2. 1 La Marca Hispànica
• Els francs comandats per C. Martell poden aturar
als sarraïns a la batalla de Poitiers el 732.
• Pipi el breu va ocupar la Septimania
• L’any 801 Carlemany ocupa la zona sud dels
Pirineus fins a Barcelona que la pren Lluí es
piadós.
• Aquesta territoris es coneixen com a Marca
Hispànica, una frontera al sud dels Pirineus per
aturar als sarraïns.
8. • Els francs van dividir aquest territori en set
comtats per administrar-lo millor:
–Pallars
–Ribagorça
–Urgell i Cerdanya
–Rosselló
–Empúries
–Girona
–Barcelona
9.
10. • En un principi aquests comtats estan en mans del nobles
francs.
• Amb el temps els comtes seran nomenats d’entre la
població local catalana i amb el temps es fan hereditaris.
• L’any 870 Guifré el pelós és nomenat comte d’Urgell per
Carles el Calp i l’any 878 passa a ser comte de Barcelona.
• El 985 el comte de Barcelona Borell II demana ajuda als
francs per un atac sarraí i al no ser ajudat s’independitza
dels francs per que no han complert el pacte de
vassallatge.
• La independència no serà reconeguda pels fracs fins el
tractat de Corbeil el 1258 en temps de Jaume I.
11.
12. • Es repoblen terres i es van construir
monestirs.
–Sant Joan de les abadesses ( El monestir
proscrit de Carme Roca)
–Monestir de Ripoll on destaca l’abat Oliba
–Monestir de Montserrat
• El comte concedia terres als pagesos
en un lloc erm per que els cultivessin
per trenta anys i passava a propietat
del pagès. (Aprisio)
17. 2 La consolidació del casal de Barcelona
• Els comtes hereditaris successors de Guifré el
pelós amb una política d’aliances i matrimonis
posarà el casal de Barcelona com el més
important de Catalunya.
• Apareix la paraula Catalònia . Els comtes de
Barcelona engrandeixen el territori i els altres
comtes catalans li donen vassallatge.
– Ramon I
– Ramon Berenguer I
– Ramon Berenguer III
18. • Al segle XI els comtes catalans cobren
Paries als regnes taifes sarrains.
–El 1056 Ramon Berenguer I ocupa Tàrrega
–El 1078Ramon Berenguer I ocupa Agramunt
–El 1105 Ramon Berenguer II ocupa Balaguer
–El 1129 Ramon Berenguer II ocupa Tarragona.
• L’església de Catalunya farà de Tarragona la
seva capital i s’independitza de Narbona
d¡on depenia des del temps dels visigots.
19. 3 La unió amb Aragó i la intensificació
de l’expansió cap a la Catalunya Nova.
• Alfons I el bataller va ocupar el taifa de Saragossa l’any
1118, però mort sense descendència el 1134. Navarra
es va separar d’Aragó i el seu germà Ramir el Monjo
bisbe de Barbastre que a contracor va tenir una filla,
Peronella que casà a una edat molt petita amb Ramon
Berenguer IV de Barcelona.
• Es va produir la confederació nomenada La Corona
d’Aragó amb institucions i lleis pròpies per cada
territori.
• Ramon Berenguer IV ocupa Tortosa al 1148 i el 1149
Lleida, des pres de conquerir les Garrigues i el Priorat
el 1153 arriba a Siurana assolin les fronteres actuals de
Catalunya.
20.
21.
22. • L’ordre del Cister va tenir molta importància en
aquesta repoblació creant monestirs:
– Vallbona de les Monges
– Santes Creus
– Poblet
• Al mateix temps es va produir l’expansió cap a
Occitània.
– El 1069 Ramon Berenguer I va comprar, gràcies a les
Paries, els comtats de Racès i Carcassona. Que amb els
temps es van engrandir amb herències i matrimonis.
– Ramon Berenguer III es casà amb Dolça de provença
el 1112.
27. • La incorporació de les terrers occitanes va portar
l’arribada de la cultura trobadoresca.
• El rei de França amb l’escusa de l’heretgia dels
Càtars i el permís del Sant Pare Innocenci III va
permetre que Simó de Montfort ocupés la zona
derrotant a Pere I el catòlic a la batalla de Muret
el 1213. ( La sang dels innocents de Júlia Navarro)
• Jaume I el seu successor amb el Tractat de Corbeil
renuncia a les pretensions a aquests territoris i el
rei de França als seus sobre Catalunya.
28.
29.
30. 4 la formació de la societat feudal (XI i XII)
• Els comtes catalans al afeblir-se el control franc
s’apropien de les terres i sotmeten a la pagesia.
• Era un model basat en les relacions de
vassallatge.
• El comte era al capdamunt de la piràmide feudal
que rep jurament de fidelitat a canvi d’un feu.
• La zona dominada per un castell queda sota el
control d’un noble que rep el nom de jurisdicció.
31. • Es forma una cadena de vassallatge:
– Comte
– Castellà o Baró
– Castlà
• Les lleis in s’establia el model feudal van ser el codis
dels usatges recompilats al segle XII amb aportacions
dels romans, germànics i el Liber Iudiciorum dels
visigots.
• L’església també està estructurada amb bisbes i abats
que tenen amplis territoris.
• Aparició d’ordes militars com les del Temple que ajuden
en la reconquesta.
• A partir del segle XI hi ha un creixement agrícola i
comercial amb repoblament de les ciutats al augmentar
la demografia.
• La llengua culta era el llatí.
32. • A partir del segle XII a través d’occitania arriba
la poesia trobadoresca en llenguadoc provençal.
• El poble que no sap llegir, ni escriure parla el
llatí vulgar que esdevindrà el primitiu català.
– Homilies d’Organyà.
• La cultura estava restringida als escriptoris de
les biblioteques dels monestirs.
– Cal destacar l’abat Oliba com a gran divulgador de
la cultura i de pau creant monestirs i biblioteques i
formant les assemblees de Pau i treva que limita
la violència dels nobles.
33.
34.
35. 5 L’expansió de la Corona d’Aragó
• La pèrdua d’occitània fa que la Corona
d’Aragó s’expandeixi cap el sud.
• Jaume I el conqueridor va extendre els
seus dominis:
–Jaume I sortint de Salou amb 150 naus
conquereix Mallorca el 1229 i un xic més tard
Eivissa.
–Alfons III conquereix Menorca el 1287
36.
37.
38. –Es comença la reconquesta del Maestrat
amb Morella i Penyiscola i el 1238 es
conquereix València.
–El 1245 s’arriba al pot de Biar i al Xuquer.
–Al segle XIV Jaume segon conquereix les
terres d’Alacant, Elx i Oriola.
39.
40. • Els territoris es van integrar a la Corona d’Aragó
amb repoblament català a la costa i aragonès a
l’interior i lleis pròpies. La població musulmana
restà sobre el territori fen feines agrícoles.
• El 1244 pel tractat d’Almirra es pacta la frontera
amb els castellans.
• El 1258 pel tractat de Corbeil amb els francs:
– Jaume I renuncia als drets sobre occitània.
– Lluís IX renuncia als drets sobre Catalunya.
• Una de les principals riqueses de Catalunya era el
comerç pel mediterrani i per assegurar aquest
comerç es comença l’expansió cap el mediterrani.
41. • El 1282 Pere II el gran casat amb Constança de
Sicília expulsa els francesos de Sicília.
• El Papa i la guerra contra França obliguen a Pere
al tractat d’Agnani:
– Renuncia de Sicília
– Dret a ocupar Còrsega i Sardenya
• El 1302 per la pau de Caltabellota els catalans
tornen a dominar Sicília.
• Els Almogàvers, mercenaris que lluiten al costat
de la Corona d’Aragó, van ajudar a Andronic II
emperador de Bizanci a lluitar contra els tucs
comandats per Roger de Flor.
44. • Andrònic no compleix el pacta i fa
executar a Roger de Flor, els almogàvers
comandats per Roger de Lluria es vengen i
ocupen els ducats d’Atenes i Neopatria
que duran 200 anys van pertànyer a la
Corona d’Aragó.
• El 1323 Jaume II comença la conquesta de
Sardenya
• El 1442 Alfons el Magnànim ocupa
Nàpols.
49. 6 Les institucions de govern de la
Catalunya Medieval
• El monarca imposa el seu poder sobre les lluites
dels nobles amb un exèrcit reial i les assemblees
de Pau i Treva.
• Les revoltes dels nobles contra el poder real eren
constants, s’imposa el Pactisme en que el reu
pren les decisions a Corts.
– El rei demana impostos al tercer estat i aquest, a canvi
favors per les ciutats.
– Els nobles poden exposar les seves queixes.
– Es vota per estaments.
50. • A partir de 1238 les corts comencen a tenir
caràcter legislatiu.
• El 1359 a Cervera es crea la Diputació del
General que s’encarrega de fer complir els
acord a corts i que amb els temps esdevindrà
la Generalitat.
• El veguer era el batlle local i la ciutat de
Barcelona el poder municipal l’exercia el
Consell de Cent.
• Pel control del comerç hi havien els Consolats
de mar creats des de 1260.
51.
52.
53. 7 Catalunya durant els segles XIV i XV
• El segle XIV és un segle de crisi:
–Crisis de subsistència
–Grans epidèmies
–Males collites
–La crisi dinàstica
• El 1333 és nomenat “Lo mal any primer”.
• El 1348 apareix la pesta negre amb una
mortaldat molt gran.
• Hi ha una gran davallada demogràfica.
54.
55. • Els nobles augmenten el poder sobre els pagesos
amb recuperació dels mals usos i molts pagesos
s’apropien dels masos rònecs
• Martí l’Humà mort sense descendència i pel
compromís de Casp el 1412 Ferran d’Antequera de
la dinastia dels Tratàmara serà rei de la Corona
d’Aragó.
• El comte d’Urgell s’enfronta al nou rei , però perd i
s’acaba la dinastia catalana.
• El 1442 Alfons el Magnànim conquerirà Nàpols per
la Corona d’Aragó.
• En temps de Joan II hi ha la revolta Remença que
no es solucionarà de manera definitiva fins el 1486
en que Ferran II dicta la Sentència Arbitral de
Guadalupe.
59. • El període de revolta remença coincideix amb els
enfrontaments entre la Busca i la Biga pel control
municipal de Barcelona i la guerra civil entre Joan
II i el seu fill Carles de Viana per la pretensió a la
corona de Navarra.
• El 1472 finalitza la guerra civil a la Concòrdia de
Vilafranca.
• Ferran II solucionarà el problema municipal
barcelonès amb el règim insaculatori.
• En la guerra civil La busca i els remences donen
suport al rei, mentre que la Biga i nobles al
príncep de Viana.