La família a Grècia

1. Grècia Clàssica
III

2. La justícia
• Les lleis (NOMOS) van variar molt amb el
temps.
• DRACÓ al segle VII aC fa el primer codi
escrit
• SOLÓ el va reformar per massa rigorós i
CLÍSTENES el va reformar definitivament al
segle VI aC.
• El codi de lleis espartanes el va fer LICURG
al segle VII aC.

3. • Els principals tribunals d’Atenes.
– EL CONSELL DE L’AREÒPAG
– PAL·LADI
– HELIEA

4. • EL CONSELL DE L’AREÒPAG
–Era el tribunal més important
–Jutjava els crims d’homicidi
premeditat, incendis i enverinaments
–Dictava penes de mort o desterrament
amb confiscació de béns (Ostracisme)

6. –PAL·LADI
• Situat al santuari de Pal·las Atenea.
• Homicidis involuntaris
• Instigació a l’assassinat
• Complicitat en la mort d’una persona
• Dicta penes d’Ostracisme

8. –HELIEA
• Tribunal popular de justícia
• Jutja totes les causes, tret dels delictes de
sang
• 3000 heliastes elegits a sorteig.
• Els 9 arconts preparaven els judicis i presidien
el sorteig dels heliastes.
• Cada arcont tenia una feina específica:
–Arcont Basileus > Plets d’homicidi
–Arcont Epònim > Plets de família i successions
–Arcont Polemarc > Plets del no ciutadans
–6 arconts Tesmòtetes > Altres qüestions

10. La família
• El matrimoni tenia la finalitat de la procreació
dels fills legítims.
• En un principi el matrimoni es feia amb la compra
de la dona, desprès es feia un matrimoni religiós
on la dona ja no era propietat del marit.
• El matrimoni es feia mitjançant un contracte on
s’establia l’aportació material dels esposos. El
marit pot repudiar la dona, encara que ha de
restituir el dot i la dona torna a la casa paterna.

11. • La dona pot divorciar-se, però necessita el permís de
l’arcont i justificar maltractaments. A Atenes la vida
de la dona transcorria sota l’autoritat dels homes
(Pare, Marit) ; En època democràtica va millorar, però
mai es va emancipar.
• A esparta la dona tenia més llibertat, però no tenia
cap dret polític.
• Els pares tenen el dret absolut sobre els fills fins i tot
el de mort. Fins la majoria d’edat són propietat del
pare.
• A esparta els fills eren propietat de l’estat des del seu
naixement i a partir dels 7 anys l’estat es feia càrrec
de la seva educació militar.
• L’estat pot matar al nadó si presenta tares físiques
(TAIGET)

14. L’educació
• L’educació a Atenes només era pels homes,
les dones no tenien dret a l’educació.
• Atenes
– La responsabilitat de l’educació requeia en la
família.
– Als 18 anys l’estat agafa als nois pel servei
militar. (L’EFEBIA)
– La mare preparava a les noies per ser
mestresses de casa.
– Tres etapes en la formació dels nois:

15. • Ensenyament primari
–El mestre GRAMMATISTÈS ensenya a casa
seva a llegir i a contar
–Al set anys comença l’escola acompanyat
per un PEDAGOG (esclau)
• Ensenyament secundari
–El mestre de secundària és el
GRAMMATIKOS que imparteix
matemàtiques i literatura
–El CITANSTA impartia música i cant
–Als 14 anys acaba l’etapa

17. • Ensenyament superior
–Es feia al GIMNASION
–Tenia varies assignatures:
• Astronomia
• Oratòria
• Dialèctica
• Filosofia
• Gimnàstica

18. • La gimnàstica es feia a la PALESTRA o
recinte del gimnàs.
• Als 18 anys, la mili
• Alguns filòsofs van construir centres
d’ensenyament per educar els joves
d’Atenes:
–PLATÓ > L’Acadèmia
–ARISTÒTIL > El Liceu

21. Esparta
– Els seus habitants estan subordinats a l’estat i
han de preparar el cos per la defensa militar.
– Els nens de set anys eren apartats dels seus
pares i vivien en col·legis –caserna fins els 20
anys, que passaven a ser soldats.
– La música, la lectura i l’escriptura ocupen un
segon pla respecte la formació física.
– Fins els 60 anys estaven en disposició de
l’exèrcit.
– A les noies se’ls hi impartia la dansa i
gimnàstica però dormien a casa dels pares.

24. La vida privada
• La vida diürna dels ciutadans d’Atenes se solia
desenvolupar a l’Àgora o plaça pública.
• La jornada comença a l’alba, es renta les mans i la
cara i esmorza poc, (Pa amb figues, vi barrejat
amb aigua, olives i formatge) seguidament cap a
l’àgora.
• Generalment a l’àgora l’acompanya un esclau que
compra els aliments per dinar. Les dones no
podien sortir de casa, només per anar a buscar
aigua.
• L’esclau porta l’aliment a casa i l’home fa política
a l’àgora, segons el seu càrrec.

25. • El lloc més freqüentat de l’Àgora era l’STOA
• Anar al gimnàs o els banys públics era una
activitat molt freqüent.
• Al mig dia pren un refrigeri al mateix
mercat, fins a posta de sol.
• L’home d’Atenes només sopa i dorm a casa.
• Els grecs organitzaven sopars pels seus
amics en la sala de la casa reservada als
homes, l’ANDRON
• Les dones estaven reduïdes a les estances
del GUINAILON.

27. • Els banquets i poden participar dones, les HETERES
o prostitutes, generalment molt cultes, les dones
de la casa ho tenen prohibit, els esclaus serveixen
l’àpat.
• La casa dels grecs era de tova (Fang i palla assecat
al sol) i el terra era de terra premsada.
• Les dependències de la casa orientades cap un pati
central descobert, que feia de lloc de reunió. Hi
podem trobar l’altar per les ofrenes als déus.
• Els mobles eren escassos, baguls i coixins.
• Els vestits solien ser de llana o lli, els més luxosos
amb seda importada d’orient.

29. • La túnica era una peça rectangular generalment
d’ús interior.
– PÈPLUM > Per les dones on la part superior es doblega
sobre el coll i s’aguanta sobre les espatlles, amb
cinturó.
– QUITÓ > Túnica amb mànigues
– MANTELL >Peça exterior pel carrer
– HIMATIÓ > Peça rectangular pels homes que s’enrotlla
al cos i deixa l’espatlla lliure
– CLÀMIDE > capa curta de llana pels genets.
– Els homes s’afaitaven i tallaven els cabells a les
perruqueries que era un important centre de reunió
on es parla de política.

31. fi