Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Les ciutats medievals

54,680 views

Published on

  • Be the first to comment

Les ciutats medievals

  1. 1. Autors: Alumnes de 2n ESOAssignatura: Socials Tema 2 Professor: Albert Ferrarons Curs: 2011/2012 Les Ciutats Medievals
  2. 2. Rotació triennal:  Es divideix el camp en 3 parts.  A una part es plantava un tipus de conreu, a la segona part un altre tipus de conreu i la tercera es deixava en guaret (descans).  Cada any, s’anava rotant.  Amb aquest sistema, s’aprofiten 2/3 del camp.
  3. 3. Rotació triennal
  4. 4. Millors einesMolí de vent Dalla Arada Normanda (amb rodes)Molí fariner hidràulic
  5. 5.  Les ciutats no eren regulars, el edificis es construïen al primer lloc que es podia.
  6. 6.  A mesura que la ciutat creixia, les muralles s’amplia- ven.Plànol de les 3 Muralles de Barcelona
  7. 7. Plànol de les 3 Muralles de Barcelona sobre el traçat actual de la ciutat
  8. 8.  Els carrers eren molt estrets i irregulars. La zona més important era la plaça,que és on estava l’església major i el mercat.
  9. 9.  Les condicions higièniques eren molt dolentes:  Les persones vivien amb animals.  Les cases estaven molt juntes.  No hi havia clavegueram.  La brutícia provocava malalties. Hi havia molta diferència entre les cases dels nobles i les cases dels no privilegiats.
  10. 10.  Els incendis eren freqüents perquè sutilitzava fusta en la construcció de les cases. Incendi de la ciutat de Londres
  11. 11. Reconstrucció digital d’una ciutat medieval
  12. 12.  Les cases del privilegiats solien ser de pedra i tenien dues plantes:  Planta alta: hi havia les habitacions, el saló, la cuina i una petita capella.  Planta baixa: hi havia un pati on es trobava el celler, un graner on es guardava el menjar dels animals i els estables. Les dones decoraven les cases i tenien servei: cuiners, servents...
  13. 13.  Les cases del poble eren de fusta i tova. Aquestes cases estaven fetes de materials inflamables: es podien cremar fàcilment. Els llits solien ser grans i hi dormia tota la família. Els matalassos eren de palla.
  14. 14.  Els artesans eren el sector més nombrós a les ciutats.• Les seves cases teniendues plantes: • A la planta baixa, hi havia el taller – botiga. •A la planta alta, hi havia les habitacions. •Podia haver-hi també golfes on també s’hi treballava.
  15. 15.  Els gremis eren agrupacions de treballadors d’un mateix ofici. Gremi de Gremi de sastres sabaters
  16. 16.  Tots els artesans d’un gremi solien tenir els seus tallers al mateix carrer. Per això, avui alguns carrers conserven el nom del gremi medieval.
  17. 17.  La funció dels gremis era regular i controlar:  Els preus.  Els horaris.  La qualitat dels productes.  Els treballadors de cada taller. D’aquesta manera, no hi havia competència entre els artesans.
  18. 18.  Un taller artesà estava format per:  Mestre: amo del taller.  Oficial: treballador expert. Rebia un petit salari.  Aprenent: jove que aprenia l’ofici. Vivia a casa del mestre. El negoci es passava de pares a fills. L’aprenent podia arribar a obrir el seu propi taller o seguir sempre amb el mestre.
  19. 19. • A les ciutats, el comerç es feia al mercat, queestava a la plaça central.  Als mercats, hi anaven els pagesos per a intercanviar els seus productes agrícoles i ramaders.  A algunes ciutats, el mercat es feia uns dies determinats de la setmana.
  20. 20.  Les fires eren mercats periòdics (es feien només un cop cada cert temps) on es compraven i venien grans quantitats de productes. Es feien fora de la ciutat i hi anava gent de totes bandes.
  21. 21.  Als mercats i les fires, hi havia moltes monedes diferents. Hi havia persones als Monedes de la Corona de Castella mercats que s’encarregaven de canviar les monedes: eren els canviadors. Monedes de la Corona d’Aragó
  22. 22. Qui eren els burgesos? Els burgesos eren persones riques, però no privilegiats, per molts diners que tinguessin. Es dedicaven el comerç i les finances: eren mercaders, banquers, comerciants, prestamistes, canviadors... No eren privilegiats, però tampoc depenien de cap senyor feudal. Reclamaven participar en política, ja que consideraven injust, no poder participar-hi malgrat les seves riqueses.
  23. 23.  A les ciutats, també hi vivien minories socials. Per exemple, els jueus, una minoria religiosa que vivien en barris aïllats, anomenats calls. Carrers del call jueu de Barcelona
  24. 24. Imatges del call jueu de Girona, el més important de Catalunya
  25. 25. Les ciutats estaven governades pels privilegiats, que feien assemblees per decidir sobre els assumptes de la ciutat. Ajuntament: era l’edifici on feien les assemblees. Façana de l’Ajuntament medieval de Batlle (alcalde): era el cap de Barcelona, anomenat Casa de la Ciutat l’assemblea.
  26. 26. Com es governava a Barcelona? El Consell de Cent era la institució de govern de Barcelona, és a dir, era l’assemblea de 100 privilegiats de la ciutat que es reunien al Saló de Cent de l’Ajuntament per decidir sobre els assumptes de Barcelona. Actualment, el Consell de Cent és el nom d’un conegut carrer de la ciutat. El Saló de Cent
  27. 27.  A finals de l’Edat Mitjana, els clergues deixen de ser els únics que sabien llegir i escriure. A les grans ciutats, moltes escoles es van convertir en universitats. A Europa, les més destacades van ser:  La Universitat de Bolonya (Itàlia).  La Universitat de París (França).  La Universitat d’Oxford (Anglaterra). Universitat d’Oxford
  28. 28.  Aquest canvi en els coneixements va ser gràcies a les obres filosòfiques de l’Antiguitat (dels grecs i romans), que s’havien perdut i van tornar a arribar a Europa a través de les traduccions àrabs. Tot i això, els estudis a les universitats eren molt llargs i només una petita part de la població es podia permetre estudiar a una universitat.
  29. 29.  A Catalunya, també es va crear una universitat a l’Edat Mitjana: la universitat de Lleida.

×