1. GUIÓ COMENTARI DE TEXT
1.Fixa’t en les dades generals: autor, lloc i data de publicació. Açò et permetrà localitzar el text
i et resultarà més fàcil identificar la tipologia.
2.Fes una primera lectura comprensiva. En la segona, ja has de començar a subratllar anotant
les idees fonamentals. També hi pots destacar els recursos expressius.
1) EL TEMA
Hem de respondre a la pregunta: de què tracta el text?. No ha de ser ni massa llarg ni massa
genèric. Per exemple: parla de la vida, però de quin aspecte de la vida? Si hi ha un/a
protagonista ha d’estar + sentiments d’aquesta: Angoixa d’una dona violada.
En el tema pots utilitzar nominalitzadors.
En els textos argumentatius, la tesi sol coincidir amb el tema.
2) LES PARTS BÀSIQUES
Pel que fa a l’estructura, hem de tindre clares les parts i quina relació tenen entre elles.
Parlem de l’estructura externa, allò que es veu: disposició tipogràfica, és a dir, es divideix en X
paràgrafs, porta un títol, un peu de foto, hi ha un diàleg en el tercer paràgraf...
Estructura interna. És com s’ordena lògicament la informació. He de fixar-me en els
connectors, que tal vegada ens donen una idea del canvi de part, també en l’existència dels
signes ortogràfics i els temps verbals.
Recorda utilitzar la terminologia correcta:
En els textos narratius: Plantejament, nus i desenllaç.
Argumentatiu: introducció, cos argumentatiu i conclusió.
Expositiu: introducció, cos expositiu i conclusió.
En tot cas, has de justificar la resposta i recorda, que el nus/ cos és on la idea ha d’estar més
desenvolupada. A més, si una part es pot subdividir has d’explicar-ho.
2. En els textos argumentatius, pots parlar del tipus d’estructura:
- sintetitzant: s’exposen les idees per arribar a la conclusió final. ( d’allò més genèric al més
concret)
-Analitzant: es parteix d’una tesi o idea de la qual es trauen conclusions. ( D’allò més concret a
més general).
-Enquadrada: la tesi del principi dóna peu a una explicació que condueix a la mateixa idea del
principi.
-Paral·lela: s’exposen les idees sense que cap d’elles estiga subordinada a l’altra.
-Estructura repetitiva: la tesi apareix al llarg de tot el text.
-Estructura oberta: no es tanca en una conclusió.
4. TIPOLOGIA
Recorda que també pots trobar textos descriptius, instructius, conversacionals...Però solen
estar dins dels altres. Per tant, parles de la tipologia que hi predomina i si és narratiu pot tindre
seqüències descriptives i si és argumentatiu pot tindre fragments expositius.
En tot cas, hem de mirar bé d’on està extret i quin és l’objectiu del text. Has de comentari el
gènere, és a dir, si és un article d’opinió, un assaig, un fragment d’una novel·la... La finalitat
que té, si és informar, persuadir, estètic de crear plaer al lector, de fer-lo gaudir...
TEXT ARGUMENTATIU
És un text argumentatiu perquè l’emissor tracta de convèncer i donar l’opinió sobre un tema,
per tant té subjectivitat.
Característiques lingüístiques
1) Abundància de verbs de pensament que conviden a la reflexió.
2) adjectius valoratius; adverbis valoratius;
3) adverbis acabats en -ment; locucions adverbials…
4) Diverses veus (polifonia).
5) Hi ha recursos tipogràfics com les cometes, la cursiva i les citacions.
6) Predomini de les funcions lingüístiques emotiva i referencial. Connecten amb
l’emotivitat del receptor.
3. 7) Abundants connectors d’ordre, contrast, finalitat, causa i conseqüència…
8) Refranys, frases fetes, dites populars ...
En aquests tipus de textos, també has de parlar del tipus d’arguments:
Argument d'autoritat.
Argument del model.
Argument del benefici.
Arguments de causa i conseqüència.
L'exemple.
Argument per comparació.
.L'ús de xifres o dades estadístiques.
TEXT NARRATIU .
És un text narratiu perquè narra uns fets i està extret d’una novel·la. A més té les
característiques lingüístiques de la narració, és a dir:
1) Predomini dels connectors que expressen causa i temps. Ajuden a cohesionar la lectura i a
situar la història, com per exemple.....
2) Formes verbals de passat:
Passat: Li diguí que vinguera a la festa.
Passat perifràstic: li vaig dir que vinguera a la festa
Perfet d’indicatiu: Aquesta setmana hem estat a Mallorca.
3) Predomini dels verbs d’acció que expressen activitat i ajuden a fer progressar la història. Ací
el verb ocupa una part important dins de la narració. Com a mostra tenim el verb....
4) Aparició de diverses veus.
4. La narració, el diàleg i la descripció es poden combinar de maneres diverses i cada obra o cada
fragment pot ser redactat amb un procediment diferent
En aquest text ( si és el cas que hi ha diverses veus) es pot parlar de polifonia ja que s’observa:
La veu del narrador. Hi podem trobar diverses possibilitats tècniques.
El narrador és extern quan no coincideix amb cap dels personatges de la història.
La narració és en tercera persona, i acostuma a buscar l'objectivitat. Dins del narrador extern
podem trobar diverses possibilitats:
· Narrador omniscient: és un narrador que té una visió àmplia i panoràmica, ho veu tot des
de la mateixa distància, com si fos una mena de déu que coneix el passat, el present, el futur,
els sentiments i els pensaments més íntims de tots els personatges.
· Narrador extern o observador: és un narrador que dóna informació només a partir del que
veu i sent i no pot reproduir pensaments si els personatges no ho diuen directament en
presència seua.
Predomina la narració en primera persona i s'acostumen a interpretar els fets de manera
subjectiva. Hi podem trobar diverses possibilitats:
· Narrador protagonista: narrador en primera persona on el protagonista apareix com a
responsable de la seua pròpia història. És dins d'aquest narrador on pot aparèixer el monòleg
interior (tècnica mitjançant la qual es crea la il·lusió que un personatge expressa el seu
pensament d'una manera directa).
· Narrador testimoni: el narrador és un personatge secundari que actua com a observador.
Narra en primera persona.
Les diferents veus es poden mesclar i donen lloc a tres estils bàsics: l'estil directe, l'estil
indirecte i l'estil indirecte lliure.
· Estil directe: la veu d'un personatge apareix reproduïda directament en el text sense la
mediació d'un narrador. La forma típica és la dels diàlegs i la frase va acompanyada de les
marques gràfiques de la cita: dos punts, cometes, guions.
· Estil indirecte: la veu d'un personatge apareix en el text reproduïda per la mediació d'un
narrador que l'explica.
Introdueix la polifonia a través d’un verb de llengua, pensament o voluntat i un nexe (la
conjunció que, o un adverbi si, com, quan).
Exemple: el xiquet va dir que li agradava molt anar al cinema
5. · Estil indirecte lliure: la veu d'un personatge apareix en el text inserida en el discurs del
narrador, que li cedeix la paraula indirectament. 7
5) Freqüència d’elements díctics
Alguns elements del text fan referència al context comunicatiu, per tant, hi ha marques de
l’emissor, del receptor, de l’espai o del moment de l’enunciació.
6) Inclusió freqüent de fragments descriptius i dialogats.
5. RESUM
1.No copiar literalment allò que diu.
2.No començar amb “L’autor diu” El text tracta de...Directament hem de resumir el contingut.
3.He d’extraure les idees principals i tornar a escriure utilitzant connectors.
4.S’ha de redactar en un to objectiu, no inventar ni dir coses que no estan.
6. VARIETATS LINGÜÍSTIQUES.
1. La varietat dialectal/ geogràfica/ diatòpica.
2. La varietat diafàsica o de registres.
A) IDENTIFICA LA VARIETAT DIALECTAL/ GEOGRÀFICA/ DIATÒPICA
Segons la procedència geogràfica, parlem de la varietat oriental/ occidental.
-Oriental:
A nivell morfosintàctic
-Possessius:meva, seva, teva.
-Ús dels pronoms en forma plena davant del verb: me dic, te portaré...
-Verbs incoatius usen l’increment –IX- o –ISC-: servixo, servisca...
Demostratius: aquest
-Occidental:
6. . Ús del pronom neutre açò.
Possessius: meua, teua, seua
Desinències ara, era, ira a l’imperfet de subjuntiu: anara, diguera…
Demostratius: este, eixe,
Advebis de temps: hui ( en lloc d’avui)
Formes adverbis: ací, allí , ahí
B) VARIETAT DIAFÀSICA O DE REGISTRES.
1) Més formal: - Literari
2) Àmbit periodístic, publicitari, acadèmic.
3) Col·loquial ( vulgar).
9. IDENTIFICAR I JUSTIFICAR LES MARQUES DE MODALITZACIÓ DEL TEXT
Quan un text està modalitzat vol dir que el discurs és subjectiu. L’emissor manifesta la seua
actitud o la seua posición respecte a d’allò que diu. Les marques de modalització que s’hi
poden trovar són:
- Lèxic valoratiu. Adjectius, adverbis, verbs que expressen sentiments.
-Perífrasis verbals: d’obligació o probabilitat.
-La derivació: diminutius, augmentatius, pejoratius, superlatius.
- Elements pragmàtics ( o recursos expressius): la ironia, preguntes retòriques, metàfores,
comparacions, metonímies... I també el canvi de registre.
10. IMPERSONALIZACIÓ
Es tracta d’un discurs objectiu, l’emissor amaga la seua presència per a conferir a l’enunciat un
caràcter universal, o per a presentar com a objectiu un text que en realitat no ho és.
-Verbs impersonals: caldre, haver-hi. Oracions amb “se” impersonal, reflexes.
-Construccions amb subjecte de caràcter genèric: hom, tothom, la gent, algú, un, les
persones...
-Construccions amb valor impersonal: Ex: Quan veu, han recomanat.
