2. 1 El final de l’imperi romà
• Els pobles germànics vivien al nord de
l’imperi, més enllà del Rin i el Danubi.
• Els romans denominaven bàrbars (estrangers) a
aquests pobles.
• Al segle III algunes d’aquestes tribus entren a
viure a l’imperi romà atrets per la seva riquesa.
• Tribus de l’interior d’Àsia com els Huns
comandats per Atila empenyen els pobles bàrbars
cap a l’interior de l’imperi.
6. • L’any 395 l’emperador Teodosi divideix l’imperi
entre els seus fills per administrar-lo millor:
– Honori > Imperi romà d’occident amb capital
Roma
– Arcadi > Imperi romà d’orient amb capital
Constantinople
• L’any 476 Odoacre va vèncer l’últim emperador
romà Ròmul August i cau l’imperi d’occident.
• L’imperi d’orient va resistir amb el nom d’imperi
Bizantí fins 1453 en que cau Constantinople en
poder dels Turcs.
7.
8. 2 Els regnes germànics
• El territori de l’imperi d’occident es va dividir
en diferents regnes:
– Francs > França
– Visigots > Hispània
– Ostrogots > Itàlia
– Llombards > Itàlia
– Burgundis > Suïssa
– Angles > Anglaterra
– Saxons > Anglaterra
– Sueus > Galícia
– Vàndals i Alans > Nord d’Àfrica
9.
10. • L’economia es torna agrícola i l’esplendor
cultural romà desapareix.
• Els pobles germànics eren una gran minoria
sobre la majoria de població romana.
• En un principi les lleis i costums de cada
població es van mantenir separades.
(Prohibició de matrimonis mixtos)
• A patir del segle VI es comencen a construir els
primers monestirs (Sant Benet al 530)
• Principals manifestacions artístiques d’aquest
període:
– Mausoleu de Teodoric prop de Ravenna
11.
12. Els visigots
• Els Visigots venien d’orient on el 378 havien
derrotat l’emperador romà Valent a
Adrianàpolis.
• L’any 410 empesos pels Huns entren a
l’imperi.
• El poble Visigot era un aliat de Roma que té
permís per establir-se a dintre de les fronteres
de l’imperi.
• Ajuda a Roma a lluitar contra altres pobles
germànics i s’estableix a la regió de la
Septimania amb capital Tolosa.
15. • Desprès de lluitar contra Sueus, Alans i Vàndals
passa a la Península hispànica amb capital Toledo.
• Els visigots eren de religió arriana i en un principi van
mantenir lleis diferents entre ells que ren minoria i la
població hispano romana.
• Els visigots elegien els seus reis i això fa que hi hagi
molts problemes per la successió. Leovigild unifica el
territori desprès de lluitar contra els
Sueus, Alans, vàndals i els Bizantins; així com
controlar els nobles que elegeixen el rei en
assemblea.
• Recared es converteix al cristianisme i comença la
unió de la població romana o goda amb la
promulgació d’una llei comuna. (Liber Iudiciorum)
16.
17. • Les lleis eren realitzades en grans
assemblees que en els segles V i VI
comencen a dir-se concilis per la
influència de l’església.
• La cultura i art visigòtic:
–Les esglésies visigòtiques eren de petites
proporcions on destaca l’arc de ferradura i
àbsides rectangulars amb finestres
geminades.
–Les voltes són de mig punt, i capitells
decorats amb un equí de forma trapezoïdal.
18. –Esglésies visigodes:
• Església de Sant Juan de Baños (Palència)
• San Pedro de la Nave. (Zamora)
• Santa Comba de bande (Ourense)
23. – Els monestirs de l’època eren els pocs lloc on es
conserva la cultura i per això l’activitat dels
monjos és fer de mestres per altres monjos o
alguns nobles i copiar llibres en l’escriptori.
– Els visigots foren bons orfebres com la corona de
Recesvint (Tresor de Guarrazar). També utilitzaven
l’esmalt.
– Sant Isidor de Sevilla amb el seu llibre les
Etimologies destaca en el camp literari.
• El regne visigot arriba a la de fi per lluites
internes; Roderic és vençut a Guadalete l’any
711 per les forces musulmanes de Tarik i
Muza,
28. 3 L’imperi Bizantí
• L’emperador més important fou Justinià i
la seva esposa Teodora al segle VI.( 527 i
565)
• Justinià va intentar reconstruir l’antic
imperi romà d’occident amb ajut de
generals com Belisari i Narsès que van
conquerir:
–Nord d’Àfrica
–Sud d’Hispània
–Itàlia
29.
30.
31. • Durant el mandant de Justinià es va
organitzar l’imperi:
–Nom de l’emperador substituït per Basileu
–Té el poder polític, militar i religiós.
–Amplia xarxa de funcionaris
–Exèrcit poderós
–Cos diplomàtic
–Va fer el codi de Justinià (Corpus Iuris Civilis)
–Construcció de l’església de Santa Sofia.
–Sant Vital i San Apolinar a Ràvena
36. • L’imperi de Justinià no es va mantenir gaire
temps
–Els Llombards van conquerir Itàlia
–Els visigots van conquerir el sud espanyol
–Al segle VII els musulmans ocupen tot el sud-
est del mediterrani.
–Els eslaus s’estableixen en els territoris del
Danubi.
–Ciril i Metòdi van evangelitzar Rússia
–Església i emperador es disputen el poder i el
resultat fou el cisma de l’església. (Ortodoxos i
catòlics)
38. • Els turcs van conquerint territoris fins
que la capital Bizanci queda aïllada i cau
al 1453.
• Bizanci va conservar la cultura dels grecs i
els romans que a occident s’havia
perdut, amb la caiguda de Bizanci molts
savis es refugien a Occident i això tornarà
la cultura dels grecs i romans a aquestes
terres i significarà el Renaixement.
39.
40. 4 L’islam a l’edat mitjana
• Islam > religió predicada per Mahoma al
segle VII i posterior imperi.
• La religió islàmica va néixer a Aràbia entre
les tribus nòmades del desert, de religions
politeistes i enfrontades entre si.
• Mahoma, el fundador de l’islam.
41.
42. • Mahoma va néixer a la ciutat de la Meca el 571 i
era un mercader que va estar en contacte amb
els jeus i cristians.
• Mahoma comença a predicar l’Islam a la Meca
on no és ben rebut i marxa a Medina (HÈGIRA)
l’any 622 .
• L’any 622 marca el començament del calendari
islàmic i significa l’inici de la nova religió.
• Islam > Submissió a la voluntat de Déu.
• L’any 632 mort Mahoma, però quasi la totalitat
de la península aràbiga ja té la nova religió
predicada pel profeta de Al·la.
45. La doctrina islàmica
• L’Alcorà és el llibre sagrat dels musulmans.
• Conté 5 obligacions:
–Professió de fe > No hi ha cap altre déu que
Al·la i Mahoma és el seu profeta.
–Oració 5 vegades al dia. Divendres oració a la
mesquita sota la direcció de l'Imam.
–Pelegrinatge a la Meca almenys un cop a la
vida.
–Dejuni al mes de Ramadà.
–L’almoina, al final esdevé com un tribut.
46. • Alguns musulmans creuen que han de
defensar la seva religió per mitjà de la
guerra santa o Gihad.
• L’Alcorà té moltes altres obligacions de la
vida quotidiana:
–Prohibició de menjar carn de porc.
–Beure vi o begudes alcohòliques
–Practicar la usura
–Els jocs d’atzar
47. La mesquita
• És el lloc de reunió per resar dels musulmans.
• Totes tenen una estructura molt semblant
inspirades en la casa de Mahoma a la Meca.
– Un pati amb porxos amb una font per a la purificació.
– Haram , sala de columnes on els fidels fan l’oració.
– Minarets d’on es crida a l’oració.(Muetzí)
– Mihrab que indica la direcció de la Meca.
– Mínbar , púlpit on l’imam dirigeix l’oració.
– Alquible, mur principal orientat a la Meca davant el
qual es prostren els fidels.
– Dintre de les mesquites hi sol haver la universitat
musulmana que es diu Madrassa.
48.
49.
50. • L’interior de les mesquites sol estar molt
decorat.
–Arabescos > Decoracions geomètriques
entrellaçades.
– Cal·ligrafia de l’Alcorà. (Lletra Cùfica)
–Les imatges solen estar prohibides
–Mosaic i ceràmica
• L’entaulament s’aguanta sobre columnes
fines i arcs de tots tipus generalment de
ferradura i lobular.
51.
52.
53. L’organització del territori
• La màxima autoritat religiosa i política era el
Califa.
• El Califa era ajudat per un primer
ministre, el Visir
• Els Valís governaven les províncies.
• Els Ulemes interpretaven les lleis en les
mesquites
• Imam dirigien les oracions dels fidels.
• Els jutges eren els Cadis
54.
55. Expansió de l’islam
• Els successors de Mahoma van estendre
la religió de l’Islam per mitjà de la guerra
santa (Gihad).
–Califat ortodox (632 661)
–Dinastia Omeia (661 750)
–Dinastia Abbàssida (750 1258) astia Omeia
(661 750)
56.
57. –Califat ortodox (632 661)
• Els primers 4 califes eren descendents
directes de Mahoma.
• Conquesta de Síria, Palestina, Pèrsia i
Egipte
• Lluita contra Bizanci
• Els Omeies van assassinar l’últim
califa Alí
58.
59. –Dinastia Omeia (661 750)
• Trasllat de la capital a Damasc
• Expansió pel nord d’Àfrica
• L’any 711 arriben a la península desprès
de derrotar els visigots a Guadalete.
• Derrotats a Poitiers pels francs al 732
• Continua la lluita contra Bizanci
• Abul Abbas assassina la família Omeia
• Abderraman I pot fugir i funda l’emirat
depenent a Còrdova
60.
61.
62. –Dinastia Abbàssida (750 1258)
• Trasllat de la Capital a Bagdad
• Comença la desintegració de l’imperi amb
lluites internes
• El personatge més important fou Harun
al-Rashid
63. Una civilització brillant
• La importància de l’islam està en què va entrar en
contacte amb moltes civilitzacions antigues i
transmeté i sintetitzà aquestes cultures cap a
occident.
• Foren creadors de nombroses biblioteques per
mantenir el saber i van traduir nombroses obres
de l’antiguitat.
• La música, la literatura, la poesia, la història...
foren tractats de forma extraordinària (El collar
del colom, Les mil i una nits)
64. L’avenç de la ciència
• De la Xina i l’Índia van portar cap a la
península:
– Pólvora
– Brúixola
– Astrolabi
– Paper
• Foren excel·lents astrònoms i matemàtics:
– Grans coneixedors dels astres
– Van introduir l’ús del Zero
– Numeració aràbiga
– Inventar l’àlgebra
– Aritmètica i trigonometria van fer un gran salt
65. • Introducció de nous productes i tècniques
agrícoles
–Arròs
–Taronja
–Safrà
–Carxofa
–Albergínia
–Sínia
–Regadiu
–Sucre
66. • La medicina va arribar a punts molt elevats
–Cirurgia
–Anestesia
–Obres de divulgació mèdica i anatòmica
–Metges importants:
• Avicena
• Averrois
• Els perfums eren altres de les seves
especialitats
–Invenció d’alambí
68. La vida a les ciutats
• Gran part de la població musulmana vivia en ciutats.
• Principals ciutats islàmiques de l’època.
– Damasc
– Bagdad
– El Caire
– Còrdova
• Una de les principals activitats dels habitants de les
ciutats era l’artesania.
(Cuir, teixits, ceràmica, metalls, joies, perfums...)
(SOC: Mercat àrab)
• Els comerciants eren l’altra majoria de la població de
les ciutats.
– Almodins > Lloc per guardar les mercaderies dels
comerciants
– Alfòndec > Hostal dels viatgers
69.
70. La vida al camp
• El territori islàmic era desert i poblat per
nòmades que es dediquen al pasturatge.
• En els oasis hi havia agricultura, però
generalment les feines les feien els esclaus.
• A la península en un principi els musulmans
eren principalment comerciants i l’agricultura
quedà pels pagesos autòctons.
• Amb el temps, la població musulmana també
treballa la terra, generalment prop de les
ciutats on venen els seus productes d’horta i
amb règim d’Alqueria (Casa de camp i terres
properes)
71.
72. • Les dones només es dedicaven a les feines de
casa o confecció de catifes dintre de la casa
pròpia.
• Les cases solien ser diferents habitacions
entorn d’un pati amb catifes, tapissos, coixins i
baguls.
• Les cases riques solien tenir jardins amb fonts
i l’Harem (Sala de les dones)
73.
74. 5 L’imperi Carolingi
• El regne franc es va establir a la Gàl·lia
romana en temps de Clodoveu; els francs
eren pobles germànics i com a tals, una
assemblea elegia el rei, tenia molta
importància el majordom de palau, que
porta tots els afers polítics.
• Carles Martell va derrotar els musulmans
a Poitiers l’any 732.
77. • El seu fill Pipí, el breu es feu coronar rei.
• El fill de Pipí fou Carlemany que vols
restablir a Europa l’antic imperi romà, fa
un imperi cristià ocupant el nord d’Itàlia i
gran part de l’Europa central; fracassà
contra l’emir de Còrdova a Roncesvalles.
• L’Any 800 és coronat emperador d’occident
pel papa
79. L’organització de l’imperi
• Carlemany va posar la capital del seu imperi
a Aquisgrà.
• Per organitzar l’imperi el va dividir en
comtats i marques.
–El compte era nomenat per Carlemany i estava
pel control d’un territori, on podia tenir altres
oficials menors que governaven territoris més
petits dintre del comtat.
• S’ocupa de la vigilància del territori
• Administra justícia
• Cobra els impostos
80. –El Marques administrava un territori de
frontera
• Marca Hispànica contra els musulmans (Catalunya)
• Marca Pannònica contra els eslaus
• Marca danesa contra els danesos (Dinamarca)
• Pel control dels comptes, marquesos i
també dels bisbes, que també disposaven
de territoris, va establir els Missi Dominici
que eren com uns inspectors per informar
del comportament d’aquests governants.
81.
82. La dissolució de l’imperi
• Al morir Carlemany va dividir el regne entre els
seus fills.
• Només Lluís el piadós va sobreviure a
Carlemany, però va tornar a dividir el territori
entre els seus tres fills.
• Pel tractat de Verdun al 843 :
– Carles el Calb obté la part occidental que es
convertirà en el regne de França.
– Lluís el germànic ocupa la part oriental que serà la
futura Alemanya.
• Lotari es queda la part central (La Lotaringia)
amb el títol d’emperador.
83.
84. • L’any 870 desapareix la Lotaringia que
s’integra als altres dos regnes i es forma:
– El Regne de França
– El sacre Imperi Romanogermànic
• Un dels literats més importants de l’època fou
Alcuí de York
