Gramàtica de la Llengua Catalana

2. Josep-Manel Alarcó
https://sites.google.com/site/jmalarco/
https://sites.google.com/site/catalapacfgs/
jmalarco@gmail.com

3. 11.Les lletres p-t-c. b-d-g i q

4. 11.1 Les terminacions P-T-C,
B-D-G
PeTaCa
BoDeGa

5. A fi de mot o de síl·laba,
les consonants sonores b, d, g
(anomenades amb el mot "bo-de-ga")
sonen com les sordes corresponents
p, t, c (anomenades "pe-ta-ca").

6. Les normes que s'han
d'aplicar en aquest cas són
les següents:

7. 1. Mots aguts acabats en
vocal i en el so p, t, c.

8. El so p, t, c
a fi d'una paraula aguda
precedida de vocal,
generalment s'escriu tal com sona:
amb les lletres p, t, c,
encara que els derivats
s'escriguin en b, d, g.
Així: tap, toc, pot;
i també llop, antic, humit,
malgrat els derivats
lloba, antiga, humida.

9. 2. Mots plans
acabats en
-id o en -it.
càlid

10. Així,
pàl·lid, àlgid, ràpid,
àcid, càlid,
escrits en id
d'acord amb els derivats
femenins acabats en da.

11. En canvi, implícit, explícit, il·lícit, tàcit, ínclit,
escrits en it d'acord amb els derivats
femenins en ta.
D'altra banda, cal recordar que polit s'escriu en
it, malgrat polida, perquè és un mot agut.

12. 3. Mots acabats en un
aplec consonàntic.

13. Si una paraula acaba
en un aplec consonàntic,
format per una consonant qualsevol
més el so final p, t, c,
aleshores el so final s'escriurà
segons com soni
i s'escrigui en els derivats.
Per exemple,
sordesa: sord;
sortós: sort;
supèrbia: superb;
serpent: serp; l
larga: llarg;
arcada: arc.

14. 11.2 Casos especials

15. Fa excepció a les normes
els casos següents:
1. Els mots que acaben
en les terminacions
-leg, -gog, - etud, -itud.
Així,
biòleg, pedagog, pròfug,
quietud, solitud.
En canvi, virtut,
escrit en t ja que
la terminació no és
-itud, sinó -irtut.

16. 2. També fan excepció,
entre d'altres els mots següents:
càstig, nàufrag,
mag, fred, fluid,
sud, tub, cub,
adob, club, àrab.

17. 3. Les formes verbals
de primera persona del present
d'alguns verbs acaben en nc,
tot i que altres formes verbals
van amb ng medial.
Així,
tinc, vinc,
venc, entenc,
estenc, comprenc,
acabades en c,
malgrat la g de
tingui, vingui, entengui,
estengui, comprengui.

18. 11.3 El so p, t, c
a l'interior de mot
i
la t final muda

19. 1. A fi de síl·laba,
però no a final de mot
sinó a l'interior d'una paraula,
també existeix el dubte d'escriure
el so p, t, c tal com sona,
o bé en b, d, g.
En aquest cas,
cal consultar el diccionari i pensar,
a més,
que català-castellà solen coincidir.
Així,
apte, absolut, admetre,
atleta, ignorar, icterícia.

20. Convé, però,
tenir en compte la grafia
dels mots següents:
cognom, signar, augment,
èczema, dissabte, subtil,
dubte, de sobte, submergir,
subministrar, subscriure, substituir,
cabdal, cabdell, cabdill, pneumàtic.

21. 2. A més de la t final muda
de les formes verbals de gerundi
(així anant, cantant, fent)
i d'alguns adjectius
(així elegant, intel·ligent, amatent),
es tenen els casos especials
tant, tan;
quan, quant;
gran.

22. a) Generalment tan
es correspon amb el castellà "tan",
i tant, amb "tanto".
Així,
tan acompanya adjectius i adverbis;
en canvi,
tant acompanya verbs i noms.

23. Per exemple a les frases:
No és tan bonic com dius;
és un home tan agradable!;
s'hi està tan bé aquí;
no ho fa tan malament;
avui no fa tan fred com ahir;
hem rigut tant!;
no corris tant!

24. b) El mot quan
indica "temps";
en canvi, quant
significa
"quantitat".

25. Així,
Quan vindrà en Carles?
Quant trigarà a venir?
Quant fa que s'ha anat?
Quan se n'ha anat?
Quant val això?
Quant en vols, de sucre?

26. c) El mot gran
s'escriu sempre
sense "d" final,
malgrat el derivat
"grandesa".

27. 11.4 Le lletres C-Q

28. -Generalment,
el so qua, que, qüi, quo
sona com a diftong i,
per tant,
s'escriu en q.
Així,
els mots
qüestió, quan,
quantitat, qualitat,
quaranta,
quota de pagament,
quasi.

29. Cal observar
que s'ha d'evitar
la pronúncia simple
"curanta, custió, casi, calitat, cantitat".

30. -Hi ha uns pocs mots
que tenen el so de "cu"
escrit en c,
ja que no formen diftong creixent.
En tot cas,
si el formen,
aquest és decreixent.
Així,
cua d'animal,
cuota d'animal,
evacuar una zona, sense diftong,
i cuina, cuir, cuirassa, cuitar,
cuita-corrents,
amb el diftong "ui" decreixent,
com en el cas del mot truita.

31. Els femenins
que es formen a partir
d'un masculí acabat en"cu",
s'escriuen en c,
ja que no formen diftong.
Per exemple,
vacu: vàcua; innocu: innòcua;
perspicu: perspícua;
conspicu: conspícua.

32. En canvi,
els femenins que es formen
a partir d'un masculí acabat en "c",
s'escriuen en q,
ja que, en aquest cas,
formen un diftong creixent.
Així,
oblic: obliqua;
inic: iniqua;
ventríloc: ventríloqua.