Gramàtica de la LLengua Catalana

2. Josep-Manel Alarcó
https://sites.google.com/site/jmalarco/
https://sites.google.com/site/catalapacfgs/
jmalarco@gmail.com

3. 8. La essa sorda i sonora

7. 8.1 Els sons sonor
i
sord
en la essa
Sonor
S
Sord
SS

8. La essa és sonora
quan vibren les
cordes vocals. El
seu so s’assembla
al brunzir dels
insectes.

9. En canvi,
la essa sorda,
es pot articular
"sense veu",
o sigui,
en veu baixa,
xiuxiuejant.

10. Cal fixar-se en els mots
caça i casa de les frases següents:
Se'n va de casa,
o sigui "de casa seva": so sonor.
Se'n va de caça,
o sigui "de cacera": so sord.

11. També s'observa
que una s a fi de mot,
que sempre és sorda,
esdevé sonora si el mot següent
comença en vocal:
Així, les ales d'un ocell
o els ous de granja: so sonor,
en contrast amb les sales del museu
o els sous dels treballadors: so sord.

12. 8.2 Normes generals
de l'ortografia
de la essa sonora
i sorda

13. 1. La s sonora s'escriu
amb una s entre vocals
i amb una z
en els altres casos.
Així,
casa,
onze,
zero.

14. 2. La s sorda s'escriu
en uns mots en s i en altres,
amb c.
-Si se sap què un mot s'escriu amb c
serà fàcil d'escriure ç
quan en un derivat aquesta lletra
ha d'anar davant a, o, u,
o bé a fi de mot, ja que,
si no, sonaria "ka".

15. Per tant,
s'escriurà
ça, ce, ci, ço, çu.
Així:
dolç, dolça, dolços, dolces, endolcir.

16. -Si se sap que un mot
s'escriu amb s
serà fàcil d'escriure ss
quan en un derivat aquesta lletra
ha d'anar entre vocals,
ja que,
si no,
sonaria "essa sonora".

17. Així:
de "pas": passar, passera, passos,
amb dues esses,
ja que el so continua sent sord
i va entre vocals;
en canvi,
de "pes": pesar, pesos, pesant,
amb una essa,
ja que en aquest cas la essa
passa a ser sonora.

18. 8.3 Normes
particulars
d'ortografia de
la essa sorda

19. Per saber si a un mot
que té el so sord de la essa
li correspon la grafia
s ( o ss) o bé c (o ç)
convé tenir memòria visual i,
en cas de dubte,
consultar el diccionari.
Tot i així,
cal esmentar algunes regularitats:

20. 1. A l'inici d'un mot
no s'escriu ç
(llevat de l'arcaisme ço)
i darrere consonant no s'escriu "ss".
Així:
sòcol, sucre, safrà; pensa, tensar, cansar.

21. 2. Hi ha força mots
que coincideixen amb el castellà
en la correspondència
entre les grafies catalanes
"s" o "ss" i "c" o "z".
Així:
cessió, sessió;
cigne, signe;
sent, cent;
fals, falç.

22. Hi ha, però,
moltes excepcions
a aquestes coincidències,
com ara les que s'han vist
a l'apartat anterior
("sucre", "safrà", "sòcol", etc.)

23. 3. Prefixos, infixos i sufixos.

24. S'ha de tenir en compte
que en els mots
que duen algun
prefix, infix o sufix,
generalment queda clara la grafia
de essa sorda
que convé escriure.

25. -Prefixos
a-, contra-, entre-
Generalment no dupliquen
l’essa quan s'ajunten a un mot
que comença en s.
Així:
asimètric,
contrasentit,
entresol.

26. -Sufixos
-ança, -ença, -essa,
-dissa, -assa, -ussa
Així:
esperança, prometença,
alcaldessa, trencadissa,
barcassa, gentussa.

27. -Infixos
-press-,
-gress-,
-miss-
Així:
repressió,
regressió,
admissió.

28. 8.4 Casos especials
de essa
sonora

29. A part de les excepcions,
es troben molts mots
en què la essa és pronunciada sorda
en lloc de sonora,
cosa que origina
una grafia incorrecta.

30. 1. Casos excepcionals
a) Hi ha alguns mots cultes
sobretot de tipus científic,
que presenten una z entre vocals,
en lloc de s.
Així,
amazona, nazisme,
protozou, trapezi,
paleozoic, ozonosfera,
espermatozou, esquizofrènia.

31. b) Els mots compostos de
dins, fons, trans
tenen la essa sonora.
Però,
tot i anar darrera consonant s'escriu s.

32. Així, enfonsar,
enfonsament,
endinsar,
endinsament,
transitar, trànsit,
transatlàntic

33. 2. Hi ha una colla de mots
que es pronuncien habitualment
com a sords
en lloc de sonors.

34. a) Les terminacions de singular
que en castellà acaben en
asis, esis, isis, osis,
en català acaben sense s final.
A més,
la s entre vocals ha de sonar sonora:
asi, esi, isi, osi.
Així,
oasi,
tesi,
crisi,
dosi.

35. b) Hi ha altres mots inclassificables
que també es pronuncien malament.
Així,
Àsia, anestèsia, països,
casos, gasos, asil,
entusiasme, gasa, presumpte,
nasal, frase, fase,
centèsim, mil·lèsim,
cosac, decisió, obesitat, lesió.

36. 8.5 Casos especials
de essa sorda

37. -Els mots que duen les terminacions
de femení en –essa
i els que són formats
pels infixos -press-, -gress-, -miss-,
que ja s'han vist anteriorment,
se solen pronunciar sonors
en lloc de sords,
que és com s'escriuen.
Així,
baronessa, alcaldessa,
comtessa, abadessa;
impressió, emissora,
comissió, agressió.

38. -Se sol pronunciar també sonors,
entre d'altres,
els mots
poncella, velocitat, etcètera,
escrits amb c,
i discussió, repercussió, dissoldre,
dissolvent, frontissa, escrits amb
ss.

39. -A l'hora de comparar,
es destacaran
sofre, sucre,
Saragossa, Sardenya,
Còrsega, sòcol,
arròs, tros, pòlissa,
massís, cassola, mostassa,
safrà, bus, bussejar,
cabàs, Eivissa.