1. La síl·laba
Cadacop de veu
que es fa quan es pronuncia
a poc a poc una paraula
representa una síl·laba,
com ara en el mot "ca-di-ra".
7.
La síl·laba estàconstituïda
sempre per un ,
format per una vocal,
a vegades sola i altres vegades
acompanyada d'una consonant
o bé d'una i d'una u no vocàliques.
Així, es-co-la, i-de-a, ai-gua.
Quan un soestà representat
per un dígraf,
s'ha de saber quina lletra pertany
a una síl·laba i quina a la següent,
sobretot quan s'ha de partir
un mot a final de ratlla.
Els nexes ix / tx / tj / tg / rr / ss / sc / l.l
se separen a final de ratlla.
Així, cai-xa, cot-xe, plat-ja,
jut-ges, car-ro,
mas-sa, as-cens, til.la.
13.
En canvi,
no s'hade separar
els dígrafs
gu / qu / ll / ny.
Així, fi-gues, ta-ques,
pa-lla, ca-nya.
14.
En el casdels mots compostos,
la separació sil·làbica
es farà en el punt
de l'element afegit.
Així, VOS-al-tres, DES-ai-re,
IN-hu-mà, AL-ho-ra,
BEN-es- tar, TRANS-al-pí.
S'anomena diftong
aquell aplecvocàlic
que es pronuncia
en un sol cop de veu.
Es tracta d'una síl·laba formada
per una vocal forta i una vocal dèbil:
la i o la u no-vocàliques.
20.
Hi ha duesmenes de diftong,
segons que la vocal dèbil sigui la primera
o la segona de l'aplec:
si és la segona, el diftong serà decreixent,
ja que la força de la veu "decreixerà";
21.
però si lavocal
dèbil es troba en primer
lloc,
el diftong s'anomenarà
creixent,
ja que la força de la veu
"creixerà".
Així, la frase "el noi cau"
conté dos diftongs
decreixents
i la frase "quant val el iot?“
en té dos de creixents.
23.
1. Diftongs decreixents
Sónels diftongs formats
per una vocal forta i una semivocal (i o u).
Els més comuns són: ai, ei, oi; au, eu, iu, ou.
Així, es-pai, rei-na, boi-ra,
trui-ta, cau-re, veu-re, mou-re.
Cal observar que en el cas del mot "truita"
la "u" actua com a vocal forta
i la "i" com a vocal dèbil,
al contrari que en el cas
del mot "viure".
24.
2. Diftongs creixents
-Quanles vocals dèbils
i o u van davant d'una vocal forta,
formaran un diftong creixent
en cas que no vagi,
al davant de l'aplec,
una consonant.
Per tant,
normalment es trobarà
aquest tipus de diftong
entre vocals o,
sobretot en el cas de la "i",
a principi de paraula.
25.
Així,
es troben diftongscreixents
en mots,
com ara ve-ia, de-ies,
di-uen, no-ia, ca-uen,
io-ga, io-de,
iot, io-gurt.
26.
-Hi ha unaltre cas de diftong creixent:
quan la u va precedida de les consonants g o q
i va seguida de vocal forta.
Es tracta de diftongs gua, güe, güi, guo;
qua, qüe, qüi, quo.
Així, ai-gua, ai-güe-ra, pin-güí,
pa-ra-guot; qua-tre, qües-ti-ó,
o-bli-qüi-tat, quo-ta.
27.
Comentari
Encara que lapronúncia usual
tendeixi a diftongar algunes paraules
que tenen una i o una u
entre consonant i vocal,
cal tenir en compte que aquest cas
no es tracta de diftong
(excepte els diftongs creixents formats
per les consonants g o q).
28.
Per tant,
no sóndiftongs
aquelles síl·labes formades
per una consonant seguida
de i-a, i-es, u-a, u-es.
Així: grà-ci-a, grà-ci-es,
pèr-du-a, pèr-du-es,
Nú-ri-a, his-tò-ri-a,
ví-du-a, in-gè-nu-a.
29.
D'altra banda,
cal fixar-seque aquests mots
tenen una síl·laba més que en castellà,
ja que no hi ha diftongs.
Per això en català són mots esdrúixols
que s'accentuen,
a diferència del castellà.
Tampoc la i dels dígrafs ix, ig
forma diftong,
ja que és muda
(excepte per als parlars occidentals),
com també ho és la u dels dígrafs
gue-gui, que-qui quan van sense dièresi.
Així: ma-reig, pa-teix, gui-neu, qui-lo.
