Resum per a segon d'ESO.

1. TEMA 1
ELS ORÍGENS DE L’EDAT MITJANA

2. LA FI DE L’ANTIGUITAT
El concepte de l'edat mitjana apareix al segle XVI i fa referència al període intermedi entre la
civilització clàssica de Grècia i Roma i la moderna del Renaixement.
L'edat mitjana comença amb la fragmentació política d'Europa a partir de la decadència del món
romà i la divisió de l'Imperi Romà en diferents regnes creats pels pobles germànics després
d'envair l'imperi.

3. LA FI DE L’ANTIGUITAT
Causes:
• Decadència de la vida urbana per:
◦ inseguretat a les ciutats
◦ retrocés de les activitats artesanals i comercials
◦ creixent càrrega d'impostos
◦ abandó de les ciutats de les elits aristocràtiques
• Decadència de l'imperi per:
◦ Menor poder dels emperadors
◦ Debilitament de la força militarment
◦ Multiplicació dels enemics
Conseqüències:
• Ruralització de la vida en Europa per:
◦ Els centres de poder van passar al camp i a les viles rurals
◦ Els homes lliures van passar a ser colons (dependents dels poderosos) i els esclaus a serfs (amb més
llibertat).
◦ Autosuficiència en compte de comerç
• Divisió de l'imperi en entitats menors
• Fi de la unitat mediterrània i del comerç a gran escala

4. BIZANCI
L'any 395 l'emperador Teodosi va dividir l'imperi romà en dos i durant quasi cent anys van existir dos
imperis, l'occidental amb capital en Roma i l'oriental amb capital en Constantinoble (Bizanci). Amb les
invasions dels pobles germànics l'imperi occidental desapareix però no l'oriental.
L'imperi oriental, anomenat també Bizantí pretén unificar l'imperi romà i conquerix part de la mediterrània
occidental als segles VI i VII, però a partir del VIII perd bona part del seu territori a mans de l'Islam.
Característiques de l'imperi:
• L'emperador controla el poder polític i religiós.
• L'església s'identifica amb el poder.
• Es divideix en províncies.
Cultura i art:
• El grec és la llengua oficial
• Van inventar l'alfabet ciríl·lic.
• Manté el llegat cultural de Grècia i Roma.
L'art bizantí va influir en la resta d'Europa, les seues característiques són:
• En arquitectura dominen els edificis de planta central amb cúpula.
• Els edificis s'adornen amb mosaics
• En pintura predominen les icones religioses (quadres amb imatges).

5. BIZANCI

6. L’ISLAM: ORÍGENS I DOCTRINA
L'islam és una religió monoteista sorgida a Aràbia al segle VII.
Abans de l'aparició de l'islam els tribus àrabs practicaven un politeisme animista. Segons la tradició
Mahoma (Mohammed) fou elegit profeta de Déu (Al·là) i va predicar la seua doctrina basada en l'islam
(submissió a Déu).
La doctrina islàmica recull aspectes del judaisme i cristianisme. Els seus preceptes principals són:
• Professió de fe: “hi ha un únic Déu i Mohammed és el seu profeta”
• Oració: cal resar cinc vegades al dia.
• Dejuni: al mes del Ramadà mentre el sol es fora.
• Pelegrinació: a la Meca almenys una vegada a la vida i si s'ho pot permetre.
• Almoina: ajudar els necessitats
Comprén també un conjunt de normes socials que regulen la vida dels fidels recollides a l'Alcorà (el
llibre sagrat), als Hadits (dits i fets del profeta) que formen la Sunna (tradició).

7. L’ISLAM: EVOLUCIÓ HISTÒRICA
Mort Mahoma els seus successors foren anomenats Califes. Els quatre primers califes són els
califes ortodoxos perquè eren contemporanis del profeta.
Després va haver una guerra entre els partidaris d'Alí (Xiites) i els omeies, que van vèncer.
Durant el califat van conquerir part de l'imperi bizantí, l'imperi persa, el nord d'Àfrica i la
península ibèrica.
El califat era una monarquia absoluta i teocràtica (tenia tot el poder polític i religiós). Era assistit
pels visir (ministres) i emirs: governadors de les províncies o emirats.
L'any 750 els Abbàsides van derrocar els Omeies i van traslladar la capital a Bagdad. Les
conquestes militars van acabar però va continuar l'expansió de l'Islam.
Al segle X algunes províncies (emirats) es van fer independents i al s. XIII els mongols van
acabar amb el califat.
Els turcs otomans van crear un imperi a partir del segle XIV que va ser el successor del califat i va
durar fins el s. XX.

8. EXPANSIÓ DE L’ISLAM

9. ECONOMIA I SOCIETAT EN L’ISLAM
Com totes les societats antigues, la base de l'economia era l'agricultura. Els musulmans van portar nous cultius
des d'Àsia a Europa com l'arròs, el cotó, la taronja o la canyamel. A més van perfeccionar les tècniques
d'aprofitament d'aigua construint assuts, sèquies i sènies.
Van impulsar el tèxtil (tapissos, sedes), el cuir, el vidre, van introduir el paper, ...
Al tindre un imperi tan gran amb una moneda única (dinar i dirham) el comerç a llarga distància va créixer.
Tot i que la gent vivia al camp les ciutats eren els centres de la vida política, cultural i econòmica.
Les ciutats estaven emmurallades. La part central era la medina on estava la mesquita aljama. A la part més
alta estava l'Alcàsser (castell) i l'alcassaba. Dins la medina es trobava el soc o mercat. Fora de les ciutats
estaven els ravals.
La societat es dividia en:
Musulmans:
• àrabs: grup privilegiat i més ric.
• Muladís: habitants de les terres conquerides.
No musulmans: cristians i jueus. Pagaven impostos especials.
La família estava sota l'autoritat de l'home. Les dones no pintaven res.

10. CULTURA I ART ISLÀMICS
Els musulmans van recollir elements culturals orientals i occidentals i els van adaptar a
la seua cultura i van difondre invents com la pólvora, la brúixola, el paper, la
numeració, ... A més van destacar en matemàtiques, astronomia, medecina, filosofia,
geografia, i ciències aplicades.
L'art islàmic es veu influït per:
• Les civilitzacions que va conquerir
• La prohibició de representar imatges.
En arquitectura utilitza materials modestos: columnes menudes, rajola, guix i arc de
ferradura i cúpula. La decoració però és molt rica: marbres, mosaics, ceràmica, per
crear ambients frescos i agradables.
Els principals edificis són les mesquites.

11. ART ISLÀMIC

12. L’IMPERI CAROLINGI
Al segle IX els francs van vèncer els àrabs a Poitiers i van crear un
regne que abraçava part de l'Europa centre-occidental. Carlemany va
ampliar el regne i es va proclamar emperador, successor dels
emperadors romans.
L'imperi estava dividit en comtats governats per comtes. Les províncies
frontereres s'anomenaven marques dirigides per un marqués.
A la mort de Carlemany l'imperi es divideix entre els seus tres nets que
s'enfronten en una guerra
La major part de la població era camperola i estava sotmesa als nobles
d'una o altra forma. Les ciutats, l'artesania i el comerç eren escasses.
Les relacions de fidelitat personal cada vegada eren més importants i
senten les bases del feudalisme.
Al regnat de Carlemany hi ha un impuls de la vida cultural i artística
basada en el llatí i el cristianisme.

13. TALLER D’HISTÒRIA

14. TREBALL OPTATIU
Completa a la teua llibreta i lliura al
professor les activitats de les pàgines 28 i
29 del llibre (1 a 11).