SlideShare a Scribd company logo
1 of 35
Tema 6. Al-Àndalus Un recorregut per la Península Ibèrica durant la dominació musulmana  (711-1492)
EXPANSIÓ DE L’ISLAM
Al-Àndalus: és el nom que els musulmans van posar als territoris de la Península Ibèrica sota el seu domini. Per tant varia amb el temps:
711: Batalla de Guadalete.  Comença la conquesta i expansió musulmana per la Península, en successives onades i sense gairebé resistència
PER QUÈ ARRIBEN ELS MUSULMANS? ,[object Object],[object Object],[object Object]
“ PRIMERS MOMENTS” DELS MUSULMANS A LA PENÍNSULA
ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE L’AL-ÀNDALUS: ETAPES ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC: 711-756 · En un principi, l’Al-Àndalus s’organitza com una província dependent del Califat de Damasc.  · La capital de l’Al-Àndalus es fixa a Còrdova.
EMIRAT INDEPENDENT DE DAMASC: 756-929 ·El 756, Abderraman, supervivent de l’assassinat de la família Omeia de Damasc, fuig a l’Al-Àndalus i es proclama emir de Còrdova: Abderraman I.  · Això va significar la seva independència política, tot i que manté la dependència religiosa cap al Califat. ABDERRAMAN I
CALIFAT DE CÒRDOVA: 929-1031 · El 929, després de pacificar el territori i consolidar el seu poder, Abderraman III es proclama califa.  · Això significa que a més de tenir independència política, també tindrà la màxima autoritat religiosa. ABDERRAMÁN III · Al-Àndalus aconsegueix la seva màxima esplendor política, religiosa i militar, sobretot amb el govern del general Almansor, que encapçala multitud de ràtzies contra territoris cristians.
REGNES DE TAIFES: 1031-1085 · Després de la mort d’Almansor, les lluites internes pel poder fa que el califat es divideixi en nombrosos regnes o taifes.  · Les taifes, més afeblides per la desunió, reben molts atacs dels cristians i sovint els han de pagar paries (tributs). Els cristians recuperen gran part del territori musulmà.
REGNE DELS ALMORÀVITS I ALMOHADES: 1085-1212 · Uns pobles berbers (nòmades musulmans provinents del nord d’Àfrica), primer els almoràvits i després dels almohades, aconsegueixen reunificar el territori i frenar l’avenç dels cristians.  · Però el 1212 es produeix la decisiva batalla de Las Navas de Tolosa: gràcies a la unió dels cristians, aquests aconsegueixen reconquerir gairebé tot l’Al-Àndalus.
1212: batalla de Las NAVAS DE TOLOSA (Jaén)
EL REGNE NASSARITA DE GRANADA: 1212-1492 · Després de Las Navas de Tolosa, la decadència musulmana és total: només quedarà el regne nassarita (governat per la família dels Nasr) de Granada, que tingué una gran esplendor cultural. · Però aquest regne era molt feble: era vassall de Castella (havia de pagar-los impostos i ajudar-los en cas de guerra). · Els Reis Catòlics el van acabar conquerint el 1492.
1492: conquesta de GRANADA pels Reis Catòlics
Evolució del domini musulmà
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],L'economia Agricultura Producció  artesana Comerç ,[object Object],[object Object]
 
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],La Societat Conqueridors: Musulmans Cristians Jueus ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
 
Un món urbà: la ciutat
Parts de la ciutat 1. Alcàsser 2. Aljama 3. Soc 4. Banys 5. Alfòndec 6. Muralla 7. Porta 8. Raval 9. Medina 10. Alqueria
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],El llegat cultural Cultura  i ciència Vida quotidiana Art ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
 
 
 
Motius geomètrics, vegetals i cal·ligràfics
Arc polilobulat Arc de ferradura
 
La Alhambra de Granada
 
La presència dels musulmans a Catalunya va ser inestable pel  caràcter fronterer  de la zona. Primer, l’islam va incloure tot el territori, però la derrota musulmana davant del regne franc a  Poitiers  va provocar que la frontera andalusina quedés fixada als Pirineus en la  segona meitat del segle VIII . L’ISLAM A CATALUNYA Batalla de Poitiers (732)
A l’ inici del segle IX , els francs van conquerir Girona i Barcelona, i la frontera es va estabilitzar en el  curs del riu Llobregat fins al segle XII .
En la zona conquerida pels musulmans, la població autòctona es va barrejar amb els nouvinguts, que eren pocs, la majoria  berbers . Alguns cristians es van refugiar a les valls dels Pirineus o més al nord, a la  Septimània  dels francs, on s’alternaven períodes de pau amb  ràtzies .
Preguntes bàsiques: ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

More Related Content

What's hot

L’Art Barroc
L’Art  BarrocL’Art  Barroc
L’Art BarrocGlòria
 
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARILES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARIlocoserrallo
 
Literatura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjanaLiteratura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjanactorrijo
 
Tema 3 la plena edat mitjana i el feudalisme
Tema 3 la plena edat mitjana i el feudalismeTema 3 la plena edat mitjana i el feudalisme
Tema 3 la plena edat mitjana i el feudalismeJosep Gracia
 
6. orígens i expansió de la corona de castella
6. orígens i expansió de la corona de castella6. orígens i expansió de la corona de castella
6. orígens i expansió de la corona de castellaJulia Valera
 
T1 Fragmentació del món antic
T1 Fragmentació del món anticT1 Fragmentació del món antic
T1 Fragmentació del món anticMaria Polo
 
La llegenda de Ròmul i Rem
La llegenda de Ròmul i RemLa llegenda de Ròmul i Rem
La llegenda de Ròmul i RemSílvia
 
TEMA 3: Els Reis Catòlics i l'imperi dels Àustria (Segles XV - XVII)
TEMA 3: Els Reis Catòlics i l'imperi dels Àustria (Segles XV - XVII)TEMA 3: Els Reis Catòlics i l'imperi dels Àustria (Segles XV - XVII)
TEMA 3: Els Reis Catòlics i l'imperi dels Àustria (Segles XV - XVII)Historiaespanya
 
0 (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0   (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya0   (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0 (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunyajordimanero
 
AL ANDALUS
AL ANDALUSAL ANDALUS
AL ANDALUS2nESO
 
2. l'europa feudal
2. l'europa feudal2. l'europa feudal
2. l'europa feudalJulia Valera
 
Art romànic i gòtic
Art romànic i gòticArt romànic i gòtic
Art romànic i gòticconxa1
 

What's hot (20)

Imperi bizantí
Imperi bizantíImperi bizantí
Imperi bizantí
 
L’Art Barroc
L’Art  BarrocL’Art  Barroc
L’Art Barroc
 
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARILES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
 
Literatura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjanaLiteratura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjana
 
Tema 3 la plena edat mitjana i el feudalisme
Tema 3 la plena edat mitjana i el feudalismeTema 3 la plena edat mitjana i el feudalisme
Tema 3 la plena edat mitjana i el feudalisme
 
6. orígens i expansió de la corona de castella
6. orígens i expansió de la corona de castella6. orígens i expansió de la corona de castella
6. orígens i expansió de la corona de castella
 
1.4. unitats morfoestructurals
1.4. unitats morfoestructurals1.4. unitats morfoestructurals
1.4. unitats morfoestructurals
 
Mar i cel 1r acte
Mar i cel 1r acteMar i cel 1r acte
Mar i cel 1r acte
 
T1 Fragmentació del món antic
T1 Fragmentació del món anticT1 Fragmentació del món antic
T1 Fragmentació del món antic
 
La filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenísticaLa filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenística
 
El clergat
El clergatEl clergat
El clergat
 
La llegenda de Ròmul i Rem
La llegenda de Ròmul i RemLa llegenda de Ròmul i Rem
La llegenda de Ròmul i Rem
 
TEMA 3: Els Reis Catòlics i l'imperi dels Àustria (Segles XV - XVII)
TEMA 3: Els Reis Catòlics i l'imperi dels Àustria (Segles XV - XVII)TEMA 3: Els Reis Catòlics i l'imperi dels Àustria (Segles XV - XVII)
TEMA 3: Els Reis Catòlics i l'imperi dels Àustria (Segles XV - XVII)
 
0 (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0   (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya0   (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0 (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
 
AL ANDALUS
AL ANDALUSAL ANDALUS
AL ANDALUS
 
2. l'europa feudal
2. l'europa feudal2. l'europa feudal
2. l'europa feudal
 
Regnes germànics
Regnes germànicsRegnes germànics
Regnes germànics
 
Guifré el pilós
Guifré el pilósGuifré el pilós
Guifré el pilós
 
Art romànic i gòtic
Art romànic i gòticArt romànic i gòtic
Art romànic i gòtic
 
El segle XV
El segle XVEl segle XV
El segle XV
 

Similar to Tema 6. al àndalus

Similar to Tema 6. al àndalus (20)

L'EDAT MITJANA - AL ANDALUS
L'EDAT MITJANA - AL ANDALUSL'EDAT MITJANA - AL ANDALUS
L'EDAT MITJANA - AL ANDALUS
 
Tema 6: Al-Andalus (IES Gregori Maians. Oliva)
Tema 6: Al-Andalus (IES Gregori Maians. Oliva)Tema 6: Al-Andalus (IES Gregori Maians. Oliva)
Tema 6: Al-Andalus (IES Gregori Maians. Oliva)
 
Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjanaTema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
 
TEMA 2.A. HISTÒRIA ESPANYA. AL-ANDALUS
TEMA 2.A. HISTÒRIA ESPANYA. AL-ANDALUSTEMA 2.A. HISTÒRIA ESPANYA. AL-ANDALUS
TEMA 2.A. HISTÒRIA ESPANYA. AL-ANDALUS
 
Al Andalus
Al AndalusAl Andalus
Al Andalus
 
Al andalus
Al andalusAl andalus
Al andalus
 
Edat Mitjana 6è A
Edat Mitjana 6è AEdat Mitjana 6è A
Edat Mitjana 6è A
 
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESOEls territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
 
Història i cronologia de l’Àndalus
Història i cronologia de l’ÀndalusHistòria i cronologia de l’Àndalus
Història i cronologia de l’Àndalus
 
Al-Andalus
Al-AndalusAl-Andalus
Al-Andalus
 
L'islam i l'al andalus
L'islam i l'al andalusL'islam i l'al andalus
L'islam i l'al andalus
 
Presentació 6è B
Presentació 6è BPresentació 6è B
Presentació 6è B
 
Tema 2
Tema 2Tema 2
Tema 2
 
èPoca dels dragons
èPoca dels dragonsèPoca dels dragons
èPoca dels dragons
 
Edat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è BEdat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è B
 
al Andalus
al Andalusal Andalus
al Andalus
 
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).
 
Tema 1 L'Imperi islàmic al Andalus. 2n esopdf
Tema 1 L'Imperi islàmic al Andalus. 2n esopdfTema 1 L'Imperi islàmic al Andalus. 2n esopdf
Tema 1 L'Imperi islàmic al Andalus. 2n esopdf
 
Ppw al àndalus
Ppw al  àndalusPpw al  àndalus
Ppw al àndalus
 
Edat Mitjana 6é A 2013
Edat Mitjana 6é A 2013Edat Mitjana 6é A 2013
Edat Mitjana 6é A 2013
 

Recently uploaded

TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANALES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANAAnaBallesteros29
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 

Recently uploaded (8)

TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANALES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 

Tema 6. al àndalus

  • 1. Tema 6. Al-Àndalus Un recorregut per la Península Ibèrica durant la dominació musulmana (711-1492)
  • 3. Al-Àndalus: és el nom que els musulmans van posar als territoris de la Península Ibèrica sota el seu domini. Per tant varia amb el temps:
  • 4. 711: Batalla de Guadalete. Comença la conquesta i expansió musulmana per la Península, en successives onades i sense gairebé resistència
  • 5.
  • 6. “ PRIMERS MOMENTS” DELS MUSULMANS A LA PENÍNSULA
  • 7.
  • 8. EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC: 711-756 · En un principi, l’Al-Àndalus s’organitza com una província dependent del Califat de Damasc. · La capital de l’Al-Àndalus es fixa a Còrdova.
  • 9. EMIRAT INDEPENDENT DE DAMASC: 756-929 ·El 756, Abderraman, supervivent de l’assassinat de la família Omeia de Damasc, fuig a l’Al-Àndalus i es proclama emir de Còrdova: Abderraman I. · Això va significar la seva independència política, tot i que manté la dependència religiosa cap al Califat. ABDERRAMAN I
  • 10. CALIFAT DE CÒRDOVA: 929-1031 · El 929, després de pacificar el territori i consolidar el seu poder, Abderraman III es proclama califa. · Això significa que a més de tenir independència política, també tindrà la màxima autoritat religiosa. ABDERRAMÁN III · Al-Àndalus aconsegueix la seva màxima esplendor política, religiosa i militar, sobretot amb el govern del general Almansor, que encapçala multitud de ràtzies contra territoris cristians.
  • 11. REGNES DE TAIFES: 1031-1085 · Després de la mort d’Almansor, les lluites internes pel poder fa que el califat es divideixi en nombrosos regnes o taifes. · Les taifes, més afeblides per la desunió, reben molts atacs dels cristians i sovint els han de pagar paries (tributs). Els cristians recuperen gran part del territori musulmà.
  • 12. REGNE DELS ALMORÀVITS I ALMOHADES: 1085-1212 · Uns pobles berbers (nòmades musulmans provinents del nord d’Àfrica), primer els almoràvits i després dels almohades, aconsegueixen reunificar el territori i frenar l’avenç dels cristians. · Però el 1212 es produeix la decisiva batalla de Las Navas de Tolosa: gràcies a la unió dels cristians, aquests aconsegueixen reconquerir gairebé tot l’Al-Àndalus.
  • 13. 1212: batalla de Las NAVAS DE TOLOSA (Jaén)
  • 14. EL REGNE NASSARITA DE GRANADA: 1212-1492 · Després de Las Navas de Tolosa, la decadència musulmana és total: només quedarà el regne nassarita (governat per la família dels Nasr) de Granada, que tingué una gran esplendor cultural. · Però aquest regne era molt feble: era vassall de Castella (havia de pagar-los impostos i ajudar-los en cas de guerra). · Els Reis Catòlics el van acabar conquerint el 1492.
  • 15. 1492: conquesta de GRANADA pels Reis Catòlics
  • 17.
  • 18.  
  • 19.
  • 20.  
  • 21. Un món urbà: la ciutat
  • 22. Parts de la ciutat 1. Alcàsser 2. Aljama 3. Soc 4. Banys 5. Alfòndec 6. Muralla 7. Porta 8. Raval 9. Medina 10. Alqueria
  • 23.
  • 24.  
  • 25.  
  • 26.  
  • 27. Motius geomètrics, vegetals i cal·ligràfics
  • 28. Arc polilobulat Arc de ferradura
  • 29.  
  • 30. La Alhambra de Granada
  • 31.  
  • 32. La presència dels musulmans a Catalunya va ser inestable pel caràcter fronterer de la zona. Primer, l’islam va incloure tot el territori, però la derrota musulmana davant del regne franc a Poitiers va provocar que la frontera andalusina quedés fixada als Pirineus en la segona meitat del segle VIII . L’ISLAM A CATALUNYA Batalla de Poitiers (732)
  • 33. A l’ inici del segle IX , els francs van conquerir Girona i Barcelona, i la frontera es va estabilitzar en el curs del riu Llobregat fins al segle XII .
  • 34. En la zona conquerida pels musulmans, la població autòctona es va barrejar amb els nouvinguts, que eren pocs, la majoria berbers . Alguns cristians es van refugiar a les valls dels Pirineus o més al nord, a la Septimània dels francs, on s’alternaven períodes de pau amb ràtzies .
  • 35.