Repàs esquemàtic dels grans pensadors des del s.VI al V aC que influiren en la filosofia de Plató. Versió millorada

1. ANTECEDENTS FILOSÒFICS
DEL PENSAMENT DE PLATÓ
Plató
Heràclit
Sòcrates
Parmènides
Pitàgores

2. INFLUÈNCIES EN LA FILOSOFIA DE PLATÓ
PAS DEL MITE AL LOGOS
Segle VII-VI a. C Segle V a. C
JÒNIA SUD-ITÀLIA ATENAS
Problema filosòfic: Problema filosòfic:
LA NATURALESA LA SOCIETAT,L’ÉSSER HUMÀ,
LA POLÍTICA
EXPERIÈNCIA RAONAMENT
SENSIBLE ABSTRACTE Els sofistes Sòcrates
Els físics jonis Escola pitagòrica
Heràclit d’Efes Parmènides d’Elea
IL·LUSTRACIÓ ATENESA
FILÒSOFS DE LA NATURALESA

3. LES CIUTATS DELS PRESOCRÀTICS
1. Elea: Parménides
2. Crotona: Escuela
pitagórica
3. Agrigento: Empédocles
4. Leontino: Gorgias
5. Siracusa:
6. Estagira: Aristóteles
7. Abdera: Demócrito;
Protágoras
8. Atenas: Sócrates; Platón
9. Clazomene: Anaxágoras
10. Colofón: Jenófanes
11. Éfeso: Heráclito
12. Mileto: Tales;
Anaximandro; Anaxímenes

4. ELS FÍSICS JONIS
FILOSOFIA ÉS COSMOLOGIA
Θαλής UNIVERS
ο Μιλήσιος
COSMOS CAOS
ORDRE DESORDRE
NECESSITAT
NATURAL
ARBITRARIETAT
ACCIONS DE LA
PRINCIPIS FÍSICS DIVINITAT
IMPREVISIBILITAT
REGULARITAT
COMPRENSIBLE INEXPLICABLE
Experiències
sensibles CONEIXEMENT
Matemàtica
RELIGIÓ MITES

5. HERÀCLIT D’EFES (544-484 AC)
Principi
Totes les material
coses ARJÉ FOC
naturals
Substrat
Devenir CANVI ETERN RETORN
ARMONIA CAOS ALS
INVISIBLE SENTITS
ORDRE DESORDRE APARENT
LOGOS
OPINIONS
OCULT ALS NO
RAÓ
SENTITS CONEIXEMENT
Ἡ ράκλειτος ὁ Ἐ φέσιος
“En el mismo río entramos y no entramos, pues somos y no somos [los mismos] ”
en Diels-Kranz, Fragmente der Vorsokratiker, 22 B12

6. PITÀGORES DE SAMOS (571-497 aC)
Comunitat místico-religiosa
Πυθαγόρας
Plató pren contacte amb ella
als seus viatges a Sicília
ESCOLA PITAGÒRICA
Religió òrfica
COSMOLOGIA CONEIXEMENT DOCTRINA DE L’ÀNIMA
L’univers és un Prové del
COSMOS SUPERIORITAT ANIMA sobre cos
RAONAMENTABSTRACTE
TOT ORDENAT Funció: CONEIXEMENT de
NEGACIÓ DELS SENTITS l’HARMONIA de l’Univers
ESTRUCTURA
MATEMÀTICA MÈTODE DEDUCTIU
PURIFICACIÓ PER ALLIBERAMENT
relacions dels números L’ESTUDI (MATEM. DEL COS
mesurable I FILO)
Harmonia de
Reencarnacions succesives
MÚSICA les esferes

7. PARMÈNIDES D’ELEA (540-470 aC)
POEMA DE LA DIOSA
!!!
DOS VIES DE CONEIXEMENT
VIA DE VIA DE LA
L’OPINIÓ VERITAT
“El ser es y “El ser es y el
no ser no es”
no es”
A=A; ¬A = ¬A
A^ ¬A
Les experiències sensibles El pur raonament lògic
són enganyoses du a la veritat
Ser de les coses UNITAT
MULTIPLICITAT Apariència contradictòria Immutable
D’ÈSSERS
de les coses Ingènit
Indivisible
DOXA ALETHEIA Impereceder
Complet

8. ELS SOFISTES (segona meitat s.V a C)
EDUCADORS Estrangers sense drets polítics. Gran prestigi
i influència a la democràcia
DELS
CIUTADANS Mestres de retòrica, oratòria, erística (arts
de la persuasió per obtenir èxit social o
polític)
Πρωταγόρας
No són una escola de pensament
FILÒSOFS
Allò vertader, bell o just és el que opina
cadascú que és vertader, bell o just
NO hi ha VERITATS
RELATIVISME ABSOLUTES CONEIXEMENT = OPINIÓ NO hi ha SABER
Incapacitat humana per al coneixement
Es IMPOSSIBLE objectiu i universal
ESCEPTICISME CONÉIXER la veritat
El llenguatge sols serveix per persuadir o
emocionar
No tenen origen diví
Les LLEIS I ELS CODIS MORALS són
CONVENCIONALISME producte d’ACORDS
Són relatives
No són eternes
EMPIRISME POLÍTIC Allò bo, just és el que LA MAJORIA
considera bo, just

9. SÒCRATES (470-399 a C)
Hi ha UNA VERITAT UNIVERSAL I
OBJECTIVA Crítica als sofistes
ABSOLUTISME
Relativisme
Objectiu de la FILOSOFIA Escepticisme
IRONIA
FASES “Sols sé que no sé res”
MÈTODE DIALÈCTIC
Descoberta de la veritat
MAJÈUTICA
en un mateix
DIÀLEG
Recerca col·lectiva
INDUCCIÓ DEFINICIONS Virtuts morals
ESSENCIALS
Participació activa
VIRTUT S’ENSENYA
Σωκράτης
DOCTRINA MORAL
VIRTUT ES COGNOSCIBLE
INTEL.LECTUALISME MORAL