1. Partenó
1. Identificació
Nom de l’edifici: Partenó
Autor: Ictinos i Cal·lígrates
Cronologia/etapa històrica: 447-438 aC. Durant aquest temps es van originar
les anomenades Guerres Mèdiques, una guerra entre els grecs i els perses.
Acaben guanyant els grecs i Atenes es converteix en el centre cultural i
econòmic. Tot això succeeix durant l’època daurada o també coneguda com
l’era de Pèricles.
Localització: Acròpolis d’Atenes, era la part més alta de la ciutat murallada.
2. Anàlisi formal
Material: és una obra arquitectònica feta amb fusta i marbre del Pantèlic
(muntanya situada a les rodalies d’Atenes),la seva blancor contrastava amb la
policromia dels capitells, el frontó i l’entaulament.
Sistema constructiu: el temple utilitza un sistema d’elements verticals
(columnes) i horitzontals (arquitrau i entaulament), anomenat sistema
arquitravat.
Exterior/elements sostenidors/elements sostinguts/planta: el Partenó és un
temple d’estil dòric perquè les seves columnes no tenen base i el fris està
format per mètopes i tríglifs i aquest són elements/característiques d’aquest
estil. Si observem la seva planta veurem que està dividida en tres
estances/parts: la pronaos, la naos i l’opistòdom. La seva planta és perípter i
monòpter, és a dir, està envoltada completament d’una sola filera de columnes.
El Partenó s’aixeca sobre l’estereòbat format per tres graons i l’estilòbat el qual
fa de base per les columnes dòriques. També cal dir que és un temple octástil
(vuit columnes), amb un efecte òptic anomenat èntasi (per perfeccionar
l’estètica de les columnes al veure-les des de lluny, i semblen iguals encara
que no ho són), la distància entre columnes era diferent encara que no ho
semblava i hi ha una curvatura quasi imperceptible de l’arquitrau. Si ens fixem
en el fris exterior, a les mètopes es representaven quatre grans lluites
mitològiques (centauromàquia, amazonomàquia, gigantomàquia i la guerra de
Troia); en canvi, en el fris interior que dóna la volta sencera al temple es
representa la processó de les Grans Panatenees. En els extrems de la cornisa
hi havia unes escultures petites anomenades acroteris. Sobre la cornisa ens
trobem una coberta amb dos aiguavessos i tenia un frontó que en el seu
interior, és a dir, en el timpà, es mostren decorats escultòrics. El pòrtic de la
pronaos és hexàstil (sis columnes). A la naos ens trobem una fila de columnes
en forma de “U”, en aquesta estança es guardava l’estàtua d’or i vorí de la
deessa Atena (Fídies va esculpir l’estàtua). Al costat oposat (l’altre entrada al
temple) hi ha un segon pòrtic hexàstil que dóna accés a l’opistódom, on es
guardava el tresor del temple i era presidit per quatre columnes jòniques.
Estil: clàssic grec (dòric).

2. 3. Contingut
Tipus d’edifici: Com ja he dit abans, es tracta d’un temple en honor a la deessa
Atena Pàrtenos. És una part fonamental de l’Acròpolis d’Atenes i està ubicat al
punt més alt d’un turó.
Funció: els atenesos van oferir aquest temple a la deessa Atena després de
derrotar als perses. Té una funció religiosa (culta a la deessa), una funció social
o més ben dit política perquè en el fris es veien representades moltes lluites i
perquè la seva reconstrucció representava la riquesa d’Atenes tot i haver
participat a les guerres mèdiques.
Comparació estil precedent i consegüent: el Partenó està influenciat per la
cultura egípcia i micènica, per la seva monumentalitat i majestuositat. Una obra
influenciada posteriorment és el teatre nacional de Catalunya (TNC).