Gramàtica de la Llengua Catalana

2. Josep-Manel Alarcó
https://sites.google.com/site/jmalarco/
https://sites.google.com/site/catalapacfgs/
jmalarco@gmail.com

3. ORTOGRAFIA

4. 3. La síl·laba
i
el diftong

5. 3.1 Identificació de síl·labes
i separació de paraules
a final de ratlla

6. 1. La síl·laba
Cada cop de veu
que es fa quan es pronuncia
a poc a poc una paraula
representa una síl·laba,
com ara en el mot "ca-di-ra".

7. La síl·laba està constituïda
sempre per un ,
format per una vocal,
a vegades sola i altres vegades
acompanyada d'una consonant
o bé d'una i d'una u no vocàliques.
Així, es-co-la, i-de-a, ai-gua.

9. 2. Separació
de
síl·labes

10. Quan un so està representat
per un dígraf,
s'ha de saber quina lletra pertany
a una síl·laba i quina a la següent,
sobretot quan s'ha de partir
un mot a final de ratlla.
Els nexes ix / tx / tj / tg / rr / ss / sc / l.l
se separen a final de ratlla.
Així, cai-xa, cot-xe, plat-ja,
jut-ges, car-ro,
mas-sa, as-cens, til.la.

13. En canvi,
no s'ha de separar
els dígrafs
gu / qu / ll / ny.
Així, fi-gues, ta-ques,
pa-lla, ca-nya.

14. En el cas dels mots compostos,
la separació sil·làbica
es farà en el punt
de l'element afegit.
Així, VOS-al-tres, DES-ai-re,
IN-hu-mà, AL-ho-ra,
BEN-es- tar, TRANS-al-pí.

15. 3.2 El diftong

19. S'anomena diftong
aquell aplec vocàlic
que es pronuncia
en un sol cop de veu.
Es tracta d'una síl·laba formada
per una vocal forta i una vocal dèbil:
la i o la u no-vocàliques.

20. Hi ha dues menes de diftong,
segons que la vocal dèbil sigui la primera
o la segona de l'aplec:
si és la segona, el diftong serà decreixent,
ja que la força de la veu "decreixerà";

21. però si la vocal
dèbil es troba en primer
lloc,
el diftong s'anomenarà
creixent,
ja que la força de la veu
"creixerà".
Així, la frase "el noi cau"
conté dos diftongs
decreixents
i la frase "quant val el iot?“
en té dos de creixents.

23. 1. Diftongs decreixents
Són els diftongs formats
per una vocal forta i una semivocal (i o u).
Els més comuns són: ai, ei, oi; au, eu, iu, ou.
Així, es-pai, rei-na, boi-ra,
trui-ta, cau-re, veu-re, mou-re.
Cal observar que en el cas del mot "truita"
la "u" actua com a vocal forta
i la "i" com a vocal dèbil,
al contrari que en el cas
del mot "viure".

24. 2. Diftongs creixents
-Quan les vocals dèbils
i o u van davant d'una vocal forta,
formaran un diftong creixent
en cas que no vagi,
al davant de l'aplec,
una consonant.
Per tant,
normalment es trobarà
aquest tipus de diftong
entre vocals o,
sobretot en el cas de la "i",
a principi de paraula.

25. Així,
es troben diftongs creixents
en mots,
com ara ve-ia, de-ies,
di-uen, no-ia, ca-uen,
io-ga, io-de,
iot, io-gurt.

26. -Hi ha un altre cas de diftong creixent:
quan la u va precedida de les consonants g o q
i va seguida de vocal forta.
Es tracta de diftongs gua, güe, güi, guo;
qua, qüe, qüi, quo.
Així, ai-gua, ai-güe-ra, pin-güí,
pa-ra-guot; qua-tre, qües-ti-ó,
o-bli-qüi-tat, quo-ta.

27. Comentari
Encara que la pronúncia usual
tendeixi a diftongar algunes paraules
que tenen una i o una u
entre consonant i vocal,
cal tenir en compte que aquest cas
no es tracta de diftong
(excepte els diftongs creixents formats
per les consonants g o q).

28. Per tant,
no són diftongs
aquelles síl·labes formades
per una consonant seguida
de i-a, i-es, u-a, u-es.
Així: grà-ci-a, grà-ci-es,
pèr-du-a, pèr-du-es,
Nú-ri-a, his-tò-ri-a,
ví-du-a, in-gè-nu-a.

29. D'altra banda,
cal fixar-se que aquests mots
tenen una síl·laba més que en castellà,
ja que no hi ha diftongs.
Per això en català són mots esdrúixols
que s'accentuen,
a diferència del castellà.
Tampoc la i dels dígrafs ix, ig
forma diftong,
ja que és muda
(excepte per als parlars occidentals),
com també ho és la u dels dígrafs
gue-gui, que-qui quan van sense dièresi.
Així: ma-reig, pa-teix, gui-neu, qui-lo.

30. 3.3 Repàs dels
sons de la
i
i
de la u

31. Cal observar
els sons que poden presentar
la i i la u.

32. Comentari
-La grafia y
no serveix en català
per indicar el so consonàntic,
sinó que tan sols
es fa servir
per al dígraf ny.

33. -Les lletres k i w
sols s'utilitzen
per a noms estrangers,
excepte la k en l'abreviatura
de quilogram
i de quilòmetre:
kg, km.