Gramàtica de la Llengua Catalana

2. Josep-Manel Alarcó
https://sites.google.com/site/jmalarco/
https://sites.google.com/site/catalapacfgs/
jmalarco@gmail.com

3. 6. Accent diacrític

4. 6.1 Casos especials
d'accentuació
Abans d'entrar en
l'accentuació diacrítica,
convé revisar alguns casos
especials d'accentuació
deguts, sovint, a una
pronunciació defectuosa

5. -Cultismes
i mots d'origen estranger
De vegades,
no se sol pronunciar
correctament la síl·laba tònica
d'alguns mots
i això fa que si s'escau
s'accentuïn també malament.

6. D'entre altres,
se citaran els més corrents:
1. Mots aguts
oceà, timpà,
poliglot, genotip,
xofer, futbol,
hoquei, handbol, comitè.

7. 2. Mots plans
magnetòfon, atmosfera,
rèptil, tèxtil,
míssil, medul·la.

8. 3. Mots esdrúixols
diòptria, aurèola,
Etiòpia, Himàlaia,
Hèlsinki, olimpíades.

9. -Formes verbals
Els verbs acabats
en -iar solen pronunciar-se
malament les formes de
present, tant d'indicatiu
com el subjuntiu i imperatiu.

10. Així, se sol pronunciar
"ell estúdia“
en lloc de
"ell estudia".

11. Per tant, cal
pronunciar, com es
fa amb enviar, verbs
com copiar,
renunciar, negociar,
estudiar, entre
d'altres

12. Així,
una cosa és el nom "la còpia",
mot esdrúixol accentuat,
i una altra és la forma verbal
"ell copia",
pronunciant tònica la i,
però sense accentuar-la gràficament
ja que és una paraula plana
acabada en vocal.

16. Encara que la majoria
de "e,o" en paraules planes
i la gran majoria en esdrúixoles
solen ser obertes,
cal recordar que
els mots següents
fan excepció
a aquesta norma general
i s'accentuen tancades.

17. església, fórmula,
cérvol, estómac,
tómbola, Sóller,
pólvora.

18. 6.2 Concepte

19. L'accent diacrític
és aquell que es posa per distingir,
en la majoria de casos,
parells de paraules
que segons les regles d'accentuació
no n'haurien de dur.

20. No es considera accent diacrític
en parells de paraules com després (adverbi)
i desprès (participi de desprendre),
que sí que s'accentuen
d'acord amb les regles d'accentuació.

22. S'anomena diacrític
l'accent que distingeix
uns mots d'uns altres
que s'escriuen igual
i que no haurien
de dur accent
segons les normes.

23. L'accent diacrític
s'escriu en determinats
monosíl·labs tònics
i en un grup reduït
de mots plans.

24. Els principals mots afectats
es poden classificar en tres grups :
• Formes verbals
L'accent diacrític s'escriu damunt
d'algunes formes verbals
dels verbs següents.

25. 1.
•ésser :
sóc, és, són, fóra (="seria")
Aquestes formes es diferencien
de les següents:
d'un "soc" o "soca";
del pronom "es",
del nom "la son"
i de la preposició "fora" .
Així : Qui és? -Sóc jo,
en Pau;
ja són les onze i es veu que dorm com un soc:
deu tenir molta son;
fóra millor dinar a fora,
a l'aire lliure.

26. 2.
•donar : dóna, dónes
Aquestes formes es diferencien
del noms "la dona", "les dones".
Així :
Aquella dona ho dóna
tot als seus fills.

27. 3.
• venir : véns, vénen
Es diferencien de les formes
del verb "vendre" :
"vens, venen".
Així : Véns a sopar?
Vénen els teus amics;
no sé si venen gaire,
aquests botiguers,
amb tanta competència.

28. 4.
•saber : sé
Es diferencia
de la forma de pronom "se".
Així :
Ja sé que no se sap encara el resultat.

29. 5.
•tenir : té
Es diferencia de la forma
del pronom "te" i del nom "el te",
o sigui, la infusió.
Així :
He de pagar-te el te que he pres : té

30. 6.
•anar : vés
Es diferencia de la forma
"ves",
del verb "veure”.
Així :
Vés a veure qui hi ha;
vés- te'n;
ves per on;
ves qui ho diria.

31. 7.
•moldre : mòlt
Es diferencia
del quantitatiu "molt".
Així : Compra el cafè mòlt :
compra'n molt.

32. 8.
•fer : féu (="va fer")
Es diferencia
de la forma de present o d'imperatiu
del mateix verb : "feu"
Així :
En Pere féu un estudi molt interessant
i obtingué un premi;
de debò, feu això que us dic.

33. • Formes nominals
1. bóta "de vi“
(a diferència de "bota de pluja").
Així :
Porta el vi de la bóta;
posa't les botes, que plou.

34. 2. Déu "divinitat"
(a diferència de "deu",
com a número,
font o
forma del verb "deure").
Així :
Déu n'hi do!
En Pau em deu diners;
el noi ja té deu anys;
en aquella roca surt una
deu d'aigua.

35. 3. mà "extremitat"
(a diferència del possessiu "ma").
Així :
Ma mare s'ha fet mal a la mà.

36. 4. món "univers“
(a diferència del possessiu "mon").
Així :
Mon pare, de jove,
va donar la volta al món.

37. 5. móra "fruita“
(a diferència de "mora", de la "moreria").
Així :
Aquelles móres són molt dolces;
hi ha mores que duen la cara tapada.

38. 6. nét, néta "parentiu"
(a diferència de l'adjectiu
"net", de "netedat").
Així :
El nét í la néta han anat a veure els avis.
Hi han anat ben nets i polits.

39. 7. ós "animal"
(a diferència de "os,
ossamenta").
Així :
Al zoo podeu contemplar
un ós del Pirineu
i óssos d'altres indrets;
em cruíxeixen tots els ossos.

40. 8. pèl "vellositat”
(a diferència de "pel"
article contracte).
Així :
En Carles no té pèls a la llengua;
pel camí que vas, no faràs res de bo.

41. 9. séu "greix"
(a diferència del possessiu "seu").
Així :
Una mica de séu li anirà bé, a la màquina;
aquest cotxe és el seu.

42. 10. séc "plec"
(a diferència de "sec" ,
adjectiu o forma verbal de "seure" ).
Així :
Aquesta camisa té un séc;
jo sec en un lloc sec.

43. 11. ús "d'usar"
(a diferència del pronom "us" ).
Així :
Ja us diré quin ús n'heu de fer,
d'aquest aparell.

44. 12. sòl "terreny"
(a diferència de "sol",
adjectiu o el nom de l'astre).
Així :
El sòl edificable s'ha reduït molt;
tots hi eren com un sol home;
el sol lluïa esplèndidament.

45. •Altres formes
1. més de "quantitat"
(a diferència de "mes", període de l'any).
Així :
No hi insisteixis més:
vindré a veure-us el mes de maig.

46. 2. sí "afirmatiu"
(a diferència del "si" condicional
o pronom).
Així : Si dius que sí,
hi guanyaràs.

47. 3. bé com a nom,
"riquesa”,
i com a adverbi "està bé"
(a diferència del nom "be",
significant "xai").
Així :
El bé i el mal;
declaració de béns immobles;
els bens pasturen pel prat.

48. 4. què tens
(a diferència de "que" àton).
Així :
Què dius?
-Dic que vindré.

54. L'accent diacrític es conserva en els compostos:
•déu: adéu, pregadéu...
•féu: desféu, reféu...
•mòlta: remòlta...
•món: rodamón...
•nét: besnét, renét...
•pèl: contrapèl, repèl...
•sòl: subsòl...

56. Contra els diacrítics
Envejo les llengües que prescindeixen de la gimcana de l’accent gràfic. Quan ja sabem com es pronuncia una
paraula, ¿cal que estiguem condemnats a afegir-hi una ratlleta durant tota la vida? M’empipa haver
d’accentuar quan un diftong es trenca, però el que em revolta de debò són els accents diacrítics.
Segons la gramàtica, els diacrítics serveixen per diferenciar una paraula d’una altra que s’escriu igual: com
si algú pogués confondre una senyora amb un verb (dóna), un nombre amb una divinitat (déu), un possessiu
amb una part del cos o amb el so que emet el gat (mà, mèu). Els accents diacrítics no són pas útils per
distingir totes les paraules susceptibles de confusió, sinó tan sols unes quantes, entre elles un grup que amb
prou feines s’usa: cóc, cóm, cóp, cós. Però el nostre sistema diacrític no només és inútil i anacrònic, sinó
també incoherent, ja que serveix per diferenciar el present de venir i vendre (vénen), però no pas el passat
(venien). En canvi, resulta possible construir tot de frases ambigües amb paraules homònimes que ningú no
ha decidit –toquem fusta— dotar de diacrític: la veu, el moc, volem força.
A començaments de segle, Pompeu Fabra va governar una reforma ortogràfica brutal, que va separar la
tradició literària en dues parts. Avui dia, els llibres que mantenen l’ortografia pre-fabriana semblen escrits en
una altra llengua. Però aquella reforma no va servir per simplificar el codi, sinó que va crear una
combinatòria pronominal que no ha quallat, i un sistema d’excepcions i d’excepcions d’excepcions –l’ús i
estalvi de la dièresi, per exemple- que els aprenents comencen detestant i acaben oblidant.
Cap de les nombroses polèmiques lingüístiques que ens han entretingut en els últims anys ha posat
l’accent –passeu-me l’expressió— en els diacrítics. Si Pompeu Fabra els hagués eliminat, molts
contemporanis s’haurien esquinçat les vestidures, però ara seríem una mica més feliços. En la batalla diària
contra el castellà, hauríem gaudit d’un avantatge que cada vegada resulta més decisiu: la simplicitat. Potser
encara no és tard per llançar aquestes andròmines a la cambra dels mals endreços, d’on no haurien d’haver
sortit mai.
Vicenç Pagès Jordà
http://www.vicencpagesjorda.net/cat/caldera-esquerdada/diacritics.html