana i en un principi van mantenir lleis diferents entre ells que ren minoria i la població hispano romana. • Els visigots elegien els seus reis i això fa que hi hagi molts problemes per la successió. Leovigild unifica el territori desprès de lluitar contra els Sueus, Alans, vàndals i els Bizantins; així com controlar els nobles que elegeixen el rei en assemblea. • Recared es converteix al cristianisme i comença la unió de la població romana o goda amb la promulgació d’una llei comuna. (Liber Iudiciorum)
  10. 10. • Les lleis eren realitzades en grans assemblees que en els segles V i VI comencen a dir-se concilis per la influència de l’església. • La cultura i art visigòtic: –Les esglésies visigòtiques eren de petites proporcions on destaca l’arc de ferradura i àbsides rectangulars amb finestres geminades. –Les voltes són de mig punt, i capitells decorats amb un equí de forma trapezoïdal.
  11. 11. –Esglésies visigodes: • Església de Sant Juan de Baños (Palència) • San Pedro de la Nave. (Zamora) • Santa Comba de bande (Ourense)
  12. 12. Sant Juan de Baños
  13. 13. San Pedro de la Nave.
  14. 14. Santa Comba de bande
  15. 15. – Els monestirs de l’època eren els pocs lloc on es conserva la cultura i per això l’activitat dels monjos és fer de mestres per altres monjos o alguns nobles i copiar llibres en l’escriptori. – Els visigots foren bons orfebres com la corona de Recesvint (Tresor de Guarrazar). També utilitzaven l’esmalt. – Sant Isidor de Sevilla amb el seu llibre les Etimologies destaca en el camp literari. • El regne visigot arriba a la de fi per lluites internes; Roderic és vençut a Guadalete l’any 711 per les forces musulmanes de Tarik i Muza,
  16. 16. Tresor de Guarrazar
  17. 17. 711, Guadalete
  18. 18. 3 L’imperi Bizantí • L’emperador més important fou Justinià i la seva esposa Teodora al segle VI.( 527 i 565) • Justinià va intentar reconstruir l’antic imperi romà d’occident amb ajut de generals com Belisari i Narsès que van conquerir: –Nord d’Àfrica –Sud d’Hispània –Itàlia
  19. 19. • Durant el mandant de Justinià es va organitzar l’imperi: –Nom de l’emperador substituït per Basileu –Té el poder polític, militar i religiós. –Amplia xarxa de funcionaris –Exèrcit poderós –Cos diplomàtic –Va fer el codi de Justinià (Corpus Iuris Civilis) –Construcció de l’església de Santa Sofia. –Sant Vital i San Apolinar a Ràvena
  20. 20. San Vital,Ràvena
  21. 21. • L’imperi de Justinià no es va mantenir gaire temps –Els Llombards van conquerir Itàlia –Els visigots van conquerir el sud espanyol –Al segle VII els musulmans ocupen tot el sud- est del mediterrani. –Els eslaus s’estableixen en els territoris del Danubi. –Ciril i Metòdi van evangelitzar Rússia –Església i emperador es disputen el poder i el resultat fou el cisma de l’església. (Ortodoxos i catòlics)
  22. 22. Ciril i Metòdi
  23. 23. • Els turcs van conquerint territoris fins que la capital Bizanci queda aïllada i cau al 1453. • Bizanci va conservar la cultura dels grecs i els romans que a occident s’havia perdut, amb la caiguda de Bizanci molts savis es refugien a Occident i això tornarà la cultura dels grecs i romans a aquestes terres i significarà el Renaixement.
  24. 24. 4 L’islam a l’edat mitjana • Islam > religió predicada per Mahoma al segle VII i posterior imperi. • La religió islàmica va néixer a Aràbia entre les tribus nòmades del desert, de religions politeistes i enfrontades entre si. • Mahoma, el fundador de l’islam.
  25. 25. • Mahoma va néixer a la ciutat de la Meca el 571 i era un mercader que va estar en contacte amb els jeus i cristians. • Mahoma comença a predicar l’Islam a la Meca on no és ben rebut i marxa a Medina (HÈGIRA) l’any 622 . • L’any 622 marca el començament del calendari islàmic i significa l’inici de la nova religió. • Islam > Submissió a la voluntat de Déu. • L’any 632 mort Mahoma, però quasi la totalitat de la península aràbiga ja té la nova religió predicada pel profeta de Al·la.
  26. 26. Hègira, 622
  27. 27. La doctrina islàmica • L’Alcorà és el llibre sagrat dels musulmans. • Conté 5 obligacions: –Professió de fe > No hi ha cap altre déu que Al·la i Mahoma és el seu profeta. –Oració 5 vegades al dia. Divendres oració a la mesquita sota la direcció de l'Imam. –Pelegrinatge a la Meca almenys un cop a la vida. –Dejuni al mes de Ramadà. –L’almoina, al final esdevé com un tribut.
  28. 28. • Alguns musulmans creuen que han de defensar la seva religió per mitjà de la guerra santa o Gihad. • L’Alcorà té moltes altres obligacions de la vida quotidiana: –Prohibició de menjar carn de porc. –Beure vi o begudes alcohòliques –Practicar la usura –Els jocs d’atzar
  29. 29. La mesquita • És el lloc de reunió per resar dels musulmans. • Totes tenen una estructura molt semblant inspirades en la casa de Mahoma a la Meca. – Un pati amb porxos amb una font per a la purificació. – Haram , sala de columnes on els fidels fan l’oració. – Minarets d’on es crida a l’oració.(Muetzí) – Mihrab que indica la direcció de la Meca. – Mínbar , púlpit on l’imam dirigeix l’oració. – Alquible, mur principal orientat a la Meca davant el qual es prostren els fidels. – Dintre de les mesquites hi sol haver la universitat musulmana que es diu Madrassa.
  30. 30. • L’interior de les mesquites sol estar molt decorat. –Arabescos > Decoracions geomètriques entrellaçades. – Cal·ligrafia de l’Alcorà. (Lletra Cùfica) –Les imatges solen estar prohibides –Mosaic i ceràmica • L’entaulament s’aguanta sobre columnes fines i arcs de tots tipus generalment de ferradura i lobular.
  31. 31. L’organització del territori • La màxima autoritat religiosa i política era el Califa. • El Califa era ajudat per un primer ministre, el Visir • Els Valís governaven les províncies. • Els Ulemes interpretaven les lleis en les mesquites • Imam dirigien les oracions dels fidels. • Els jutges eren els Cadis
  32. 32. Expansió de l’islam • Els successors de Mahoma van estendre la religió de l’Islam per mitjà de la guerra santa (Gihad). –Califat ortodox (632 661) –Dinastia Omeia (661 750) –Dinastia Abbàssida (750 1258) astia Omeia (661 750)
  33. 33. –Califat ortodox (632 661) • Els primers 4 califes eren descendents directes de Mahoma. • Conquesta de Síria, Palestina, Pèrsia i Egipte • Lluita contra Bizanci • Els Omeies van assassinar l’últim califa Alí
  34. 34. –Dinastia Omeia (661 750) • Trasllat de la capital a Damasc • Expansió pel nord d’Àfrica • L’any 711 arriben a la península desprès de derrotar els visigots a Guadalete. • Derrotats a Poitiers pels francs al 732 • Continua la lluita contra Bizanci • Abul Abbas assassina la família Omeia • Abderraman I pot fugir i funda l’emirat depenent a Còrdova
  35. 35. –Dinastia Abbàssida (750 1258) • Trasllat de la Capital a Bagdad • Comença la desintegració de l’imperi amb lluites internes • El personatge més important fou Harun al-Rashid
  36. 36. Una civilització brillant • La importància de l’islam està en què va entrar en contacte amb moltes civilitzacions antigues i transmeté i sintetitzà aquestes cultures cap a occident. • Foren creadors de nombroses biblioteques per mantenir el saber i van traduir nombroses obres de l’antiguitat. • La música, la literatura, la poesia, la història... foren tractats de forma extraordinària (El collar del colom, Les mil i una nits)
  37. 37. L’avenç de la ciència • De la Xina i l’Índia van portar cap a la península: – Pólvora – Brúixola – Astrolabi – Paper • Foren excel·lents astrònoms i matemàtics: – Grans coneixedors dels astres – Van introduir l’ús del Zero – Numeració aràbiga – Inventar l’àlgebra – Aritmètica i trigonometria van fer un gran salt
  38. 38. • Introducció de nous productes i tècniques agrícoles –Arròs –Taronja –Safrà –Carxofa –Albergínia –Sínia –Regadiu –Sucre
  39. 39. • La medicina va arribar a punts molt elevats –Cirurgia –Anestesia –Obres de divulgació mèdica i anatòmica –Metges importants: • Avicena • Averrois • Els perfums eren altres de les seves especialitats –Invenció d’alambí
  40. 40. Avicena Averrois
  41. 41. La vida a les ciutats • Gran part de la població musulmana vivia en ciutats. • Principals ciutats islàmiques de l’època. – Damasc – Bagdad – El Caire – Còrdova • Una de les principals activitats dels habitants de les ciutats era l’artesania. (Cuir, teixits, ceràmica, metalls, joies, perfums...) (SOC: Mercat àrab) • Els comerciants eren l’altra majoria de la població de les ciutats. – Almodins > Lloc per guardar les mercaderies dels comerciants – Alfòndec > Hostal dels viatgers
  42. 42. La vida al camp • El territori islàmic era desert i poblat per nòmades que es dediquen al pasturatge. • En els oasis hi havia agricultura, però generalment les feines les feien els esclaus. • A la península en un principi els musulmans eren principalment comerciants i l’agricultura quedà pels pagesos autòctons. • Amb el temps, la població musulmana també treballa la terra, generalment prop de les ciutats on venen els seus productes d’horta i amb règim d’Alqueria (Casa de camp i terres properes)
  43. 43. • Les dones només es dedicaven a les feines de casa o confecció de catifes dintre de la casa pròpia. • Les cases solien ser diferents habitacions entorn d’un pati amb catifes, tapissos, coixins i baguls. • Les cases riques solien tenir jardins amb fonts i l’Harem (Sala de les dones)
  44. 44. 5 L’imperi Carolingi • El regne franc es va establir a la Gàl·lia romana en temps de Clodoveu; els francs eren pobles germànics i com a tals, una assemblea elegia el rei, tenia molta importància el majordom de palau, que porta tots els afers polítics. • Carles Martell va derrotar els musulmans a Poitiers l’any 732.
  45. 45. Clodoveu
  46. 46. Carles Martell, Poitiers
  47. 47. • El seu fill Pipí, el breu es feu coronar rei. • El fill de Pipí fou Carlemany que vols restablir a Europa l’antic imperi romà, fa un imperi cristià ocupant el nord d’Itàlia i gran part de l’Europa central; fracassà contra l’emir de Còrdova a Roncesvalles. • L’Any 800 és coronat emperador d’occident pel papa
  48. 48. Carlemany
  49. 49. L’organització de l’imperi • Carlemany va posar la capital del seu imperi a Aquisgrà. • Per organitzar l’imperi el va dividir en comtats i marques. –El compte era nomenat per Carlemany i estava pel control d’un territori, on podia tenir altres oficials menors que governaven territoris més petits dintre del comtat. • S’ocupa de la vigilància del territori • Administra justícia • Cobra els impostos
  50. 50. –El Marques administrava un territori de frontera • Marca Hispànica contra els musulmans (Catalunya) • Marca Pannònica contra els eslaus • Marca danesa contra els danesos (Dinamarca) • Pel control dels comptes, marquesos i també dels bisbes, que també disposaven de territoris, va establir els Missi Dominici que eren com uns inspectors per informar del comportament d’aquests governants.
  51. 51. La dissolució de l’imperi • Al morir Carlemany va dividir el regne entre els seus fills. • Només Lluís el piadós va sobreviure a Carlemany, però va tornar a dividir el territori entre els seus tres fills. • Pel tractat de Verdun al 843 : – Carles el Calb obté la part occidental que es convertirà en el regne de França. – Lluís el germànic ocupa la part oriental que serà la futura Alemanya. • Lotari es queda la part central (La Lotaringia) amb el títol d’emperador.
  52. 52. • L’any 870 desapareix la Lotaringia que s’integra als altres dos regnes i es forma: – El Regne de França – El sacre Imperi Romanogermànic • Un dels literats més importants de l’època fou Alcuí de York
  53. 53. Fi

×