2n eso tema 2_ L'EUROPA FEUDAL

9,518 views

Published on

Power point utilitzant en classe per explicar el diferents apartats i les activitats, videos utilitzats, com les activitats finals i aspectes per la prova

Published in: Education
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
9,518
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2,804
Actions
Shares
0
Downloads
75
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

2n eso tema 2_ L'EUROPA FEUDAL

  1. 1. TEMA: 2
  2. 2. 1. El NAIXEMENT de L’EUROPA MEDIEVAL FEUDALISME SISTEMA POLÍTIC, ECONÒMIC i SOCIAL PREDOMINANT A EUROPA, A PARTIR DEL SEGLE IX L’IMPERI de CARLEMANY  ELS FRANCS, VA SER L’ÚNIC REGNE GERMÀNIC QUE ES VA MANTENIR UNIT i uns dels seus monarques CARLEMANY, VA UNIFICAR GRAN PART D’EUROPA OCCIDENTAL i a l’any 800 VA SER PROCLAMAT EMPERADOR - CALLEMANY PER COHESIONAR L’IMPERI, VA ELABORAR LLEIS i va ORGANITZAR L’ADMINSTRACIÓ DEL TERRITORI, DIVIDINT-LO en: - COMTATS, governats per COMTES - MARQUES, SITUADES en les terres FRONTERERES i governades per MARQUESOS TANT COMTES COM MARQUESOS, RECAPTAVEN IMPOSTOS, ADMINISTRAVEN JUSTICIA i GARANTIEN la SEGURETAT dels seus territoris MORT DE CARLEMANY: - ENFRONTAMENTS ENTRE ELS SEUS SUCCESORS, QUE DONARA LLOC A LA DIVISIÓ DE L’IMPERI, PER MIG DEL TRACTAT DE VERDUN, 843 - LA INSEGURETAT ES VA ESTENDRE PER TOTA EUROPA
  3. 3. ELS SUCCESSORS DE CARLEMANY (Europa, després del Tractat de Verdun)
  4. 4. 1. El NAIXEMENT de L’EUROPA MEDIEVAL Els ORIGENS del FEUDALISME AMB AQUESTA SITUACIÓ DE CRISI, EL PODER DELS MONARQUES ERA MOLT DÉBIL i NO PODIEN PROTEGIR a la POBLACIÓ, NI RECAPTAR IMPOSTOS, NI MANTENIR UN EXÈRCIT FIDEL i ESTABLE PER PODER GOVERNAR i MANTENIR UNIT el SEU REGNE, MONARQUES VAN BUSCAR el SUPORT dels NOBLES, AMB ELS QUE VAN ESTABLIR UN SISTEMA DE RELACIONS PERSONAL, CONEGUT AMB EL NOM DE VASSALLATGE, QUE ERA UN PACTE DE FIDELITAT, QUE S’ESTABLIA PER MIG D’UNA DOBLE CERIMÒNIA: FIDELITAT - L’HOMENATGE, ON EL VASALL AGENOLLAT, DAVANT DEL REI, LI PROMETIA: PROMETIA - FIDELITAT, CONSELL en el GOVERN i AJUDA MILITAR i ECONÒMICA - LA INVESTIDURA; EN LA QUAL EL REI ENTREGAVA AL VASALL UNES TERRES, EL FEU, PERQUÈ LES GOVERNARA i les EXPLOTARA ECONÒMICAMENT ORIGEN DEL FEUDALISME - UN SENYOR FEUDAL VAN TRANSMETRE PER HERÈNCIA ELS SEUS CÀRRECS als SEUS FILLS AQUEST VA SER L’ -A LA VOLTA EL SENYOR FEUDAL PODIA CEDIR UNA PART DEL SEU FEU A ALTRES NOBLES MENYS IMPORTANTS, els CAVALLERS, PERQUÈ el GOVERNAREN i MANTINGUEREN UN XICOTET EXÈRCIT -ELS LLAURADORS, ATEMORITS PER LA INSEGURETAT i SENSE PROTECCIÓ DEL REI, ACUDIEN ALS SENYORS FEUDALS PER BUSCAR PROTECCIÓ
  5. 5. FEUDALISME ES SISTEMA POLÍTIC, ECONÒMIC i SOCIAL PREDOMINANT A EUROPA, A PARTIR DEL SEGLE IX  CARLEMANY, rei dels FRANCS, va UNIFICAR gran part de l’Europa occidental i es va PROCLAMAR EM-PERADOR (800): – Per a ADMINISTRAR el seu territori, el VA DIVIDIR en COMTATS, i per a DEFENSAR-NE LES FRONTERES, va crear les MARQUES, territoris fortament militaritzats. – Els SUCCESSORS DE CARLEMANY van DIVIDIR L’IMPERI en diferents regnes pel Tractat de VERDUN (843). •Durant els segles IX i X, Europa va patir DIVERSES INVASIONS: NORMANDS pel nord, MUSULMANS pel sud i HONGARESOS per l’est. •El PODER DELS REIS europeus era MOLT FEBLE I FRAGMENTAT. Per a GOVERNAR I PROTEGIR LA POBLACIÓ, van PACTAR AMB ELS NOBLES un SISTEMA DE RELACIONS PERSONALS, el VASSALLATGE, que va donar lloc al FEUDALISME: •– El VASSALL jurava fidelitat al rei a canvi de terres (FEUS). Els nobles, bisbes i abats es van convertir en SENYORS FEUDALS. •– Aquests senyors eren l’única autoritat al seu feu, i els LLAURADORS es posaven al seu servei a canvi de protecció. •
  6. 6. LA FEBLESA DELS REIS CAIGUDA DE L’IMPERI CAROLINGI FRAGMENTACIÓ D’EUROPA FEBLESA DELS REIS I DELS SEUS EXÈRCITS NOBLES PROTECCIÓ TREBALl CAMPEROLS CASTELL + EXÈRCIT PROPI (SERFS DELS NOBLES) FEUDALISME
  7. 7. LES RELACIONS FEUDALS
  8. 8. 1. El NAIXEMENT de L’EUROPA MEDIEVAL PREGUNTES CLAUS --- PER LA PROVA: 1. QUÈ ÉS EL FEUDALISME, ON i QUAN VA SORGIR? 2. PER QUÈ LA DIVISIÓ DE L’IMPERI de CARLEMANY VA SER L’ORIGEN DEL FEUDALISME? 3. QUE ERA EL VASALLATGE i PERQUÉ ES VA ESTABLIR? 4. DE QUINES DUES PARTS CONSTAVA EL VASALLATGE i EN QUE CONSISTIA CADA PART?  REALITZAR: LES ACTIVITATS DEL LLIBRE, DE LA PÀGINA 23, la 4  VIDEO: NAIXEMENT DEL FEUDALISME
  9. 9. 1PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA . El NAIXEMENT de L’EUROPA MEDIEVAL  1. COMPLETA, les FRASES sobre L’IMPERI de CARLEMANY: a) L’ÚNIC REGNE GERMÀNIC, DELS QUE VAN SEGUIR L’IMPERI ROMÀ, QUE ES VA MANTENIR UNIT VA SER EL DELS _____________________________ . b) L’EMPERADOR _______________________ VA UNIR GRAN PART DE LES TERRES D’EUROPA OCCIDENTAL . c) PER A COHESIONAR L’IMPERI, CARLEMANY VA ELABORAR LLEIS i VA ORGANITZAR L’ADAMINISTRACIÓ DEL TERRITORI MITJANÇANT _________ __________________ i ______________________________ . d) LA MORT DE CARLEMANY VA SUPOSAR LA DIVISIÓ DE L’IMPERI EN DIVERSOS REGNES (TRACTAT DE _____________________ , 843) . e) EN ELS SEGLES IX i X, UNA SÈRIE DE POBLES ( N____________________ , M___________________ i H_________________________) ES VAN ABATRE SOBRE EUROPA i VAN OCASIONAR MORT i DESTRUCCIÓ 2. RELACIONA CADA PERSONATGE O GRUP AMB EL SEU ESTAMENT ( PRIVILEGIATS i NO PRIVILEGIATS ):     REI LLAURADORS ARTESANS CAVALLERS - MONJOS ALT CLERO ALTA NOBLESA PASTORS
  10. 10. 2. MONARQUIA i la NOBLESA FEUDAL EUROPA, DESPRÉS DE LA CAIGUDA DE L’IMPERI CAROLINGI DIVIDIDA EN REGNES,COMTATS i PRINCIPATS, QUE TENIEN EN COMÚ: - EL CRISTIANISME - L’ORGANITZACIÓ DEUDAL MONARQUIA - - CARA CTER ÍSTIQ UE S ESTAVA EN LA CÚSPIDE DE LES RELACIONS DE VASALLATGE i ERA CONEGUT COM EL PRIMUS PARES, ÉS A DIR EL PRIMER ENTRE IGUALS, ENTRE ELS NOBLES EREN ELS REPRESENTANTS DE DÉU EN LA TERRA NO SOLIEN TINDRE RESIDÈNCIA FIXA i ES TRASLLADAVEN PER CONTROLAR LES SEUES POSSESSIONS EL SEU PATRIMONI EREN TOTS ELS TERRITORIS QUE TENIA BAIX LA SEUA AUTORITAT LES SEUES ATRIBUCIONS i PODERS EXCLUSIUS EREN: - DIRIGIR CAMPANYES MILITARS - RECAPTAR IMPOSTOS PER A GUERRES, CORONACIONS, etc - EXERCIR de JUTGE SUPREM EN PLETS, SENSE INTERFERIR EN ELS FEUS DELS NOBLES o de L’ESGLÉSIA PER A GOVERNAR COMPTAVA AMB L’AJUDA de la CURIA o CONSELL REIAL, FORMADA PER UN GRUP DE NOBLES, QUE L’ACONSELLAVEN SEMPRE ANAVA ENVOLTAT PER UN SEGUICI DE PERSONES QUE FORMAVEN LA CORT i que EREN: FAMILIARS, AMICS i CONSELLERS
  11. 11. 2. MONARQUIA i la NOBLESA FEUDAL NOBLESA - - CA RA CT ER ÍST I QU ES LA GUERRA ERA L’ACTIVITAT PRINCIPAL DELS NOBLES i del REI, QUE EREN ELS ÚNICS QUE PODIEN PORTAR ARMES i amb ELLES CONTROLAR A LA RESTA de la POBLACIÓ AL TINDRE ARMES, ES DEDICAVEN A L’OFICI DE LES ARMES ELS SEUS FILLS EREN EDUCATS i ENTRENATS com a GUERRERS, PASANT PRIMER PER SER PATGES, DESPRÉS ESCUDERS D’ALTRES CAVALLERS i als DÍHUIT ANYS SE’LS ARMAVA CAVALLERS, PER MIG D’UNA CERIMÒNIA ON REBIEN LES SEUES ARMES FEIEN LA GUERRA PER DEFENSAR EL SEU TERRITORI,ENFRONTAR-SE a ALTRES NOBLES o per AJUDAR EL MONARCA o un altre SENYOR, A QUI DEVIEN OBEDIÈNCIA LA GUERRA, PROPORCIONAVA ALS VENCEDORS, TERRES i RIQUESES, QUE FEIEN AUGMENTAR EL SEU PODER EN ÈPOQUES DE PAU, ELS NOBLES FEIEN TORNEJOS ENTRE ELLS, PER DIVERTIR-SE i ENTRENARAR-SE PER AL COMBAT
  12. 12. L’ARMADURA D’UN CAVALLER
  13. 13. 2. La MONARQUIA i la NOBLESA FEUDAL PREGUNTES CLAUS --- PER LA PROVA: 1. QUIN LLOC OCUPAVA EL MONARCA EN LA SOCIETAT FEUDAL i QUIN ORIGEN i PODERS EXCLUSIUS TENIA? 2. QUE DIFERENCIAVA LA CURIA de la CORT? 3. QUINA ERA LA FUNCIÓ ESSENCIAL DELS NOBLES, COM ARRIBAVEN A SER CAVALLERS, QUE ES PROPORCINAVA LA GUERRA i que FEIEN EN LES ÈPOQUES DE PAU i PER A QUÈ? 4.REALITZAR: L’ACTIVITAT DEL LLIBRE, DE LA PÀGINA 25, LA 3  VIDEO: ELS CAVALLERS
  14. 14. 3. Els CASTELLS MEDIEVALS CASTELLS - - CARA CTER Í ST I Q UES EREN RESIDÈNCIES FORTIFICADES DELS SENYORS FEUDALS SOLIEN SITUAR-SE EN MIG DELS SEUS TERRITORIS EN TEMPS DE PAU, ERA LA LLAR DEL NOBLE, de la seua FAMÍLIA, SOLDATS i SERVENTS i TAMBÉ UN MERCAT D’INTERCANVI DE PRODUCTES EN TEMPS DE GUERRA, ES CONVERTIA EN UNA FORTALESSA i LLOC DE REFUGI PER ALS HABITANTS DEL FEU EREN AUSTERS i de MOBILIARI ESCÀS i PER COMBATRE EL FRED EN ELLS, ES COBRIEN ELS TERRES EN CATIFES, ES PENJAVEN TAPISSOS a les PAREDS i S’ENCENIEN FOCS a les diferents ESTANCES S’IL.LUMINAVEN AMB TORXES PER LA NIT PARTS de que CONSTAVA i FUNCIONS - PART CENTRAL ESTAVA LA TORRE DE L’HOMENATGE, QUE ERA DE DOS O TRES PISOS i SERVIA D’HABITATGE DEL SENYOR FEUDAL i de LLOC de VIGILÀNCIA -AL SEU VOLTAT ES SITUAVEN UN CONJUNT DE PATIS AMB DIFERENTS EDIFICACIONS CON EREN GRANERS, FERRERIA, HABITATGES per als SERVIDORS, FORN, ETC -UNA MURALLA EMMERLETADA i amb TORRES DEFENSIVES, PROTEGIA TOTES LES DEPENDÈNCIES DEL CASTELL
  15. 15. 3. Els CASTELLS MEDIEVALS CASTELLS ACTIVITATS DELS NOBLES, que VIVIEN als - CASTELLS: INSPECCIONAR A CAVALL LES TERRES DEL FEU REBRE ALS VASALLS IMPARTIR JUSTICIA RECAPTAR els TRIBUTS i els ALIMENTS que LI LLIURAVEN ELS SERFS REVISAR ELS LLOCS DE GUARDIA i l’ESTAT de les ARMES ENTRENAR-SE PER AL COMBAT ACTIVITATS DE LES SENYORES DEL CASTELL: - TINDRE CURA DELS FILLS o BRODAVEN PASSEJAR A CAVALL, PELS BOSCOS DEL VOLTANT, ACOMPANYADES de GUARDIANS MÉS REFINADES, S’ENTRETENIEN AMB LA LECTURA o la MÚSICA ALTRES ACTIVITATS que es feien als CASTELLS: - BANQUETS o FESTES, ON ELS JOGLARS i TROBADORS EXPLICAVEN HISTÒRIES, FEIEN JOCS MALABARS, CANTAVEN ROMANÇOS o INTERPRETAVEN PECES MUSICALS LA CAÇA, REALITZADA A CAVALL i ACOMPANYATS DE SERFS i de GOSSOS LA FALCONERIA AMB AUS RAPINYADORES, PER CAÇAR ALTRES PARDALS o MAMÍFERS XICOTETS
  16. 16. ELS CASTELLS FEUDALS
  17. 17. DINS DEL CASTELL
  18. 18. 3. Els CASTELLS MEDIEVALS PREGUNTES CLAUS --- PER LA PROVA: 1. INDICA AL RESPECTE DELS CASTELLS: • • • DE QUI EREN LA RESIDÈNCIA i ON ES SITUAVEN: UTILITAT EN TEMPS DE PAU i DE GUERRA: FORMA DE COMBATRES EL FRED EN ELLS: 1. QUINES PARTS i FUNCIONS, ES DIFERENCIAVEN EN ELS CASTELLS? 2. INDICA QUINES EREN LES ACTIVITATS PRINCIPALS DELS HABITANTS DELS CASTELLS:     NOBLES: SENYORES: ALTRES ACTIVITATS VIDEO: EL CASTELL
  19. 19. El FEU 4.LES TERRES DEL FEU FORMAT:  FORMAT PER les TERRES que el REI o un NOBLE HAVIA OTORGAT a un ALTRE SENYOR FEUDAL - PODIA SER TRANSMÉS PER HERÈNCIA, PERÒ NO PODIA SER COMPRAT NI VENUT -EL SENYOR FEUDAL TENÍA AUTORITAT PLENA en el SEU FEU i GAUDIA D’IMMUNITAT DAVANT DEL REI  PARTS: PARTS DEL FEU: - LA RESERVA SENYORIAL o DOMINI; que la FORMAVEN LES MILLORS TERRES que el SENYOR ES RESERVAVA PER A ELL i era on SOLIA ESTAR EL CASTELL com els PRATS i BOSCOS PROPIS - ELS MASOS; que eren PARCEL.LES de TERRA QUE EL SENYOR LLIURAVA ALS SERFS o a LLAURADORS LLIURES, A CANVI del PAGAMENT d’unes RENDES, QUE CONSISTIEN EN UNA PART DE LA COLLITA i TREBALL en les TERRES de la RESERVA SENYORIAL ATRIBUCIONS DEL SENYOR EN EL FEU: EL SENYOR, A MÉS DE L’EXPLOTACIÓ ECONÒMICA DEL FEU, TAMBÉ PODIA: DICTAR ORDES, IMPARTIR JUSTÍCIA, CONTROLAR ELS SERVEIS DEL FEU, COM ELS PONTS, FORNS, MOLINS, etc i COBRAR IMPOSTOS PER FER-NE ÚS i IMPOSAR TRIBUTS
  20. 20. El FEU 4.LES TERRES DEL FEU RENDES SENYORIALS: ELS SENYORS FEUDALS VIVIEN DE LES RENDES QUE ELS LLAURADORS ESTAVEN OBLIGATS A PAGAR-LOS i QUE SOLIEN SER: - UNA PART DE LA COLLITA, de les TERRES TREBALLADES PELS LLAURADORS - EL LLIURAMENT UNA VEGADA A L’ANY, DE DETERMINATS PRODUCTES COM EREN: PORCS, GALLINES FRUITES, HORTALISSES ... - FER OBLIGATORIAMENT, UNES DIES DE FAENA EN LES TERRES o BOSCOS DEL SENYOR, EL QUE REBIA LA DENOMINACIÓ DE PRESTACIONS PERSONALS - PAGAR PER LA UTILITZACIÓ DEL FORN, MOLÍ, FERRERIA, PONTS o ALTRES SERVEIS, AL TINDRE DRETS DE MONOPOLI, SOBRE AQUESTS SERVEIS - COBRAR PER MULTES, IMPOSTOS, AL TINDRE JURISDICCIÓ SOBRE ELLS
  21. 21. 4. Les TERRES del FEU PREGUNTES CLAUS --- PER LA PROVA: 1. QUÈ FORMAVA EL FEU, COM ES TRANSMETIA i QUINA AUTORITAT TENIA EN ELL EL SENYOR FEUDAL? 2. DE QUINES DUES PARTS CONSTAVA EL FEU, QUE CONSTITUÏA CADA PART i ON ES SITUAVA CADA PART? 3. DE QUÈ VIVIEN ELS SENYORS FEUDALS i EN QUÈ SOLIEN FER-LI ELS PAGAMENTS?
  22. 22. 5.Els LLAURADORS en el MÓN FEUDAL EREN LA MAJORIA DE LA POBLACIÓ DE LA SOCIETAT FEUDAL i es a l’AGRICULTURA i la RAMADERIA LLAURADORS DEDICAVEN CATEGORIES - Els LLAURADORS LLIURES, anomenats VILANS o ALODIALS, que EREN PROPIETARIS de la SEUA TERRA i PODIEN DISPOSAR LLIUREMENT del SEUS ACTES o del que VOLIEN FER: CASAR-SE, ABANDONAR EL FEU, DEDICAR-SE AUN OFICI, etc. - Els SERFS, que TREBALLAVEN LES TERRES D’UN SENYOR i NO TENIEN LLIBERTAT PERSONAL, per tant, NO PODIEN ABANDONAR LES TERRES, NI CASAR-SE, NI DEIXAR HERÈNCIA SENSE PERMÍS DEL SENYOR CARACTERÍSTIQUES DEL TREBALL AL FEU - - EL TREBALL AL FEU ERA MOLT DUR PER PODER SOBREVIURE i el RENDIMENT de la TERRA ERA ESCÀS i PER NO EXHAURIR LA TERRA PRACTICAVEN LA ROTACIÓ BIENNAL, CULTIVANT CADA ANY SOLS LA MEITAT DE LES TERRES i DEIXANT DESCANSANT L’ALTRA MEITAT, EN GUARET LES TÈCNIQUES i les EINES AGRÍCOLES EREN MOLT RUDIMENTÀRIES ERA UN AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA, DESTINADA BÀSICAMENT A L’AUTOCONSUM ELS INTERCANVIS EREN ESCASSOS, ELS AGRICULTORS ES FEIEN ELLS MATEIXOS LES EINES AGRÍCOLES i POQUES VEGADES ELS AGRICULTORS COMPRAVEN ALGUN PRODUCTE ELS CULTIUS PRINCIPALS EREN ELS CEREALS, PER FER PA, QUE ERA L’ALIMENT BÀSIC. PLANTAVEN TAMBÉ LLEGUMS, COM FRESOLS, CIGRONS i VINYES i en els HORTS ABUNDAVEN les VERDURES i els ARBRES FRUITERS
  23. 23. 5. Els LLAURADORS en el MÓN FEUDAL PREGUNTES CLAUS --- PER LA PROVA: 1. QUINES DUES CATEGORIES DE LLAURADORS ES DISTINGIEN i en QUÈ ES DIFERENCIAVEN? 2. INDICA RESPECTE DE LES CARACTERÍSTIQUE DEL TREBALL DELS LLAURADORS EN EL FEU:     A QUE ES DESTINAVA BÀSICAMENT LA SEUA PRODUCCIÓ: CON EREN EL RENDIMENTS i QUE PRACTICAVEN PER NO EXHAURIR LA TERRA: COM EREN LES TÈCNIQUES i les EINES AGRÍCOLES: CULTIUS PRINCIPALS QUE ES RELITZAVEN AL FEU:
  24. 24. 5. Els LLAURADORS en el MÓN FEUDAL  PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA 1. TRIA LA RESPOSTA ADEQUADA: a) QUIN GRUP SOCIAL FORMAVA LA MAJORIA DE LA POBLACIÓ EN L’EDAT MITJANA?  NOBLES --- CLERO ---- LLAURADORS b) QUANTES CATEGORIES DE LLAURADORS PODIEM DISTINGIR?  LLAURADORS LLIURES i SERFS --- RICS i POBRES --- del NORD i del SUD c) QUINA TÈCNICA AGRÍCOLA UTILITZAVEN ELS LLAURADORS FEUDALS?  ROTACIÓ MENSUAL --- ROTACIÓ ANUAL --- ROTACIÓ BIENNAL d) QUIN NOM REB, LA MEITAT DE LA TERRA AGRÍCOLA QUE ES DEIXAVA EN REPÒS DURANT UN ANY?  REPOSADA --- GUARET --- ADOB e) COM ES DIU EL TIPUS D’AGRICULTURA QUE ES PRACTICAVA DURANT L’EDAT MITJANA?  AGRICULTURA DE MERCAT --- DE SUBSISTÈNCIA --- NATURAL f) A QUÈ o A ON, ES DESTINAVEN ELS PRODUCTES DE L’AGRICULTURA FEUDAL?
  25. 25. 6. L’ESGLÉSIA CRISTIANA: els CLERGUES L’ESGLÉSIA FUNCIONS - MANTENIR LA UNITAT dels CREIENTS i REGULAR la VIDA SOCIAL i PRIVADA, de TOTA LA COMUNITAT - OFICIAR LES CERIMÒNIES RELIGIOSES - S’ENCARREGAVA DE L’ENSENYAMENT - TAMBÉ S’ENCARREGAVA DE L’ASSISTÈNCIA als POBRES i MALALTS - DEMANAVA la CARITAT, la VIDA VIRTUOSA i la DONACIÓ de BÉNS PER A L’ESGLÉSIA a l’HORA DE LA MORT OBLIGACIONS RELIGIOSES dels CREIENTS - RESAR, ANAR A MISSA, DEJUNAR DURANT la QUARESMA, CONFESAR-SE UNA VEGADA A L’ANY i COMBREGAR PER PASQUA - ES RECOMANAVA FER ALGUNA PELEGRINATGE ALS LLOCS SANTS, SI ERA POSSIBLE, COM ERA A ROMA,JERUSALEM o SANTIAGO de COMPOSTEL.LA
  26. 26. 6. L’ESGLÉSIA CRISTIANA: els CLERGUES L’ESGLÉSIA ESTRUCTURA - CÚSPIDE: el PAPA, que era la MÀXIMA AUTORITAT i RESIDIA A ROMA - PER AJUDAR AL PAPA: es va CREAR el SAGRAT COL.LEGI dels CARDENALS, que S’ENCARREGAVA TAMBÉ DE L’ELECCIÓ del PAPA - RESTA DEL CLERO es DIVIDIA EN DUES CLASSES: - CLERO SECULAR; FORMAT PER SACERDOTS, RECTORS i BISBES, que ATENIEN a la COMUNITAT de CREIENTS. S’AGRUPAVEN EN PARROQUIES DIRIGIDES PER RECTORS i un CONJUNT de PARROQUIES FORMAVA UNA DIÒCESI, DIRIGIDA PER UN BISBE - CLERO REGULAR; INTEGRAT PER MONJOS i MONGES DEDICATS A L’ORACIÓ. VIVIEN AÏLLATS en un MONESTIR, BAIX L’AUTORITAT D’UN ABAT o ABADESA i SOTMESOS A UNA REGLA MONÀSTICA - PER MANTENIR EL CULTE i el CLERO, TOTS ELS LLAURADORS ESTAVEN OBLIGATS A PAGAR L’IMPOST del DELME, que era la DESENA PART DE LA COLLITA
  27. 27. ELS CLERGUES.
  28. 28. 6. L’ESGLÉSIA CRISTIANA: els CLERGUES PREGUNTES CLAUS --- PER LA PROVA: 1. QUINES FUNCIONS DESENVOLUPAVA L’ESGLÉSIA? 2. QUINES EREN LES OBLIGACIONS i RECOMANACIONS, QUE L’ESGLÉSIA CATÒLICA, FEIA ALS SEUS CREIENTS? 3. QUI OCUPAVA LA CÚSPIDE, DINTRE DE L’ESTRUCTURA DE L’ESGLÉSIA, DE QUI S’AJUDAVA i DE QUE S’ENCARREGAVA TAMBÉ, AQUESTA INSTITUCIÓ?
  29. 29. 6. L’ESGLÉSIA CRISTIANA: els CLERGUES  PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA 1. RELACIONA, CADA MEMBRE DE L’ESGLÈSIA,SEGONS PERTANYEN AL CLERO REGULAR o SECULAR:  SACERDOTS  PRIORS  BISBES  MONJOS i MONGES -- ABATS -- ARQUEBISBES -- FRARES
  30. 30. 7 i 8. L’ART ROMÀNIC: ARQUITECTURA,PINTURA i ESCULTURA
  31. 31. 7. L’ART ROMÀNIC: ARQUITECTURA  PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA 1. INDICA EL CONCEPTE A QUE FAN REFERÈNCIA les DEFINICIONS: a) BRAÇ MÉS CURT DE LA PLANTA DE CREU LLATINA:  TRASSEMPTE --- ABSIS ---- CIMBORI b) LLOC ON ES CREUEN ELS DOS BRAÇS DE LA PLANTA DE CREU LLATINA:  PORTADA --- CREUER --- COBERTA c) VOLTES QUE SE S’OSTENIEN SOBRE MURS GRUIXUTS i PILARS o COLUMNES ENORMES, UNITS PER ARCS DE MIG PUNT:  LATERALS --- D’ENTRADA --- DE CANÓ d) CAPÇALERA DE L’ESGLÈSIA DE FORMA SEMICIRCULAR:  ABSIS --- ALTAR --- CONTRAFORT e) ESTRUCTURA QUE ES FORMA AMB ELS NAUS LATERALS QUE ES PROLONGUEN I ENVOLTEN L’ABSIS:  CONTRAFORT --- DEAMBULATORI --- TRANSSEPTE f) COBERTA DEL CREUER:  DEAMBULATORI --- CREUER --- CIMBORI
  32. 32. L’ARQUITECTURA
  33. 33. ART ROMÀNIC L’arquitectura romànica. Elements arquitectònics. Analitzam aquí les principals característiques de l'arquitectura romànica.  utilització de la pedra com a material de construcció Murs molt massissos i gruixuts; solen ser d’aparell regular MARQUES DE CANTERS
  34. 34. Planta d’una església romànica
  35. 35. ART ROMÀNIC L’arquitectura romànica. 2.3. Les esglésies. Planta de Santiago de Compostel·la
  36. 36. ART ROMÀNIC L’arquitectura romànica. Elements arquitectònics.  Esglaonament dels volums o elements arquitectònics exteriors: torres COS LONGITUDINAL cimbori PORTALADA PRINCIPAL transsepte tribuna CAPÇALERA arcades creuer presbiteri girola Portalada lateral Absidiola o capella radial absis
  37. 37. ART ROMÀNIC L’arquitectura romànica. Elements arquitectònics.  Sistemes de suports i cobertes: Predomina l’arc de mig punt sobre columnes o pilars
  38. 38. ART ROMÀNIC L’arquitectura romànica. Elements arquitectònics.  Sistemes de suports i cobertes: Utilització de voltes de pedra
  39. 39. ART ROMÀNIC L’arquitectura romànica. Elements arquitectònics.  Sistemes de suports i cobertes: D’aquesta forma, es substituí la coberta plana per la coberta amb volta de canó Utilització de voltes de pedra Exemple de volta de canó reforçada amb arcs faixons
  40. 40. ART ROMÀNIC L’arquitectura romànica. Elements arquitectònics.  Sistemes de suports i cobertes: Utilització de voltes de pedra VOLTA D’ARESTA (quan s’entrecreuen dues voltes de canó es genera aquest tipus de volta)
  41. 41. ART ROMÀNIC L’arquitectura romànica. Elements arquitectònics.  Sistemes de suports i cobertes: Volta de pedra Com resoldre el pes de la volta de canó? Arcs faixons Arcs formers Finestres petites i abotzinades Murs gruixuts de càrrega Contraforts exteriors
  42. 42. ART ROMÀNIC L’arquitectura romànica. Elements arquitectònics.  Sistemes de suports i cobertes: interiorment els pilars també són molt importants
  43. 43. ART ROMÀNIC L’arquitectura romànica. Elements arquitectònics. Contraforts o estreps  Sistemes de suports i cobertes: I exteriorment el pes de l’edifici acaba conduint-se als murs i contraforts ... Murs molt massissos i gruixuts; solen ser d’aparell regular
  44. 44. ART ROMÀNIC L’arquitectura romànica. Elements arquitectònics.  Sistemes de suports i cobertes: I les finestres o vans no podien ser grans i s'havien d´abotzinar
  45. 45. ART ROMÀNIC L’arquitectura romànica. Elements arquitectònics. La diferència d’alçada entre la nau central i les laterals permet la il·luminació tènue de l’església Vans o finestres (permeten l’entrada de la llum) Tribuna o trifori (segon pis sobre les naus laterals) arcs
  46. 46. MANIFESTACIONS ARQUITECTÒNIQUES
  47. 47. Preromànic Asturià San Miguel de Lillo (Oviedo)
  48. 48. San Martín de Fromista (Palencia)
  49. 49. Colegiata de Santa Maria la Mayor a Toro (Zamora)
  50. 50. La Catedral de Santiago de Compostela
  51. 51. ART ROMÀNIC PINTURA ROMÀNICA – Característiques generals
  52. 52. PINTURA ROMÀNICA - Característiques generals 1) Finalitat fonamentalment DIDÀCTICA (adoctrinadora), però també DECORATIVA.
  53. 53. PINTURA ROMÀNICA - Característiques generals 3) Dos TIPUS principals de representacions: pintura mural al FRESC (parets dels temples) i pintura al TREMP sobre taula de fusta (frontals dels altars, especialment a Catalunya, mobiliari litúrgic).
  54. 54. PINTURA ROMÀNICA - Característiques generals 2) SUBORDINACIÓ de les figures al marc arquitectònic i l’espai físic en general: es destinarà fonamentalment a decorar l’interior dels temples (absis, murs, voltes...).
  55. 55. en algunes ocasions Crist cedeix el lloc a la Mare de Déu amb el Nen; i n’hi ha, a més, àngels, arcàngels, querubins... - PINTURA ROMÀNICA - Característiques generals 4) Predomini absolut de la pintura RELIGIOSA i la seva ICONOGRAFIA simbòlica i al·legòrica (Teofanies): representacions de Crist (Crist en Majestat, Maiestas Domini o Pantocràtor, especialment), Dextra Domini (mà dreta beneint), Judici Final, l’Anell místic (colom que representa l’Esperit Sant), envolten el Pantocràtor els símbols dels Evangelistes (Tetramorfs), en algunes ocasions Crist cedeix el lloc a la Mare de Déu amb el Nen; i n’hi ha, a més, àngels, arcàngels, querubins...
  56. 56. - PINTURA ROMÀNICA - Característiques generals
  57. 57. - ESCULTURA ROMÀNICA - Característiques generals Utilització de la POLICROMIA (no es conserva pràcticament en cap relleu). ANONIMAT de l’artista: quasi mai coneixem el nom de l’autor, considerat un artesà.
  58. 58. - ESCULTURA ROMÀNICA - Característiques generals L’escultura romànica és una mostra del PODER de l’ESGLÉSIA: quasi tota l’escultura és RELIGIOSA. Suposa la recuperació de l’escultura MONUMENTAL en l’art occidental: des de la fi de l’època romana (recordeu el Colós de Constantí) es feia molt poca escultura monumental i és el romànic qui la recupera.
  59. 59. - ESCULTURA ROMÀNICA - Característiques generals MATERIALS: sobretot la pedra, però també la fusta en l’escultura exempta (talles).
  60. 60. - ESCULTURA ROMÀNICA - Característiques generals TEMÀTICA: L’escultura neix subordinada al temple, per això quasi tots els temes representats són religiosos (trets de la Bíblia i les vides dels sants o hagiografies), però també trobem animals fantàstics (bestiari), algunes escenes de la vida quotidiana, motius florals, vegetals i geomètrics i, fins i tot, escenes de tipus sexual (molt rarament).
  61. 61. - ESCULTURA ROMÀNICA - - Característiques generals TEMÀTICA: temes religiosos (de la Bíblia i les vides dels sants), animals fantàstics (bestiari), escenes vida quotidiana, motius florals, vegetals i geomètrics ...
  62. 62. - ESCULTURA ROMÀNICA - Característiques generals Doble FUNCIÓ: * DECORATIVA (donar bellesa a les construccions arquitectòniques). * I, sobretot, DIDÀCTICA, perquè pretén adoctrinar religiosament, a través de les representacions, a una població analfabeta, és a dir, com la majoria dels fidels no sabien llegir, l’escultura intenta ensenyar la doctrina mitjançant imatges.
  63. 63. - ESCULTURA ROMÀNICA - Característiques generals 8) Escultura ANTINATURALISTA: Les figures són hieràtiques, rígides i poc expressives (amb excepcions).
  64. 64. - ESCULTURA ROMÀNICA - Característiques generals Tendència a omplir tot l’espai compositiu (cert HORROR VACUI).
  65. 65. 7 i 8. L’ART ROMÀNIC: ARQUITECTURA,PINTURA i ESCULTURA PREGUNTES CLAUS --- PER LA PROVA: 1. L’ART ROMÀNIC, QUANT i a ON ES VA DESENVOLUPAR,PER QUÈ REP AQUEST NOM i QUIN ERA EL SEU OBJECTIU? 2. EN QUIN MATERIAL SOLIEN FER-SE LES ESGLÉSIES ROMÀNIQUES i QUINS EREN ELS SEUS ELEMENTS ESSENCIALS? 3. L’ESCULTURA i la PINTURA ROMÀNICA, QUIN CARÀCTER TENIEN,A QUE ESTAVEN SUPEDITADES i QUIN ERA EL SEU OBJECTIU DIDÀCTIC i PER QUIN MOTIU HO ERA? 4. LA PINTURA ROMÀNICA, QUINA TÈCNICA UTILITZAVA i QUE LA CARACTERITZAVA? 5. L’ESCULTURA ROMÀNICA,DE QUE DEPENIA, LES FIGURES A QUÉ S’ADAPTAVEN, QUINA ERA LA SEUA TEMÀTICA i ON SOLIEN UBICAR-SE? 6. EN QUE ES FEIEN LES TALLES RELIGIOSES, ON SOLIEN COLOCAR-
  66. 66. TEMA 2: L’EUROPA FEUDAL  ACTIVITATS FINALS A REALITZAR, PER VALORAR i PREPARAR LA PROVA i ENTREGAR EL DIA DE LA PROVA: PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES, DE LES PÀGINES 38 i 39, EFECTUAR: L’ACTIVITAT 1: COMPLETA el MAPA CONCEPTUAL L’ACTIVITAT 3: DEFINEIX CONCEPTES L’ACTIVITAT 4: IDENTIFICAR les PARTS d’un CASTELL MEDIEVAL L’ACTIVITAT 5: COMENTA EL TEXT L’ACTIVITAT 7: COMPLETA LA TAULA  DEL
  67. 67. TEMA 2: L’EUROPA FEUDAL ASPECTES i VALORACIÓ QUE INCLORÀ LA PROVA DEL TEMA: 1. RESPONDRE A PREGUNTES CLAUS DEL TEMA, DELS SELECCIONADES i REALITZADES EN CLASSE, DE CADA APARTAT --- valor 5 punts 2. DEFINIR, CONCEPTES DE L’ACTIVITAT 3, DEL PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES --- valor 1 punt 3. IDENTIFICAR, ASPECTES DE L’ART ROMÀNIC SEGONS CORRESPONGEN A LA PINTURA o l’ESCULTURA, DE L’ACTIVITAT 7 DE COMPLETA LA TAULA, del PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES -- valor 1 punt 4. TRIAR i RELACIONAR DEFINICIÓ, de les ACTIVITATS DE COMPETÈNCIES, REALITZADES EN CLASSE, DEL LLAURADORS i l’ARQUITECTURA -- valor 1 punt 5. FRASES PER ASSENAYLAR VERITABLE o FALS i CONVERTIR LES FRASES FALSES EN VERITABLES, DE L’ACTIVITAT 1, DEL PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES --- 6. valor 1 punt TEXT PER INTERPRETAR, RESPONDRE A QUESTIONS RELACIONADES AMB UN TEXT del CONTEXT DEL TEMA, SEMBLANT A L’ACTIVITAT 5, DEL PRÀCTICA COMPETÈNCIES --- valor 1 punt

×