Presentació del tema 1: Els presocràtics. Història de la filosofia de segon de batxillerat

1. Tema 1: Els presocràtics
La cultura grega: característiques i períodes
El problema del moviment o canvi
Els milesis: Tales, Anaximandre, Anaxímenes.
Les escoles italianes: el pitagorisme.
Un nou llenguatge de la raó: Heràclit i Parmènides.
Els pluralistes: Empèdocles, Anaxàgores, l’atomisme de Demòcrit.
Montse López
Institut de Celrà

2. Celrà
Celrà
La cultura grega:
característiques i períodes
• Origen de la filosofia occidental: Milet, Jònia,
Grècia, segle VII a.C

3. Celrà
Etapes de la cultura grega
• La Jònia, a les costes de l’Àsia Menor, i a
la Magna Grècia, al sud d’Itàlia: els
presocràtics.(VII-V a.C)
• Atenes, seu de la filosofia clàssica (V-IV
a.C): Sòcrates, Plató i Aristòtil.
• Atenes, Alexandria, Roma: l’època
hel·lenística i romana (III a.C-II d.C).

4. Celrà
1.Els Presocràtics
Demòcrit
Els Pitagòrics
Anaxàgores
Parmènides
Els milesis
Empèdocles
Heràclit

5. Celrà
2.Filosofia clàssica
Sòcrates i
sofistes
Plató
Aristòtil

6. Celrà
3.Filosofia Hel·lenística
Epicureisme
Estoïcisme
Escepticisme

7. Celrà
El pas del mite al logos
• El mite
• Es vol explicar la totalitat d’allò existent
• S’ utilitza la fantasia
• Les causes són antropomòrfiques i transcendents Hesíode:
(déus) Teogonia
• La realitat així explicada resta arbitrària
(no necessària) Homer
• Es tracta, pròpiament, d’un pensament preracional
i no pas irracional
• Homer i Hesíode en són exemples
La Ilíada-L’ Odissea

8. Celrà
El pas del mite al logos
• El logos
• Es vol, també, explicar la totalitat d’allò existent, PERÒ
• S’utilitza la raó
• Les causes són immanents (físiques o metafísiques)
• La realitat així explicada es revela com a necessària
• Parlarem, ara, de pensament racional (indistintament ciència i
filosofia)
• Els filòsofs presocràtics en són l’exemple (milesis, pitagòrics etc)
Logos = pensament, raó, paraula
λóγος

9. Celrà
Mite vs Logos
Continuïtat i ruptura
DÉUS
EXPLICACIÓ
TRANSCENDENT
PHYSIS
EXPLICACIÓ
DESTÍ
IMMANENT
TEOGONIA
REALITAT REALITAT
ARBITRÀRIA NECESSÀRIA
MITE LOGOS

10. Celrà
MITE VS LOGOS
Qüestionari sobre el fragment de Cosmos, una sèrie de Carl Sagan:
1ª/ A la vora de quin mar va néixer la filosofia?
2ª/ L’origen del pensament és descrit com “una revolució que va
treure.........................................................................................................”
3ª/ Per què, se’ns diu, és l’univers cognoscible?
4ª/ Si l’univers és un cosmos, llavors, hi ha unes lleis ..............................
...................................................................................................................
5ª/ Aquí es produeix el primer conflicte entre ciència i................................,
Naturalesa i.................................................................................................
6ª/ Per què aquesta revolució es produeix justament en aquesta regió i en
aquest moment?
7ª/ El fragment no arriba a explicar la relació entre els viatges i l’aparició de
la reflexió crítica, en particular sobre la qüestió dels déus. Intenta una
explicació pròpia.

11. Celrà
Origen de la filosofia
• Causes materials del “miracle grec”:
1. Raó política: organització pròpia o POLIS (= ciutat-estat)
Foment de l’individualisme i la llibertat
2. Raó econòmica: país pobre en recursos, abocat al mar i al comerç
Enriquiment, aparició de la moneda, viatges Foment del
pensament
abstracte, obertura
d’esperit, esperit
crític
3. Raó religiosa: no hi ha llibres sagrats ni casta sacerdotal Interpretació
i reinterpretació dels mites fins a la desmitificació.

12. Celrà
El problema del moviment o canvi
• Constatació empírica: experiència del canvi, la finitud i la mort
enfront d’una visió estable del firmament: DUALISME
CEL (regular, estable, etern i perfecte)= COSMOS
• _______________________________________________
TERRA (sotmesa al moviment, finita i imperfecta)= CAOS
CANVI: ja NO
és verda,
La fulla ÉS verda encara NO és La fulla ÉS groga
groga

14. COSMOS

15. Celrà
El problema del moviment
• Requisits o condicions del coneixement
APARENÇA: mòbil, múltiple, accidental,
Qüestió ontològica: il·lusòria
OBJECTE
conegut
Què és real?
ESSÈNCIA: permanent, una, essencial,
verdadera
La RAÓ, el LOGOS, que és la funció
pròpia del NOUS (ment), part divina de
l’ésser humà, estable i permanent.
Qüestió SUBJECTE
que coneix
gnoseològica: Els SENTITS del cos, part finita de
l’ésser humà, inestable i mòbil.
Com es coneix la
realitat?

16. Celrà
El problema del moviment
La qüestió queda, doncs, plantejada així:
LA REALITAT L’EINA DE TIPUS DE
CONEIXEMENT CONEIXEMENT
APARENÇA SENTITS “DOXA”, OPINIÓ
(múltiple, mòbil (saber aparent)
Sembla-ser)
ESSÈNCIA NOUS CONEIXEMENT
(Una, immutable (Esperit) (saber real)
Ser)

17. Celrà
Els milesis
La qüestió fins ara Hi ha quelcom de permanent, etern i cognoscible en un
comentada: món on tot sembla canviant, moridor i incognoscible?
Existeix un primer principi o arkhé que reuneixi aquestes
Nou plantejament
característiques?
Allò d’on tot prové, origen
ARKHÉ
Allò que és, en el fons, tot; essència
Els milesis van respondre: sí, aquest arkhé existeix i es troba en la physis, en la naturalesa

18. Celrà
Els milesis
• Què és la physis?
• 1/ En ella tot està sotmès a la necessitat. Es tracta d’un
cosmos i no pas d’un caos: tot està en el seu lloc perquè
tot té l’essència, la naturalesa, que li correspon.
• 2/ No es tracta d’una cosa inert, quieta, sinó dinàmica;
ho veiem en el moviment dels astres, en el pas de les
estacions i les generacions, on tot se succeeix
ordenadament.
• 3/ A més, aquesta activitat que defineix la physis no
prové de fora, sinó que li és pròpia, interna. El model de
la physis seria, així, la d’un gran organisme viu; d’aquí el
terme HILOZOISME (=doctrina que atribueix vida pròpia
a la matèria).

19. Celrà
Els milesis: Tales
1/ L’arkhé és l’aigua
Explicacions d’Aristòtil:
•Diferents estats de l’aigua (líquida, sòlida, Tales de Milet
gasosa)
• Supervivència
•Fascinació pel Nil
•Influències mítiques
2/ “Tot és ple de déus”
Exemple d’hilozoisme. Magnetisme?
Cosmologia de Tales

20. Celrà
Els milesis: Tales
Aparença: aigua, gel, aire
GEL AIGUA AIRE
Essència o arkhé: aigua

21. Celrà
Els milesis: Anaximandre
1. L’arkhé és l’apeiron, allò indeterminat
La generació no s’explica com alteració d’un
element, sinó com separació de contraris
Si l’arkhé fos un element determinat, com
s’explicaria l’existència del seu contrari?
2. Primera formulació sobre l’origen de
la vida: l’home hauria estat abans un
peix...

22. Celrà
Els milesis: Anaximandre
APEIRON 1.Arkhé
CALOR SEC FRED HUMIT 2.Separa-
ció de
contraris
Món visible
i determinat
3. Món
visible

23. Celrà
Els milesis: Anaxímenes
1. L’arkhé és l’aire
2. Les diferències qualitatives poden
reduir-se a diferències quantitatives
FOC
Procés de rarefacció: de + a -
Anaxímenes
AIRE TERRA
AIGUA
Procés de condensació: de – a +

24. Celrà
Els pitagòrics
*Magna Grècia, fundador llegendari,
influència òrfica, organització sectària,
esperit aristocràtic.
*L’arkhé és el nombre, l’univers està
harmònicament constituït i la
matemàtica ens revela el seu secret.
Pitàgores
El teorema de Pitàgores La Magna Grècia

25. Celrà
Pitagòrics vs Milesis
Milesis Pitagòrics
Saber individual i obert al debat Saber col·lectiu i secret, revelat
públic pel mestre
Concepció monista i biologista de Concepció dualista i matemàtica
la natura
Saber obert a l’experimentació: Saber que menysprea
aplicació tècnica l’experiència: preocupacions
espirituals (salvació de l’ànima)

26. Celrà
L’orfisme
Religió d’origen oriental que va introduir-se
a Grècia cap al segle VI a.C. Forma part de
les religions mistèriques.
El nom prové d’Orfeu, però la base doctrinal
barreja creences procedents, sobretot, de
Dionís.
Es creu en la naturalesa dual de l’ésser
humà, feta d’elements titànics i dionisíacs,
i també en una culpa original que hem de
d’expiar.

27. L’orfisme Apol·lo
Apol·lo
Des del punt de vista filosòfic, la novetat
d’aquesta teoria rau en l’afirmació de la
superioritat de l’ànima i la seva immortalitat.
Es defensa, així, la reencarnació.
El naixement de Dionís
Quant a la purificació de l’ànima, es propo-
sen dues vies El model ascètic
El model intel·lectual

28. Celrà
La concepció pitagòrica del nombre
CONCEPCIÓ ACTUAL CONCEPCIÓ PITAGÒRICA
El nombre és una abstracció; ens El nombre té una entitat, una
el representem com a relacions personalitat pròpia. Resulta de la
d’unitats: 1+1+1=3 divisió de la unitat
El nombre expressa una quantitat; El nombre és quantitatiu però
és qualitativament neutre també qualitatiu
Concepció aritmètica Concepció més aviat geomètrica

29. Celrà
La filosofia pitagòrica
Els pitagòrics associen els nombres a figures i expliquen així l’origen del món
L’1 és el punt, el dos la línia, el tres el pla i el quatre el cos sòlid.
La realitat es compon de cossos sòlids;
els sòlids provenen de la unió de plans;
els plans de la unió de línies i les línies
de la unió de punts

30. Celrà
Astronomia pitagòrica

31. Celrà
La crisi de la teoria
Descobriment dels nombres irracionals: per exemple, √2.
Aplicació del teorema de Pitàgores

32. Carl Sagan: els pitagòrics
1/ D’on era Pitàgores?
2/ Quines raons, segons Sagan, haurien portat Pitàgores a creure
que la terra era un globus?
3/ Quin famós terme va ser utilitzat per primer cop per aquest filòsof?
4/ Quina és la principal diferència entre el mètode de la ciència actual i
el de Pitàgores?
5/ Quants cossos sòlids regulars hi ha? A quins elements es fan
correspondre?
6/ De què estava fet l’univers?
7/ Quan va produir-se la crisi de la teoria?
8/ Quins són els dos sentits del terme irracional?
9/ Qui va ser el més famós pitagòric? Què defensava?
Què criticava?

33. Celrà
Un nou llenguatge de la raó
La tradició va considerar-los autors contradictoris, però avui destaquem també
les seves semblances.
HERÀCLIT PARMÈNIDES
Efès, tradició jònica Elea, tradició mística
L’essència és l’esdevenir L’essència és l’ésser
En ells trobem una major “què vol dir que les coses són”
abstracció que en els precedents: Inici, doncs, de la metafísica
del “què són les coses” a

34. Celrà
Heràclit
Conegut com “Heràclit l’obscur”, degut al seu estil hermètic
i la fama d’arrogant.
Atribució d’un llibre Sobre la physis, col·lecció d’aforismes
de to dèlfic.
A la natura li plau amagar-se
Vaig investigar-me a mi mateix
Els ases prefereixen deixalles abans que l’or
Mals testimonis són per als homes els ulls i les oïdes
quan es tenen bàrbares les ànimes

35. Celrà
Heràclit
1/ Quin és l’arkhé, l’ésser profund de tot?
Resposta: l’arkhé és el foc, entès com a símbol de l’esdevenir
Aquest món, el mateix per a tots,
cap dels déus
ni dels homes l’ha fet, sinó
que ha existit sempre, existeix i existirà
com a foc sempre viu,
encenent-se amb mesura
i amb mesura apagant-se
(fragment 741)

36. Celrà
Heràclit: l’esdevenir
Als qui entren en els mateixos rius els corren per damunt
aigües diferents cada vegada (fragment 12)

37. Celrà
Celrà
Heràclit: la dialèctica
2/ Si tot flueix, si tot canvia contínuament,
com és que la realitat sembla estable?
RESPOSTA: perquè l’aparent quietud és
el resultat d’un moviment doble, en sentit
oposat, i momentàniament en equilibri, com
l’arc i la fletxa.
La guerra és el pare i el rei de totes les coses
(Fragment 53)

38. Celrà
L’heraclitisme
Anomenem heraclitisme la manera en què els contemporanis d’Heràclit van
interpretar la seva teoria, considerada sinònim de fenomenisme (res no és
real, sinó mera aparença), relativisme (els valors morals absoluts no existeixen)
i irracionalisme (la raó és incapaç de revelar-nos la veritat)
L’ésser seria el no res?
CANVI: ja NO és verda,
encara NO és groga La fulla ÉS groga
La fulla ÉS verda

39. Celrà
Contra l’heraclitisme
Contra aquesta interpretació, els historiadors actuals destaquen els fragments
on Heràclit parla del LOGOS com a mesura, l’ordre del desordre
Després d’escoltar el logos i no a mi,
és fàcil reconèixer que totes les coses en són una
Objectiu: mesura de la realitat
LOGOS
Subjectiu: raó-eina que pot mesurar la realitat

40. Celrà
Influències posteriors
Hegel Marx
Heràclit
La dialèctica
Segle XIX
L’etern retorn,
El fenomenisme Nietzsche

41. Celrà
Parmènides
Elea, Magna Grècia
Influències místiques (Xenòfanes) i pitagòriques
Atribució d’un llarg poema sobre l’ésser,
compost d’un proemi i dues parts
Considerat el fundador de la lògica
Elea

42. Celrà
El poema de Parmènides
Proemi: una deessa ens durà
cap al camí de la Veritat.
Primera part: la via de la veritat.
“El ser és; el no ser no és”
“Ser i pensar és el mateix”
Segona part: la via de l’error;
els sentits
L’esfera eleàtica
representaria el ser:
immòbil i massís

43. Celrà
El poema de Parmènides
El fet que una deessa ens acompanyi mostra l’autoritat de
la veritat enunciada, que es presenta com a revelada, doncs,
indubtable

44. Celrà
Zenó d’Elea:
Aquil·les i la tortuga
L’argumentació de Zenó opera per reducció a l’absurd
Tesi a demostrar: el moviment que veiem és contradictori;
per tant, no pot existir
I com és, que Aquil·les no atrapa mai la tortuga?
a/ Suposem que Aquil·les vol atrapar una tortuga que es troba a
certa distància d’ell
b/ Quan Aquil·les comença a córrer cap a la tortuga, aquesta
corre en la mateixa direcció que ell.
c/ Quan Aquil·les arriba al punt 2, la tortuga ha avançat fins al punt
3. I quan Aquil·les arriba a aquest punt 3, la tortuga ha recorregut, de
nou, una certa distància (4). I així contínuament, fins a l’infinit: la
distància disminuirà sempre, però mai podrà desaparèixer (1/2, 1/4,
1/8, 1/16, 1/32 etc)

45. Celrà
ELS PLURALISTES
Tots aquests pensadors comparteixen el model conceptual
que permet harmonitzar:
El concepte d’ésser El concepte de canvi
PARMÈNIDES HERÀCLIT
IDEA BÀSICA I COMUNA:
La pluralitat de l’experiència sorgeix d’una pluralitat de principis
El canvi en el món visible es redueix al moviment
de partícules immutables

46. Celrà
EMPÈDOCLES D’AGRIGENT
Segueix la tradició eleàtica i pitagòrica.
Fama de profeta i místic; llegenda sobre la seva mort.
L’arkhé són els quatre elements:
la terra, l’aire, el foc i l’aire
Les forces que actuen sobre ells per donar lloc
al món visible són: L’Amor i l’Odi
El procés seria etern; d’aquí la defensa de la immortalitat
de les ànimes (Purificacions)

47. Celrà
ANAXÀGORES DE CLAZÒMENES
Natural de la Jònia; procés per impietat a Atenes.
Segons Plató, hauria estat primer admirat i després rebutjat per Sòcrates
Dues idees bàsiques:
1ª: “En tot hi ha de tot”
LES HOMEOMERIES (Aristòtil)
2ª: El NOUS Principi ordenador que no es barreja
amb res, diferent de la resta.
(Finalisme i no mecanicisme?)

48. Celrà
DEMÒCRIT I L’ATOMISME
Natural d’Abdera, fama de “rialler”, gran influència a la seva època,
Deixeble d’un llegendari Leucip, que li hauria llegat el concepte d’àtom.
Atribució de l’obra: Petit sistema del món
Poden les substàncies dividir-se fins a l’infinit?
NO: concepte d’àtom
Els àtoms son indivisibles, sòlids, plens;
qualitativament idèntics;
es distingeixen per la figura, l’ordre i la posició

49. Celrà
L’ATOMISME DE DEMÒCRIT
Els àtoms són l’arkhé de què tot està fet:
Són indivisibles, sòlids,plens,qualitativamet idèntics i
eterns.
L’univers no ha estat creat ni cal cap força exterior per
explicar-ne l’existència: tot deriva del àtoms que es
mouen des de sempre i per sempre en el buit.
El moviment dels àtoms està més enllà de tota causa
i és la causa de tot
Explicació aristotèlica: A#N per la figura
AN#NA per l’ordre
Z#N per la posició

50. Celrà
DEMÒCRIT: ANTROPOLOGIA I ÈTICA
L’ésser humà és un microcosmos
L’ànima és material, està feta d’àtoms subtils i mou el cos
Defensa d’una teoria empirista del coneixement
Defensa d’una ètica optimista i humanista: la filosofia ha de servir-nos
per deslliurar-nos de la por que ens fa infeliços
La por als déus, La por a la mort
que no s’ocupen de nosaltres ja que la mort no és res

51. Celrà
COMPARACIÓ ANAXÀGORES I DEMÒCRIT

52. Celrà
Els presocràtics
Aquí teniu un quadre per resumir i repassar els filòsofs grecs...
1 Elea: Parmènides
2 Crotona: Escola
pitagòrica
3 Agrigent: Empèdo-
cles
4 Leontini: Gòrgies
5 Siracusa:
6 Estagira: Aristòtil
7 Abdera: Demòcrit;
Protàgores
8 Atenes: Sòcrates;
Plató
9 Clazòmene: Anaxà-
gores
10 Colofon: Xenòfa-
nes
11 Èfes: Heràclit
12 Milet: Tales;
Anaximandre;
Anaxímenes

53. Celrà
ELS PRESOCRÀTICS I ELS FÍSICS CONTEMPORANIS
Els filòsofs grecs
Étienne Klein
W. Heisenberg

54. Celrà
ELS PRESOCRÀTICS I ELS FÍSICS CONTEMPORANIS
1ª/ La teoria ...de cordes seria una teoria única que podria explicar-ho
tot, des dels moviments dels ...àtoms fins a la vida de les ...galàxies
2ª/ Segons aquesta teoria hi ha móns... paral·lels i ...... 11 dimensions,
la majoria de les quals no les hem percebut mai.
3ª/ En quin sentit pot dir-se que la teoria de Newton és unificadora?......
4ª/ Què va buscar Einstein tota les seva vida i per què? Ho va aconseguir?
...........
Einstein
Newton