SlideShare a Scribd company logo
1 of 27
Arquitectura. ÈPOCA CLÀSSICA (475-323 a.C):
DOMINI D’UN ESTIL
Context històric
Guerres Mèdiques (prin.s.V a.C): Les ciutats-estat gregues s’uneixen contra els Perses liderats per Jerjes.
L’Atenes de Pericles (495-429 a.C):
• Atenes esdevé el centre polític, cultural i artístic del Mediterrani. Amb Pericles s'iniciarà un període
d’esplendor que es materialitzarà en la reconstrucció de la ciutat d’Atenes.
• Consolidació de la democràcia. L'assemblea (homes lliures) escollien al seu governador.
• Amb la democràcia sorgeixen noves necessitats (espais per fer justícia, espais per la política i l'oratòria,
espais de reunió, mercat, esbarjo, etc...) = Àgora
• Consolidació del Teatre on cal destacar:
Esquilo – Sofocles - Eurípides
• Lliga de Delos = unió de diferents ciutats estat sota el comandament d’Atenas per tal de fer front a una
altra invasió Persa. Esparta per la seva banda crearà la Lliga del Peloponès.
• Guerra del Peloponès (431 a.C – 404 a.C) Esparta – Atenas
L’ACROPOLIS D’ATENES
Significa Ciutat Alta (156 m sobre el nivell del mar)
Funció defensiva i de culte o religiosa.
Pèricles demanarà la reconstrucció de l’Acropolis on participarà el seu amic Fideas un dels
principals escultors i arquitectes de l’època.
Intentarà donar grandiositat i esplendor a la ciutat.
Es cel·lebren les grans festivitats religioses d’Atenes, es realitzen cultes i ofrenes, etc…
A la vessant de la muntanya trobem el Teatre de Dionís
1- Temple Atenea Niké
2- Propileus
3- Escultura de Palas Atenea
4- Erecteion
5- Partenó
6- Altars
1
2
3
4
5
6
Mesicles (437-432 a.C)
Havia d’enfrotar-se al desnivell del terreny.
Marbre del Pentèlic i fusta
El frontó i taulat estava pintat de blau.
S’accedeix per una rampa i escales fins
arribar als propileus (entrada principal).
Pericles ordena la reconstrucció dels antics
edificis destruïts durant les Guerres
Mèdiques.
Crea 4 estances simètriques dividides per el
passadís d'accés.
La part frontal té formalment una estructura
de temple dòric encara que el passadís
trobem 6 columnes jòniques.
Pren com a referència el Partenó
EL PARTENÓ
FITXA TÈCNICA
AUTORS: Ictinos i Cal·lícrates
CRONOLOGIA: S.V a.c (447-438 a.c)
ESTIL: Clàssic grec
TIPOLOGIA: temple
MATERIALS: marbre del Pentèlic i fusta
LOCALITZACIÓ: Acròpoli d’Atenas
Supervisat per Fideas els principals arquitectes són Ictinos i Cal·lícrates.
Elements formals
El Partenó és un temple:
Dòric, octàstil, perípter i amfiprostil
És una arquitectura arquitravada
Descriure els elements formals
de la base a l’entaulament.
1
2
3
Base
Columnes
Entaulament
El marbre brillant del pentèlic es conjugava amb la pintura (vermellosa, daurada i blava) que es
realitzava als capitells, entaulament i frontó
El Partenó simbolitza la perfecció aconseguida per l’arquitectura a època clàssica.
El coneixement matemàtic s’aplica per accentuar la perfecció , l’harmonia i la proporció de les parts i
del conjunt.
El Partenó, com tots els temples grecs està dissenyat per ser vist des de fora i a una distància
considerable.
Correccions òptiques:
Curvatura a l’estilòbat i l’entaulament.
Èntasi: bombament del fust
Separació de les columnes dels extrems.
El Partenó va esdevenir un model perfecte entre
l’estil dòric robust i auster i el jònic molt més
elegant i lleuger.
És l’exemple de la perfecció, el cànon i les
proporcions que es cerquen al món grec.
L’escultura s’integra a l’arquitectura
perfectament. Va esdevenir un model.
Un cop hem comentats els aspectes de l’alçada cal parlar de la planta.
E (sol)O
1- Parts
2- S'accedeix pel pòrtic hexàstil oriental
o pronaos.
3- A la naos trobem l’estatua criselefantina
d’Atenea partenos envoltada per una
columna interior de dos pisos en forma de
U. El sostre estava realitzat en fusta.
4- L’opistòdom tenia a l’interior 4 columnes
jòniques. Es guardava el tresor i ofrenes
del temple.
• L'estàtua en si està feta d'ivori i or. Al centre del
seu casc hi ha una figura semblant a
la Esfinx ... i a cada costat del casc hi ha animals
fantàstics en relleu
• L'estàtua d'Atenea és dempeus, amb
una túnica fins als peus, i sobre el seu pit el cap
de Medusa està tallada en ivori. Sosté una
Victòria d'aproximadament quatre colzes i a
l'altra mà una llança; als seus peus jeu un escut i
prop de la llança hi ha una serp.
• Aquesta serp podria ser Erecteon. Sobre
el pedestal està el naixement de Pandora en
relleu.
Pausanias (s.II d.C)
Fris de la naos estava decorat per la processó de les Grans Panatenees
 La processó es realitzava cada 4
anys.
 Les sacerdotesses d’Atenea li teixien
un peplo.
 Grans festejos amb sacrificis
d’animals i grans banquets
 No era recte. Existia una inclinació
per facilitar la percepció des del terra.
Escenes del fris interior del partenó on
es representa la processó de les
panatenees i on s’observa la grandiositat
de la cavalleria de l'exercit atenès
La decoració
Realitzada per Fídies i el seu taller la trobem a:
Les mètopes: es representen les 4 lluites mitològiques: Amazonomàquia, Gigantomàquia,
Centauromàquia i Guerra de Troia
Frontons: episodis de la vida d’Atenea, lluita amb poseidò per atenes
Frontó oriental (pronaos): Naixement d’Atenea
Metopa del Parteno on es representa una escena de la batalla mítica
Centauromàquia
Frontons: episodis de la vida d’Atenea
Frontó occidental (opistòdomos):
Lluita d’Atenea i Posidó pel patronat d’Atenes
Significat, funció i contingut del Partenó
És l’edifici més elevat de l’Acropolis i realitzat en honor a la deessa Atenea
(patrona de la ciutat)
La reconstrucció de l’Acropòlis després de les Guerres Mèdiques amb els Perses
es va iniciar amb aquest edifici.
Representa la majestuositat i poder d’Atenas.
S.VI d.c es cristianitza (dedicat a la Saviessa Divinia)
S.XIV sota el control de la corona catalanoaragonesa.
S.XV sota domini dels turcs (es converteix en mesquita)
S.XVII esdevé un polvorí (bomba veneciana el 1687) = els blocs de marbre seran
reaprofitats en altres edificis.
L’anglès Lord Elgin portarà a Anglaterra part de la decoració escultòrica.
ATENEA NIKÉ O ATENEA ÀPTERA
FITXA TÈCNICA
AUTOR: Cal·lícrates
CRONOLOGIA: 421 a.C
ESTIL: Clàssic grec
TIPOLOGIA: Temple
MATERIALS: Marbre del Pentèlic
LOCALITZACIÓ: Acròpoli (al costat dels Propileus)
Cal·lícrates va ser un dels grans arquitectes
del conegut com segle de Pericles.
Va construir les muralles d’Atenes, i el
Partenó.
El temple d’Atenea Niké o Atenea Àptera és
promogut pel general Cimó II (rival de
Pericles) = fou projectat al 449 a.c però no
es realitzarà fins el 421 a.c.
Part de la decoració s’atribueix a Cal·lima i
també al taller de Fideas.
Amfipròstil
Tetràstil
Ordre jònic
És un temple:
Dos pilars in antis
Escultura que representava una
kiké o victòria sense ales
Es troba al costat del Propileus, orientat a l’est.
Cal·lícrates disposava d’un espai molt reduït per això prescindeix de la pronaos.
Aquest temple és un ex vot (ofrena) a la deessa i que commemora el tractat de pau
entre l’atenès Càl·lias i els Perses al 449 a.C (fi de les guerres Mèdiques)
Decoració:
L’estàtua d’Atenea portava un tros de poma a la mà dreta i el casc a l’esquerre.
El més habitual era que portès una garlanda o una palma. Aquesta és àptera (no té ales) però no
és el més habitual, ex: La Victòria de Samotràcia.
Al fris es representen escenes de les guerres mèdiques, de la del Peloponès (s’inicia durant
la construcció del edifici) i temes de la mitologia com Centauromàquia i Gigantomàquia.
Cap al 407 a.C es redecora el fris amb escenes d’Atenea envoltada de les nikai o victòries =
tècnica dels draps molls.
Edat Mitjana: és desmuntat i els blocs de marbre aprofitats per fortificat l’Acròpoli.
S.XVII queda gairebé destruït en la lluita entre turcs otomans i venecians.
S.XIX es recuperen les pedres i es restaura.
1998 El fris es trasllada al museu de l’Acròpoli d’Atenas.
Victòria de Samotràcia (190 a.C)
FITXA TÈCNICA
AUTORS: Mnèsicles
CRONOLOGIA: (421-405 a.C)
ESTIL: Grec clàssic
TIPOLOGIA: Temple
MATERIALS: marbre del Pentèlic
LOCALITZACIÓ: Acròpoli d’Atenas
ERECTÈON
Mnèsicles era un arquitecte reconegut (havia realitzat els Propileus). Gran domini del
terreny.
Darrer edifici que es construeix a l’Acròpoli
En total presenta 4 pòrtics sota l’ordre jònic.
La dificultat del terreny + espai sagrat ancestral = adaptació de l’edifici a l’orografia del
terreny. N
S
Cariàtides
Annex amb
coberta
plana
Annex amb
coberta
plana
Coberta a dues
aigües
Pòrtic Nord
Vestíbul Cel·les de
Posidó i
Erecteu
Santuari
d’Atenea
Pòrtic de les cariàtides amb una escala que
baixa a la tomba de Cècrops (primer rei de
l’Àtica)
L’edifici encara que és una excepció dintre l’arquitectura grega conserva
les parts i està en harmonia amb ell i l’entorn.
Respecta l’espai sagrat i la geografia del terreny
S’aixeca sobre la roca on Posidó va fer brollar aigua salada.
El temple està dedicat a Atenea, Posidó, Cècrops i Erecteu.
Atenea i Posidó: Lluiten sota el comandament de Zeus per aconseguir ser el déu protector de la
ciutat. Cècrops escolliria al Déu que oferís un benefici per a la ciutat.
Posidó fara brollar aigua salada d’una roca i Atenea donarà l’olivera (fusta, aliment i oli).
Erecteu: primer rei d’Atenes. Va fundar les Panatenees.
• En el pòrtic sud Mnèsicles canvia les
columnes per cariàtides. Segurament
realitzades per algun deixeble de Fídies.
Dones de Cària (Àsia Menor) que eren
esclaves dels grecs (havien ajudat als
perses), Sembla que es va inspirar en un grup
de tres dones trobades al santuari de Delfos
realitzades per Cal·límac (S.V a.C)
Esdevindran un referent per a l’art i l’escultura.

More Related Content

What's hot (18)

Art2 erectèon
Art2   erectèonArt2   erectèon
Art2 erectèon
 
Partenó
PartenóPartenó
Partenó
 
Atenea niké
Atenea nikéAtenea niké
Atenea niké
 
Erectèon
ErectèonErectèon
Erectèon
 
Parteno
PartenoParteno
Parteno
 
4.Altar De Zeus A Pèrgam
4.Altar De Zeus A Pèrgam4.Altar De Zeus A Pèrgam
4.Altar De Zeus A Pèrgam
 
El Partenó
El PartenóEl Partenó
El Partenó
 
Erectèon
ErectèonErectèon
Erectèon
 
Obres d'art PAU. Epoca greco-romana
Obres d'art PAU. Epoca greco-romanaObres d'art PAU. Epoca greco-romana
Obres d'art PAU. Epoca greco-romana
 
El colosseu
El colosseuEl colosseu
El colosseu
 
Fitxa 5 atena àptera o atenea niké
Fitxa 5 atena àptera o atenea nikéFitxa 5 atena àptera o atenea niké
Fitxa 5 atena àptera o atenea niké
 
Atenea àptera o atenea niké
Atenea àptera o atenea nikéAtenea àptera o atenea niké
Atenea àptera o atenea niké
 
El partenó
El partenóEl partenó
El partenó
 
Erectèon
ErectèonErectèon
Erectèon
 
Erectèon Mb
 Erectèon Mb Erectèon Mb
Erectèon Mb
 
El Partenó d’Atenes
El Partenó d’AtenesEl Partenó d’Atenes
El Partenó d’Atenes
 
Partenó
PartenóPartenó
Partenó
 
1. EL PARTENÓ
1. EL PARTENÓ1. EL PARTENÓ
1. EL PARTENÓ
 

Similar to Arquitectura clàssica

Arquitectura Grega (Oscar Heredia)
Arquitectura Grega (Oscar Heredia)Arquitectura Grega (Oscar Heredia)
Arquitectura Grega (Oscar Heredia)oscarhercan
 
2. Art Grec Classic Partenó
2. Art Grec Classic Partenó2. Art Grec Classic Partenó
2. Art Grec Classic PartenóToni Raya
 
Història de l'art, partenó
Història de l'art, partenóHistòria de l'art, partenó
Història de l'art, partenóAnna Jiménez
 
Història de l'art, erectèon
Història de l'art, erectèonHistòria de l'art, erectèon
Història de l'art, erectèonAnna Jiménez
 
L'Erectèon
L'ErectèonL'Erectèon
L'Erectèonaanabeel
 
Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)
Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)
Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)Julia Valera
 
Temples
TemplesTemples
TemplesSergi
 
Robatori al partenó
Robatori al partenó Robatori al partenó
Robatori al partenó Anggc
 
Art Grec (Batxillerat)
Art Grec (Batxillerat)Art Grec (Batxillerat)
Art Grec (Batxillerat)Glòria Garcia
 
Unitat 8. L ErectèOn
Unitat 8. L ErectèOnUnitat 8. L ErectèOn
Unitat 8. L ErectèOntomasggm
 
Art clàssic (I) Grècia
Art clàssic (I) GrèciaArt clàssic (I) Grècia
Art clàssic (I) GrèciaOlympia
 
L'Arquitectura Grega: característiques i obres
L'Arquitectura Grega: característiques i obresL'Arquitectura Grega: característiques i obres
L'Arquitectura Grega: característiques i obresTania Ramirez
 

Similar to Arquitectura clàssica (20)

Arquitectura Grega (Oscar Heredia)
Arquitectura Grega (Oscar Heredia)Arquitectura Grega (Oscar Heredia)
Arquitectura Grega (Oscar Heredia)
 
2. Art Grec Classic Partenó
2. Art Grec Classic Partenó2. Art Grec Classic Partenó
2. Art Grec Classic Partenó
 
Història de l'art, partenó
Història de l'art, partenóHistòria de l'art, partenó
Història de l'art, partenó
 
Història de l'art, erectèon
Història de l'art, erectèonHistòria de l'art, erectèon
Història de l'art, erectèon
 
TEMPLE D'ATENEA NIKÉ
TEMPLE D'ATENEA NIKÉTEMPLE D'ATENEA NIKÉ
TEMPLE D'ATENEA NIKÉ
 
6. PARTENÓ
6. PARTENÓ6. PARTENÓ
6. PARTENÓ
 
L'Erectèon
L'ErectèonL'Erectèon
L'Erectèon
 
Parteno
PartenoParteno
Parteno
 
3- Erecteion
3- Erecteion3- Erecteion
3- Erecteion
 
Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)
Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)
Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)
 
Art clàssic- Grecia
Art clàssic- GreciaArt clàssic- Grecia
Art clàssic- Grecia
 
Temples
TemplesTemples
Temples
 
Robatori al partenó
Robatori al partenó Robatori al partenó
Robatori al partenó
 
Art Grec (Batxillerat)
Art Grec (Batxillerat)Art Grec (Batxillerat)
Art Grec (Batxillerat)
 
Unitat 8. L ErectèOn
Unitat 8. L ErectèOnUnitat 8. L ErectèOn
Unitat 8. L ErectèOn
 
Art clàssic (I) Grècia
Art clàssic (I) GrèciaArt clàssic (I) Grècia
Art clàssic (I) Grècia
 
L'Arquitectura Grega: característiques i obres
L'Arquitectura Grega: característiques i obresL'Arquitectura Grega: característiques i obres
L'Arquitectura Grega: característiques i obres
 
Arquitectura grega
Arquitectura gregaArquitectura grega
Arquitectura grega
 
F.3.atenea àptera o atenea niké
F.3.atenea àptera o atenea niké F.3.atenea àptera o atenea niké
F.3.atenea àptera o atenea niké
 
Arquitectura grega 15 16
Arquitectura grega 15 16Arquitectura grega 15 16
Arquitectura grega 15 16
 

More from sandroalfaro

L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generalsL'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generalssandroalfaro
 
L'art del renaixement
L'art del renaixementL'art del renaixement
L'art del renaixementsandroalfaro
 
Romanic escultura i pintura
Romanic escultura i pinturaRomanic escultura i pintura
Romanic escultura i pinturasandroalfaro
 
Romanic arquitectura
Romanic arquitecturaRomanic arquitectura
Romanic arquitecturasandroalfaro
 
Arquitectura hel·lenistica
Arquitectura hel·lenisticaArquitectura hel·lenistica
Arquitectura hel·lenisticasandroalfaro
 
Modernisme a europa entre el 1880
Modernisme a europa entre el 1880 Modernisme a europa entre el 1880
Modernisme a europa entre el 1880 sandroalfaro
 
Escultura periode arcaic
Escultura periode arcaicEscultura periode arcaic
Escultura periode arcaicsandroalfaro
 
Escultura periode clàssic
Escultura periode clàssicEscultura periode clàssic
Escultura periode clàssicsandroalfaro
 
Escultura helenismo
Escultura helenismoEscultura helenismo
Escultura helenismosandroalfaro
 
L'escultura meitat segle xx
L'escultura  meitat segle xxL'escultura  meitat segle xx
L'escultura meitat segle xxsandroalfaro
 
L'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generalsL'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generalssandroalfaro
 
Segones avantguardes pictoriques
Segones avantguardes pictoriquesSegones avantguardes pictoriques
Segones avantguardes pictoriquessandroalfaro
 
Analisi metropolis
Analisi metropolisAnalisi metropolis
Analisi metropolissandroalfaro
 
Analisi el lladre de bicicletes
Analisi el lladre de bicicletesAnalisi el lladre de bicicletes
Analisi el lladre de bicicletessandroalfaro
 
El cinema en les avantguardes i al llarg del segle XX
El cinema  en les  avantguardes i al llarg del segle XXEl cinema  en les  avantguardes i al llarg del segle XX
El cinema en les avantguardes i al llarg del segle XXsandroalfaro
 
Analisi fotografiess
Analisi fotografiessAnalisi fotografiess
Analisi fotografiesssandroalfaro
 
La fotografia en les avantguardes
La fotografia en les  avantguardesLa fotografia en les  avantguardes
La fotografia en les avantguardessandroalfaro
 

More from sandroalfaro (20)

L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generalsL'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generals
 
L'art del renaixement
L'art del renaixementL'art del renaixement
L'art del renaixement
 
Romanic escultura i pintura
Romanic escultura i pinturaRomanic escultura i pintura
Romanic escultura i pintura
 
Romanic arquitectura
Romanic arquitecturaRomanic arquitectura
Romanic arquitectura
 
Romanic context
Romanic contextRomanic context
Romanic context
 
Jardidelesdelcies
JardidelesdelciesJardidelesdelcies
Jardidelesdelcies
 
Elgotic
ElgoticElgotic
Elgotic
 
Arquitectura hel·lenistica
Arquitectura hel·lenisticaArquitectura hel·lenistica
Arquitectura hel·lenistica
 
Modernisme a europa entre el 1880
Modernisme a europa entre el 1880 Modernisme a europa entre el 1880
Modernisme a europa entre el 1880
 
Escultura periode arcaic
Escultura periode arcaicEscultura periode arcaic
Escultura periode arcaic
 
Escultura periode clàssic
Escultura periode clàssicEscultura periode clàssic
Escultura periode clàssic
 
Escultura helenismo
Escultura helenismoEscultura helenismo
Escultura helenismo
 
L'escultura meitat segle xx
L'escultura  meitat segle xxL'escultura  meitat segle xx
L'escultura meitat segle xx
 
L'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generalsL'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generals
 
Segones avantguardes pictoriques
Segones avantguardes pictoriquesSegones avantguardes pictoriques
Segones avantguardes pictoriques
 
Analisi metropolis
Analisi metropolisAnalisi metropolis
Analisi metropolis
 
Analisi el lladre de bicicletes
Analisi el lladre de bicicletesAnalisi el lladre de bicicletes
Analisi el lladre de bicicletes
 
El cinema en les avantguardes i al llarg del segle XX
El cinema  en les  avantguardes i al llarg del segle XXEl cinema  en les  avantguardes i al llarg del segle XX
El cinema en les avantguardes i al llarg del segle XX
 
Analisi fotografiess
Analisi fotografiessAnalisi fotografiess
Analisi fotografiess
 
La fotografia en les avantguardes
La fotografia en les  avantguardesLa fotografia en les  avantguardes
La fotografia en les avantguardes
 

Arquitectura clàssica

  • 1. Arquitectura. ÈPOCA CLÀSSICA (475-323 a.C): DOMINI D’UN ESTIL Context històric Guerres Mèdiques (prin.s.V a.C): Les ciutats-estat gregues s’uneixen contra els Perses liderats per Jerjes.
  • 2. L’Atenes de Pericles (495-429 a.C): • Atenes esdevé el centre polític, cultural i artístic del Mediterrani. Amb Pericles s'iniciarà un període d’esplendor que es materialitzarà en la reconstrucció de la ciutat d’Atenes. • Consolidació de la democràcia. L'assemblea (homes lliures) escollien al seu governador. • Amb la democràcia sorgeixen noves necessitats (espais per fer justícia, espais per la política i l'oratòria, espais de reunió, mercat, esbarjo, etc...) = Àgora • Consolidació del Teatre on cal destacar: Esquilo – Sofocles - Eurípides • Lliga de Delos = unió de diferents ciutats estat sota el comandament d’Atenas per tal de fer front a una altra invasió Persa. Esparta per la seva banda crearà la Lliga del Peloponès. • Guerra del Peloponès (431 a.C – 404 a.C) Esparta – Atenas
  • 3. L’ACROPOLIS D’ATENES Significa Ciutat Alta (156 m sobre el nivell del mar) Funció defensiva i de culte o religiosa. Pèricles demanarà la reconstrucció de l’Acropolis on participarà el seu amic Fideas un dels principals escultors i arquitectes de l’època. Intentarà donar grandiositat i esplendor a la ciutat. Es cel·lebren les grans festivitats religioses d’Atenes, es realitzen cultes i ofrenes, etc… A la vessant de la muntanya trobem el Teatre de Dionís 1- Temple Atenea Niké 2- Propileus 3- Escultura de Palas Atenea 4- Erecteion 5- Partenó 6- Altars 1 2 3 4 5 6
  • 4. Mesicles (437-432 a.C) Havia d’enfrotar-se al desnivell del terreny. Marbre del Pentèlic i fusta El frontó i taulat estava pintat de blau. S’accedeix per una rampa i escales fins arribar als propileus (entrada principal). Pericles ordena la reconstrucció dels antics edificis destruïts durant les Guerres Mèdiques. Crea 4 estances simètriques dividides per el passadís d'accés. La part frontal té formalment una estructura de temple dòric encara que el passadís trobem 6 columnes jòniques. Pren com a referència el Partenó
  • 5. EL PARTENÓ FITXA TÈCNICA AUTORS: Ictinos i Cal·lícrates CRONOLOGIA: S.V a.c (447-438 a.c) ESTIL: Clàssic grec TIPOLOGIA: temple MATERIALS: marbre del Pentèlic i fusta LOCALITZACIÓ: Acròpoli d’Atenas
  • 6. Supervisat per Fideas els principals arquitectes són Ictinos i Cal·lícrates. Elements formals El Partenó és un temple: Dòric, octàstil, perípter i amfiprostil És una arquitectura arquitravada Descriure els elements formals de la base a l’entaulament. 1 2 3 Base Columnes Entaulament
  • 7. El marbre brillant del pentèlic es conjugava amb la pintura (vermellosa, daurada i blava) que es realitzava als capitells, entaulament i frontó
  • 8. El Partenó simbolitza la perfecció aconseguida per l’arquitectura a època clàssica. El coneixement matemàtic s’aplica per accentuar la perfecció , l’harmonia i la proporció de les parts i del conjunt. El Partenó, com tots els temples grecs està dissenyat per ser vist des de fora i a una distància considerable. Correccions òptiques: Curvatura a l’estilòbat i l’entaulament. Èntasi: bombament del fust Separació de les columnes dels extrems. El Partenó va esdevenir un model perfecte entre l’estil dòric robust i auster i el jònic molt més elegant i lleuger. És l’exemple de la perfecció, el cànon i les proporcions que es cerquen al món grec. L’escultura s’integra a l’arquitectura perfectament. Va esdevenir un model.
  • 9. Un cop hem comentats els aspectes de l’alçada cal parlar de la planta. E (sol)O 1- Parts 2- S'accedeix pel pòrtic hexàstil oriental o pronaos. 3- A la naos trobem l’estatua criselefantina d’Atenea partenos envoltada per una columna interior de dos pisos en forma de U. El sostre estava realitzat en fusta. 4- L’opistòdom tenia a l’interior 4 columnes jòniques. Es guardava el tresor i ofrenes del temple.
  • 10. • L'estàtua en si està feta d'ivori i or. Al centre del seu casc hi ha una figura semblant a la Esfinx ... i a cada costat del casc hi ha animals fantàstics en relleu • L'estàtua d'Atenea és dempeus, amb una túnica fins als peus, i sobre el seu pit el cap de Medusa està tallada en ivori. Sosté una Victòria d'aproximadament quatre colzes i a l'altra mà una llança; als seus peus jeu un escut i prop de la llança hi ha una serp. • Aquesta serp podria ser Erecteon. Sobre el pedestal està el naixement de Pandora en relleu. Pausanias (s.II d.C)
  • 11. Fris de la naos estava decorat per la processó de les Grans Panatenees  La processó es realitzava cada 4 anys.  Les sacerdotesses d’Atenea li teixien un peplo.  Grans festejos amb sacrificis d’animals i grans banquets  No era recte. Existia una inclinació per facilitar la percepció des del terra.
  • 12. Escenes del fris interior del partenó on es representa la processó de les panatenees i on s’observa la grandiositat de la cavalleria de l'exercit atenès
  • 13.
  • 14. La decoració Realitzada per Fídies i el seu taller la trobem a: Les mètopes: es representen les 4 lluites mitològiques: Amazonomàquia, Gigantomàquia, Centauromàquia i Guerra de Troia Frontons: episodis de la vida d’Atenea, lluita amb poseidò per atenes Frontó oriental (pronaos): Naixement d’Atenea
  • 15. Metopa del Parteno on es representa una escena de la batalla mítica Centauromàquia
  • 16. Frontons: episodis de la vida d’Atenea Frontó occidental (opistòdomos): Lluita d’Atenea i Posidó pel patronat d’Atenes
  • 17. Significat, funció i contingut del Partenó És l’edifici més elevat de l’Acropolis i realitzat en honor a la deessa Atenea (patrona de la ciutat) La reconstrucció de l’Acropòlis després de les Guerres Mèdiques amb els Perses es va iniciar amb aquest edifici. Representa la majestuositat i poder d’Atenas. S.VI d.c es cristianitza (dedicat a la Saviessa Divinia) S.XIV sota el control de la corona catalanoaragonesa. S.XV sota domini dels turcs (es converteix en mesquita) S.XVII esdevé un polvorí (bomba veneciana el 1687) = els blocs de marbre seran reaprofitats en altres edificis. L’anglès Lord Elgin portarà a Anglaterra part de la decoració escultòrica.
  • 18. ATENEA NIKÉ O ATENEA ÀPTERA FITXA TÈCNICA AUTOR: Cal·lícrates CRONOLOGIA: 421 a.C ESTIL: Clàssic grec TIPOLOGIA: Temple MATERIALS: Marbre del Pentèlic LOCALITZACIÓ: Acròpoli (al costat dels Propileus)
  • 19. Cal·lícrates va ser un dels grans arquitectes del conegut com segle de Pericles. Va construir les muralles d’Atenes, i el Partenó. El temple d’Atenea Niké o Atenea Àptera és promogut pel general Cimó II (rival de Pericles) = fou projectat al 449 a.c però no es realitzarà fins el 421 a.c. Part de la decoració s’atribueix a Cal·lima i també al taller de Fideas. Amfipròstil Tetràstil Ordre jònic És un temple: Dos pilars in antis Escultura que representava una kiké o victòria sense ales
  • 20. Es troba al costat del Propileus, orientat a l’est. Cal·lícrates disposava d’un espai molt reduït per això prescindeix de la pronaos. Aquest temple és un ex vot (ofrena) a la deessa i que commemora el tractat de pau entre l’atenès Càl·lias i els Perses al 449 a.C (fi de les guerres Mèdiques)
  • 21. Decoració: L’estàtua d’Atenea portava un tros de poma a la mà dreta i el casc a l’esquerre. El més habitual era que portès una garlanda o una palma. Aquesta és àptera (no té ales) però no és el més habitual, ex: La Victòria de Samotràcia. Al fris es representen escenes de les guerres mèdiques, de la del Peloponès (s’inicia durant la construcció del edifici) i temes de la mitologia com Centauromàquia i Gigantomàquia. Cap al 407 a.C es redecora el fris amb escenes d’Atenea envoltada de les nikai o victòries = tècnica dels draps molls.
  • 22. Edat Mitjana: és desmuntat i els blocs de marbre aprofitats per fortificat l’Acròpoli. S.XVII queda gairebé destruït en la lluita entre turcs otomans i venecians. S.XIX es recuperen les pedres i es restaura. 1998 El fris es trasllada al museu de l’Acròpoli d’Atenas. Victòria de Samotràcia (190 a.C)
  • 23. FITXA TÈCNICA AUTORS: Mnèsicles CRONOLOGIA: (421-405 a.C) ESTIL: Grec clàssic TIPOLOGIA: Temple MATERIALS: marbre del Pentèlic LOCALITZACIÓ: Acròpoli d’Atenas ERECTÈON
  • 24. Mnèsicles era un arquitecte reconegut (havia realitzat els Propileus). Gran domini del terreny. Darrer edifici que es construeix a l’Acròpoli En total presenta 4 pòrtics sota l’ordre jònic. La dificultat del terreny + espai sagrat ancestral = adaptació de l’edifici a l’orografia del terreny. N S Cariàtides Annex amb coberta plana Annex amb coberta plana Coberta a dues aigües
  • 25. Pòrtic Nord Vestíbul Cel·les de Posidó i Erecteu Santuari d’Atenea Pòrtic de les cariàtides amb una escala que baixa a la tomba de Cècrops (primer rei de l’Àtica)
  • 26. L’edifici encara que és una excepció dintre l’arquitectura grega conserva les parts i està en harmonia amb ell i l’entorn. Respecta l’espai sagrat i la geografia del terreny S’aixeca sobre la roca on Posidó va fer brollar aigua salada.
  • 27. El temple està dedicat a Atenea, Posidó, Cècrops i Erecteu. Atenea i Posidó: Lluiten sota el comandament de Zeus per aconseguir ser el déu protector de la ciutat. Cècrops escolliria al Déu que oferís un benefici per a la ciutat. Posidó fara brollar aigua salada d’una roca i Atenea donarà l’olivera (fusta, aliment i oli). Erecteu: primer rei d’Atenes. Va fundar les Panatenees. • En el pòrtic sud Mnèsicles canvia les columnes per cariàtides. Segurament realitzades per algun deixeble de Fídies. Dones de Cària (Àsia Menor) que eren esclaves dels grecs (havien ajudat als perses), Sembla que es va inspirar en un grup de tres dones trobades al santuari de Delfos realitzades per Cal·límac (S.V a.C) Esdevindran un referent per a l’art i l’escultura.