Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Microsoft word guio tema 4 crisi antic règim copy

1,103 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Microsoft word guio tema 4 crisi antic règim copy

  1. 1. GUIÓ UNITAT. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM. (Recordeu els conceptes definitoris de l`Antic Règim: societat estamental, absolutisme i economia de subsistència, sobretot tot allò que fa referència a l`absolutisme i la societat estamental, com ara els privilegis) Tema 4 La crisi de l`Antic Règim (1788-1833) *La crisi de la monarquia absoluta 1789-1808 Els elements definitoris són 1)La por a la Revolució Francesa i les seues conseqüències. La política exterior dels Borbons. Primer guerra contra la REvolució (1792-1795) i després aliança amb la Revolució i Napoleó (fins 1808). 2) La crisi social i económica de l’Antic Règim, que és simultània als problemes politics. *La guerra del Francés (1808-1814) Orígens: El Tractat de Fontainebleau. Motí d`Aranjuez i enfonsament de la monarquia a Baiona (1808) Els afrancesats i Josep I (Estatut de Baiona) La guerrilla i la resistència antifrancesa (fases de la guerra) L`enfonsament de les institucions de l`Antic Règim i l`assaig liberal de Cadis 1811-1814. La legislació de les Corts de Cadis. La Constitució de Cadis, 1812, característiques EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833) 1. *El Sexenni Absolutista o La Restauració 1814-1820 Importància de la Restauració europea el 1814. El Congrés de Viena i la Santa Aliança Repressió als liberals Inviabilitat de la Restauració. Pronunciament de Riego el 1820. 2. *El Trienni Liberal 1820-1823 Mesures legislatives. Per què fracasà? Divisió entre liberals; oposició llauradors (decepció per la legislació sobre la propietat de la terra, Delme); resistència Rei i privilegiats (intervenció Santa Aliança) 3. *Dècada Omniosa 1823-1833 *Repressió i exili liberal. *Restauració parcial de l Antic Règim: no recupera Inquisició ni jurisdicció; no tornen terres desamortitzades; ministres pseudoliberals (López Ballesteros). Es fa inviable l’Antic Règim i per això Ferran VII s’apropa a la burgesia. Tot això causa la oposició de: *liberals (pronuciaments fracasats) i el naixement dels *ultres/carlins (agrupats al voltant de D. Carlos amb la qüestió successòria. Examen 2012 Juny). *Independència colònies americanes Causes: -Espanya no pot abastir les colònies; -Reformes Carles III desplacen els criolls del poder; -Església descontenta amb desamortització de Carles IV; Exemple independència americana i difusió idees il.lustració i liberalisme Repercusions: -Espanya perd el mercat americà i redueix la recaptació fiscal; -les colònies cauràn sota l`orbita de Gran Bretanya; -protagonisme militar (cabdillisme); domini dels criolls blancs sobre indis, negres,etc. Vocabulari del tema 4 (allò en negreta és el de l’examen) *Sobirania nacional; *Constitució; *Abolició règim senyorial 1811; *Mesures desamortitzadores (desamortització) (aquestes dues s`inclouran en el tema 7, canvis
  2. 2. econòmics); *Milicia Nacional; *Voluntaris Reialistes; *Afrancesats; *Guerrilla; *Estatut de Baiona de 1808; *Monarquia Absoluta (absolutisme) o tb pot aparéixer pensament reaccionari, o ja en el tema següent com a sinònim de carlí; *Sufragi universal/censatari; *Divisió de poders; *liberalisme; Llei Sàlica (també podia apareixer Juntes i legitimisme dinàstic) i la resta que teniu en la darrera diapositiva. Nota pels conceptes: De cap manera es tracta de definicions breus. Es tracta de definir el concepte i assenyalar la seua rellevància històrica. Es a dir, destacar en el terme Constitució quina va ser la primera o que significa el terme sobirania nacional front a l’absolutisme, etc. Vegeu aquest exemple: (Segons la llei que estableix el model dels exàmens, el concepte podria estar als documents o no. Si no està, aleshores cal relacionar-lo amb el document. La negreta és allò fonamental) Sobirania Nacional. Principi del liberalisme polític del segle XIX, segons el qual, l`origen del poder polític en tot estat (liberal) prové de la nació, conformada, aquesta pel conjunt de ciutadans lliures i iguals (d`un territori) i no del rei, legitimat fins aleshores per la divinitat. (Rei per la gràcia de Déu o sobirania d`origen diví). A partir d`aleshores, els poders del rei, del sobirà quedaven enquadrats i delimitats per la Constitució. Aquestos ciutadans (ja sia a través del sufragi censatari o de l`universal, encara que no és el mateix) trien un Parlament o unes Corts, que són les dipositaries de la sobirania nacional i del qual emanen les institucions de l`Estat, que són les que realment exerceixen la sobirania (capacitat per a exercir el poder polític). La sobirania nacional també implicava la fi dels poders i privilegis jurisdiccionals exercits pels nobles i l`església. Es considerava que l`Estat liberal era incompatible amb l`exercici de la jurisdicció per part de persones. (fer justícia i cobrar rendes). : Liberalisme. És una concepció del món/ideologia forjada en l`oposició a l`Antic Regim i procedent dels escrits, pel que fa als aspectes polítics, dels il.lustrats francesos, Montesquieu, Rousseau, etc i en els liberals anglesos, John Locke (i els escrits d`Adam Smith i David Ricardo pels aspectes econòmics). Caracteristiques: *Els liberals entenen que la societat es troba formada per individus que tracten de satisfer tota classe de pasions i desitjos. Aquestos individus s`organitzen políticamente i aixi naix l`ESTAT, com un conjunt d`institucions que tenen per objectiu preservar certs drets considerats inviolables, com ara la llibertat d`expressió, la llibertat econòmica o el dret a la propietat. *Per tant, els liberals entenen que l`Estat es caracteritza per: *la divisió de poders (executiu, legislatiu i judicial) per a evitar les tiranies i el despotisme (com ara la Monarquia Absoluta); *la sobirania nacional. El fonament del poder estatal no es troba en el desig diví (per la gràcia de Déu), sinó en la voluntat dels ciutadans d`un territorio, tots ells lliures i iguals devant la llei; *uns drets i llibertats (mínims) com ara: la llibertat d expressió, de moviments, la igualtat civil o igualtat davant la llei, la llibertat d`empresa, el dret a la propietat, etc. Però els drets de carácter col.lectiu, com ara el dret d`associació i reunió (formació de partits i sindicats) i/o altres drets socials i econòmics, com ara el dret a vaga, a rebre asistència medica, a un salari mínim o a una escolarització obligatòria, etc no es trobaven reconeguts i fins i tot perseguits (com ara el dret d`associació). A més, la participació política a través de les eleccions es veia delimitada per les propietats o béns: és el sufragi censatari o restringit, reduït a aquells grans propietaris i contribuents. (Fins el segle XX, el sufragi sempre fou masculí); *una constitució o llei suprema d`un país, que recollia els drets i llibertats individuals i l`organització dels poders de l`Estat. Una constitució era la conseqüència d`un procés deliberatiu (procés constituent) per part d`un parlament triat per la nació. No es pot parlar de Constitucions quan aquestes són fruït d`una acció del rei o d`un govern.Aleshores hauriem de parlar de Cartes Atorgades, com fou el cas de l`EStatut Reial de 1833 o l`EStatut de Baiona de 1808 La primera Constitució escrita fou la dels USA el 1787. A Espanya, la primera fou la de Cadis, 1812.
  3. 3. Per tant, el liberalisme s`oposava a la concepción patrimonial de l`Estat que exercien els Reis (per delegación divina l`Estat, el regne era seu) i que es recolçava en una societat basada en la desigualtat jurídica (privilegis). Es per això que el liberalisme pretenia, front a l`estructura de l`Antic Règim, un canvi revolucionari, que establiria un ESTAT de DRET, però no era inevitable que s`arribara a la democràcia, entesa aquesta com un regim polític basat en la participació popular (sufragi universal) i certs drets socials. Absolutisme (concepte aparegut en Setembre 2011 i Juny 2012) (Pensament reaccionari i defensa de l`absolutisme.) Procedeix de la llluita contra els escrits de la Il.lustració i especialmente de les conseqüències de la Revolución Francesa, que va significar l’enderrocament de les estructures de l`Antic Règim . Aquest fet ho interpretaven com la conseqüencia d` una conspiració per part de minories intel.lectuals (la masoneria) contra el govern i la societat volguda per Déu. Els principals autors del pensament reaccionari són francesos: De Maistre i De Bonald. Característiques: *Tot poder polític prové de Déu i els homens no poden qüestionar-lo. La conseqüència és la unió entre el Tron (Déu) i l`altar (Església); *Defensa incondicional dels principis de la societat estamental, entesa com la volguda per Déu, on la noblesa s`encarregaria de les missions militars; l`Església, la consecució de la salvació. Junt a això la monarquia i la familia es consideren entitats eternes i inqüestionables. *Negació total i radical del pensament racional, de la lliure discusió i dels drets i llibertats individuals. Sols la tradició, fixada per l`Església, i la revelació divina, present a les Sagrades escriptures són font de coneixement i d`organització del poder poític. Qualsevol cosa que se`n surta d`ací, per mínima que siga, genera la Revolució. D`aquesta manera governar és, essencialment, reprimir qualsevol opinió disident o diferent. Per a poder realitzar correctament la pregunta 2 del comentari de text: • Primer feu el resum dels dos documents. Després que anomeneu tots dos documents els relacioneu amb el tema La crisi de l’Antic Règim i establiu la cronología básica, es a dir, 1788-1833. Tot seguit concreteu a quin període en concret pertany(en) els documents en qüestió : *la crisi de la monarquia absoluta (1788-1808). *la guerra de la independencia i les Corts de Cadis (1808-1814). *Les etapes del regnat de Ferran VII (1814-1833). • Context històric. ↓ (A clase, en la introducció al tema s’han donat unes pistes, reviseu les vostres notes) El context és sempre dels dos textos, es a dir, és conjunt, es refereix a un únic bloc temàtic i no a dos textos per separat. Aci no hi ha cap regla ni cap procediment exacte, la redacció és lliure però sempre cal tenir present que allò que es demana es fer una redacció breu sobre les línies fonamentals del període històric. Això significa que heu d’explicar sintèticament les principals etapes que són: ↓ *La crisi de la monarquia absoluta, esmenteu, especialment les conseqüències que el temor a l`expansió de la Revolució Francesa va tenir a Espanya, l`aliança posterior amb França, la política de Godoy i els problemes interns. *D`altra banda, la guerra de la independència, expliqueu breument els orígens de la qüestió (motí d`Aranjuez, Abdicacions de Baiona i fets del 2 de Maig, i especialment el carácter d`oposició a la presència francesa i el resultat de la guerra)
  4. 4. *En relació a les Corts de Cadis i/o la Constitució de Cadis, s`ha d’esmentar el seu significat: primera aportació per a la construcció de l`Estat liberal amb la redacció d`una Constitució i establiment d`importants diferències respecte l`Antic Regim. *Etapes de Ferran VII. Ací convendria destacar el pròposit del rei de restaurar l`Antic Règim i les dificultats que té i l`oposició que trobarà. Convé que, en tot cas, es destaque la cronología de cada etapa: a. 1814-1820: Sexenni o Restauració Absolutista. b. 1820-1823: Trienni Liberal c. 1823-1833: Dècada Ominosa Per a realitzar la pregunta 4. Atenció: Com es tracta d’un tema llarguíssim, heu de fixarvos bé en la pregunta 4, quin període es demana. Veure exàmens de Setembre de 2010 i 2011 i Juny 2012 i 2013 Juny. Com ja teniu les instruccions del sistema d’examen, aquesta és una pregunta descriptiva i que cal que vos recolzeu en els textos o documents. Es a dir, cal utilitzar-los, esmentant-los o fent referència o sobretot, citant-los, aquells pasatges fonamentals. En citar una o dues vegades hi ha prou. Les cites, sempre són entre “ “ . Citeu una o dues vegades per document. Per a la pregunta 5 relativa als canvis que se poden donar a partir de 1808: • Teniu present la diferència entre l’època absolutista (societat estamental i privilegis, els poders del rei, etc) i el que s`intenta a les Corts de Cadis (divisió de poders, drets ciutadans, sobirania, sufragi, fi privilegis) . Si algú s’adona, el que es pregunta ací en la selectivitat creua tot el segle o es demana una comparació. De moment, només podem fer un anàlisi dels canvis que van implicar les Corts de Cadis. Ací teniu una esquematització que vos pot servir : ANTIC RÈGIM MONARQUIA ABSOLUTA I DIVISIÓ DE PODERS ORIGEN DIVÍ SOBIRANIA DRETS LLIBERTATS MONARQUIA CONSTITUCIONAL COCENTRACIÓ DE PODERS ESTAT ESTAT LIBERAL (ara, CADIS, 1812) SOBIRANIA NACIONAL NO ES TROBEN LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ PRIVILEGIS IGUALT CIVIL DRET DE PROPIETAT SUFRAGI CENSATARI INDIRECTE SOCIETAT SOCIETAT ESTAMENTAL SOCIETAT DE CLASSES DESIGUALTAT SEGONS ORIGEN DESIGUALTAT ECONÒMICA RESTRICCIONS (VINCULACIÓ) DRET DE PROPIETAT (CAPITALISME) A LA PROPIETAT Altres opcions de pregunta 5: • D’altra banda, també se vos podia preguntar com en l’examen de 2011, molt més senzill, la qual cosa obligaria a destacar la importància de la Restauració absolutista de 1814 a tot Europa després de la derrota de Napoleó i la importància de la independencia de les colònies americanes. Tot això s’ha vist a classe.

×