SlideShare a Scribd company logo
1 of 30
La vida a la ciutat durant l’Edat
Mitjana
Una mica d’història
Etapes de l’Edat Mitjana
Les ciutats medievals
Les ciutats només van començar a créixer novament a partir dels segles X i XI, ja
que els reis van adquirir més poder i la violència típica de l’Europa feudal va anar
minvant davant el poder reial i de la pròpia església
Les ciutats medievals
Deixant de banda algunes ciutats que havien sobre viscut a la caiguda de
l’imperi Romà i a les ciutats musulmanes, la vida urbana pràcticament va
deixar d’existir a principis de l’Edat Mitjana.
Les tècniques agrícoles que van anar millorant i un clima
temperat van propiciar millors collites . Aquest fet va
afavorir l’activitat comercial i l’augment de la població.
Així es van originar les primeres ciutats a partir de l’any
1000.
L’ origen de les ciutats durant l’ edat mitjana
Les ciutats medievals
Al principi de l’Edat mitjana les ciutats medievals es mantenien dins les antigues muralles
romanes.
A partir de l’any 1000 es van anar construint cases als espais buits i més endavant es van
construir fora de les muralles. Els nous barris situats fora les muralles s’anomenaven
BURGS
El comerç
El comerç va fer créixer les ciutats que ja hi havia i se’n van fundar de noves.
L’increment del comerç en mans dels ciutadans que amb bona fortuna s’enriquien
ben de pressa va contribuir a l’afebliment del poder els senyors feudals.
En perdre la por a la navegació i en organitzar llargues rutes terrestres per cercar
els millors mercats, començaren a girar notables sumes de diners.
EL NAIXEMENT D’UNA CIUTAT
Tot comença quan un grup de gent s’instal·la creant un
petit mas, normalment emmurallat, on en un punt més o
menys central es construeix una església. Amb el temps,
al voltant del mas original comencen a instal·lar-se
artesans i mercaders que s’agrupen per la seva religió
(cristians, musulmans o jueus), per la seva ocupació (
carnissers, ferrers, terrissaires, sastres…)i també per la
seva procedència.Al costat d’aquests primers barris es
crea la plaça del mercat.
Com eren les ciutats?
Estaven envoltades de muralles amb portes fortificades que donaven
sortida a l’exterior.
A l’interior hi havia moltes cases que estaven unides les unes amb les
altres i no tenien aigua corrent. Els carrers eren de terra i fang.
Al voltant de la plaça hi havia els edificis més importants; el palau,
l’hospital i l’església.
Com es vivia a una ciutat medieval?
Quan algú entrava per primer cop a una ciutat medieval, immediatament percebia
amb la vista, l’olfacte i l’ oïda que penetrava a un lloc totalment diferent.
Feia olor a carbó i llenya, a carn i a peix, a pell adobada o per adobar, tints, a
serradures, a vi, a pa, a guisats, a herbes aromàtiques, a perfums...
Com eren les ciutats?
A les ciutats les cases s’amuntegaven les unes amb les altres. Hi havia trams de
carrer tan estrets que pràcticament no hi arribava la llum del sol. Els carrers eren
estrets i bruts sense clavegueres. Pel terra corrien rierols d’aigües residuals.
També hi havia molta humitat.No tenien aigua corrent.
Hi havia posades, tavernes, botigues, tallers i esglésies.El soroll mes gran venia
de la plaça del mercat: mercaders cridant, gent parlant, l’ enrenou de les aus de
corral, el bramar del bestiar, ...
Com estaven situades les ciutats medievals?
Podríem estar a Londres, París, Viena o Barcelona.
Les diferències es trobaven en la forma de les cases i en l’ aspecte de la gent però
totes tenien muralles, portes, carrers i places, torres i esglésies, mercat i,sobretot,
una catedral.
Què passava a la catedral ?
A la catedral , fins l’aparició dels Ajuntaments , es feien les reunions de veïns, els
judicis, les assemblees, reclamacions, es presentaven recursos contra sentències.
Al costat de la catedral acostumava a haver-hi fonts, picotes (columnes on
exposaven als presos per a la seva vergonya o els caps dels ajusticiats), forques i
botigues de mercaders.
Qui vivia a les ciutats ?
Els habitants de les ciutats eren lliures, és a dir, no depenien de cap senyor feudal.
A les ciutats hi vivien els mercaders i els artesans (vinaters, ferrers, fusters,
orfebres...)
Va néixer un nou grup social: la burgesia.
Els nous habitants eren la burgesia: especialitzada en el comerç o l’artesania, la
riquesa de la qual no era la terra, sinó les monedes o la plata
Els pobladors de les ciutats, anomenats burgesos, treballaven al comerç o amb
feines artesanals i eren més lliures que els vassalls d’un senyor feudal, perquè
les ciutats depenien del rei o d’un bisbe que solia tractar millor els vassalls
que el senyor noble.
Els pobladors
Els artesans i els gremis
A les ciutats hi vivien els mercaders i els artesans, vinaters, ferrers,
fusters, orfebres, que treballaven en els tallers, on feien i venien els
productes que fabricaven.
El mestre artesà era l’únic que podia tenir un taller, els altres eren
oficials o aprenents que estaven a les seves ordres.
Els artesans s’agrupaven per oficis, organitzats en gremis que solien
situar-se en un mateix carrer de la ciutat.
Qui eren els artesans?
Les ciutats medievals van conèixer un gran desenvolupament de l’artesania.
El treball dels artesans tenia lloc en petits obradors dels que eren responsables
els mestres gremials.
El gremi associava els artesans d’una mateixa especialitat, vetllava perquè no
faltés la feina, i defensava els agremiats enfront dels abusos del poder per part
dels nobles o de les autoritats de les ciutats.
Els gremis
Els artesans s’agrupaven en gremis i aquests s’encarregaven de controlar els
preus dels productes i la qualitat. Els artesans d’un mateix gremi estaven situats
en el mateix carrer.
Els artesans eren el grup més nombrós de la ciutat.
Els oficis que aplegaven més tallers o obradors eren:
els sabaters, ferrers, fusters i teixidors
Gremi: Agrupació de persones que fan el mateix ofici.
Com eren les cases?
A les ciutats solia existir una gran
varietat de cases, des de cases
modestes amb una habitació, fins a
les cases dels artesans i
comerciants amb un taller.
A la planta baixa hi havia el taller, i a
la part superior hi havia les
estances de la família i un graner.
Barcelona medieval
La ciutat més gran de Catalunya era Barcelona, que va arribar a tenir
40.000 habitants
Fires i mercats medievals
Els utilitzaven com a entreteniment en el temps lliure que hi tenien
Exercici col-laboratiu
Ara qui hagi estat atent sabrà dir-nos les respostes:
1.Com van sorgir els artesans?
2.Com van sorgir els gremis?
3.Hi havia aigua potable?
4.Hi havia algun pou?
Hem arribat al final
FI
Creadors del treball
Aarón Fernández
Liam Navarro
Sergi Herència
Antonio Heredia

More Related Content

What's hot

Els monestirs
Els monestirsEls monestirs
Els monestirsquim_lara
 
La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirsMarigregor
 
Treball edat mitjana
Treball edat mitjanaTreball edat mitjana
Treball edat mitjanaLaia
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaMarigregor
 
EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)toniclar2
 
L’ habitatge a l’ edat mitjana
L’ habitatge a l’ edat mitjanaL’ habitatge a l’ edat mitjana
L’ habitatge a l’ edat mitjanapsalaman
 
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANAVIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANACarla
 
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)toniclar2
 
L’art de l’edat mitjana
L’art de l’edat mitjanaL’art de l’edat mitjana
L’art de l’edat mitjanaamontes6
 
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat MitjanaTema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat MitjanaRaül Pons Chust
 
LA SOCIETAT FEUDAL
LA SOCIETAT FEUDALLA SOCIETAT FEUDAL
LA SOCIETAT FEUDALquim_lara
 
El feudalisme 1
El feudalisme 1El feudalisme 1
El feudalisme 1Sílvia
 
L'edat mitjana
L'edat mitjanaL'edat mitjana
L'edat mitjanaeplaneco7
 
Els camperols Serfs i Lliures
Els camperols Serfs i LliuresEls camperols Serfs i Lliures
Els camperols Serfs i LliuresSergames
 
La vida a la ciutat a l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat a l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat a l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat a l'Edat Mitjanadtors
 
Cultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjanaCultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjanaMarigregor
 

What's hot (20)

Els monestirs
Els monestirsEls monestirs
Els monestirs
 
La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirs
 
Cavallers
CavallersCavallers
Cavallers
 
El feu
El feuEl feu
El feu
 
Treball edat mitjana
Treball edat mitjanaTreball edat mitjana
Treball edat mitjana
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjana
 
EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)
 
L’ habitatge a l’ edat mitjana
L’ habitatge a l’ edat mitjanaL’ habitatge a l’ edat mitjana
L’ habitatge a l’ edat mitjana
 
Pagesos
PagesosPagesos
Pagesos
 
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANAVIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
 
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
 
El clergat
El clergatEl clergat
El clergat
 
L’art de l’edat mitjana
L’art de l’edat mitjanaL’art de l’edat mitjana
L’art de l’edat mitjana
 
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat MitjanaTema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
 
LA SOCIETAT FEUDAL
LA SOCIETAT FEUDALLA SOCIETAT FEUDAL
LA SOCIETAT FEUDAL
 
El feudalisme 1
El feudalisme 1El feudalisme 1
El feudalisme 1
 
L'edat mitjana
L'edat mitjanaL'edat mitjana
L'edat mitjana
 
Els camperols Serfs i Lliures
Els camperols Serfs i LliuresEls camperols Serfs i Lliures
Els camperols Serfs i Lliures
 
La vida a la ciutat a l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat a l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat a l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat a l'Edat Mitjana
 
Cultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjanaCultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjana
 

Similar to La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana

Similar to La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana (20)

3. la ciutat medieval
3. la ciutat medieval3. la ciutat medieval
3. la ciutat medieval
 
T5 Canvis en el Feudalisme
T5 Canvis en el FeudalismeT5 Canvis en el Feudalisme
T5 Canvis en el Feudalisme
 
Ciutat, burgesia i catedrals
Ciutat, burgesia i catedralsCiutat, burgesia i catedrals
Ciutat, burgesia i catedrals
 
La ciutat medieval
La ciutat medievalLa ciutat medieval
La ciutat medieval
 
Ciutat medieval
Ciutat medievalCiutat medieval
Ciutat medieval
 
La ciutat medieval
La ciutat medievalLa ciutat medieval
La ciutat medieval
 
Diapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòtic
Diapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòticDiapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòtic
Diapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòtic
 
La ciutat mediaval
La ciutat mediaval La ciutat mediaval
La ciutat mediaval
 
La ciutat mediaval
La ciutat mediaval La ciutat mediaval
La ciutat mediaval
 
3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
El resurgiment de les ciutats 2
El resurgiment de les ciutats 2El resurgiment de les ciutats 2
El resurgiment de les ciutats 2
 
Tema 3: L'europa del gòtic
Tema 3: L'europa del gòticTema 3: L'europa del gòtic
Tema 3: L'europa del gòtic
 
TEMA 4. LA BAIXA EDAT MITJANA (1).pptx
TEMA 4. LA BAIXA EDAT MITJANA (1).pptxTEMA 4. LA BAIXA EDAT MITJANA (1).pptx
TEMA 4. LA BAIXA EDAT MITJANA (1).pptx
 
POWER EDAT MITJANA 6è A
POWER EDAT MITJANA 6è APOWER EDAT MITJANA 6è A
POWER EDAT MITJANA 6è A
 
Projecte caminant per la història 5è b
Projecte caminant per la història 5è b Projecte caminant per la història 5è b
Projecte caminant per la història 5è b
 
RENAIXEMENT DE LES CIUTATS
RENAIXEMENT DE LES CIUTATSRENAIXEMENT DE LES CIUTATS
RENAIXEMENT DE LES CIUTATS
 
Tema 9 l'edat mitjana
Tema 9 l'edat mitjanaTema 9 l'edat mitjana
Tema 9 l'edat mitjana
 
Tema 3. La ciutat medieval
Tema 3. La ciutat medievalTema 3. La ciutat medieval
Tema 3. La ciutat medieval
 
L'edat mitjana a la classe de 5è de primària
L'edat mitjana a la classe de 5è de primàriaL'edat mitjana a la classe de 5è de primària
L'edat mitjana a la classe de 5è de primària
 
La ciutat medieval
La ciutat medievalLa ciutat medieval
La ciutat medieval
 

More from Marigregor

La vida en els castells
La vida en els castellsLa vida en els castells
La vida en els castellsMarigregor
 
L'aparell digestiu
L'aparell digestiuL'aparell digestiu
L'aparell digestiuMarigregor
 
La descripció de persones
La descripció de personesLa descripció de persones
La descripció de personesMarigregor
 
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebratsMarigregor
 
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebratsMarigregor
 
VENTS FORTS, TORNADOS,...
VENTS FORTS, TORNADOS,...VENTS FORTS, TORNADOS,...
VENTS FORTS, TORNADOS,...Marigregor
 
LA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓLA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓMarigregor
 
LES INUNDACIONS
LES INUNDACIONSLES INUNDACIONS
LES INUNDACIONSMarigregor
 
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLS
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLSTSUNAMIS I TERRATRÈMOLS
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLSMarigregor
 
INUNDACIONS I RIUADES
INUNDACIONS I RIUADESINUNDACIONS I RIUADES
INUNDACIONS I RIUADESMarigregor
 
LA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓLA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓMarigregor
 
LA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT
LA PÈRDUA DE BIODIVERSITATLA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT
LA PÈRDUA DE BIODIVERSITATMarigregor
 
Treball biodiversitatok
Treball biodiversitatokTreball biodiversitatok
Treball biodiversitatokMarigregor
 
ELS HURACANS, ELS TORNADOS...
ELS HURACANS, ELS TORNADOS...ELS HURACANS, ELS TORNADOS...
ELS HURACANS, ELS TORNADOS...Marigregor
 
ELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMIS
ELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMISELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMIS
ELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMISMarigregor
 

More from Marigregor (20)

La vida en els castells
La vida en els castellsLa vida en els castells
La vida en els castells
 
L'aparell digestiu
L'aparell digestiuL'aparell digestiu
L'aparell digestiu
 
La descripció de persones
La descripció de personesLa descripció de persones
La descripció de persones
 
Les plantes
Les plantesLes plantes
Les plantes
 
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebrats
 
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebrats
 
ELS RESIDUS
ELS RESIDUSELS RESIDUS
ELS RESIDUS
 
VENTS FORTS, TORNADOS,...
VENTS FORTS, TORNADOS,...VENTS FORTS, TORNADOS,...
VENTS FORTS, TORNADOS,...
 
LA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓLA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓ
 
LES INUNDACIONS
LES INUNDACIONSLES INUNDACIONS
LES INUNDACIONS
 
ELS RESIDUS
ELS RESIDUSELS RESIDUS
ELS RESIDUS
 
ELS VOLCANS
ELS VOLCANSELS VOLCANS
ELS VOLCANS
 
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLS
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLSTSUNAMIS I TERRATRÈMOLS
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLS
 
INUNDACIONS I RIUADES
INUNDACIONS I RIUADESINUNDACIONS I RIUADES
INUNDACIONS I RIUADES
 
LA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓLA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓ
 
LA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT
LA PÈRDUA DE BIODIVERSITATLA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT
LA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT
 
Treball biodiversitatok
Treball biodiversitatokTreball biodiversitatok
Treball biodiversitatok
 
ELS HURACANS, ELS TORNADOS...
ELS HURACANS, ELS TORNADOS...ELS HURACANS, ELS TORNADOS...
ELS HURACANS, ELS TORNADOS...
 
ELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMIS
ELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMISELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMIS
ELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMIS
 
ELS VOLCANS
ELS VOLCANSELS VOLCANS
ELS VOLCANS
 

Recently uploaded

feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 

Recently uploaded (7)

feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 

La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana

  • 1. La vida a la ciutat durant l’Edat Mitjana
  • 4. Les ciutats medievals Les ciutats només van començar a créixer novament a partir dels segles X i XI, ja que els reis van adquirir més poder i la violència típica de l’Europa feudal va anar minvant davant el poder reial i de la pròpia església
  • 5. Les ciutats medievals Deixant de banda algunes ciutats que havien sobre viscut a la caiguda de l’imperi Romà i a les ciutats musulmanes, la vida urbana pràcticament va deixar d’existir a principis de l’Edat Mitjana.
  • 6. Les tècniques agrícoles que van anar millorant i un clima temperat van propiciar millors collites . Aquest fet va afavorir l’activitat comercial i l’augment de la població. Així es van originar les primeres ciutats a partir de l’any 1000. L’ origen de les ciutats durant l’ edat mitjana
  • 7. Les ciutats medievals Al principi de l’Edat mitjana les ciutats medievals es mantenien dins les antigues muralles romanes. A partir de l’any 1000 es van anar construint cases als espais buits i més endavant es van construir fora de les muralles. Els nous barris situats fora les muralles s’anomenaven BURGS
  • 8. El comerç El comerç va fer créixer les ciutats que ja hi havia i se’n van fundar de noves. L’increment del comerç en mans dels ciutadans que amb bona fortuna s’enriquien ben de pressa va contribuir a l’afebliment del poder els senyors feudals. En perdre la por a la navegació i en organitzar llargues rutes terrestres per cercar els millors mercats, començaren a girar notables sumes de diners.
  • 9. EL NAIXEMENT D’UNA CIUTAT Tot comença quan un grup de gent s’instal·la creant un petit mas, normalment emmurallat, on en un punt més o menys central es construeix una església. Amb el temps, al voltant del mas original comencen a instal·lar-se artesans i mercaders que s’agrupen per la seva religió (cristians, musulmans o jueus), per la seva ocupació ( carnissers, ferrers, terrissaires, sastres…)i també per la seva procedència.Al costat d’aquests primers barris es crea la plaça del mercat.
  • 10. Com eren les ciutats? Estaven envoltades de muralles amb portes fortificades que donaven sortida a l’exterior. A l’interior hi havia moltes cases que estaven unides les unes amb les altres i no tenien aigua corrent. Els carrers eren de terra i fang. Al voltant de la plaça hi havia els edificis més importants; el palau, l’hospital i l’església.
  • 11. Com es vivia a una ciutat medieval? Quan algú entrava per primer cop a una ciutat medieval, immediatament percebia amb la vista, l’olfacte i l’ oïda que penetrava a un lloc totalment diferent. Feia olor a carbó i llenya, a carn i a peix, a pell adobada o per adobar, tints, a serradures, a vi, a pa, a guisats, a herbes aromàtiques, a perfums...
  • 12. Com eren les ciutats? A les ciutats les cases s’amuntegaven les unes amb les altres. Hi havia trams de carrer tan estrets que pràcticament no hi arribava la llum del sol. Els carrers eren estrets i bruts sense clavegueres. Pel terra corrien rierols d’aigües residuals. També hi havia molta humitat.No tenien aigua corrent. Hi havia posades, tavernes, botigues, tallers i esglésies.El soroll mes gran venia de la plaça del mercat: mercaders cridant, gent parlant, l’ enrenou de les aus de corral, el bramar del bestiar, ...
  • 13. Com estaven situades les ciutats medievals? Podríem estar a Londres, París, Viena o Barcelona. Les diferències es trobaven en la forma de les cases i en l’ aspecte de la gent però totes tenien muralles, portes, carrers i places, torres i esglésies, mercat i,sobretot, una catedral.
  • 14.
  • 15. Què passava a la catedral ? A la catedral , fins l’aparició dels Ajuntaments , es feien les reunions de veïns, els judicis, les assemblees, reclamacions, es presentaven recursos contra sentències. Al costat de la catedral acostumava a haver-hi fonts, picotes (columnes on exposaven als presos per a la seva vergonya o els caps dels ajusticiats), forques i botigues de mercaders.
  • 16.
  • 17. Qui vivia a les ciutats ? Els habitants de les ciutats eren lliures, és a dir, no depenien de cap senyor feudal. A les ciutats hi vivien els mercaders i els artesans (vinaters, ferrers, fusters, orfebres...) Va néixer un nou grup social: la burgesia. Els nous habitants eren la burgesia: especialitzada en el comerç o l’artesania, la riquesa de la qual no era la terra, sinó les monedes o la plata
  • 18.
  • 19. Els pobladors de les ciutats, anomenats burgesos, treballaven al comerç o amb feines artesanals i eren més lliures que els vassalls d’un senyor feudal, perquè les ciutats depenien del rei o d’un bisbe que solia tractar millor els vassalls que el senyor noble. Els pobladors
  • 20.
  • 21. Els artesans i els gremis A les ciutats hi vivien els mercaders i els artesans, vinaters, ferrers, fusters, orfebres, que treballaven en els tallers, on feien i venien els productes que fabricaven. El mestre artesà era l’únic que podia tenir un taller, els altres eren oficials o aprenents que estaven a les seves ordres. Els artesans s’agrupaven per oficis, organitzats en gremis que solien situar-se en un mateix carrer de la ciutat.
  • 22.
  • 23. Qui eren els artesans? Les ciutats medievals van conèixer un gran desenvolupament de l’artesania. El treball dels artesans tenia lloc en petits obradors dels que eren responsables els mestres gremials. El gremi associava els artesans d’una mateixa especialitat, vetllava perquè no faltés la feina, i defensava els agremiats enfront dels abusos del poder per part dels nobles o de les autoritats de les ciutats.
  • 24. Els gremis Els artesans s’agrupaven en gremis i aquests s’encarregaven de controlar els preus dels productes i la qualitat. Els artesans d’un mateix gremi estaven situats en el mateix carrer. Els artesans eren el grup més nombrós de la ciutat. Els oficis que aplegaven més tallers o obradors eren: els sabaters, ferrers, fusters i teixidors Gremi: Agrupació de persones que fan el mateix ofici.
  • 25. Com eren les cases? A les ciutats solia existir una gran varietat de cases, des de cases modestes amb una habitació, fins a les cases dels artesans i comerciants amb un taller. A la planta baixa hi havia el taller, i a la part superior hi havia les estances de la família i un graner.
  • 26. Barcelona medieval La ciutat més gran de Catalunya era Barcelona, que va arribar a tenir 40.000 habitants
  • 27. Fires i mercats medievals Els utilitzaven com a entreteniment en el temps lliure que hi tenien
  • 28. Exercici col-laboratiu Ara qui hagi estat atent sabrà dir-nos les respostes: 1.Com van sorgir els artesans? 2.Com van sorgir els gremis? 3.Hi havia aigua potable? 4.Hi havia algun pou?
  • 29. Hem arribat al final FI
  • 30. Creadors del treball Aarón Fernández Liam Navarro Sergi Herència Antonio Heredia