2. PREHISTÒRIA
EDAT
ANTIGA
EDAT
MITJANA
EDAT
MODERNA
EDAT
CONTEM-
PORÀNIA
Paleolític
Fa
5,000,000
Primers
humans
Neolític
Fa 10,000
anys
Agricultura
Edat
dels
metalls
Fa 7000
Invent de
l’Escriptura
• Segle X aC Apogeu de
la democràcia
• Segle I aC Formació de
l’Imperi Romà
• Segle I dC Difusió del
cristianisme
• Segle V dC Caiguda de
l’imperi Romà
• Segle VII Sorgiment de
L’Islam
• Segle X
Desenvolupament del
Feudalisme
• Segle XII Ressorgiment
urbà i comercial
• Segle XV-XVI. Expansió
europea a Amèrica i
altres continents.
• Segle XVI Reforma
religiosa
• Segle XVII
Desenvolupament
monarquia absolutes
• Segle XVIII.
Desenvolupament
de la revolució
francesa i
industrial.
• Segle XIX. Difusió
del liberalisme
• Segle XIX-XX.
Gran
desenvolupament
científic i tecnològic
Línia del temps
4. L’Edat mitjana és el període de la història que es va
iniciar l’any 476, amb la desaparició de l’Imperi
Romà (a l’occident) i va terminar en 1492.
Caiguda de l’Imperi Romà: Fins al segle V l’Imperi
Romà va tindre problemes econòmics, polítics,
socials i religiosos. Esta debilitat va ser aprofitada
pels pobles germànics per envair l’Imperi.
Caiguda de l’imperi
Romà
476
5. Visigode
s
A Espanya van arribar els visigodes, que
fundaren el regne amb la capital a Toledo.
La Hispània Visigoda és la denominació del
període històric que abasta l’assentament
del poble visigot e en la Península Ibèrica,
entre mitjans del segle V i al començament
del VIII.
La Cristiandat: els pobles germànics
adoptaren la religió dels territoris que van
conquerir: el cristianisme. Als territoris
cristians de l’Edat Mitjana se’ls va anomenar
la Cristiandat. Els cristians creen en un únic
déu revelat per Jesús de Nazaret. La Bíblia
és el seu llibre sagrat.
Rodrigo, rei
visigot
Toledo va
ser la capital
visigoda
6. La societat de esta època estava
formada per diversos grups:
El rei. Era la persona amb més poder.
Vivia en un castell.
Els nobles. Eren senyors que tenien
amplis territoris concedits molts d’ells
pels reis. Vivien en castells i, juntament
amb els cavallers i els reis, eren els que
anaven a la guerra.
El clergat. Estava format per bisbes, que
vivien en catedrals; monjos als
monestirs, i sacerdots que vivien a les
esglésies. Es dedicaven a la religió i a la
cultura. El clergat poesia moltes terres.
Els camperols. La majoria no tenia
terres pròpies i treballaven les terres dels
nobles o el clergat. Vivien en cases
petites en aldees rodejades de camps de
cultiu. Tenien que donar part de les
seues collites als nobles i a l'església.
7. Feudalisme (Segle IX al XV) es caracteritzava per la descentralització del
poder, el paper influent de l'església i el poder que exercia la noblesa a
través de relacions de lleialtat i protecció que oferien al rei a canvi de
dominis i títols nobiliaris.
En les ciutats es va desenvolupar l’artesania i el comerç. Els artesans
s’organitzaven en gremis, que eren associacions d’artesans d’un mateix
ofici, com ferrers o teixidors.
8. L’Islam
Al segle VII va sorgir en Aràbia al segle VII
una nova religió anomenada l’Islam i es va
estendre fins la península ibèrica al segle
VIII. Les persones que practiquen aquesta
religió s’anomenen musulmans. Creen en
un únic déu, Alà, i en el seu profeta
Mahoma. L’Alcorà és el seu llibre sagrat.
L’Islam va tindre una ràpida expansió pel
nord d’Àfrica. A l’any 711 els musulmans
arribaren a la península ibèrica i van vèncer
als visigodes. Aquest nove regne musulmà
es va anomenar Al-Àndalus.
Van romandre vora 800 anys. L’àrab era la
llengua comú de tot l’Islam. Els arquitectes
van construir bells edificis com la Mesquita
de Còrdova o el palau de l’Alhambra de
Granada. Els ceramistes van aconseguir
una gran destresa i moltes de les seues
tècniques i decoracions continuen emprant-
se en moltes zones d’Espanya. Els músics
tocaven la pandereta, el tambor, el llaüt i
altres instruments de corda.
9. Caiguda dels visigodes
La batalla de Guadalete va tindre lloc a la
península ibèrica en juliol de 711 prop del
riu Guadalete i les seues conseqüències
van ser decisives per al futur de la
península. En ella el rei visigot Rodrigo va
ser derrotat pel Califat Omeia comandades
per Tàriq Ibn Ziyad. La derrota va ser tan
complexa que va suposar el final de l’estat
visigot a la península ibèrica.
10. Característiques del regne musulmà
• Una gran part de la població era urbana. Les ciutats musulmanes tenien carrers estretes
formant un espècie de laberint.
• Un califa era la persona amb més poder, vivia en una fortalesa anomenada alcassaba.
• La vida religiosa de la ciutat es centrava en la mesquita.
• La cultura es va desenvolupar molt. A l ’Al-Àndalus arribàvem arquitectes, filòsofs, músics,
...de tot el món.
• La vida econòmica es concentrava al soc, que era el mercat. Es venien espècies i teixits de
luxe que arribàvem per rutes comercials que controlaven els musulmans. Els artesans
instal·laven tallers prop del soc.
• L’agricultura va tindre un gran desenrotllament. A més dels cereals, l’olivera i els productes
de l’hort, introduïren cultius com l'arròs, la canya de sucre, el taronger o el safrà.
11. La Reconquesta
A l’any 711 van entrar els musulmans pel sud. Els musulmans
van avançar poc a poc cap al nord aprofitant la debilitat dels
visigodes i ocuparen quasi tota la península.
Les persones que vivien en el territori de l’actual Castella i
Lleó es van refugiar a les muntanyes del nord. Així el territori
de la nostra comunitat es va convertir en una zona quasi
perfecta.
En l’Edat Mitjana cristiana els nuclis de residència en el nord
de la Península van fer front a l’avanç musulmà. Estos estats
experimentaren un creixement demogràfic que els va portar a
un procés d’expansió territorial cap al sud. A mesura que
avançaven crearen els regnes cristians.
Els cristians que s’havien refugiat a les muntanyes es van
organitzar per començar la reconquesta.
A mesura que avançaven cap al sud crearen regnes cristians.
Alguns territoris com l’actual Castella i Lleó s’organitzaren en
condats que dependien del regne d’Asturies i posteriorment,
del regne de Lleó. Fernando III va unificar els regnes de
Castella i Lleó en 1230.
La Batalla de Las Navas
de Tolosa va tindre lloc el
16 de juliol de 1212. La
victòria va permetre
estendre els regnes
cristians, principalment el
de Castella, cap al sud de
la península ibèrica,
llavors dominada pels
musulmans.
12.
13. La unificació del Regne de Castella i
la Corona d’Aragó (1469-1479)
El matrimoni d’Isabel de Castella amb Ferran d’Aragó en 1469 van fer un nou
tipus de monarquia anomenada autoritària, que vol dir, que manava sobre tot
el territori que governava.
Els reis van ser uns dels primers monarques autoritaris. Van governar sobre
tots els regnes de la península, llevat de Portugal; també va estendre la religió
catòlica.
La península estava dividida en quatre regnes: Regne de Castella, Corona
d’Aragó, Regne de Navarra i Regne de Portugal.
Els Reis
Catòlics
14. Conquesta de Granada
Ferran d’Aragó i Isabel II van conquerir el
Regne de Granada el 2 de gener 1492. Els
reis catòlics exigiren a Boabdil l’entrega de
la ciutat.
El rei i la reina de Castella i d’Aragó van
partir amb un exèrcit el 2-1-1492 a
l’Alhambra de Granada.
Quan s’acostaven, el rei musulmà Boabdil,
va anar amb les claus. Boabdil li va voler
besar-hi la mà al rei, però aquest no va
voler. El rei musulmà li va donar les claus i
aquest va acceptar. Va donar l’ordre
d’apoderar-se de l’Alhambra de Granada.
15. Art en l’Edat Mitjana
Al llarg dels mill anys que va durar l’Edat Mitjana, van sorgir distints estils artístics. Els cristians
van crear el Romànic i el Gòtic, i els musulmans, l’estil islàmic.
Islàmic Romànic Gòtic
• Decoració
geomètrica.
• Arc de ferradura
• Ventanes petites
• Arc de mig punt
• Finestres grans
amb vidrieres.
• Arcs apuntats
Castell de Xàtiva Catedral de SevillaMesquita de Còrdova
16. Rodrigo Díaz de Vivar: El Cid.
Rodrigo Díaz fou un cavaller castellà que
arribà a dominar al front de la seua mainada
el Llevant de la Península Ibèrica a finals del
segle XI de forma autònoma respecte de la
autoritat de rei.
Va aconseguir conquerir València i va establir
en aquesta ciutat un senyoriu independent
fins la seua mort.
Se tracta d’una figura històrica i llegendària de
la Reconquesta. La seua vida va inspirar el
més important cantar de gesta de la literatura
espanyola,. Ha passat a la posteritat com El
Campejador o El Cid (del àrab dialectal
“Senyor”)
17. Jaume el Conqueridor (Jaume I
d’Aragó) i Jaume II d’Aragó, el Just
Conquesta regne de
València Conquesta d’Elx
Jaume I: rei d’Aragó, de
València, de Mallorca,
conde de Barcelona i
senyor de Montpellier
Jaume II: rei d’Aragó,
València, conde de
Barcelona i rei de Sicilia
El fill de Jaume va ser
Pere III d’Aragó. El fill
de Pere va ser Jaume II.
Per tant, Jaume II era
nebot de Jaume I, el
Conqueridor.
