1. BOAGES, pastisseria
Pl. Concòrdia núm. 11, Les Corts
L’establiment és una pastisseria i
rebosteria.
El nom està en català.
Textos exteriors (escrits exactament
igual que a l’establiment)
- Alerta, us podeu enganxar els dits!
- Espai lliure de fum.
-Si us plau no arrenqueu les
plantes!
-Personalitzem el teu ciri
Textos interiors (escrits exactament igual que a l’establiment)
- Melmelades petites.
- Bosses llaminadures
- (i tots els noms dels altres productes, escrits correctament en català)
La llengua de comunicació en el primer contacte ha estat el català.
La llengua de comunicació oral un cop establerta la comunicació ha estat el català,
també.
El nivell de correcció lingüística del català oral era alt.
El nivell de correcció lingüística del castellà oral no el sabem ja que a nosaltres
només se’ns ha dirigit en català.
El nivell de correcció lingüística del català escrit era alt.
El nivell de correcció lingüística del castellà escrit no el sabem, ja que tot estava
escrit en català.
Entrevista al dependent de la botiga:
- Quina és la llengua dominant de l’establiment? Per què aquesta llengua i no
una altra?
El català, gairebé sempre, però depèn de la llengua en la que se’m dirigeixi el
client.
- Si hi ha barreja de llengües en l’establiment, per què aquesta barreja de
llengües tant a nivell escrit com a nivell oral?
Si hi ha barreges, sempre intento utilitzar el català.
- Hi ha consciència d’ús o d’opció, o ningú no hi havia pensat mai?
Mai m’ho havia plantejat.
- En quina llengua es dirigeix el dependent al client? Sempre?
Independentment de la llengua del client?
Jo al principi sempre em dirigeixo en català, si no és que ja conec al client i sé que
ell parla en castellà. Per una qüestió d’educació, sempre m’han ensenyat que és el
dependent el que ha de canviar la llengua i adaptar-se al client.
- Canvia de llengua un cop establerta la comunicació amb el client en funció
de la llengua del client?
Sí.