1. CONCLUSIÓ QUALITATIVA
Avui, alhora de comprovar la situació de bilingüisme en la que es viu a Catalunya i també a
la seva capital, Barcelona, ens hem trobat amb diverses situacions, i és aquí, en la conclusió,
que explicarem els diferents casos, que ens ajudaran a comprendre com ha anat la sortida,
i els coneixements,e envers el bilingüisme, que hem assumit gracies a aquesta. Per
explicar-la ens basarem en l’experiència que hem tingut en els sis bars i restaurants on
se’ns ha permès realitzar l’experiment (ja explicats anteriorment).
En tres dels sis casos, ens hem trobat dependents que eren immigrants o que part de la
seva família ho era, en el primer cas ens hem trobat a un home e pares andalusos que
acostumava a parlar espanyol i que en alguns casos (pocs) català, però amb dificultat,
mentre que el segon, degut segurament a que la noia que ens atenia no era espanyola, ens
ha contestat, tan sols en espanyol, i es podia veure en la seva manera de parlar, que ho feia
amb prou feines, mentre que l’últim cas no li costava gens parlar en català, però ho
acostumava a fer en castellà degut a que no era de Catalunya, tampoc. En podem treure la
conclusió que en dos dels tres casos no hi havia problema a l’hora de parlar en un idioma o
en un altre degut a que ja en coneixien un a la perfecció i l’altre, tan sols, era qüestió
d’aprendre’l, i en el cas restant podem veure com la dependenta ho feia tan sols en castellà,
fet que es deu produir, en part, perquè la decisió a l’hora d’aprendre el idioma s’ha decantat
en el castellà ja que és un idioma amb més importància (des del punt de vista
internacional). En tots els casos, el nom del bar era en castellà menys en l’ultim cas que
era ‘el cargol’.Però, això si, el idioma de la carta/ menú era amb espanyol.
En dos dels tres casos restants, ens hem trobat a un home i una dona els quals la seva
preferència a l’hora d’atendre era el català, encara que com ja havíem suposat anteriorment
en la hipòtesi i com hem comprovat en casi tots els casos, no hi havia ninguna dificultat a
l’hora de parlar castellà per tal d’adaptar-se a l’idioma del client, a més tots els rètols i el
nom també estaven en català.

2. En l’ultim cas, es a dir, el que fins ara no hem comentat, es tractava d’un noi que tot i que
acostumava a contestar en castellà, s’adaptava am facilitat al idioma del client, el nom del
seu bar era Mundial, és a dir que desconeixem si és català o castellà, però basant-nos en
els menús (que aquests si que estaven en castellà) no ens costaria arribar a la conclusió
de que si que estava en castellà.
És a dir que hem pogut veure que la gent d’aquí pot contestar en català o en castellà, però
que no té problema en canviar a l’idioma del client, mentre que la gent que és de
nacionalitat espanyola acostuma a iniciar la conversa en espanyol, però amb una mica
d’esforç es pot passar, també, a l’idioma del client, i en l'ultim cas, en cas de que no sigui ni
de nacionalitat ni Catalana ni espanyola, el més possible es que ens contestin en espanyol
i que sigui difícil que es passin al català, encara que en aquest ultim cas, només en tenim
un d’exemple..
Amb aquesta informació (que serà completada amb la de baix) hem aconseguit un punt de
vista teòric i no tan pràctic del bilingüisme que es viu actualment a tot el territori de parla
catalana, encara que nosaltres, tan sols, ens he basat en sis establiments de la capital del
Principat, que no reflecteix, en absolut, la situació que es viu en totes les ciutats catalanes.

3. CONCLUSIÓ NUMÈRICA
Després de visitar tots els establiments de la categoria de Bars trobem estadístiques que
ens permeten apreciar l’idioma que utilitzen a cada lloc.
Establiment num.5 El forn de l’avi carrer Joan Güell 74: En aquest comerc i el rètol esta en
català, igual que tots els altres cartells o anuncis de l’aparador. El menú és en català
també. La primera comunicació ha sigut en català i la llengua oral un cop establerta la
conversa ha sigut també el català. El nivell de correcció lingüística oral en català és alt. El
nivell de castellà per contra és mitjà. El nivell de correcció lingüística escrit és alt. D’altre
banda el de castellà és baix. La llengua per definició és el català ja que és la que la
dependenta parla. En el cas que hi hagi barreja de llengües el català és el més usat. Hi ha
opció de canvi de llengua. El dependent sempre es dirigeix al client amb la llengua amb que
inicia la conversa o amb la que li demana el client.
Establiment num. 6 El cargol/ Volant d’Hongria, Reina d’Aragó 134: El rètol és en castellà
així com també els menús i tota la informació interior. El primer contacte ha estat en
català i la llengua “oficial” és el català. El nivell de correcció lingüística oral en català és
mitjà i el nivell en castellà també mitjà. El nivell de correcció lingüística escrit en català és
alt i el de castellà també. Normalment s’adrecen en castellà perquè els clients parlen el
castellà. No hi ha barreja de llengües. Hi ha opció de canvi de llengua. La llengua varia envers
la llengua del client.
Establiment num. 1 El sol baix/ carrer Lluça: El rètol d’aquest establiment està en català. A
l’exterior no hi ha cap tipus de escrit excepte el títol. A l’interior els textos estan escrits en
castellà. La llengua de comunicació inicial ha sigut el català tot i que la llengua normal de
ús més comú és el castellà. El nivell de correcció lingüística oral en català és mitjà. El nivell
de castellà és alt. La correcció lingüística en català escrit és mitjà. Per altre banda el nivell
en el castellà és alt. El dependent utilitza el castellà perquè ell és estranger. En el cas de
que hi hagués barreja s’utilitza el castellà. Es dirigeix en castellà però no sempre ja que
parla i entén el català. Un cop comença una conversa canvia la llengua segons els client.

4. Establiment num. 2 Mundial/ carrer Lluça: El rètol és en català. A l’exterior hi han escrits en
els dos idiomes, a l’interior però els rètols són amb castellà. La primera comunicació ha
sigut en català. El nivell de correcció lingüística oral en català és alt, per contra el nivell oral
de castellà és baix. El nivell de correcció lingüística escrit en català és mitjà, igual que el de
castellà. L’idioma dominant és el català perquè el dependent és català. Normalment
s’utilitza el català com a llengua inicial, però s’adapta a la llengua del client.
Establiment num.3 El rincón del Norte/ carrer Joan Güell: El rètol és en castellà i tots els
textos exteriors també en castellà. Els textos interiors són igualment en castellà. La
llengua per definició és el castellà. La comunicació és totalment amb castellà, per tant la
correcció en català no existirà. El nivell de correcció en castellà és alt tan oral com escrit. El
castellà és la llengua dominant perquè són de fora. No hi ha barreja de llengües perquè
només es parla el castellà.
Establiment num. 4 Brétema/ carrer de Joan Güell: El rètol és en català. Els textos exteriors
són amb totes dues llengües i a l’interior també. La llengua de comunicació és el català. El
nivell de correcció envers el català oral és alt, per contra el castellà és baix. El nivell de
correcció en català és alt i el del castellà també. Ens han atès en català ja que nosaltres
ens hem dirigit en català. Normalment es parla el català en aquest establiment.