Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

L'Edat Mitjana

36,714 views

Published on

Petit recull de la societat a l'Edat Mitjana: classe socials, com vivien, drets i deures...

L'Edat Mitjana

  1. 1. L’EDAT MITJANA<br />
  2. 2. Introducció (I)<br />La societat de l’Edat Mitjana va ser durant segles una societat rural, pagesa. La majoria dels habitants vivia en el camp, que era el centre de totes les activitats i de la vida diària dels habitants d’aquella època.<br />En els primers segles medievals, els pagesos s'organitzaven a l’entorn a unes terres pròpies i d’altres comunes, com boscos, que compartien amb els seus veïns. En grups reduïts, imposaven les seves lleis i justícia, organitzaven les collites i els recursos que d'elles obtenien.<br />
  3. 3. Introducció (II)<br />A poc a poc, aquestes comunitats van ser absorbides per senyors, als quals havien estat lliurades aquestes terres, per un rei o un senyor més poderós. Així comença el que avui dia hem anomenat sistema feudal o feudalisme, instaurant com a mode d'organització social.<br />La societat estava dividida en estaments: a la base trobem els pagesos, lliures o serfs, que suposaven la immensa majoria de la població, en l'escalafó intermedi es troben els militars i els nobles, laics o eclesiàstics. No tots tenien la mateixa categoria sinó que l'estatus dins d'aquests dos grups variava. Acabem a la cúspide amb la reialesa, és a dir, el rei i la seva família.<br />
  4. 4. Pagesos i serfs. La base de la piràmide<br />Alguns pagesos perdien la possessió de les seves terres a canvi de protecció del senyor o del rei, per la qual cosa es convertien en serfs dels senyors (reis, nobles, clergues, o militars). Bona part dels que treballaven en el domini del senyor pertanyien a l'estament dels serfs. La seva condició era hereditària. <br />Tots els pagesos lliures devien al senyor tributs i prestacions en moneda, una part de la collita i de bestiar, i de vegades, també objectes de producció domèstica (articles de fusta o peces de tela). <br />
  5. 5. Pagesos i serfs. La base de la piràmide<br />Malgrat això, no tots els pagesos eren serfs (els lliures es diferenciaven, bàsicament, en que no havien de comptar amb el permís del senyor per marxar de les seves terres), i existien petites quantitats de pagesos que no depenien en absolut dels senyors feudals.<br />
  6. 6. Pagesos i serfs. La base de la piràmide<br />En aparèixer les primeres ciutats, es va crear una nova classe social, que continuava sent classe baixa, però que no es podia dedicar al camp: els artesans.<br />No feien serveis als nobles, però pel fet de refugiar-se dins les fortificacions de les ciutats, sí que havien de pagar impostos.<br />
  7. 7. Clergue<br />L'Església occidental no se sostragué a la feudalització. Com a administradors de grans propietats, els bisbes i els abats s'integraren dins la jerarquia feudal. A finals del segle XI, el papa realitzà una reforma que prohibí algunes pràctiques i s'esforçà a esmenar certs abusos com manca de pobresa, els costums relaxats, el compra de càrrecs, etc.<br />D'altra banda, l'Església, intentà suavitzar i limitar l'abús de poder militar, que limitaven quines persones havien d'estar lliures de les violències i quins actes havien de ser prohibits. La treva de Déu obligava a suspendre les hostilitats durant alguns dies<br />de la setmana i en determinats períodes de l'any. L'objectiu era protegir els pagesos, disminuir la mortaldat, i, en definitiva, fer viable la vida social. Aquesta institució pacificadora s'estengué per tot Europa. <br />Igualment, l'Església promogué l'esperit de Croada, o lluita contra els infidels, per canalitzar l'agressivitat dels cavallers pobres o secundaris.<br />
  8. 8. Clergue<br />Al segle desè es produí un moviment als Monestirs. Des de l’Abadia de Cluny, a França, el seu Abat va eliminar els vincles feudals dels seus monestirs i va donar molta més importància al treball manual, a la còpia de manuscrits i a l’oració. <br />Va tenir un lema: Ora et labora (resa i treballa), i gràcies al seu treball van arribar als nostres dies moltíssimes obres antigues, de la època clàssica, Grècia i Roma, i es van reproduir llibres arreu d’Europa, ja que la impremta encara no s’havia inventat. <br />
  9. 9. Clergue<br />Església<br />
  10. 10. Noblesa i Reialesa<br />REIALESA:<br />Eren la màxima autoritat i els encarregats d’imposar lleis i drets al seu poble. Rebien diners i protecció dels seus nobles i cavallers, els quals, a canvi, rebien terres i títols (comtes, marquesos...). Per això, els reis eren els únic que no pagaven impostos.<br />Al començament de l’Edat Mitjana tenien molt poder, però en ser atacats pels pobles del Nord d’Europa (els bàrbars), van anar perdent-lo de mica en mica.<br />Els Reis i la família eren els més poderosos i rics de tot el país.<br />
  11. 11. Noblesa i Reialesa<br />NOBLESA:<br />Una persona arribava a ser noble gràcies al favor dels Reis, que regalaven aquest títols com a pagament per algun servei. També podies tenir un títol per haver-lo heretat.<br />Tot i que tots eren de classe alta, hi havia nobles de dos tipus:<br /> Alta noblesa: Comtes, Ducs i Marquesos. Habitaven en castells fortificats envoltats dels camps on vivien el seus vassalls, i generalment tancats per ponts llevadissos.<br />Baixa noblesa: no eren tan rics i vivien dins les noves ciutats, a vegades es convertien en defensors militars (Cavallers).<br />
  12. 12. Noblesa i Reialesa<br />NOBLESA:<br />DRETS:<br />Eren posseïdors de grans extensions de terres, tenint autoritat sobre elscamperols que treballaven en elles en qualitat de vassalls, durant el règim feudal. No responienambelsseus béns com a garantia pelsseusdeutes, però sí gaudien de les seves rendes.<br />En cas de cometre delictes, eren jutjats per tribunalsunalsespecials a càrrec del rei, i ocupavencàrrecs en la Cort, a l'església, i en<br />l'exèrcit.<br />Ocupaven llocs d'honor quan assistien a les ceri-mònies religioses i podien ser enterrats a les esglésies. Tenien permès portar espases.<br />
  13. 13. Dadesaproximades de població<br /> a Espanya a l’any 950 d.C<br />

×