1. TEMA 1: LA CRISI DE L’ANTIC
RÈGIM (1808-1833)

2. INTRODUCCIÓ
Al 1789 la Revolució Francesa obrí les portes
al liberalisme polític, a l’expansió capitalista i a
la consolidació de la societat de classes.
Aquestes idees revolucionàries s’estengueren
per Europa gràcies als exèrcits de Napoleó.
Els absolutistes derroten Napoleó (1815)
però els aires de llibertat sobrevolen per tot
Europa.

3. 1. LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
 Carles IV accedí al tron després de la mort del seu
pare (Carles III al 1788). Va tenir por de l’expansió
revolucionària: congelà les reformes i destituí els
ministres il·lustrats.
Causes de la guerra amb França (1793-1795):
•L’alt protagonista de les classes populars.
•Les reformes radicals de la Rev. Francesa.
•La mort del rei francès.
Es va coaliar amb altres monarquies autoritàries, Tot i
així va perdre la guerra.

4. 1.1 EL MOTÍ D’ARANJUEZ
 Al 1792 Carles IV va atorgar el poder a Manuel
Godoy (plebeu) desconfiança cap als nobles. Així
Godoy era odiat per aquests, l’Església i per l’hereu
Ferran.
 Godoy emprengué reformes interiors:
Intents de desamortització.
Reducció del poder de la Inquisició.
Promoció de les Societats Econòmiques del País.
Protecció d’artistes i intel·lectuals...
 Signà pactes amb Napoleó, així s’enfrontà a
Anglaterra a la batalla de Trafalgar (1805).
 Al 1807 Carles IV deixà entrar a Napoleó per anar a
invair Portugal (aliat anglès), amb un futur repartiment
del seu territori (Tractat de Fontainebleau).

5. •El març del 1808 esclatà un motí a Aranjuez, on hi havia els
reis. Aquest davant un possible perill d’invasió de França
anaren cap al sud.
•El motí estava promogut per la noblesa, el clergat que volien
destituir a Godoy i que Ferran fos el nou rei.
1.2 LA MONARQUIA DE JOSEP BONAPARTE
•El motí tingué èxit. Carles IV demanà ajuda a Napoleó per
recuperar el tron. Aquest en veure la situació de feblesa i va
envair Espanya.
•Carles IV i Ferran VII abdicaren el tron a Napoleó. Aquest va
nomenar rei d’Espanya al seu germà Josep.
Josep amb una sèrie de reformes volia abolir l’Antic Règim:
Desamortitzar terres clergat.
Desvilculà els mayorazgos i les terres de mans mortes.
•L’Estatut de Baiona reconeixia la igualtat, va suprimir la
Inquisició; reformes administratives.

6. 1.3 LA RESISTÈNCIA POPULAR
El 2 de maig de 1808 el poble de Madrid s’alçà en
contra de les tropes franceses. Tot i ser durament
reprimides aquest sentiment de resistència
s’estengué per la resta del país i frenà les tropes
franceses.
 Els insurrectes populars creen unes Juntes
d’Armament i Defensa. Les classes privilegiades no
van tenir capacitat de reacció.
 La guerrilla i els setges van ser les formes
d’impedir el domini francès.

7. El 3 de mayo en Madrid. Goya

8. 1.4 LES DIFERENTS FORÇES POLÍTIQUES
 Una petita part dels espanyols acceptaren al nou monarca
Josep Bonaparte i van participar en el seu govern (dèspotes
il·lustrats que creien que la monarquia napoleònica era una
garantia per evitar excessos revolucionaris.
La major part de la població formà el front patriòtic:
La noblesa i el clergat que cercava la tornada a l’absolutisme
anterior amb Ferran VII.
Els sector il·lustrats i liberals que volien reformes (dins la
monarquia tradicional). Representats per Floridablanca i
Jovellanos. També volien el retorn de Ferran VII desitjant que
emprengués reformes.
 Burgesia, intel·lectuals i lliberals que volien transformar
l’Antic Règim en un sistema liberal parlamentari: sobirania
nacional, divisió de poders, constitució, abolició de privilegis...

9. 1.5 EL DECURS DE LA GUERRA
 La invasió de Napoleó a Portugal anava lligada al domini
de tota la Península. No pensava trobar-se molta oposició.
 La resistència popular aturà per un moment les tropes de
Napoleó, fins la derrota de Bailén (1808), a partir d’aquí els
francesos desplegaren un gran exèrcit controlant la
península. A partir d’aquest moment només les guerrilles
van oposar resistència.
 A partir 1812 Napoleó també s’havia d’enfrontar amb
Rússia i necessitava els homes. Les forces espanyoles aliades
amb les angleses pressionaren als francesos i Napoleó
decidí posar fi a la guerra al 1813.

10. 2. LES CORTS DE CADIS I
LA CONSTITUCIÓ DEL 1812
2.1 EL PROCÉS DE FORMACIÓ DE LES CORTS
 Des del començament de la guerra les juntes locals i provincials que
dirigien la resistència formaren la Junta Central Suprema per tal de
coordinar i dirigir el país durant la guerra.
 Floridablanca i Jovellanos eren els membres més il·lustres de la Junta.
Aquesta va reconèixer a Ferran VII com a rei d’Espanya i va assumir
l’autoritat fins que retornés.
 La Junta Central era incapaç de dirigir la guerra i va decidir convocar
unes Corts. Després de la convocatòria de Corts, les Juntes es van
dissoldre
 El procés d’elecció de diputats a Corts era difícil amb el país dominat
pels francesos. S’elegiren substituts o diputats de cadascuna de les
províncies que eren a Cadis.
Els elegits tenien simpaties liberals, formaren una cambra única davant
la tradicional representació estamental i aprovaren el principi de
sobirania nacional que s’expressa a través de les Corts

11. 2.2 LA CONSTITUCIÓ DE 1812
 El 19 de març de 1812 les Corts aprovaren la 1ª
Constitució espanyola. El text definia l’esperit liberal de les
Corts, com també el compromís de la burgesia liberal i els
absolutistes pel fet de reconèixer els drets de la religió
catòlica.
 La Constitució conté:
o La llibertat d'impremta.
o La igualtat de tots davant la llei.
o Llibertat civil.
o El dret a propietat.
o Reconeixement de tots els drets legítims dels
individus.

12.  La nació (nació, estat, país?) es definida? com els ciutadans
dels dos hemisferis.
 L’estat s’estructura amb una monarquia limitada basada
en la divisió de poders:
o Legislatiu: les Corts unicamerals (diputats per dos
anys) que representen la voluntat nacional, amb
capacitat per elaborar lleis, aprovar els pressuposts i
tractats internacionals, comandament sobre l’exèrcit...
Per sufragi universal masculí i indirecte.
o El poder executiu (govern) en mans del rei, que a més
intervé en l’elaboració de les lleis i amb dret a veto.
El seu poder es controlar per les Corts per pot
intervenir en la successió del tron. Les decisions que
prengui els rei han d’estar ratificades pels ministres.

13. o La justícia està en mans dels tribunals que es regeixen
a partir dels principis bàsics d’un Estat de dret
A més:
Reorganització de les administracions provincials i local.
Reforma dels imposts i de la Hisenda Pública.
Creació d’un exèrcit nacional amb servei militar
obligatori
Ensenyament primari públic i obligatori.
Igualtat jurídica
Inviolabilitat del domicili i la llibertat d’impremta
Estableix els principis d’una societat moderna, amb uns
drets i garanties pels ciutadans.

14. 2.3 LA CONSTITUCIÓ DEL 1812.
EL PRIMER LIBERALISME ESPANYOL.
 Inspirada en la francesa del 1791, no solament pretenia regular el
poder sinó també reordenar la societat: sufragi universal (a França
censitari!, garantia dels drets...
 Elaborada en moment de guerra (situació revolucionària), fou més
avançada del que realment era la societat espanyola Fou exemple
per a altres constitucions.
 A part de la Constitució també es van aprovar lleis per eliminar
traves de l’Antic Règim:
Supressió de les senyories.
Llibertat de treball.
Anul·lació dels gremis.
Abolició de la Inquisició
Inici de la desamortització i reforma agrària.
La guerra no deixa aplicar la Constitució i un cop acabada Ferran VII
reinstaura l’absolutisme.

15. 3. EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)
3.1 EL RETORN A L’ABSOLUTISME ( Sexenni absolutista1814-1820)
 Amb el Tractat de Valençay Napoleó reconeix Ferran VII com a
monarca espanyol.
 La tornada de Ferran crea un problema institucional:
havia partit com a monarca absolut i tornava com a monarca
constitucional.
 En un principi tenia por d’aquells que havien resistit a l’invasor i
pensava jurar la Constitució, però la noblesa i el clergat
s’encarregaren de mostrar-li (Manifest dels Perses) que tenia el
suport de la majoria per tornar a l’Antic Règim Ferran VII
restaurà l’absolutisme i declarà nul·la la Constitució (cop d’Estat)
restaurà les antigues institucions, el règim senyorial, la Inquisició
(clima de terror).
(recolzament d’Europa: la Santa Aliança garantia la defensa de
l’absolutisme)

16. Ferran VIIva trobar-se amb una Espanya desfeta per la
guerra. Havien de refer-la amb els vells mètodes de l’Antic
Règim.
 Prest sorgí l’oposició la burgesia liberal i classes
mitjanes reclamaven tornar al sistema constitucional, i la
pagesia s’oposava a tornar al règim senyorial; dins l’exèrcit
es crea un sector liberal.
 Entre 1814 i 1820 es van produir amotinament i
pronunciaments militars liberals que mostraven el
descontent al model absolutista.
3.2 EL TRIENNI LIBERAL (1820-1823).
Al 1820 hi va haver un pronunciament que va tenir èxit, el
del general Riego. Proclamà la Constitució del 1812,
obligaren al rei a acceptar la monarquia constitucional.

17.  Ferran VII constituí un nou govern i va convocar les
Corts (majoria liberals) que restauraren gran part de les
reformes de Cadis:
liquidar el feudalisme del camp ( suprimir
senyories i mayorazgos, disminució del delme,
reforma fiscal...)
liberalitzar la indústria i el comerç (abolició
gremis, llibertat d’indústria...)
modernització política i administrativa(igualtat
legal)
crearen la Milícia Nacional per defensar les
reformes
Aquestes reformes provocaren una oposició de la
monarquia aplicà el dret a veto. A més cercà aliances
europees per restaurar l’absolutisme.

18. Altres malestars:
Els pagesos tampoc estaven conformes amb el nou
sistema. Estaven pitjor perquè en abolir les
senyories també s’eliminaven els contractes tradicionals
d’arrendament. Havien de pagar amb uns diners
que no tenien.
La noblesa i l’Església perjudicada animaren la
revolta al 1822 i que al 1823 establiren una
regència absolutista.
Els liberals dividits:
Moderats: partidaris de fer reformes sense
enemistar-se amb el rei i la noblesa.
Exaltats: fer reformes i enfrontar-se amb el rei.

19. 3.3 LA DÈCADA OMINOSA (1823-1833)
 Tot i les revoltes el que realment acabà amb el Trienni
liberal fou la intervenció de la Santa Aliança Ferran VII
monarca absolut.
 Forta repressió als liberals, depuren l’exèrcit i
l’administració, es creen comissions de control (terror).
 L’economia seguia sent el gran problema. Hisenda
empobrida per les independències d’Amèrica.
Aquesta situació fa que el rei col·labori amb la
burgesia moderada.
mal vist pels conservadors de les Corts,
noblesa i clergat.
Ultraconservadors volen el retorn dels furs
tradicionals seguidors de Carles Maria
Isidre (carlistes), germà de Ferran VII.

20. 3.4 EL CONFLICTE DINÀSTIC
Al 1833 Ferran VII té una filla, Isabel conflicte de successió.
Pragmàtica Sanció que derroga la Llei Sàlica
(influenciat per la seva dona Maria Cristina).
Els carlins en contra volen influir sobre Ferran VII
Disputa monàrquica i del model de societat.
Dues postures:
Carlins: partidaris a l’Antic Règim.
Maria Cristina volia el tron per la seva filla, necessitava
ajuda dels liberals amnistia d’aquests en la regència
de Maria Cristina.
Ferran VII mor al 1833 deixant hereva a Isabel, nomenant
regent a Maria Cristina.
El mateix dia Carles es proclamà rei i començà un aixecament
absolutista al nord d’Espanya (1ª guerra carlina).

21. 4. LA INDEPENDÈNCIA DE L’AMÈRICA HISPANA
4.1 L’AMÈRICA ESPANYOLA AL FINAL DEL S. XVIII
• Al S. XVIII els Borbons havien reactivat el comerç colonial
creixement econòmic a Amèrica
grup burgès crioll
coneixedor de la Il·lustració
sentiment d’independència
no es tenien en compte als criolls
forts impostos
exemple d’EUA
ajuda de Gran Bretanya
4.2 EL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA
Els criolls no es van sotmetre a J. Bonaparte, tampoc acceptaren la
Junta Suprema Central. Ja cap al 1810 algunes zones (La Plata, Nova
Granada) es declararen autònomes.
Ni les Corts ni Ferran VII van aconseguir pacificar els ànims

22. 4.3 ELS PROBLEMES DE LES NOVES
NACIONS AMERICANES
 Al 1824 s’acabà la presència espanyola a Amèrica.
 La indendència no solucionà tots els problemes i fou impossible
crear una Amèrica unida que desitjava Bolivar.
 Els interessos dels terratinents i burgesia comercial van conduir a
nombroses guerres múltiples repúbliques.
 Els criolls oblidaren els interessos de la resta de la població
profundes convulsions socials.
 La independència política no va suposar la independència
econòmica (ara domini d’EUA i Gran Bretanya)